sábado, 16 de mayo de 2020

Contra l’homofòbia, bifòbia i transfòbia.


El 17 de maig és el dia Internacional contra l’homofòbia, bifòbia i transfòbia. 


El dia Internacional contra l’homofòbia, bifòbia i transfòbia commemora l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals per part de l’Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut el 1990.

Durant el dia 17 de maig, l’objectiu principal és el de coordinar tot tipus d’accions que serveixin per a denunciar les discriminacions de les quals són objecte les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals i també per fer avançar els seus drets en tot el món.

LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals)  i garantir els seus drets en peu d’igualtat amb tota la ciutadania.
Cal  més sensibilització i fer visibles situacions de discriminació i de vulneració dels drets humans que continuen produint-se cap al col·lectiu LGTBI.

En el 2015 es va incorporar la bifòbia a d’aquest dia Internacional.

La importància del fet que les famílies acompanyin la sexualitat dels seus infants i no els jutgin. El paper que juga l’entorn més proper (família, escola, grup d’iguals) per a un bon desenvolupament de l’autoestima i en la construcció de la identitat dels infants.

La homosexualitat és l'interès sexual, romantica i afectiva cap a persones del mateix sexe, l'orientació sexual es distingeix d'altres components de la sexualitat, com el sexe biològic, la identitat de gènere i el rol social.



La bisexualitat és la capacitat de sentir atracció romàntica, afectiva i/o sexual per persones de més d'un gènere o sexe, no necessàriament al mateix temps, de la mateixa manera, en el mateix grau ni amb la mateixa intensitat.
La realitat de les persones bisexuals, com la de la resta de persones, és ben diversa. Per això 2016 està dedicat per les entitats LGTBI de l'Estat espanyol a la visibilitat Bisexual en la Diversitat.

Els estereotips i els prejudicis cap a la transsexualitat i el no reconeixement del seus drets L'àmbit laboral pateix la transfòbia per part de moltes empreses, que ni tan sols  donen l'oportunitat d'accedir a un treball per a demostrar la seua capacitat.
La transsexualitat es defineix com a expressió sociopsicologia per part d’un individu de la manca de correspondència entre el seu sexe biològic (determinat a partir de l’anatomia gonadal i genital, o la dotació cromosòmica) i el seu sexe sentit.

Aquesta disconformitat entre el sexe i el gènere assignats i sentits es pot posar de manifest en edats molt primerenques (2-4 anys), amb la construcció de la identitat de gènere per part de l’infant.

Per designar aquestes situacions,  S’utilitzen els termes d’infància de gènere no conformemenors trans o transgènere.
Aquests termes reuneixen una àmplia varietat de situacions que, amb el temps, poden culminar en un sentiment intern de ser nen, nena, o una ambivalència o falta d’identificació amb cap dels dos
L’evolució d’aquestes situacions és sovint impredictible i no té perquè implicar un trànsit social ni físic, però l’expressió del gènere creuat pot ser també consistent i persistent en el temps i conduir, en edats més avançades, cap al tractament hormonal i/o cirurgià de reassignació genital.
Els seus comportaments i formes d’expressió són diferents de les que es podrien esperar pel sexe i gènere que tenen assignat, que poden pròpies del sexe contrari (companys de joc, gustos, aficions etc.), també poden reflectir de manera clara la seva identificació amb l’altre sexe: voler ser tractats o demanar que els denominin d’una determinada manera,
Aquesta manca de correspondència entre l’expectativa social. conjuntament amb la impossibilitat de viure lliurement la configuració de la pròpia identitat de gènere,  pot provocar situacions d’elevat patiment, angoixa i aïllament i conduir a trastorns de depressió i comportaments de risc, fins a arribar a l’intent de suïcidi en molts casos.
El sentiment de malestar s’anomena disfòria de gènere.
Acompanyar el lliure desenvolupament d’identitats
Els models actuals de salut es proposen  acompanyar els infants “trans” i, per extensió, a les seves famílies en les seves necessitats i decisions respecte a la confirmació del seu gènere sentit.
Els models educatius es basen en proporcionar un entorn de respecte i seguretat, tractant aquest fet diferencial des d’una perspectiva inclusiva, d’acollida de tots els nens i nenes en la seva diversitat. L’objectiu és donar suport al lliure desenvolupament d’identitats i personalitats plenes i evitar qualsevol tipus de tracte discriminatori, actitud intolerant o rebuig.
Infància trans* i inclusió socioeducativa
Atenció a infants i adolescents transgènere o intersexuals en els centres educatius (Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Actuacions del centre en diversos supòsits), estableixen que el centre educatiu ha de constituir un entorn amable i segur perquè l’alumne pugui viure de manera natural la seva identitat de gènere i expressió de gènere, cosa que pot implicar actuacions com les següents:
• Indicar a la comunitat escolar del centre que es dirigeixi a l’alumne pel nom del gènere amb què s’identifica.
• Adequar el nom i el gènere amb què se sent identificat l’alumne: llistes de classe, informes, carnets i altra documentació de caràcter intern o que tingui com a únic destinatari la família o l’alumne.
• Garantir la llibertat en la forma de vestir d’acord amb la qual l’alumne es senti identificat.
• Facilitar l’accés als lavabos i als vestidors que li corresponen d’acord amb la identitat de gènere, buscant sempre la solució més adequada per a tots els alumnes.
• Facilitar la realització d’activitats no segregades per sexe.
• Orientar els professionals dels centres.
Cal donar resposta a tota situació de discriminació, d’injustícia i de violència envers les persones per llur identitat de gènere o llurs orientacions sexuals i afectives.

