miércoles, 21 de febrero de 2024

Tenir un fill

Durant la infància, adolèscencia, a mesura ens fem adults,
 hem d'aprendre a estimar-nos i a tenir curar de nosaltres mateixos.

Voler tenir un fill

TENIR UN FILL

Tindrem un fill?

Com a parella, aquesta pregunta forma part de les vostres inquietuds, ja que pensà en tenir un fill és molt importat. Tant sigui dins del procés que coneixem com a societat, home i dona per l'acte sexual o per altre vies de formar una família, d'ampliar la relació de parella. 

O potser dins de la relació amb un mateix...

Crear una família des de aquest punt, voler crear vincles com a mare o pare sense convencionalismes. 

D’aquestes famílies sempre han agut. Famílies monoparentals, però la gran majoria no per voluntat pròpia, sinó per mares solteres, abandó o separacions.



Voler tenir un fill, tenir la voluntat de fer-ho ha de néixer de la nostra maduresa i sense cap dubte de la nostra gran capacitat d'estimar.  

Hi penseu que un embaràs és l’inici d’un compromís que us canviarà la vida.

Si us fixeu en el que diu la biologia, veureu que el període més fèrtil d'una dona sol situar-se entre els 16 i els 28 anys,i té molt a veure amb la maduresa sexual, la pubertat i una capacitat de fecundació més elevada.

Degut a que entre aquestes edats, tant l’energia física com la psíquica estan a un nivell òptim, i les malalties que interfereixen en la fertilitat són pràcticament inexistents.



Molts estudis demostren que la fertilitat descendeix escalonadament: hi ha un primer descens als 30 anys, un segon als 35 i finalment, l’últim, als 40, excepte en alguns casos. A més a més, la màxima capacitat reproductora dels homes és quan es compleixen els 20 anys, i això té molta relació amb la fertilitat òptima de la dona.

També podeu tenir opcions diferents si us cal, tractaments diferents de fertilitat, acolliment o adopció infantil en infants de riscQue necessiten famílies! 🙂

La realització personal, l’esperança de vida, l’edat biològica, etc. seran conceptes que s’hauran de valorar. 

Desitjar un fill per formar una família ha de ser conseqüència d’una maduració psicològica de la persona i/o de la parella. 

Us acompanyarem en aquesta gran experiència! 


Desig de ser Pares
Generalment aquest desig...
Està lligat a parelles, què gaudeixen d'uns anys junts, afermant la seva relació i coneixent-se. Amb aquesta base, sorgeix el desig de ser pares, mares. Fruit de l'amor, el fer-se costat, el respecte i l'estima.
Parelles, en el seu ampli aspecte.
Però no té perquè ser sempre així, de fet no ho és, con individus únics també tenim el desig de forma una família, de ser mare o pare, parlem de les famílies monoparentals.
El com i el moment el decidiu vosaltres, sempre i què les circunstàncies siguim favorables, envers inseminacions, acollides o adopcions, qualsevol fet és digne de respecte. 


Aquest fet, el de ser pares, generarà sens dubte, un vincle de protecció, d'amor i de responsabilitat què establireu per sempre, en una relació sana que us ha d'omplir de satisfacció. Tot i que evidenment hi haurant moments de tot, doncs així és la vida.

Adoptareu hàbits per millorar la vostra qualitat de vida:

_ Fer esport, mantenir una dieta equilibrada (calories necessàries, hidrats de carboni, proteïnes i minerals); mirar de tenir el pes ideal (per a la dona és molt important, ja que l’embaràs l’engreixarà , encara que mínimament.

_En cas de tenir hàbits tòxics com fumar, beure alcohol, etc., és el moment de deixar-ho enrere. Haureu d’anar al ginecòleg per comprovar que tot està en ordre.

Tot això nomès farà que millori la vostra qualitat de vida, us ha de fer sentir bé. 

Guia per a mares i pares joves

Guia per a pares i mares, wwwgencat.cat



La vostra situació econòmica hauria de ser estable, almenys per part d’un de vosaltres,ja que us aportarà seguretat.

El motiu que frena moltes parelles a l’hora de buscar descendència és l'econòmic, perquè tenir un fill és car, no només per les despeses a les quals cal enfrontar-se, sinó per les escasses ajudes econòmiques que es reben des de l’administració.

Avui dia, la vida és cara; les feines per a joves, precàries, escasses i exigents, i el temps d'oci, amb amics o en parella, es valora com un guany de llibertat.


Quan és el moment ideal?

La dona, i també l’home, necessiteu suport mutu, molt amor i comprensió que, en plena crisi, no sempre estem disposats a donar, i el que és més important, no sempre surt de manera espontània.

Així que us heu d’assegurar que la vostra relació és estable, amb els seus pros i els seus contres, però sòlida. 

S’ha de partir de la base que el millor moment per tenir un fill és, per descomptat, quan ho decidiu i us vingui de gust.

