Sororitat. Dones, amigues, companyes, totes

Que és la Sororitat? 

Sororitat, o agermanament femení és un terme que prové del llatí soror (germana) de qual va quedar “sor”que reflecteix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc

Que en paraules de la feminista mexicana Marcela Lagarde es pot definir com una Experiència de les dones que condueix a la recerca de relacions positives i l'aliança existencial i política, per contribuir amb accions específiques a l'eliminació social de totes les formes d'opressió i al suport mutu per aconseguir el poder genèric de totes.

Una amistad entre dones diferents, còmplices que es proposen treballar, crear i convèncer, que es troben . La sororitat comprèn l'amistat

La sororitat i la igualtat ens permeten transformar aquests rols als quals ens han obligat a jugar tradicionalment i que mai hem demanat.

 L'aliança de les dones en el compromís és tan important com la lluita contra altres fenòmens de l'opressió i per crear espais en què les dones puguin desplegar noves possibilitats de vida.

 Abans ja hi havia una unió entre dones de l’entorn que reflectia el fet de solidaritat entre elles, quan l’home anava a la feina, les dones es queden a casa, encarregades dels fills, casa amb els problemes diaris que pot haver en una llar, escola, d'infants. Aquí entre aquestes dones compartien el seu dia a dia ajudant-se i creant vincles, com a germanes. 

Ajudant-se davant les necessitats que no eren poques!

Amb els pas dels anys, amb la incorporació de la dona a la vida laboral, l’economia que prospera, les distàncies socials creades, aquests vincles van anant minvant.

Hi ha moltes dones que no han deixat de crear vincles solidaris entre altres mai, per la seva condició humana, el seu tarannà, per el seu sector laboral, en petits grups....

En els darrers anys va en augment  aquest sentiment de suport femení, li anomenem “sororitat”,  ja no tant pel seu aspecte feminista, doncs no remarca cap rivalitat entre l’altre sexe.

No fan falta grans manifestos teòrics, i en canvi sí que hi ha un marc general, un fil conductor de denúncia del “patriarcat hetera normatiu”, una denúncia que ve també de la mà des de col·lectius com el LGTBI. La lluita contra la violència masclista també ha estat un factor important en aquesta conscienciació.

Podria dir al respecte que s’han pronunciat moltes dones en els darrers temps degut a situacions viscudes envers el patriarcat, que han deixat en evidencia descar que dia a dia va succeint en contra de les dones, l’abús entre gèneres i les desigualtats, forçant així un moviment per part de les dones

Però quan ens referint a “sororitat” va més enllà de tot això,  la relació de germandat i solidaritat entre les dones per crear xarxes de suport que empenyin canvis socials, per aconseguir la igualtat, en contra de les dones, l’abús entre gèneres i les desigualtats, forçant així un moviment per part de les dones

Infants que tot s’ha de dir tenen “sororitat” fins que la mà dels adults no interfeix entre ells.

Una amistat altruista desinteresada  de veïnes, jo tinc la Carme,  moment de contar amb altres, de està present amb un gest, una paraula, un somriure, virtual sí, perquè no, asclar que trobar-se la gent, està a prop, poder-se  tocar és important i necessari. 

Però amb quantes persones hem estat a prop i no ha hagut aquest lligant.

Si d’alguna manera pots està a prop de les persones sense tenir-les davant, sense poder-les tocar, el que transmets es del tot sincer, es del tot noble, trobar el que en el moment oportú, per animar, per reforçar, per recordar, per...un món de pers...i tots saben que de vegades és difícil de trobar aquest moment que pots transmetre i reben. 

Doncs l’emissor a vegades no trobar les paraules oportunes, i quan les trobar potser que el receptor no estigui receptiu, malgrat l’esforç. Trobar no és tan fàcil!

Està units a altres persones ens enriqueix a part de reconfortar-nos, si aquelles que durant la nostra infantesa han format part de nosaltres, del nostre creixement, que han estat part de la nostra evolució, creant així el nostre ADN, quan les recuperem, quan tenim ocasió de veure-les, hi ha una gran connexió natural que ens uneix. Al marge del caràcter de cada una, el seu nivell, les diferencies de vida que puguin haver. 

