Sexualitat i embaràs
Activitat física i esports
Els esports que produeixen vibracions o
sobrecàrregues importants de la zona abdominal o impliquen possibles caigudes o
contusions no estan recomanats durant l’embaràs, especialment al principi, ja
que poden fer augmentar el risc d’avortament espontani.
Tret dels casos en què hi hagi una amenaça
d’avortament o part prematur, o tret que el metge o metgessa ho desaconselli,
l’embarassada pot dur a terme una activitat física normal, tot i que ha
d’evitar tant com li sigui possible les activitats pesades.
És
important intentar descansar a la nit unes 8 hores, i una estona després de
dinar.
Tanmateix, si es practica una activitat
intensiva o de risc, el més prudent en el moment en què es confirma l’embaràs
és suspendre-la i consultar el tema amb el metge o metgessa que s’encarrega de
controlar l’embaràs, que és qui podrà valorar individualment, a partir de la
constitució física i l’evolució de la gestació, quins esports es poden
practicar sense perill.
La gimnàstica prenatal és
l’exercici ideal, ja que està dissenyada per a la situació singular de
l’embarassada. Com que en aquestes sessions també s’inclouen exercicis de
relaxació i circulació, és la millor manera de preparar-se, ja que a més a més
permet:
- Combatre tòpics com els dolors del part
- La participació activa de la dona.
- Refermar i flexibilitzar els grups musculars implicats en l’embaràs i el part.
- Proporcionar més oxigenació als teixits i al fetus.
- Ajudar a escurçar el temps de recuperació postpart.
- Donar més serenor per afrontar els canvis que comporta la maternitat.
La pràctica d’exercici durant
l’embaràs
Tant si és gimnàstica prenatal com exercici
aeròbic moderat, millorarà la condició cardiovascular i muscular, afavorirà la
postura i evitarà un augment excessiu de pes, fet que permetrà enfrontar-se al
treball del part, amb menys riscos.
A
més, reporta altres avantatges a l’embarassada:
- Adquirir a poc a poc una sensació de benestar.
- Augmentar el nivell energètic.
- Augmentar la força i el to muscular i la flexibilitat.
- Adquirir un estil de vida actiu, sa i saludable, que sens dubte influirà després en el fet que la recuperació postpart sigui més ràpida.
- Millorar el restrenyiment.
- Disminuir l’ansietat.
- Millorar l’insomni.
- Produïr una disminució de la tensió arterial.
Ajudar les gestants amb diabetis
gestacional (10%), fet que pot contribuir a evitar la necessitat d’utilitzar
insulina per controlar-la i tractar-la.
- L’activitat física ha de ser amena i segura.
- Es preferible una activitat regular 3 o 4 cops per setmana que un exercici físic intens i discontinu.
- Cal fer servir roba adequada. Sostenidors adequats per els pits.
- Cal evitar la calor intensa i els ambients humits.
- No cansarse ni acelerar el cor en excés; no superar mai les 140 pulsacions per minut.
- La durada de l’esforç ha de ser curta, i el ritme, lent.
- És bàsica una ingesta adequada de calories i líquids.
- Cal hidratarse correctament.
- No s’han de fer moviments bruscos.
Cal reduir l’activitat física
a mesura que la panxa es fa més voluminosa.
_ A partir del vuitè mes, és recomanable
limitarse a caminar i fer exercicis respiratoris.
_ La natació suau es pot seguir practicant
fins que el metge o metgessa la prohibeix per modificacions del coll de
l’úter, ja que es correría el risc de contreure una infecció.
_ Les passejades moderades, són altament
recomanables. Cal fer-les amb calma, fent servir sabates còmodes i anant per
llocs tranquils.
_ Si apareixen de manera reiterada marejos,
hipotensió, dificultat respiratòria, cefalees, dolor toràcic, contraccions,
etc., s’ha d’abandonar la pràctica esportiva.
_ Una dona gestant ha de deixar de
fer qualsevol exercici si s’hi fatiga en excés.
Esports recomanats
Sempre és recomanable una activitat física
aeròbica regular (3 cops per setmana) de baix impacte i d’una durada no
superior als 45 minuts per sessió.
Les activitats següents es poden practicar al llarg de la gestació:
Caminar: a l’aire lliure o en una cinta.
Marxa: amb entrenament previ, estil.
Córrer: d’entrada, no està contraindicat.
Natació: excel·lent i vigoritzadora.
Ioga: augmenta l’elasticitat; redueix la
tensió.
Dansa: activitat de tonificació.
Aeròbic: cal evitar salts i caigudes.
Ciclisme: només durant la primera meitat de
la gestació; es recomana bicicleta estàtica.
Tennis: no competitiu.
Senderisme: les limitacions dependran del
terreny, l’altitud i el pes de la motxilla.
Gimnàstica rítmica amb moderació
Relacions
sexuals
Si l’embaràs és normal, no hi ha cap
contraindicació per continuar mantenint relacions sexuals de la manera i amb la
freqüència habituals, fins a 4 setmanes abans de la data probable del part, tot
i que cal evitar-les del tot el primer trimestre si hi ha amenaça d’avortament
o antecedents d’avortaments habituals.
