La Inclusió envers L'educació

Quan inicià el concepte d'educació en el Infant?  Els infants de 0 a 3 anys 

Durant la seva primera infància tenen un gran potencial d'aprenentatge, com a educadors infantils, sentim la responsabilitat d’aprofitar al màxim aquest potencial i la curiositat dels nostres infants  envers tot allò que els envolta, és aquí quan amb les seves primeres vivències, acepten i aprenen del seu entorn i dels que l'envolten, les seves capacitats marquen el seu ritme i la seva interacció amb altres. 
Siguin quines siguin les capacitats dels altres. 

Els infants aprenen a reconèixer el seu nom, coneixen els que els envolta, accepten a cadascuna de les persones infants i adults d'una manera natural, sense cap diferenciació, les diferències les marquen nosaltres. Nosaltres parlen de diferències quan els hi ensenyen a diferenciar colors i mides, quan entenen petits conceptes matemàtics, assoleixen diferents habilitats de coordinació viso-manual...

Per els infants, entre ells i els altres no hi ha desigualtats, aprenen que els que l'envolten tenen habilitats diferents. O dic més senzill fan les coses d'una altra manera.
La realitat és que igual que els hi ensenyem a diferenciar els colors, igual que ells hi veuen que alguns infants són rossos, morès, pel rojos, uns portem ulleres, altres cabell curt, altres som més clars i d'altres més foscos,

Altres poden caminar abans, gatejar o no.
Tots tenim capacitats diferents i formes diferents de ser.

Això no cal ensenyar-ho, vivint amb aquest fet i així els hem de poder educar.

La inclusió ja està inclosa al concepte d’educació.
Doncs la llei d’educació 10/2009 estableix que, s’ha de posar tots els mitjans possibles per fer que tots els alumnes estiguin inclosos en els sistema escolar. A tot el document es parla de l’escola inclusiva com un sistema filosòfic on el centre de l’educació són els nens i que cal fer el possible per incloure’ls segons les seves necessitats. També tenim el decret 150/2017 per l’educació inclusiva.
No obstant, per ser realistes, el sistema educatiu català no és el de l’escola inclusiva, sinó que fomenta la inclusió escolar.

Quina diferència hi ha? 
La diferència principal és qui s’adapta a qui.
 La inclusió escolar (o integració) implica que l’alumne s’adapta a l’escola; és ell el que entra a un sistema que no li és propi i que “li fem” un lloc per poder estar. 
La inclusió escolar es realitza amb aules de suport i hores en que els mestres realitzen una tasca de reforç amb els alumnes. 
Els alumnes realitzen part important de la feina escolar supervisats pel mestre d’educació especial que valora la seva feina dins de les seves característiques. 
Això és molt beneficiós pel nen ja que podem realitzar una tasca de suport personalitzat i donar-li el temps i l’entorn per fomentar les seves potencialitats. 
No obstant això, no és ESCOLA INCLUSIVA.

En el cas de l’escola inclusiva
 Els nens estan integrats a les aules segons la seva edat cronològica, amb altres alumnes de la seva mateixa edat que representa tindran interessos més o menys semblants.
Cada una de les classes s’ha d’entendre com una microsocietat on es troben representats tot tipus de persones i sensibilitats i , en aquest entorn, s’ha de desenvolupar la tasca educativa. Podem considerar que no existeixen nens amb necessitat especials ja que tots són tractats de manera personalitzada.
Però per poder fer això es necessiten uns recursos que des de les institucions no es suministran. 
Parlar d’educació inclusiva és parlar de l’essència natural de la vida. 

L’accés a l’educació s’ha defensat com un instrument valuós per corregir les desigualtats, respectant la diversitat, que és sempre sinònim d’enriquiment. 

L’educació inclusiva té com a horitzó la igualtat d’oportunitats partint de la igualtat d’accés i possibilitats educatives.

La realitat a les escoles és un altre, sens dubte l’educació inclusiva és un projecte ambiciós, però com es tracta d’un dels majors reptes educatius que tenim per davant no podem renunciar a afrontarlo de manera intel·ligent i efectiva, tenint en compte que queda molt treball per fer en tots els sectors de la societat.