Davant de tot això som persones!  Noies Luivi

Cris, Clara, Gemma, Mercè, Begonya, Mªjose, Lidia i Montse.

Les companyes de la infantesa, les amigues que s'han deixat enrere, quan alguna d'elles o varies tornem ha estar a la nostra vida, no les volem deixar perdre, doncs a part de portar-nos als records de la nostra infància, volen recompensar d'alguna manera tan a elles com a nosaltres que haguessin volgut tenir-les sempre. 

Mari i jo   🤩                                          Cristina i jo 🤩

Ana, Lali, Pepi i jo    🤩    Pastis cumple Ana     🤩 

Asclar que quan ens trobem es viuen gran moments!

I aquesta sensació quan la reps, ja no la vols perdre.

Rosa i jo!🤩                                   Olga i su papi🤩

Ana                     Lídia

   

Mercè.                 Mussol de la  Begonya, aquí ella i jo a Girona

                     

La Eva, boniqueta! 😍                                                    Mª Carme és un'estel⭐

Les que neixen de la feina, i es converteixen en per Sempre!

Per totes elles! 

Totes són úniques i totes deixen un bon record!

I aquí estem per curar-nos les ales les unes a les altres, sempre!Cuideu-vos molt totes!

Jo actuo/ Sant Jordi 2020, tot diferent!

Joactuo

Sí, tots estem actuant des de la nostra llar fem el que cal fer en aquest moment...

S'ha colat aquest a les nostres vides, l'hem de convidar a marxar de maneres diferents... Jo en quedo a casa

Un fort agraïment a tots els Infants del món per la seva col·laboració en aquesta situació de confinament, per el virus "avorrit" que se'ns ha colat a les nostres vides. 

Compartir amb tots vosaltres la meva opinió envers el curs escolar, per mi:

Tots esteu aprovats i amb molt bona nota, també s'ha de reconèixer l'esforç dels pares que tot i que es una experiència única, segur que hi ha moments per tot.

 Gràcies pares també esteu aprovats!

Una mica d'ajuda per aquests dies...

Infants Confinats o Confitats

Infants confinats, què no es el mateix què confeti per infants, o Infants confitats😃 

Encara que una mica s'ha sembla, significat de confitat: 

_Posar fruites o viandes,en algun suc que penetri i serveixi per a conservar-les i també coure la fruita amb sucre. 

Ho anem a fer per parts:

Sucre, els infants són molt dolços, primer ingredient... 😋

Fruites, els infants són el fruit del nostre ser, el fruit de la vida, són fruit de l'amor, el nostre fruit dolç.

Vianda, allò destinat a ser menjar per les persones, els infants estan destinats a ser menjats per les persones, doncs els volem menjar a tots a petons.😊

Suc, dolç i suau, el suc s'extreu, els infants tenen molt de suc per extreure, el suc del que aprenen, del que donen, de "extreure suc de la vida" ells tenen tota la vida sinó més pel que viuran, que així a de ser, sinó pel que ens donen.

Penetrar, acció d'entrar dins, tots els infants del món entrant dins del nostre cor.

Servir, són de gran utilitat, ja no com un estri, ni com l'acció de servir a algú, sinó, com ens ajuden a ser més bons, a estar més alegres, a tenir més il·lusions, a no perdre  el sentit de la vida, i un món de coses més.

Conservar, el fet de que duri molt de temps, aquest és l'objectiu, neix un infant, que va creixent amb la finalitat de viure o durar molt de temps. Potser ja no, com infant, però sí com a persona.

Tot i que de ben segur a molts de nosaltres ens agradaria poder-los deixar així, amb la seva condició d'infant. Amb la seva substància, amb la seva màgia del tot innocent.

Coure; Coure és l'acció de fer-se quan es crú, un Infant neix, creix es va fent. Cou.

Aquesta definició és una manera diferent d'explicar el que són els infants!

