Bullying Infantil

Bullying infantil

És l'intimidació continuada cap a altres persones sense cap mena de raó de ser, tot i que sempre ha existit aquest fet, hi ha un augment considerable a les escoles.

Arribant a generar situacions molt greus, tant en l’intimidació, doncs poden arribar a degradar molt a la víctima, com la resposta de les víctimes, que al sentir-se degradats perden l’ autoestima.

El bullying 

Fa referencia a totes a totes les formes d’ actituds agressives, intencionades i continuades, que ocorren sense cap mena de motivació evident.
La persona que ocasiona aquesta intimidació cap a altre, ho fa per imposar el seu poder sobre l’ altre, utilitzant:
Insults, agressions, amenaces, procurant així tenir-lo dominat o aterrat,  durant mesos, inclòs anys.

La víctima pateix en silenci, la gran majoria de les vegades. 

Aquest maltractament, el fa sentir:
Dolor, angoixes i pors, fins al punt que, aquests sentiments poden arribar a aïllar-se, sentir odi, sentir-se inferior, i a conseqüències greus com el suïcidi.

Els experts ens diuen, que el bullying, implica tres components claus:

_ Un desequilibri de poder entre l’ intimidador i la víctima. 

Aquest desequilibri pot ser real o només percebut per la víctima.

_ L'agressió es porta a terme, per un intimidador o per un grup, que intenten danyar a la víctima intencionadament

_ Existeix un maltractament físic cap a la mateixa persona, de manera reiterada.

Tipus d’ intimidació

_ Físic: Consisteix a l’ agressió directe, cops, colzets, empentes.           

També inclourien les agressions a objectes que pertanyen a la víctima.

Verbal: Es el més habitual, deixar seqüeles a la víctima, doncs les paraules tenen molt de poder, i van minvant l’autoestima envers humiliacions, insults, menyspreu en públic, crear rumors falsos. Missatges, trucades telefòniques insultants. Llenguatge sexual.

Psicològic: Amenaces per ocasionar pors, per aconseguir coses, diners, o inclòs per obligar-lo a fer coses que no vol fer.

Social: Consisteix en l’ aïllament de la víctima, els intimidadors solen impedir que la víctima es relacioni amb altres, que participi, ignorant-lo o no contant amb ella. 

Dins de les relacions entre companys o amics, a la classe, pati, carrer....

Estadístiques

Un 1,6% dels infants i joves, pateixen aquest fet, de manera constant, un 5,7 esporàdicament.
Les dades es repeteixen al tot el món, sol afecta a infants de totes les edats i condicions socials, està present a escoles publiques i privades. A les grans ciutats i  pobles petits.

Prevenció a senyals d’alerta
Haurien de saber que no tots els infants comparteixen que son intimidats o intimidadors.

 És important parlar amb ells d’aquest tema, si hi ha alguna evidencia de possibles intimidacions o de ser el que intimida.

Els senyals de possible alerta, també poden ser derivats d’ altres problemes com podrien ser: Depressió, tristor, baixa autoestima o consum de substàncies, et.  

Parlar amb l’ infant pot arribar a ser una bona manera de detectar l’arrel del problema.

Possibles senyals de ser intimidat

_ Canvis en el comportament dels infants.

 Tot i que hi ha infants que no mostrant cap mena de senyal.

_ Lesions inexplicables.

_ Pèrdua o trencament de les seves coses, roba, llibres...

_ Malestars, mal de cap,  d’estomac, o simulació de malaltia.

_ Canvis alimentaris, saltar-se els àpats, menja poc o molt. Arribar amb molta gana a l’ hora de dinar, perquè no han esmorzat.

_ Dificultat per dormir, malsons freqüents.

_ Pèrdua d’interès per les tasques escolars, negar-se a anar a l’ escola, baixar de qualificacions

_ Pèrdua d’ amics, o evitar situacions socials.

_ Sentiments d’ impotència, disminució de l’autoestima...

_ Comportament destructiu, com escaparse de casa, lesionarse, o inclòs parlar de suïcidi.

Si coneixeu algú amb aquests símptomes, no ignorar el problema, busqueu ajuda immediatament.

Possibles senyals de ser intimidador
_ Quan es veuen embolicats en baralles, agressions físiques o verbals.
_ Quan tenen amics que intimiden a altres.
_ Si la seva actitud és torna o va sent cada cop més agressiva.
_ Són avisats amb molta freqüència a l’escola
_ Solen acusar a altres dels seus actes, no assumint la seva responsabilitat.
_ Són competitius i es preocupen per la seva popularitat.

Perquè no demanen ajuda?