A mesura la panxa augmenti, s’hauran d’adoptar noves
posicions per afavorir la comoditat i
evitar compressions sobre l’abdomen.
No obstant això, hi ha determinades
circumstàncies que contraindiquen l’activitat sexual durant l’embaràs:
- Ruptura prematura de la bossa.
- Hemorràgia genital en qualsevol moment de l’embaràs.
- Si hi ha infecció genital.
- Amenaça de part prematur, incompetència cervical.
- Hipertensió de l’embaràs.
- Sempre que el ginecòleg o ginecòloga ho desaconselli.
Relacions
sexuals durant l’embaràs...
Tret que
existeixin contraindicacions mèdiques que ho impedeixin, la manifestació del
vostre amor, el que va originar el nadó que esteu esperant, no té per què
interrompre’s. Però l'embaràs és un esdeveniment poderós que trastoca les
emocions i els costums.
També les relacions sexuals.
Encara que sembla el
contrari, els canvis que experimenta el cos de l'embarassada van a favor d' una millora
en les relacions sexuals.
L'
increment del nivell de progesterona i la circulació de les hormones
placentàries provoca a la fi del primer trimestre un augment del flux sanguini,
principalment a la zona genital que es torna més sensible amb el que l'
excitació s' aconsegueix abans de l' habitual.
D'altra banda, el pit augmenta
de grandària i amb ell la sensibilitat d' aquesta part. Les secrecions vaginals
es multipliquen, un altre factor
facilitador.
A partir del tercer trimestre, el panorama es complica. El volum del budell obligarà a descartar certes postures.
A partir del tercer trimestre, el panorama es complica. El volum del budell obligarà a descartar certes postures.
El
cansament, la preocupació pel part no resulten bona companyia per a aquests
moments d'intimitat.
De costat. Es tracta d'una postura molt adequada l'embaràs ja que ella podrà
descansar el pes de la panxa sobre el costat. Practiqueu-la de front o d' esquena
o ella recolzada i ell de costat.
exemples.Ell tombat
de cap per amunt i ella de
genolls sobre ell d'
esquena. Així és la futura mamà qui controla els moviments
de la penetració. És una postura molt satisfactòria, però quan l'embaràs està
avançat i la dona té molt budell, es cansa de seguida.
Es poden tenir relacions sexuals durant l’embaràs?
La sexualitat depèn de com cada persona viu, sent i experimenta el seu
propi cos i les seves emocions i, per tant, ve determinada pels sentiments i
les sensacions que es tenen d’un mateix i dels altres, i per la capacitat que
es té d’oferir i experimentar plaer. Per tant, la sexualitat és subjectiva i
diversa.
En aquest sentit, durant la gestació, la sexualitat pot continuar aportant experiències
gratificants i, per això, cada parella pot continuar mantenint les relacions
sexuals que li aportin plaer.
De vegades, durant la gestació, a causa dels canvis hormonals, físics i
psicològics, hi pot haver una modificació del desig sexual; pot ser que durant
el primer trimestre disminueixi, que augmenti en el segon i que torni a
disminuir en el tercer.
Hi ha dones, però, que poden tenir un desig augmentat durant tot l’embaràs.
Si l’embaràs és normal, no és necessari modificar o interrompre els hàbits
sexuals i és, fins i tot, desitjable que puguin prosseguir
sense inconvenients.
Viatges
Durant l’embaràs, si es desenvolupa sense
cap problema, en general no estan contraindicats els viatges.
En general, cal evitar els viatges llargs i
feixucs el primer trimestre i durant les quatre últimes setmanes d’embaràs.
En cas que s’hagi de fer un viatge en
automòbil, s’aconsellen les precaucions següents:
- Que el cotxe tingui bona suspensió.
- Que la conducció sigui suau i amb cura.
- Que la gestant viatgi al seient del davant amb el cinturó de seguretat cordat (col•locant les cingles per sota i per sobre de l’abdomen).
- Es recomana parar sovint perquè l’embarassada pugui anar al lavabo.
- Cal evitar les hores de màxima calor, sobretot a l’estiu.
- Viatjar en avió no presenta riscos afegits durant l’embaràs, ja que els avions estan pressuritzats,(per garantir la seguretat i el confort dels ocupants) per la qual cosa el nadó, no corre cap risc. Tot i que l’avió en si no augmenta el risc de part prematur, algunes companyies posen restriccions als viatges de gestants a partir del setè mes d’embaràs per evitar possibles parts durant el vol. En aquests casos, les companyies aèries poden sol·licitar una autorització del metge o metgessa per fer el trajecte, per la qual cosa s’exigirà un certificat mèdic que autoritzi a viatjar.
- Es recomanable que el metge o metgessa aconselli l’embarassada sobre la possibilitat de fer un viatge determinat, en funció de:
- La necessitat del desplaçament.
- El temps de l’embaràs.
La distància i el temps en què es preveu
recórrer-la: normalment, un trajecte de menys de 100 km no té importància.
Mitjà de locomoció i qualitat del camí: el
vaixell, l’avió i el tren són més recomanables que, per exemple, un viatge
llarg en automòbil.