La mateixa manera de poder explicar qualsevol cosa, per exemple els contes, no tenen perquè seguir sempre la mateixes pautes, paraules, personatges...

Parlem del la "Llegenda de Sant Jordi"

Tots coneixeu, o heu sentit alguna vegada més o menys així:

Fa temps, tot el poble de Montblanc estava atemorit per una gran bèstia que destrossava tot el que trobava i es menjava les persones i els animals. 
Per calmar el drac, el poble va decidir donar-li cada dia una persona a canvi que els deixés viure una mica més tranquils. 
De voluntaris no hi havia, van decidir fer-ho per sorteig...
Un dia, la sort va fer que li toqués a la princesa. I un cavaller anomenat Jordi la va lliurà.

Però les llegendes, les històries, els contes, poden ser ben diferents i explicar-los de diferent manera, com aquest dia 23 del 2020, Diada de Sant Jordi, què de ben segur serà del tot ben diferent, recordeu ni millor, ni pitjor, però sí del tot diferent.😉

libre_sant_jordi_reescriu_la_llegenda_cat  
Aquí podreu trobar una nova versió molt més moderna, molt més actual 
De ben segur que us agradarà, doncs el Drac i la "Princesa" tenen llargues converses, 
inclòs és fan un selfie tots dos! 😊

Sant Jordi reescriu la teva llegenda! 

Podreu trobar tota la informació que necessiteu, entreteniment i moltes idees per estar ben ocupats, jo no m'acabo la feina. 😛



Recordeu sempre de... i si sortiu porteu mascareta...

No ens oblidem d'agrair també a totes les persones que des de la seva feina, voluntariat, des de casa estan donant-lo tot per fer-ho més fàcil o potser millor dit menys dificil.  Gràcies

Una forta abraçada virtual a tots i penseu en positiu perquè de ben segur que...

                                                                    

TOT ANIRÀ BÈ

Els Infants i el Dol

La veritat de la mort

Compartir la tristesa

La mort és un tema del que no ens agrada parlar gaire i amb els infants encara menys.

Explicar  la realitat als infants i protegir-los de la mort, és el que volem fer, però sí cal que els preparen per entendre-la, i els haurem d'ajudar en el procés de dol.

Els hem d’educar per la vida i educar per la mort.

Tot i que ells tenen una curiositat per tot, de manera  natural i per la mort també, els adults no sabem com parla d'aquest tema amb ells, no sabem com afrontar-lo i d'aquesta manera tampoc els hi ensenyen a entendre i molt menys a afrontar la mort.

Però aquest tema no el podrem esquivar sempre, la mort forma part de la vida, quanta més vida tinguem, més morts viurem al nostra voltant.” De ben segur és així!

En funció de la seva edat, els infants expressen el dol a la seva manera,  fins als 9 anys no conceptualizan la mort.

Davant d’una mort, la família sol apartar l'infant, negant-li així la possibilitat de compartir el dol amb els més propers i d’aprendre les eines per fer front a aquest moment de la vida.

Així no li eviten el patiment. Moltes vegades fins i tot, intentem buscar un substitut que amorteixi aquest patiment, però simplement estén distraient.

Hauríem d'involucrar a l'infant en el procés de dol tenint en compte, la seva edat.

Com facilitar el dol? Si faciliten el record, l'escoltem, donem informació, amb un llenguatge senzill i adequat a cada edat, mantenim les rutines, respectem les necessitats de solitud i la participació en rituals, afavorim el suport escolar, responem a les inquietuds, els llegim contes i els dediquem més temps.

Entendre la mort



Les reaccions més habituals dels infants

_ Tristesa i depressió _ Ansietat _Ràbia _ Culpa

_ Desorganització del comportament

_ Sentit de la vulnerabilitat i inseguretat personal

_ Problemes de disciplina

_ Trastorns del son, atenció i concentració .Enuresis

_ Somatitzacions, com ara mal de cap, mal de panxa...