La inclusió, entre altres coses, ha de poder:

• Eliminar barreres a l’aprenentatge
• Promoure la participació de tots
• Desenvolupar capacitats específiques 
• Treballar de forma cooperativa entre tots
• Centrarse en la persona  

La implicació de les famílies en la tasca educativa és un element fonamental per donar sentit i credibilitat a tot allò que intentem transmetre als nostres infants.

Sensibilització i conscienciació sobre les diferents capacitats dels nostres infants:

Una bona opció és la d’utilitzar diferents contes com a suport.

Treballar la diversitat des de casa amb les famílies facilita l'aprenentatge envers la diversitat, doncs com  ja hem comentat, tots tenim capacitats diferents i entre tots hem de poder unir-les i treballar plegats, sent igual de diferents.

Contes

L’aneguet lleig de Hans Christian Andersen. Heus aquí un clàssic...

Ens relata una història que tracta de la diversitat i que, Andersen va escriure com a reflex d’allò que ell mateix havia viscut. Una metàfora sobre les persones diverses i les diferents etapes de creixement que viuen els infants.

Un altre clàssic, "El Patufet" que ens transmet com hem de donar eines per poder afrontar reptes i assolir valors a la vida...

Mitjançant els contes els hi podem ensenyar diferents rols de vides als nostres infants, però hem d'entendre que molts dels contes de tota la vida, marquen diferències que deixen molt que desitjar dins d'un aprenentatge inclusiu, partint d'una base definida dels protagonistes d'aquests contes, tot va evolucionan i ja tenim un ventall més ampli de contes que introdueixen valors on tots poden ser protagonistes i parts importants de la història, com és així la realitat que ens envolta, la veritat és que tots som veritables protagonistes de la nostra història de vida, parlem d'inclusió amb els contes la l'Ona...

La inclusió

Els contes de l'Ona són molt útils per treballar amb els infants valors com el respecte, l’esforç, la solidaritat, l’autosuperacio, la confiança, la valentia, la por, l’amistat, l’empatia...A partir de la visualització del conte (o vídeo explicatiu del conte), podeu mantenir conversas en les videotrucades molt interessants amb els infants

EL PROJECTE  

Neix de l’Anna Garcia i Galceran i l’any 2006 un ictus li va canviar la vida d’un dia per l’altre. Amb el  temps, l'Anna va veure que els nens i nenes la miraven pel carrer i va tenir una gran idea, crear l’Ona. 

La seva germana Cristina està al seu voltant per portar a terme conjuntament aquesta solidaria fita. 

L’Ona és una nena alegre que va en cadira de rodes i porta un pegat a l’ull, com l'Anna. És la protagonista de contes infantils en què ens explica les seves aventures.
L’Ona creu en la inclusió. Amb aquest projecte va voler donar visibilitat a les persones amb diversitat funcional. Mitjançant els contes, que nens i nenes tinguin la possibilitat de conèixer aquesta altra realitat amb les històries quotidianes de l’Ona.

L'Anna, per altra banda, va voler que els infants que van en cadira de rodes pugin adonar-se que ells també poden ser els protagonistes dels contes infantils.
 Contes i Sinopsis 
L’Ona i el seu aniversari és el primer conte, on la podem conèixer, la seva família i els seus amics en la seva festa d’aniversari.

L’Ona i la pedra màgica és el segon conte. La protagonista se’n va a la muntanya amb una cadira de rodes especial i s’emporta una pedra pintada que resultarà ser màgica…
L’Ona i la platja és el tercer títol del projecte i ve precedit.  Ja és estiu i l’Ona va a la platja per primer cop aquesta temporada amb la família. Juga amb la sorra, neda, mira peixets, busca petxines i descobreix una nova manera d’entrar a l’aigua. 
Tots junts aprenen que el fons marí guarda moltes sorpreses!

Hola! Soc l’Anna Garcia i Galceran, la creadora de l’Ona.  Soc de Barcelona i tinc 41 anys. Em vaig llicenciar en Filologia Catalana a la UAB l’any 2003 i al 2004 vaig marxar a Sardegna a treballar de segona professora de català, a la Universitat de Cagliari (Itàlia). Al 2006 vaig patir una hemorràgia cerebral i actualment tinc mobilitat reduïda, vaig en cadira de rodes i porto un pegat a l’ull. 