_ L’ intimidació escolar genera en els infants, sensació d’ impotència.          

_ Els infants volen resoldre les situacions ells mateixos, per tenir de nou, el control. 

_ Demostrar que son capaços. I no semblar dèbils o acusants.  

_ També poden tenir por a les represàlies dels que l'intimidaden.
_ Les possibles humiliacions que pateixen, fan sentir vergonya, i no volen compartir-ho. 

_ És poden sentir desemparats, no estimats per ningú, o incompresos.

 La por ha sentir-se rebutjats per els seus pares.

Els amics poden tenir un gran paper per ajudar, parlant amb els pares i fen costat.

Fem amics!

" Escola de Grans"

Adaptació dels alumnes que comencen la seva escolaritat a P3

Quan arribar el moment d’anar a “l’escola de grans”, encara que ja hagin anat a l’escola infantil, d’alguna manera és el moment que deixen de ser "els nostres nadons” tot i que evidentment seran els petits de l’escola, començant a fer-se grans.

Sabem que els inicis de l'escolaritat dels fills és un moment delicat per a ells i inclòs per tota la família per això sabem que la incorporació dels alumnes a P3 requereix tenir cura d'aquest procés per tal que sigui el més favorable possible. En vistes a facilitar-lo, a l'inici de curs, es convocarà una reunió específica en la què es donaran tots els detalls, mecanismes per a que rebeu la informació necessària d'aquest procés d'adaptació i de l'evolució de la marxa escolar dels vostres fills i filles.

La importància d'aquest procés fa que es tingui una cura especial i que alguns aspectes del funcionament general de l'escola estiguin adaptats durant la primera part del curs.

La mestra us mantindrà al corrent de tot allò que sigui necessari. De tota manera, cal que les famílies entengueu que sota la seva responsabilitat hi ha més de 25 alumnes amb les seves respectives famílies molt interessades en què els seus fills i filles s'incorporin satisfactòriament a aquesta nova etapa de la seva vida.

 L’assistència a l’escola, suposa per els infants,familiaritzar-se amb les persones,els espais,amb els materials desconeguts fins ara. 

Descobrint pautes de comportament de grup on hauran desenvolupar-se.

El període d’adaptació o familiarització es el temps reservat per afavorir la creació d’una imatge positiva de l'escola, tan infants com per  pares.

 És pretén fomentar les relacions entre els infants i els seus educadors    d’una manera progresiva i agradable, això permet als infants adaptar-se als nous espais, temps i materials, incorporant l’escola a la seva vida, acceptant la sortida del mitja familiar.

Aquest període exigeix una dedicació especial, per part dels pares, doncs hauran de reorganitzar-se, per poder arribar a cumplir el programa, que de vegades no és gens fàcil.

És important intentar portar a terme aquest període, doncs facilitarà a     l’infant i al equip educatiu, donant-vos la possibilitat de crear els primers contactes directes amb el centre.

                               

Consells
_ Sense cap dubte. Penseu que l’escola és un lloc segur, positiu, especialment creat per els infants.

_ Tenir una bona comunicació amb el tutor del vostre fill,  al principi ja. 

Amb confiança.

_ Participeu  amb l’escola.

_ Respecteu l’ assistència i els horaris.

_ Interesseu-vos per l’aprenentatge del vostre fill cada dia.

Pot ajudar:

_ Haver visitat l’escola amb el nen o nena. Coneixen així els espais principals, els educadors i potser algun company, aquests fets els hi donaran seguretat.

_ Implicar a l’ infant en la comprar del material, uniforme, motxilla, bata....

_ Li podeu explicar les rutines bàsiques que realitzarà.
_ Porteu-li a l’ escola vosaltres mateixos, els primers dies, si és possible, també anar a recollir. O be mirar de que sigui sempre la mateixa persona.
_ A l’hora d’acomiadar-se, potser pot arribar a plorar, l’hem de consolar, però sense allargar massa el comiat. 

Li heu de recordar que vindreu a recollir-lo, mirant de fer entendre, per exemple:

_ Vindrem a buscar-te per dinar, o per berenar....

                                         

Infants nascuts a finals d'any!

Comparant infants nascuts a l’inici d’any amb els de finals d’any.

Les comparacions no són bones, però cal que ens adonem d'algunes diferències, que segurament amb el temps no es notaran i sempre hi ha infants més desenvolupats que altres per diferents causes. Ara bé és normal que un infant nascut a primer d'any tingui la seva capacitat d'atenció que un de final d'any, sobre tot si ens referim a edats primerenques. 

