Les Mentides dels Infants
Ens hem de preocupar?
Hem
d’estar atents als diferents moments evolutius, i a la qualitat i quantitat
d’aquestes mentides infantils, així com a quines motivacions obeeixen.
Entre els 2 i els 5 anys comencen a dir mentides
En aquestes edats van aprenen que el seu món
intern i el dels altres són coses diferents, es converteixen en éssers
individualitzats.
És una etapa en què es desenvolupen les capacitats
simbòliques, el raonament i la fantasia. El joc simbòlic, els rols, les
històries per imaginar.
En aquest període les mentides se relacionen amb
el propi món imaginari. Estan assajant la diferenciació entre la realitat i la
fantasia.
Aquestes mentides són inofensives i fàcils de
descobrir.
A partir d’aquí també poden mentir per evitar
conseqüències negatives. El típic _ “No he estat jo…”. sovint, darrera de l’engany,
acostumen a dir _ “no és veritat, t’he enganyat”
Fins als 5 anys, els infants
intenten complaure als adults; és per això que si han fet alguna
cosa que saben que no agradarà, no ho volen explicar.
És normal, per tant, que apareguin aquestes
primeres “mentides” que a més ajuden a l’infant a desenvolupar la seva
intel·ligència i el seu jo diferenciat.
Tot i sent així, cal anar ensenyant
a no dir-les, no es converteixi en una constant, i es
generi una manca de confiança, seria negatiu per les seves relacions amb els
seus iguals o/i els adults que l’envolten.
A partir dels 6 anys
Entenen allò que està bé, i allò que
està malament.
Descobrir l’infant en una mentida pot ser una bona
ocasió per esbrinar les raons, i explicar-li el que significa la pèrdua de
confiança.
A partir d’aquí ja tenen una intencionalitat clara i definida,
orientada a distorsionar i falsejar la realitat per obtenir un benefici.
_ Mentides per protegir (dir la veritat pot ser dolorós*)
_ Mentides per treure’n profit (abús de poder)
_ Mentides per sobreviure (la culpa no és meva)
_ Mentides fantasioses (el nostre imaginari)
_ Per imitació dels adults: l’infant
se n’adona de què els adults diuen mentides quan els
interessa. I d’aquesta manera ells també!
_ Per complaure a algú, per no fer mal.
Pot convertir-se en una cosa
natural, que pot utilitzar a la
seva conveniència, tal i com ha observat fer als altres.
Segons el caràcter de l’infant podem trobar
diferents reaccions:
_Si és tímid o té
moltes pors, el que farà serà negar les coses.
Al nen tímid l’estimularem per conèixer les coses que li fan por, i
se senti més segur sobre les mateixes. I no
hagi de dir mentides.
_ L’infant impulsiu, les exagerarà
L’infant impulsiu, l’intentarem relaxar
mitjançant exercicis de relaxació i li farem veure que el món real no
és ben bé així. Cal asserenar-se.
_ Dir mentides per cridar l’atenció, perquè se sent poc atès:
El més freqüent, en aquests casos sol inventar-se algun mal. Caldrà donar a l’infant l’atenció que reclama i dedicar-li més temps.
Prou enganys!
_ Per evitar un càstig: la majoria de
les mentides venen produïdes per aquesta por. Hem de raonar
amb els infants evitant els càstigs.
Sol correspondre a
uns pares massa rígids, i a un infant amb
por de perdre el reconeixement i/o l’amor dels pares.
_També poden dir mentides per destacar envers
els altres. L’infant vol agradar als altres, sabent
quant valoren aquests les aparences.
Caldrà valorar les capacitats de l’infant, no li cal
dir mentides.
_ Per no tenir la capacitat de
distingir entre la realitat i la imaginació: Precisa d’ajuda
psicològica. Aquests infants no són conscients de
què el que diuen és mentida, els hi cal suport professional.
Es defineix com la distorsió de la realitat de
manera freqüent, el seu inici sol ser per les causes habituals, com crida d’atenció,
baixa autoestima, però quan pot aconseguir un benefici, es converteix en un
hàbit, una possible addicció, que sense cap dubte necessita l’ajut dels professionals.