Recordeu que la gestació, l'espera o els inicis no solen ser un camí de roses.

Però, és una experiència única que us omplirà tota la vida!



Un nou esser al món, o un ja de nascut, què omplirà de riures la vostra vida, al mateix temps que el guiareu i aprendreu-ho l'un d'altre. l'un per l'experiència i la maduresa del que ha viscut, l'altre per la descoberta del món, la seva inocència i gaudir del moment.

Preparació i informació


Desde tindremunfill, us donem informació, de tot el que podeu voler consultar, esperant poder fer un bon servei i acompanyar-vos en el camí escollit. Gaudiu de cada moment!


Fer recerca de tot el què cal saber per iniciar aquesta fita serà molt positiu, sempre i quan no us cap fiqueu, cal saber dosificar i gaudir de cada procès. 




De famílies hi ha moltes i variades, totes són dignes d'admirar.

Desde el respecte i l'estima.


Sigueu feliços!


Voler tenir un fill

neix de la maduresa

de la persona

i les ganes dDesig de ser Par


miércoles, 14 de febrero de 2024

Sóc la Lina

 

Caricatura de la Lina( Feta per la Diana)

Fa què escric aquest bloc, des de el 2015, vull presentar-me 
de nou i compartir una mica de la meva vida amb tots vosaltres

Sóc la Lina

Tècnic en Educació Infàntil

La meva experiència

_ Pràctiques a la llar d'infants Taviana de Barcelona, a la classe de P1, amb l'educadora Núria, on vaig viure moments inoblidables, no haguès marxat d'allà, les vaig fer al mes de setembre, periode d'adaptacions, moments de crear vincles i convertir l'estada dels infants a la llar en compartir inici.

A l'escola bressol La Trepa, al barri de Sants a Barcelona, on vaig crèixer.
Durant 8 anys, cicles rotatius de P1 i P2, amb la Marta i la MªCarmen(ens il·lumina des de el cel)  on vaig tenir el plaer d'atendre als infants i a les seves famílies amb la millor companyia del món, així vaig aprendre a aprendre, com dic jo.

De companyes com la Vanesa, tota ella especial, l'Amor, com el seu nom indica, tot una amor. L'Anna que venía a donar Anglès a la classe de P2, i ens acompanyava sempre a totes les sortides, al zoo, teatre, fi de curs...

Quins bons records!


A la Lar d'infants " El Barrufet " al Municipi de Salt(Girona)
Em van acollir com si sempre haguès estat amb elles...
Les Dolors, mares, germanes i sempre amigues, ara ja gaudeixen de la merescuda jubilació.
La Sílvia, (fa anys que ella porta la llar) amb l'Ester, l'Elena, l'Aïna, la Pili de cuinera i altres noies. Sense oblidar la Mari, gràcies a ella tot ha estat ben lluent sempre!



De fet sempre ens veiem pel Nadal i algún altre cop durant l'any, amb les exbarrufetes...La Marisa, l'Anna i la Fàtima. La Celsa, Tania, Carol...

Sí no totes, quasi totes!

Vaig iniciar-me de joveneta amb la meva germana Lourdes, doncs li porto 12 anys, més tard de cangur...

Els primers infants...Eulàlia i Irene, germanes bessones i el seu germà Josep Mª. Molt divertits


L'Oriol, jornades plenes de bons moments, en Joan Marc i en Pau, bessons,                de la seva mare Glòria, vaig aprendre molt.😊

Anys més tard, amb la meva filla, la Núria, aquí vaig aprendre com s'estima de  veritat i quan important sóm pels nostres infants, per tots ells.
El fet de ser mare t'ensenya que cada dia has d'aprendre i quan important és què sigui així.


En els darrers anys també he treballat a llars particulars...

" La Lluna "terratrèmol, més llesta que cap altre, però venia del Brasil i necessitava reforç, d'aquell reforç què dona l'estima, la paciència, el temps per adaptar-se, a l'escola li volien      fer repetir p5, però no va caldrà, ella va agafar un bon ritme de saber estar, d'aprendre a aprendre alhora que aprenien d'ella.

Els anys amb en Genís i la Diana, que no tinc paraules per ells, per mi són els millors       infants del món, vaig aprendre molt amb ells.

Sense oblidar tots i cadascú dels infants que han passat per les escoles, tots t'ensenyen      alguna cosa, tots són únics.

Des de el 2020...
_ La Laia, què ens tenim molt d'afecte, sempre ens alegra molt trobar-nos.

_ La Lucia què ja en té 3 anys, que aquest estiu passat a tingut una germàneta, la Candela, una família molt especial.

_ Amb la Júlia de 5 anys, ens avenim molt, es com si sempre haguès estat amb ella.

Gràcies a tots i totes per ser com sou!



Tota la meva vida ha estat vinculada al món dels infants.

Els infants i els seus somriures, la seva evolució.