El sistema educatiu s’estableix per l’edat cronològica de l’infant, no evolutiva de l’infant. No contempla que els infants de finals d’any  son realment més petits, i poden tenir una gran diferència amb els més grans, i això pot arribar a afectar la seva autoestima.

Aquestes diferències poden ser tant físiques com d’intel·ligència, doncs fa referència al seu procés maduratiu. 

Dependrà de cada infant , doncs cada infant és un món, també influiran diferents aspectes, com la classe social, l’estructura familiar.

Quan la diferència entre els infants d’una mateixa classe, és de deu mesos, no es pot demanar el mateix progrés curricular, la preescriptura i la prelectura, inclòs a nivell psicomotriu, el fet simple de poder-se cordar les sabates. Per aquesta raó s'ha de poder individualitzar l'educació de manera que els conceptes a asumir varien segons el procés de cada infant.

Hi ha una diferència madurativa molt important, que s’ha de valorar. Que no es contempla al nostre sistema educatiu. I s'ha de contemplar ja no tan per el nivell comparatiu sinó perquè l'infant no s'ha de veure diferent a la resta. Tant per tant el missatge a de ser que tots són igual de diferent!

Haurien de contemplar que ara no passa tant, doncs els infants tenen més estimulacions al anar de més petits a les escoles infantils.

Hi han països com a Àustria, Suècia, República Checa, Irlanda, Països Baixos o Rússia, on ho contemplant, iniciant l’escolarització en diferents períodes depenen del naixement de l’infant, quedant  cada generació dividida en dos grups, els de primers d’any i els de finals d’any.

No es deu etiquetar, evidentment, a aquests alumnes per la seva manca evolutiva, doncs és totalment normal,  s’ha de tenir en compte que els infants nascuts al gener dels que han nascut al desembre, no nomes es un any de diferencia, també és un terci de la seva vida, el nivell d’exigència maduratiu no pot ser el mateix.  

Aquests fets, moltes vegades han portat a terme que infants amb procés evolutiu normal, amb grans capacitats intel·lectuals, acabin en garantia social. Limitant el seu procés d’aprenentatge per les exigències desproporcionades que han hagut d’assolir. Havent així de repetir curs en algun moment de la seva educació,  o bé ho arrosseguen durant anys no aproven el graduat escolar,etc...

Aquesta situació pot afectar la seva autoestima, s’ha d’actuar abans de que sigui massa tard, creant un teixit educatiu just per a tots.

Hi ha estadístiques que ens indiquen, que els infants nascuts a finals d’any , han repetit algun curs, i inclòs pot condicionar el seu futur. 

Ja hi ha escoles que separen els alumnes per mesos, doncs d’aquesta manera les diferencies son menors, i l’educació és més personalitzada.

El sistema educatiu ha de procurar mecanismes institucionals, per corregir les desigualtats escolars lligades a aquest factor o qualsevol altre.

Altres aspectes també podrien valorar-se, l’estimulació, socialització, parlant molt amb ells des de ben petits, escoltant música.                       

Els hi beneficiarà força la capacitat de comprensió i relaxació.

Adaptació a l' Escola Infantil

Període d’adaptació a l’escola

Temps per conèixer l’escola, descobrir-hi coses interessants, adequar-la a les seves necessitats i preferències i d’aquesta manera poder-ne gaudir.

D’aquest temps en diem PERÍODE D’ADAPTACIÓ.                                    I això no és sinó el camí o procés que viu el nen/a en el pla dels sentiments (afectius, socials, intel·lectuals), tot valorant el que suposa la  separació de la família i el que el seu ingrés a l’escola li pot arribar a oferir.

L’escola infantil constitueix el marc de vida dels infants que hi assisteixen durant un període de temps diari, que pot variar entre unes poques hores i una jornada sencera

Es el període més important i de més transcendència per la vida del infant, cal esforçar-se totalment per que aquest pas es desenvolupi de la manera més adequada.

Implica un procés de separació, deixant pas, poc a poc a un nou “apego” que requereix l’ intervenció de la família, l’escola i l’infant.

  

Primers dies, és important que respecteu el que l’escola proposa per establir aquest període. S’ha de fer de forma esglaonada, amb constància, adaptant-se a la resposta de l’infant. Establint amb els educadors un horari pautat progressiu fins completar-ho al horari habitual.

Es molt important que enteneu que no tots els nens i nenes s’han d'adaptar a un mateix ritme, és tracta d’una conquesta personal que passarà per diferents períodes, tindrà alts i baixos. En aquest període es normal que    l’infant cregui que l’heu abandonat, pot manifestar disgust i angoixa.      