Són símptomes normals davant una situació d'angoixa, si treballem amb l'infant la seva pèrdua, donarem cobertura a exterioritzar els seus sentiments, i poder respondre a les seves inquietuds, que de ben segur seran moltes.

No ajudarà a l'infant

 _No tenir-lo en compte  en el procés de dol, excloure’l ,

_La inestabilitat ,la manca d’afecte , la indiferència , no escoltar-lo

_No respectar les seves emocions ni el seu espai

-_No conmemorar la persona que ha marxat, la negació i/o la sobreprotecció

Qué l'ajudarà?

_ Animar-ho a expressar el que sent

_ Parlar de la mort

_ Fer un àlbum o caixa de records

_ Anar al cementiri si el petit ho desitja

_ Estimular-lo a fer un homenatge personalitzat

_ Llegir contes

Mitjançant els contes podem explicar gairebé tot, doncs la mort també, què millor manera d'entendre que a través dels contes, ja només per ells sinó per nosaltres mateixos serà el millor recurs.

Anem a fer un recull d'alguns d'ells:

"La Júlia té una estel"

D'Eduard José (Autor), Valentí Gubianas (Ilustrador) Ed. la Galera

La Júlia és una nena que sap del cert que al cel hi ha un estel molt especial.

La seva mare va morir, però abans de marxar, li va explicar que s’anava a treballar a un estel i així la Júlia la va poder sentir a prop seu i la va poder veure cada nit.

Les Estels del cel. Qui no ha observat les estels, imaginant-se histories o tan sols admirant la seva brillantor. Ara ens caldrà poder imaginar també que una d'aquestes estels és aquella persona que, que ja no tenim amb nosaltres. I que sempre la tindrem aquí enlluernat-los durant  la nit, vigilant els nostres somnis.

Què si mirem amunt, gaudirem.

Quan la persona que s'ha mort, es una mare és difícil d'entendre, però el que si entenem des de ben petits és com els pares van a treballar cada dia, i desprès ens venen a buscar, en aquest cas no vindrà pas, però el cel és un bon espai per tenir-la, per imaginar-la.

El conte tracta un tema molt delicat, la malaltia greu (gairebé en fase terminal) de la mare d’una nena de cinc anys.

Aquest conte és podrà ajudar molt a fer entendre, sobretot quan la pèrdua no és tan directa com la de la Júlia, doncs la pèrdua de qualsevol persona del nostre entorn, de l'entorn d'un infant és difícil de justificar. 

Doncs durant la nostra infantesa, tenim força pèrdues, més dels que ens adonem, aquella cangur, aquell amic del parc, aquella mestre, aquell company, per un infant són pèrdues, de vegades els adults no els hi expliquem bé, i ells no saben encara preguntar, a vegades ni semblen adonar-se. Però se sumen a altres, i van formant el nostre caràcter. 

"T'estimaré sempre petitó"

De Debi Gliori. Ed. estrella polar.

Aquest senzill conte, dirigit als més petits, dóna a entendre que l’amor de les persones que ens estimen és incondicional. I així és!

En Cueta fa preguntes a la mare, per saber si l’estimaria malgrat fos dolent-te, un ós, un cocodril, un insecte… i planteja altres qüestions com ara si l’amor es gasta, es pot trencar o fer malbé i arreglar, enganxar o refer.

La guineu contesta que ella l’estimarà sempre, i en Cueta pregunta si també l’estimarà i el seu amor continuarà quan ja no hi sigui.

M’agrada molt la resposta de la mare: “Veus aquelles estrelles lluminoses? doncs n’hi ha algunes que van desaparèixer fa molt temps i encara brillen al cel.

Doncs l’amor, com les estrelles, mai no s’acaba”.

Alguns adults, jo diria quasi bé tots, o almenys els que ens dediquem a l'educació, ens agrada pensar que les estrelles són alguna cosa més que el que són:

Boles de gas lluminós i de foc enormes. Com diu el seu significat al wikipedia, el que també diu és que tenen características propies que les fan úniques. 