Es troben a les portes de la preadolescència, i
entren en joc l’autoafirmació i la recerca d’autonomia, que estaran presents
durant tot el període de l’adolescència.
Per tant, cal anar més enllà del simple fet de la
mentida, i indagar en les seves raons. Caldrà preocupar-se si les mentides es
converteixen en habituals, i passen a ser la seva forma de comunicació.
Qui no ha dit mai una mentida i/o ha enxampat a
una altra persona fent-ho? Sense voler dir que som mentiders patològics, les
podríem qualificar d’habituals a la nostra societat.
No obstant, quan són els petits que diuen mentides
de seguida ens venen senyals d’alarma.
És important buscar ajuda quan l'infant no és capaç
de distingir la
fantasia de la realitat, especialment a partir dels 5 anys que
es considera que ha passat l’edat màgica.
Un altre aspecte que ens hauria de preocupar és
quan l’infant o adolescent viu instal·lat en la mentida. La comunicació assertiva
i empàtica els ajudarà.
Per exemple, quan intenta mostrar-se als altres com algú que no és, quan la persona intenta vendre constantment als demés una imatge idealitzada de si mateix.
Cal valorar sempre la persona tal i com és, amb
les seves capacitats.
Un ‘altre senyal d’alarma és quan no pot evitar mentir als altres, tant sigui per eludir responsabilitats com per amagar la seva forma de ser, com a compulsió, etc.
Acaba sent un hàbit, cal
ajuda.
Cal tenir present que, especialment en els
adolescents, quan més menteixen més necessitat tenen de fer-ho. Cal poder
aturar-ho.
El més important és desenvolupar
una relació basada en la confiança. Hem de demostrar com a manera de
relacionar-nos que confiem amb els infants.
Hem de crear un ambient en el qual se sentin
lliures, tranquils i relaxats.
L’entorn familiar i l’escolar ha de tenir una bona comunicació.
D’aquesta manera ens implicarà l’absència total de repressió i por.
Des de casa es pot treballar amb els infants i
adolescents, hem de buscar la causa d’aquestes mentides per poder intervenir
d’una manera o altre.
Cal diferencia què no és el mateix enxampar al
nostre fill amb una mentida per evitar un càstig que per amagar una por.
En el primer cas s’ha de reprendre’l per haver dit
una mentida i, en l’altre cas hem d’acompanyar a l’infant per supera aquesta
por, mostrant-nos comprensius.
Nosaltres hem de ser
sincers, tant amb ells com amb tots els que
ens envolten.
Mentir és negatiu. Cal incidir en l’efecte que
causa la mentida sobre els altres i les seves conseqüències.
Davant els càstigs...
Hem de mirar què siguin ben mesurats i adequats a
cada falta. Si són massa severs, podem provocar no dir la veritat per evitar el
càstig.
La confiança...
Hem de reforçar l’autoconfiança de l’infant per
evitar buscar l’aprovació dels seus companys o dels adults.
Dir mentides...
No hem de mentir
als infants, ni fer promeses, cal ser sincers. No cal donar un exemple
erroni sobre la mentida.
Envers els infants
Hem de donar sempre l’oportunitat de ser sincer,
encara que això impliqui un càstig. Els pares hem de reforçar lo positiu de dir
la veritat. Ser honest, nobles.
No ens hem de riure, ni admirar mai les mentides dels
infants, encara que semblin gracioses. No han d’apreciar cap tipus de
reconeixement davant la mentida.
Com a pares, cuidadors i educadors no hem de mentir, hi ha
preguntes difícils a les que no sabrem respondre, però serà millor respondre amb un “ no
ho se, ho he de pensar...
No hem d’oblidar l’important pels infants que és...
La creativitat i la imaginació
Se creatius els ajuda a ser més independents, segurs
i augmenta la seva autoestima, d’aquesta manera envers la seva imaginació poden
inventar històries que els ajudarà a créixer, fins que els infants no aprenen a
escriure tota la seva imaginació la poden manifestar en els seus dibuixos,
manualitats, però la paraula serà part d’aquesta manifestació, hem d’acceptar-ho
com a positiu, sempre que no es confongui de la realitat.