Heu de recordar que per els infants la mesura del temps és fa molt més llarga que per els adults. Degut també a que no tenen esquemes temporals per poder comparar.

Els infants sentiran pors, al estar entre el adults desconeguts, en llocs nous, on no saben com orientar-se.

Per vosaltres també suposa una situació emocional dura i difícil        

Hauran sentiments de culpa, abandonament, desconfiança. Normalment els pares manifesteu més nerviosisme que els infants, per vosaltres també serà un període dur,  això es transmet als fills, i pot augmentar l’angoixa de   l’infant.

El temps i l’ajuda dels educadors facilitarà tot aquest procés. 

Recordeu, que no tots els nens i nenes son iguals, n’ hi han que des de el primer dia la seva conducta és més positiva i d’altres que passen per diferents moments, el mateix us passarà a vosaltres

Símptomes d’adaptació a l’escola:

• Escurçament de les possibles rebequeries amb la progressiva participació en jocs i activitats.
• Relació amb altres infants.
• Relació voluntària amb els educadors.
• Acceptació als nous espais per activitats determinades.
  
  Com reaccionar:

• Mantenir la constància, no deixeu de portar el vostre fill a l’escola, serà igual o pitjor.
• Portar-ho amb anterioritat, per que vagi coneixent el centre.
• No allargar molt els comiats, mostreu seguretat i alegria.
• Parlar amb els educadors de l’evolució de la adaptació.
• Quan surt de l’escola, compartir les experiències viscudes a l’escola.
• Es convenient que sigueu els pares qui el porteu a l’escola, durant almenys tot el procés d’adaptació.

  
  Símptomes de inadaptació a l’ escola:

• Durada del plor.
• Aïllament permanent.
• Rebequeries continues.
• Hiperactivitat.

Tristesa i quietud, davant les activitats.

Normalment aquest símptomes de inadaptació solen anar variant però en altres continuen, davant d'això haureu conjuntament amb l’escola de demanar ajuda professional, que us ajudaran a albergar les possibles causes. Per això la col·laboració de les famílies és fonamental per una bona adaptació a l’escola.

Aquests llibres I d’ altres, segur que us ajudaran:

                        

FINS AL VESPRE! MIQUEL I ANNA ALA GUARDERIA FAN…

JEANNE ASHBE, CORIMBO, 2001

Dia d’ escola, L’ Arnau es prepara a casa per el seu primer dia a l’escola, amb il·lusió, a l’ arribar té por, és queda trist, fins que coneix a la Clara....

Un conte per explicar quan l’infant començar anar a l’escola.

El país de les carbasses...  Al país de les carbasses, un país molt llunyà, avui es un dia molt i molt especial.  Començar l’escola per menuts i grans, però sempre hi ha algú que no vol anar.

-A casa de les carbasses, la Margarida, la filla menuda, no n’ està gaire convençuda:                                                                                              

 _ Si no se les cançons que canten a l’escola, semblarà que sóc tanoca i ningú hem dirà ni hola.                                                   

• La germana gran li diu: _ No t’amoïnis per això ja tindràs temps a l’escola per aprendre les cançons, l’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!        
• A casa dels carbassons, en Daniel està trist i nerviós perquè li fa una mica de por conèixer als companys nous.  El pare li diu: _ Daniel no t’amoïnes tant, ben segur que a l’ escola trobares algún nen amb qui t’avindràs. L’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!
• A casa dels carbassins, la Roser plora i somica: _ Qué faré jo sense nines, ni totes les meves joguines. La mare li diu: _ Apa, si a l’escola n’hi ha moltes joguines i a més tindràs amics i amigues. L’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!
• A casa dels carbassens, en Pere també rondina, perquè li espanta una mica l’enrenou del primer dia, la mare li diu: _No t’amoïnes tant, la mestra et donarà la mà, i la por de seguida fugirà.                                                                                                  L’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!.
• Al país de les carbasses avui és el primer dia d’escola, la Margarida, en Daniel, la Roser i en Pere, hi van molt contents perquè saben que a      l’escola...
  S’HO PASSARAN D’ALLÒ MÉS BÉ!!!! I aquest conte s’ha acabat, perquè el timbre de l’escola ja ha sonat!!!!
                      

El paper dels adults a l' Escola Infantil

                                     

Paper dels educadors

L’educador infantil realitza el paper de tenir cura, d’escoltar i observar els infants, envers el joc aprenen, facilitant així el procés d’ensenyament i aprenentatge, augmentant la pròpia curiositat i imaginació dels infants.

Els infants quan jugant no tenen la intenció d’aprendre, però som els educadors els que farem possible relacionar el joc amb l’aprenentatge, facilitant el desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i social.

