He parlat de l'alegria en diferents moments, agrada parlar de coses
que ens fan sentir bé, perquè l'alegría fa que la nostra vida sigui més
agradable i més fàcil de portar. Al ser una sensació positiva.
L'alegria contraresta, les experiències inevitables de la vida, com la frustració,
decepció que fan l’efecte negatiu creant molta angoixa.
L’angoixa
És
un estat afectiu de caràcter inquiet, de
neguit, que pot aparèixer com una reacció davant d’un perill o una impressió
desconeguda.
Se sol donar acompanyat de malestar, nus a l’estomac, al pit,
sensació d’opressió o manca d’aire. Comparable amb l’ansietat o por.
Va
acompanyat amb una necessitat de fugir o d’evitar una situació potencialment
perillosa.
Per
els infants un bon mecanisme d’ajut davant aquestes situacions son els contes.
Poder fer una interpretació simbòlica del que hem de viure, com iniciar l’escola,
haver d'explicar alguna cosa davant els companys, fer una prova, una malaltia,
una operació, un accident, separació dels pares, una pèrdua familiar o inclòs d’una
mascota.
Mitjançant els contes poden descriure diferents situacions que poden
derivar a moments d’angoixa que si les podem conèixer una mica més, les podem gestionar més fàcilment o bé no tenir moments de neguit i angoixa.
Els
infants poden manifestar aquesta emoció de diferents maneres com serien:
Processos psicosomàtics: Alteracions
de l’alimentació, com inapetència als aliments, rebuig, vòmits, problemes de
mal de panxa i/o de cap, inclòs alteracions dermatològiques com èczemes o gratar-se
molt, tics, etc.
Alteracions de la
son: Dificultat de l’infant per dormir sol,
necessitant la companyia de l’adult. Terrors nocturns, malsons, insomni...
Envers de les
crisis d’ansietat: Irritabilitat,
agressivitat, plor desconsolat, por en diferents estats fins poder arribar a
ser desproporcionat.
Dificultats
escolars: Manca d’atenció, concentració,
bloqueig...
Dificultat a l’ hora de relacionar-se
companys i educadors... Disminució del rendiment acadèmic... Bloqueig intel·lectual.
Com
a pares i educadors si veiem diferencies en el comportament dels nostres
infants hem d’observar si són puntuals o no, comunicar-ho i compartir-ho per
comparar percepcions i buscar ajudar per gestionar-ho de la forma més adient,
sense generar més angoixa.
Amb paciència i tranquil·litat!