El conte es presenta com un cant a favor de la
imaginació dels infants
_ 
Els pares del Pau estan cansats de
les mentides que diu, i l’envien a la seva habitació. Ell, pujarà fins a les
golfes on, per sorpresa seva, trobarà un vell Pinotxo en una capsa.
En Pinotxo ensenyarà a en Pau a gaudir, viure i riure de les mentides que no fan mal, sinó que són pura imaginació.
La
imaginació pròpia d’un infant i que, a vegades, els adults no entenem.
“ La veritat segons l’Artur” de Tim Hopgood, amb il·lustracions de David Tazzyman i Aurora
Ballester com a traductora.
Trobarem
com l’Artur i la veritat s’acaben de conèixer, i sembla ser que de moment no
són gaire amics. Dons l’Artur ha fet una malifeta i sap que la mare li farà
preguntes...Dirà la veritat? O potser la modelarà al seu benefici, o potser dirà
que no sap res?
“ Veritat o Mentida? “ de Elisenda Roca i Cristina Losantos
La Bet és molt maca i divertida, però té un gran defecte: no para de dir mentides! Quan una veritat no li convé, l'amaga i en fa una bola. I així, de bola en bola, arribarà un dia en què la veritat li girarà l'esquena quan més la necessiti.
Per Adolescents
“ Digues la Veritat “ de Dana Reinhardt
Tothom es mereix una segona oportunitat!
En River, un noi de disset anys, se sent perdut i
desesperat quan la Penny, la seva novia, trenca amb ell.
_ Troba un grup de suport per a adolescents amb
diferents addiccions i comença a assistir a les reunions fingint una addicció
que no té.
Mica en mica, va connectant amb la resta del grup,
especialment amb una noia increïble. En River vol dir la veritat, però no pot
deixar de mentir.
Potser podrà sortir d’aquesta espiral de mentides quan aprengui a dominar la addicció més potent de totes: l’amor verdader.
«Intel·ligent i irònica, en aquesta novel·la brilla l’honestedat.»
“ Mentida “ de Care Santos
Mentida és un llibre que parla dels sentiments i que els
traspassa.
Parlar de la Xènia, una jove estudiant, sol seguir
les normes i és una bona estudiant, però se sent controlada pels seus pares.
Connectada a la xarxa d’internet, coneix un noi,
en Marcel, què envers la lectura d’un llibre, comença a tenir sentiments, què
la porten a enamorar-se d’ell. Però, la Xènia no coneix a en Marcel
La Xènia s’enamora d’algú que no coneix, comença a
dir mentides a casa, deixa de banda els estudis. Viu obsessionada per conèixer
el Marcel… un noi que la té molt intrigada per tot els enigmes que l’envolten:
no té mòbil, fa uns horaris molt estranys, pels minsos missatges que li envia…
Una història carregada de sentiments
On es barregen les emocions del primer
enamorament, de les bogeries que es poden arribar a fer per amor, de l’engany i
la decepció.
Una novel·la que pot ajudar a molts joves, al mateix temps ens
ensenya la part més noble de les persones.
Una novel·la per a nosaltres, com les pors porten a mentir i les
mentides de la vida...
“ Pors i mentides “ de Francesc Miravet
Ens narra la vida d’una parella durant sis anys.
Ell, en Jordi, barceloní i assessor financer,
ella, la Susan, nord-americana i advocada. Són joves, guapos i viuen en un
núvol de felicitat.
Explica la seva convivència i la de les seves
famílies, i toca qüestions delicades dins l’àmbit familiar, especialment el de
la Susan.
L’excessiva intolerància d’un dels membres fa
canviar el rumb de la família, crea pors, inseguretats i obliga a dir mentides
per no afrontar la veritat.
També ens parla de les convencions socials, de la hipocresia que les acompanya i també de les amistats sinceres, que a la fi són les que compten.
L’amistat sincera per sobre de totes les coses!
Les mentides no ens fan cap bé!
Cuideu-vos molt!
