Bullying Infantil

Bullying infantil

És l'intimidació continuada cap a altres persones sense cap mena de raó de ser, tot i que sempre ha existit aquest fet, hi ha un augment considerable a les escoles.

Arribant a generar situacions molt greus, tant en l’intimidació, doncs poden arribar a degradar molt a la víctima, com la resposta de les víctimes, que al sentir-se degradats perden l’ autoestima.

El bullying 

Fa referencia a totes a totes les formes d’ actituds agressives, intencionades i continuades, que ocorren sense cap mena de motivació evident.
La persona que ocasiona aquesta intimidació cap a altre, ho fa per imposar el seu poder sobre l’ altre, utilitzant:
Insults, agressions, amenaces, procurant així tenir-lo dominat o aterrat,  durant mesos, inclòs anys.

La víctima pateix en silenci, la gran majoria de les vegades. 

Aquest maltractament, el fa sentir:
Dolor, angoixes i pors, fins al punt que, aquests sentiments poden arribar a aïllar-se, sentir odi, sentir-se inferior, i a conseqüències greus com el suïcidi.

Els experts ens diuen, que el bullying, implica tres components claus:

_ Un desequilibri de poder entre l’ intimidador i la víctima. 

Aquest desequilibri pot ser real o només percebut per la víctima.

_ L'agressió es porta a terme, per un intimidador o per un grup, que intenten danyar a la víctima intencionadament

_ Existeix un maltractament físic cap a la mateixa persona, de manera reiterada.

Tipus d’ intimidació

_ Físic: Consisteix a l’ agressió directe, cops, colzets, empentes.           

També inclourien les agressions a objectes que pertanyen a la víctima.

Verbal: Es el més habitual, deixar seqüeles a la víctima, doncs les paraules tenen molt de poder, i van minvant l’autoestima envers humiliacions, insults, menyspreu en públic, crear rumors falsos. Missatges, trucades telefòniques insultants. Llenguatge sexual.

Psicològic: Amenaces per ocasionar pors, per aconseguir coses, diners, o inclòs per obligar-lo a fer coses que no vol fer.

Social: Consisteix en l’ aïllament de la víctima, els intimidadors solen impedir que la víctima es relacioni amb altres, que participi, ignorant-lo o no contant amb ella. 

Dins de les relacions entre companys o amics, a la classe, pati, carrer....

Estadístiques

Un 1,6% dels infants i joves, pateixen aquest fet, de manera constant, un 5,7 esporàdicament.
Les dades es repeteixen al tot el món, sol afecta a infants de totes les edats i condicions socials, està present a escoles publiques i privades. A les grans ciutats i  pobles petits.

Prevenció a senyals d’alerta
Haurien de saber que no tots els infants comparteixen que son intimidats o intimidadors.

 És important parlar amb ells d’aquest tema, si hi ha alguna evidencia de possibles intimidacions o de ser el que intimida.

Els senyals de possible alerta, també poden ser derivats d’ altres problemes com podrien ser: Depressió, tristor, baixa autoestima o consum de substàncies, et.  

Parlar amb l’ infant pot arribar a ser una bona manera de detectar l’arrel del problema.

Possibles senyals de ser intimidat

_ Canvis en el comportament dels infants.

 Tot i que hi ha infants que no mostrant cap mena de senyal.

_ Lesions inexplicables.

_ Pèrdua o trencament de les seves coses, roba, llibres...

_ Malestars, mal de cap,  d’estomac, o simulació de malaltia.

_ Canvis alimentaris, saltar-se els àpats, menja poc o molt. Arribar amb molta gana a l’ hora de dinar, perquè no han esmorzat.

_ Dificultat per dormir, malsons freqüents.

_ Pèrdua d’interès per les tasques escolars, negar-se a anar a l’ escola, baixar de qualificacions

_ Pèrdua d’ amics, o evitar situacions socials.

_ Sentiments d’ impotència, disminució de l’autoestima...

_ Comportament destructiu, com escaparse de casa, lesionarse, o inclòs parlar de suïcidi.

Si coneixeu algú amb aquests símptomes, no ignorar el problema, busqueu ajuda immediatament.