Com les persones. Sobre tot les que ja no hi són, doncs el que recordem d'elles és únic, i potser trobem algú que s'hi sembla, però de ben segur no serà el mateix.

“No és fàcil petit esquirol” De Rosa Osuna Alcalaya (Autor), Elisa Ramón Borafull (Ilustrador) Ed. Kalandraka

Aquest conte parla d’un esquirol que perd a la seva mare i dels sentiments de dolor que aquest experimenta. A poc a poc, l’esquirol accepta l’absència definitiva de la mare i sorgeix el seu record.

"El Buit"

La Júlia té un gran forat i no li agrada gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per tal que desaparegui.

Ho aconseguirà? La vida és plena de trobades. I també de pèrdues.

De vegades aquestes pèrdues són insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.

La veritat és que és el que necessitem tots, trobar un sentit al que ens passa. al món que ens envolta, ens ajudarà a acceptar-ho, a poder raonar-ho i buidar els nostres sentiments, omplint una mica aquest forat. Fem que no faci tan mal!

Explica als infants el que nosaltres sentim, com ho portem nosaltres, també l'ajudarà entendre que el que sent és adient davant la situació de pèrdua.

"Efímera"

De Stéphane Sénégas. Editorial Takatuka

 Dos germans descobreixen un petit insecte molt divertit: una efímera

Busquen per internet i, quan saben que la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs i aventures…

La mort de l’efímera entristeix el germà petit fins que entén que les vint-i-quatre hores que viu aquest insecte equivalen a la vida d’una persona i que, per tant, els éssers humans també hem d’intentar viure l’existència amb tota la intensitat possible.

No podem perdre l’estona!  I ens passarà a tots!

Hem d'apendre a deixar marxar

"On és el iaio"

 Mar Cortina Selva. Tandem Edicions, S.L

Els avis, les àvies i altres persones que volem , moren i ens deixen. La mort acompanya la vida , forma part d’ella. Educar per a viure reclama també , com diuen els experts , contemplar serenament la idea de la mort. Un text deliciós sobre una vivència difícil, il·lustrat amb una sensibilitat serena .

Amb aquest precís moment, en què estàn morint-se tantes persones, la gran majoria d'elles són "els iaios" els avis dels nostres infants o besavis.

 Aquest conte ens pot ajudar d'una manera excepcional, com de excepcionals són aquestes pèrdues,  qualsevol mort comporta un buit, una sensació de tristor, però quan el teu voltant està envoltat de pèrdues, degut a una nova malaltia a nivell mundial, per la qual en de deixar d'anar l'escola, feina, sortir a passejar, la mort d'un dels teus avis en aquest moment, com infant, t'ajuda a entendre la situació de confinament, però no et treu la tristor per la pèrdua. Al mateix temps que ensenyar a estar més alerta!

¿Cómo es posible? 

La historia de Elvis (Rosa y manzana). Peter Schössow (Autor, Ilustrador)

Una nena petita està trista perquè l’Elvis ha mort. No el famós Elvis, sinó el seu canari. Un llibre que serveix de consol als nens i un meravellós àlbum ple de poesia. El dolor, l’elaboració del dol , compartir els sentiments , que genera la pèrdua d’un ésser estimat , són els continguts d’aquest bonic conte.

"La Carla ara és una Estrella"

La mort sobtada de la Carla, una nena de 4 anys, eixerida, juganera i plena de vida, ens posa davant el repte d'afrontar la vida sense ella.  Els seus amics i companys de classe ara saben quan, on i com trobar-la...

Autors del text: Anna M. Agustí, Meritxell Blasi, Montse Esquerda, Begoña Esteban, Cristina Gómez, Marta Menal i Joan-Oriol Vinyes. Autora de les il·lustracions: Esther Molinas Els autors cedeixen els drets d'autor als projectes de l'Associació de  Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya.

Els contes ens poden ajudar a entendre la vida d'una manera més fàcil. Envers les diferents històries podem facilitar-nos la tasca d'ensenyar, d'explicar diferents circumstàncies de la vida que d'una altre manera ens seria força més difícil.