L’any 2013 vaig decidir que volia crear el personatge de l’Ona i fer contes infantils. El desembre de 2014 vaig presentar el primer conte de l’Ona, L’Ona i el seu aniversari, i a l’abril de 2016 el segon, L’Ona i la pedra màgica.

Actualment estic immersa en el projecte de Els contes de l’Ona

Hola! Soc en Joan Turu, l’il·lustrador dels contes de l’Ona. Vaig néixer a Sant Just Desvern fa trenta-sis anys. Soc graduat com a mestre d’educació infantil però fa cinc anys que treballo d’il·lustrador.

Després de més de vint títols publicats i més de cent murals pintats arreu del territori, cada dia prenc més consciència de la importància que personatges com l’Ona formin part de les nostres vides. Si les persones som diverses, per què no ho haurien de s'els protagonistes dels contes?

https://maresipares.cat/descobrim-els-contes-de-lona/

Érase otra vez un bosque.  D’Elisa Gehin. Es tracta d’un conte per a primers lectors on els protagonistes són els ocells que viuen als arbres. El conte en parla de la diversitat i dels conflictes que es produeixen en la convivència.

Les cançons també ens ensenyem i ens apropem a ser més solidaris...

Diferent final de Curs 2020

Final de Curs 2020 durant el confinament
El curs finalitzarà telemàticament

Retorn a les escoles durant els primers 15 dies de juny,  d'una part de l'alumnat.

S'ha assegurat que les escoles tenen els recursos i els espais suficients per permetre-ho.

 "Al juny, la presència de l'alumnat a els centres serà voluntari"

A l'etapa 3-6 anys, assistiran els alumnes les famílies dels quals treballen presencialment. 

Tindran d'adaptar-se als espais, canvis d'actuació entre infants i educadors!

La resta, "tutories personalitzades", s'ha aclarit. Serà voluntari per part de les famílies. Per suport emocional, acompanyament, atenció individualitzada. 

Els infants i pares que ho necessitin, s'haurà de sol·licitar! 

Les classes

Es creu que les classes no es massificaran perquè molts alumnes decidiran no venir, podran assistir als centres els alumnes que ho vulguin de 6è de primària, 4t d'ESO, 2n de batxillerat i de l'últim any d'FP i règim especial.

Els infants i joves que finalitzen una etapa escolar i canvien a un‘ altre, aquests que considerats encara petits són els que faran el salt més gran, a noves formes d’estudi, i que durant l’estiu també molts d’ells faran un gran salt de creixement, els de 6è de primària, deixen de ser els grans de l’escola per ser el petits de secundària. 

_ Els de 4art d'ESO, que han hagut de decidir que volen estudiar,  FP o Batxillerat.

_ Els que han acabat FP i han de començar a buscar feina...

_ Els de Batxillerat que molts es preparen per la selectivitat. Que faran desprès...

Per tots ells i elles aquest darrer trimestre, ha marcat més diferències que a la resta. 

Tot i que no ha estat pas fàcil per ningú...

Durant el darrer trimestre del curs, la interrupció de les classes presencials, el confinament obligat i la posada en marxa de tot un sistema d’ensenyament a distància, desconegut per tot nosaltres, habituats al contacte directe i a la docència cara a cara, ens ha posat a tots, famílies, alumnat i professorat, en un escenari complex, el qual està sent un repte sense precedents.

La col·laboració i la paciència mostrada per vosaltres com a famílies i alumnat ha estat una peça fonamental, que  ens ha facilitat el camí per a avançar més ràpid , sent la millor  ajuda que podem tindre.

Durant el curs sempre els se’ls hi sol donar eines individuals i de grup per preparar-se per la nova etapa d’estudi, per els nou curs i per els canvis de cicle.

Les individuals, poder amb estat completes, i també comentades amb els companys mitjançant trucades, vídeos trucades...les que surgen de les teories, però les que neixen de la pràctica i neixen de les vivències de grup i personals, aquestes s'han malmès.

Aquestes no s'han pogut portar a terme!

Durant l’estudi telemàtic segur que els tutors també ho han tingut present. 
Però per molt que hagin volgut treballar-ho, les sensacions no hauran estat igual.

No oblidem tampoc, que els ha limitat també, la fi del curs, els ha robat el emotiu moment de comiat de l’escola, molts d'ells després de haver passat 9 anys de les seves vides...