Possibles senyals de ser intimidador
_ Quan es veuen embolicats en baralles, agressions físiques o verbals.
_ Quan tenen amics que intimiden a altres.
_ Si la seva actitud és torna o va sent cada cop més agressiva.
_ Són avisats amb molta freqüència a l’escola
_ Solen acusar a altres dels seus actes, no assumint la seva responsabilitat.
_ Són competitius i es preocupen per la seva popularitat.

Perquè no demanen ajuda?

_ L’ intimidació escolar genera en els infants, sensació d’ impotència.          

_ Els infants volen resoldre les situacions ells mateixos, per tenir de nou, el control. 

_ Demostrar que son capaços. I no semblar dèbils o acusants.  

_ També poden tenir por a les represàlies dels que l'intimidaden.
_ Les possibles humiliacions que pateixen, fan sentir vergonya, i no volen compartir-ho. 

_ És poden sentir desemparats, no estimats per ningú, o incompresos.

 La por ha sentir-se rebutjats per els seus pares.

Els amics poden tenir un gran paper per ajudar, parlant amb els pares i fen costat.

Fem amics!

" Escola de Grans"

Adaptació dels alumnes que comencen la seva escolaritat a P3

Quan arribar el moment d’anar a “l’escola de grans”, encara que ja hagin anat a l’escola infantil, d’alguna manera és el moment que deixen de ser "els nostres nadons” tot i que evidentment seran els petits de l’escola, començant a fer-se grans.

Sabem que els inicis de l'escolaritat dels fills és un moment delicat per a ells i inclòs per tota la família per això sabem que la incorporació dels alumnes a P3 requereix tenir cura d'aquest procés per tal que sigui el més favorable possible. En vistes a facilitar-lo, a l'inici de curs, es convocarà una reunió específica en la què es donaran tots els detalls, mecanismes per a que rebeu la informació necessària d'aquest procés d'adaptació i de l'evolució de la marxa escolar dels vostres fills i filles.

La importància d'aquest procés fa que es tingui una cura especial i que alguns aspectes del funcionament general de l'escola estiguin adaptats durant la primera part del curs.

La mestra us mantindrà al corrent de tot allò que sigui necessari. De tota manera, cal que les famílies entengueu que sota la seva responsabilitat hi ha més de 25 alumnes amb les seves respectives famílies molt interessades en què els seus fills i filles s'incorporin satisfactòriament a aquesta nova etapa de la seva vida.

 L’assistència a l’escola, suposa per els infants,familiaritzar-se amb les persones,els espais,amb els materials desconeguts fins ara. 

Descobrint pautes de comportament de grup on hauran desenvolupar-se.

El període d’adaptació o familiarització es el temps reservat per afavorir la creació d’una imatge positiva de l'escola, tan infants com per  pares.

 És pretén fomentar les relacions entre els infants i els seus educadors    d’una manera progresiva i agradable, això permet als infants adaptar-se als nous espais, temps i materials, incorporant l’escola a la seva vida, acceptant la sortida del mitja familiar.

Aquest període exigeix una dedicació especial, per part dels pares, doncs hauran de reorganitzar-se, per poder arribar a cumplir el programa, que de vegades no és gens fàcil.

És important intentar portar a terme aquest període, doncs facilitarà a     l’infant i al equip educatiu, donant-vos la possibilitat de crear els primers contactes directes amb el centre.

                               

Consells
_ Sense cap dubte. Penseu que l’escola és un lloc segur, positiu, especialment creat per els infants.

_ Tenir una bona comunicació amb el tutor del vostre fill,  al principi ja. 

Amb confiança.

_ Participeu  amb l’escola.

_ Respecteu l’ assistència i els horaris.

_ Interesseu-vos per l’aprenentatge del vostre fill cada dia.

Pot ajudar:

_ Haver visitat l’escola amb el nen o nena. Coneixen així els espais principals, els educadors i potser algun company, aquests fets els hi donaran seguretat.

_ Implicar a l’ infant en la comprar del material, uniforme, motxilla, bata....

_ Li podeu explicar les rutines bàsiques que realitzarà.
_ Porteu-li a l’ escola vosaltres mateixos, els primers dies, si és possible, també anar a recollir. O be mirar de que sigui sempre la mateixa persona.
_ A l’hora d’acomiadar-se, potser pot arribar a plorar, l’hem de consolar, però sense allargar massa el comiat. 

Li heu de recordar que vindreu a recollir-lo, mirant de fer entendre, per exemple:

_ Vindrem a buscar-te per dinar, o per berenar....