M'agrada molt observar-los! Com evolucionen...

Com vaig saber què volia està sempre entre infants...

Quan mirem a un infant ell sempre ens somriu...🙂

Però quan ets tu, que de cop t'atures, i et sents observada per un petit infant que et somriu, saps que vols està envoltada d'ells tota la vida...😀


Voluntariat a Casal dels Infants


He dedicat la meva vida a la infància d'una manera o un 'altre, dins meu surt un sentiment   de tendresa i al mateix temps de fortalesa pel benestar dels infants, de tots i cadascú d'ells.


Per mi hi ha com un fil conductor que m’uneix a ells d’una manera inexplicable, segur que molts m’enteneu, segur que sou molts els que us sentiu així.
"Tot per un somriure" El de tots ells, els infants!


Què és l'Associació "Casal dels Infants"?
És una entitat sense ànim de lucre, que donar suport social a Infants i Famílies.
Reforç i suport al procés escolar. Cohesió social, promovent relacions i
apostant per la convivència, les relacions veïnals. Integració social a joves.

Acompanyant i donant suport, entre altres...

Podeu trobar tota la informació https://www.casaldelsinfants.org/

Entitat activa des de l'any 1983, van iniciar al barri del Raval de Barcelona, jo sóc de Barcelona i curiosament, el meu marit, és del barri del Raval, tots dos a l’any 1983 van col·laborar amb afers socials del barri del Raval, per acompanyar a infants els caps de setmana de sortides, colònies...etc.

Estic parlant que jo tenia 18 anys.

Quan vaig llegir els inicis de Casal dels Infants, no vaig dubtar més, vaig veure com una mena de connexió, m'unia a formar part, tot i que molts anys després i ara a Salt.

Entre moltes frases que l’entitat té per definir-se em va conquista aquesta :

“ Allà on s’acumulin factors de risc, és on ens hem d’esforçar molt més, per a garantir tots els drets i les oportunitats als infants i joves, des de les seves famílies, els seus veïns, construint així societats cohesionades”

No hem d'oblidar que les famílies s'han d'ajudar, pel benestar dels infants!

 
Sempre units i feliços






La meva experiència amb Casal dels Infants

Des de la meva experiència inicial

Són un equip amb una estreta col·laboració entre ells, 
causant així uns efectes positius, 
de vinculació, aportant cadascú els seus valors
 i acceptant els valors dels altres.

Creat des de el respecte, donant com a resultat una harmonia social, 
on tot és digne d’admiració i alhora de superació.

Així és com jo els he vist, he rebut un acolliment formidable, 
m’he sentit com una més des de el primer instant, 
i s’ha de dir que en aquest moment que vivint, la situació d’acolliment,
 no és fàcil, les mesures de distanciament, no ajuden, però així ha estat.

Totes les persones que han tingut relació amb mi, des de Casal dels Infants 
han estat impressionants, amb calidesa, afectivitat, interès i harmonia.

El meu primer contacte va ser telemàtic, 
en un moment on la informació sobre la COVID-19, 
protocols i de més, era força complicada d’assolir.

Amb la Sonia la meva trobada virtual va ser molt càlida, 
ens va unir el fet de fer-nos costat en un moment d’adversitats
 per a tots i el voler cobrir les necessitats socials de tots els infants, 
joves i famílies després del confinament social.


Entre les mares han compartit cicles de vida:

_ Infants que al setembre iniciaran l’escola, 
preescolar.

_ Naixements en moments de pandèmia. 
Moment del part, la lactància.

Amb les diferents famílies,
 en tot moment hem creat estímuls 
per establir relacions sanes, 
de respecta, unió i col·laboració.

Els hem donat eines d’estimulació, 
per gaudir amb els seus fills a casa, 
pautes d’alimentació.
Han compartit entre elles, 
maneres de cuinar, 
la introducció dels aliments, 
quan els seus nadons deixin la lactància.

Tot pensant en el bon creixement dels infants.


Igual de diferents

Sí, entre tots hauríem de poder crear una 
societat igualitària, 
 moltes famílies estan en risc,  
  cal viure en comunitat i per la comunitat.

Tots tenim diferents habilitats, coneixements, 
maneres de veure la vida, experiències, 
compartir és enriquir, escollim
 compartir sempre.

Col·laborar amb el teu entorn, 
amb els altres ens fa sentir millor,                           
 i com educadora Infantil,
 hauria de ser una base d’ensenyament
 des de la infància.

Vull fer una crida solidaria 
a ajudar als altres,  
per una societat de cohesió, 
d’igualtat d’oportunitats, 
on cadascú de nosaltres té el seu lloc.


Amb empatia! 
Ens cal a tots saber posar-nos al joc dels altres.









Segueixo el meu camí intentant cada dia 
aprendre una mica més, 
envers aquests articles, 
compartim amb vosaltres.
Gràcies

Sigueu feliços