Afavorint  les relacions, donant estabilitat emocional, seguretat en si mateix amb paciència, ensenyant la capacitat per gaudir de les coses petites, establint límits, amb expressivitat i sensibilitat per la comunicació verbal i no verbal, amb  la capacitat  d’avaluació envers l’observació. 

Afavorim la relació amb els pares amb empatia, entenem el seu punt de vista amb capacitat d’escoltar, respecte i intimitat personal i familiar.   

Com ha pares, heu de respectar els educadors i les seves accions, com les normes del centre facilitar la trobada amb l’infant amb confiança, això donarà seguretat al vostre fill.  Col·laborar i participar amb l’escola.                                                              

Els educadors hauran de respectar la vostra forma d’educar als vostres fills. 

La família i l’escola, no teniu les mateixes funcions, però, compartiu un objectiu en comú: el creixement, benestar i desenvolupament equilibrat del vostre fill o filla. El contacte diari crearà un intercanvi d’experiències, que facilitarà l’educació de l’infant.

La socialització, s’inicia en la família, l’escola, el grup d’iguals.     

L’entrada de l’infant a l’escola suposa una ampliació del seu món social, el qual implica per l’infant la construcció de vincles afectius emocionals amb les educadores i altres adults de l’escola, amb l'espai, amb els companys i els objectes.

Generar valors lligats a un grup social, mitjançant pautes de conducta, normes actituds i rols, que van a facilitar la integració i les relacions amb altres. Evoluciona conjuntament amb l’autonomia. L’autonomia personal és una condició necessària per la llibertat individual

Hàbits d’autonomia, els cuidadors han de proporcionar a l’infant cura, proporcionant els medis perquè aconsegueixi cuidar-se a si mateix en la mesura que les seves capacitats li permetran.

Desenvolupament soci afectiu, la afectivitat és una necessitat primària, és manifesta des de el naixement. La cultura i l’ambient son importants per el seu desenvolupament. 

                                    

Desenvolupament afectiu de 0 a 3 anys,

Orientació i senyals de figures, els primers mesos és quan el nadó s'ha sent atret pel rostre humà, el tacte, la temperatura, primer no distingeixen, si són conegudes o no, però els mira i els somriu. 
Més endavant aprenen a reconèixer a les persones que els cuiden, però poden acceptar cures d'altres persones que no coneixen sempre que segueixen les pautes dels quals coneixen.

                                    

 De 3 a 6 mesos, a aquesta edat ja poden reconèixer a les persones conegudes, però encara no rebutgen als desconeguts. Les seves respostes són més intenses cap a les persones que coneixen, tot i que és petit, és el període més fàcil per adaptar-se a l’escola.

De 6 mesos a dos anys, mostrarà preferència cap els coneguts, tindrà por als desconeguts, i ho manifestarà amb rebuig i plors.

A partir d’aquesta edat, heu d’afavorir el procés d’adaptació, donant el temps que l’infant necessita per arribar a establir el vincle de confiança amb l’ambient i les persones de l’escola infantil.

I aportant-li seguretat i confiança amb el nou món que l’envolta.

                          

De 2 a 3 anys, La relació amb els seus estarà consolidada, alhora que ja són més independents, gràcies a l'adquisició de l’autonomia. Potser voldrà anar a l’escola per el joc, activitats o inclòs per tenir companys de joc, però, el seu caràcter està més format i costarà més  l’adaptació a l’escola.

Els nens a l'edat de 2 anys són més conscients del seu entorn físic, descobreixen noves formes d' entretenir-se i comencen a interactuar amb altres petits formant-se així els primers llaços d'amistat.

                             

Habilitats relacionades amb la higiene, el menjar, descans i aspecte físic. Comunicació, l’objectiu és millorar la comprensió i la transmissió. Resolució de conflictes amb iguals.

Com a part de la interacció, els educadors ideen dinàmiques perquè cada nen es posi en contacte amb la resta del grup.                                          

Els jocs amb els seus noms poden ser un bon punt de partida.

Des de molt petits ens ensenyen la importància del compartir.                  

L'anomenat “egocentrisme infantil” és clarament evitat o tractat a través d'activitats conjuntes  que ajuden als nens a apreciar el material educatiu, cuidar-ho i cedir-li-ho al company com una mostra de despreniment.

A causa que no tots els nens reaccionen de la mateixa forma,              Els educadors han d'estar sempre preparats per corregir als infants, explicant-los que existeixen altres joguines igual de maques que poden utilitzar.

És un procés de vegades llarg que necessita de molta paciència.