La preparació amb molta il·lusió de la festa de comiat, la festa tan emotiva, on sorgeixen totes les emocions, moments de records, cançons, balls, abraçades i petons. 
Somriures i llàgrimes, dedicatòries i grans converses...

Mancaran aquests rituals que germans grans i mestres els han explicat, els moments dels que t’han els hem anomenat. No podràn degut a la pandemia que estem vivint.

Més forts

Tot això diuen que ens farà més forts, espero que aquesta fortalesa que ens ensenya que tot és fràgil,  que ningú està lliure de res, per molt forts i valents que siguen. 
Que ens ensenya que ens necessitem els uns als altres, i que tots són importants a la nostra vida, des de evidentment els més propers com: Pares, mares, germans, avis, tiets i més família, però també necessiten tota la gent que ens envolta, que ens acompanya el nostre dia a dia, des de l’escola, el veinat...

Companys que es converteixen alguns d’ells en amics de per vida, els tutors i educadors, els monitors de menjador, la cuinera, els de manteniment o neteja que no veiem tant però, ens adonem que hi són, doncs el llum està arreglat i la classe i els lavabos nets tots els dies. Tot el teixit humà, que ens envolta en el dia a dia. 

Cal acompanyar a aquests infants i joves, cal dir-los que no estan sols davant aquesta situació que els impedeix porta a terme els diferents rituals de vida que formen part del nostre fer. Que com adults estem amb ells i els acompanyem, valorem el seu esforç.

Que durant tota la vida, anem canviant de forma natural i quasi bé no ens adonem, d’altres els canvis venen com a terratrèmols que ens fan tremolar el nostre ésser.

Però tots ells ens ajuden a créixer, formen part de nosaltres.

Com educadors

Molts mestres són, els que any rere any, dediquen unes paraules als seus alumnes, aquest any no ho podran fer de la manera que estan acostumats però segur que ho transmetran d’alguna forma, els hi  transmetran agraïment per poder haver-los acompanyat en el seu creixement:
Gràcies per haver pogut formar part de cadascú de vosaltres, que ha estat un gran plaer. Que saben que d'importants sou i que voldríem haver deixat  bons records i bones eines.

Doncs per un mestre veure-us créixer, respectar com sou cadascú de vosaltres, és tot un privilegi. Que sou únics !  Feu que no oblidem el nostre nen interior, com diu en Turu!

També us dirà que us formeu per ser autònoms, amb la llibertat de crear el vostre projecte de vida, però que recordeu que no esteu sols, que compartir amb els altres, forma part del projecte de la vida. 

Que no us deixeu trepitja però no trepitgeu a ningú, que la empatía ajuda a conèixer als altres, a posar-nos dins de la seva pell, a no jutja a ningú, doncs tots som com som.

Cadascú amb les seves capacitats diferents, cadascú amb el seu tarannà, aprenem cada dia del que vivim.

Que tots estarem vinculats la resta de la nostra vida.

En algun moment hi haurà un retrobament que permetrà acomiadar-nos com cal, doncs aviat això també passarà i per carrers i places  ens podrem retrobar...

Famílies
Des de les escoles estem amb vosaltres, sabem que en aquest període la vostra implicació ha estat per sobre de totes les coses, heu de poder compartir ansietats i neguits, per deixar anar i poder tornar a agafar eines i força per seguir endavant, doncs això continua, la vida segueix i ens cal agafar forçes. Desde les escoles podeu obtenir suport i recolzament, que reinventar-nos com hem agut de fer tots no ha estat una feina fàcil, heu de saber que en aquest temps d'acompanyament virtual, hem après a personalitzar més que mai l'aprenentatge, respetan el ritme de cadascú i del seu entorn

Aquests temps ens ha de servir per avançar, encara que hem après per necessitat!
Ara com a repte, ens caldrà saber com afrontar el retorn a l'escola, amb la importància de l'acompanyament emocional que necessitarem cadascú, però que sapigueu que la comunitat educativa acollirà als infants i les seves famílies amb tota les seves eines de comprensió i seguretat . Perquè aquesta experiència, que ja mai oblidarem ens ha de donar a tots l'oportunitat de valorar el que tenim, persones, entorn, espais de cohesió, aquestes coses que sense cap dubte ens fan feliços.

Encara que la distància ens separi i les mascaretes ens tapin la boca, aixequem la mà i obrim bé els ulls, per comunicar-nos!

Situació Social

Ara sembla que, a poc a poc, la situació social va tornant a la normalitat. El desconfinament ens permet reprendre algunes de les activitats que fèiem abans d’estar durant setmanes tancats a casa. Però malgrat això, el tancament continuat durant tants dies pot portar conseqüències tant en infants com en adults.

La readaptació d’horaris i rutines contínua, i això els pot crear inseguretat i inestabilitat. D’altra banda, es poden produir també regressions pel que fa al comportament i a les relacions socials; durant molt temps no han tingut vincle amb altres persones i això pot fer que les seves habilitats de relació es veuen alterades i es tanquin en sí mateixos. Poden mostrar-se més nerviosos, rebels i inestables.

Per tal de combatre-ho, és important intentar mantenir l’estabilitat a través d’una planificació diària de rutines, fer una graella d’activitats sempre pot ajudar, temps de feina i temps d’esbarjo. Asseure’s a gestionar el temps diari i fer l’horari, els ajuda a sentir-se segurs i a anticipar les situacions, els dóna estabilitat i redueix els temors. 

 Afegir a la graella d’activitats els temps de descans també és bo.

Ajuda als infants a mantenir benestar emocional i viure en un entorn més estable 

 La pandèmia no només ha portat repercussions emocionals i socials als infants, sinó també als adults.

La realitat de moltes famílies ha sofert canvis: el teletreball, la necessitat de suport per a la cura dels fills/es, la pèrdua de feina, el dol per la mort d’algun familiar…totes aquestes situacions no són fàcils de gestionar i fan que els adults ens sentim abatuts i saturats, amb la sensació de no poder arribar a tot arreu. 

Cal que ens cuidem i, si ens és necessari, demanem ajuda per mantenir l’estabilitat emocional necessària. Per això hem fet un recull de consells i recursos assistencials creats durant la situació de pandèmia, que us poden ajudar en cas que ho necessiteu.

■ APP GESTIÓ EMOCIONAL. Es tracta d’una aplicació web, creada pel Departament de Salut, a la qual podreu accedir tant des del vostre dispositiu portàtil (telèfon, tauleta…) com des de l’ordinador. 

Podeu fer una avaluació de la vostra salut emocional, disposar d’eines per gestionar els símptomes de malestar, accedir a recursos professionals de salut mental i rebre indicacions i consells sobre què cal fer en cada situació. L’aplicació us proporciona un seguit de preguntes que us ajudaran a millorar el vostre estat d’ànim i, en el cas que fos necessari, se us facilitarà l’atenció amb un professional.

_ TELÈFON D’ASSESSORAMENT PSICOLÒGIC CIUTADANIA. 

Professionals experts atenen la ciutadania que presenta malestar emocional. Podeu trucar de 9:00 a 20:00 h, inclosos caps de setmana, el telèfon de contacte és:  649756713

Guies d’ajuda amb consells pràctics per a la gestió de la convivència durant el confinament, i de gestió psicològica durant quarentenes com la que estem vivint.

·         Guia per a la gestió de les relacions i la convivència durant el confinament per l’epidèmia de COVID19

·         Recomanacions de gestió psicològica durant quarentenes per malalties infeccioses

 Hi penseu que ja demanar ajuda és de savis, i la prevenció és la millor manera d'evitar possibles situacions que ens comportin més neguits o ansietats

L'estiu i els infans i joves

Mica a mica es trobaran formes de relació social que ens facilitaran la convivència, tot i així hi ha programes durant l'estiu, a part de casals, que tot i que seràn diferents a altres estius es podran portar a terme...

Si la lectura i l'escriptura és part dels moments d'oci dels nostres infants, cal orientar-los, cal aprofitar les diferents propostes que es portaran a terme durant l'estiu 2020. Preparar-nos per setembre, sempre ens anirà bé!

Setembre.

La conselleria treballa amb la perspectiva que al setembre "cada alumne tingui un espai i el professor que li pertoca". "De cara al setembre segur que serà més fàcil" 

CUIDEU-VOS MOLT I FINS AVIAT!