Com Exemples tindrien:

David estudia 4rt d'ESO. 
Va aprovant les assignatures però  la seva escola no acaba de ser un espai segur per a ell. És trans i fa un parell d'anys va donà el pas i es va mostrà com a tal davant tota la comunitat del seu institut. Va tindre el suport d'una gran part, però encara continuen diguem-li  Maria, que era el nom que tenia abans i amb el qual no s'identifica.
 L'assetjament escolar que pateixen infants,  adolescents i joves LGTBI pot tenir greus conseqüències.

Alan, un jove trans de Rubí (Barcelona), es va suïcidar perquè no aguantava més la pressió, la incomprensió, la transfòbia en el seu àmbit escolar.
La LGTBI fòbia, en alguns casos més brutals i en d'altres més indirectes.

Però en tots estem davant la vulneració de drets fonamentals:
Dret a la no discriminació per motiu d'orientació sexual o identitat de gènere, del dret al lliure desenvolupament de la personalitat.
Cal saber que només fent visibles aquestes situacions, denunciant-les i que com a societat conjuntament siguem capaços de fer-les front, aconseguirem avançar cap a un món més lliure, inclusiu i divers.


Desdibuixar el gènere és un projecte...

Una interactiva manera d’apropar-nos a veure les diferències de les persones, el fet de que per molts rols imposats, no estem definits, ens anem definint a nosaltres mateixos durant el creixement, durant la nostra vida, de determinada manera, depèn de la llibertat i l’acceptació que ens envolti el que ho farà més fàcil o menys.

La llibertat dels nostres actes ens pot fer ben diferents.

El primer que hem d’acceptar és que no som iguals, no estem definits al moment de néixer per el gènere que tenim assignat depenen el nostre cos , ens anem creant.

Així acceptarem també les diferents condicions d’altres persones
És un projecte divulgatiu basat en el llibre Dibuixant el gènere, que té com a objectiu acostar les aportacions dels estudis de gènere a un públic ampli.
El projecte està elaborat per Gerard Coll-Planas i Maria Vidal.

Es tracta d'uns vídeos que ens acosten a veure la realitat i la influència social...

Ja durant l'embaràs



L’home canviar, tercer gènere, biologia i cultura...

Diferències homes i dones, sistema desigual...



Gènere i exclusió...



La importància de que les famílies acompanyin la sexualitat dels seus infants i no els jutgin. El paper que juga l’entorn més proper (família, escola, grup d’iguals) per a un bon desenvolupament de l’autoestima i en la construcció de la identitat dels infants.

Els adults hem de deixar créixer amb llibertat i respecte

No marquem diferències, on no hi ha...


Créixer amb igualtat,sense marca diferències de gènere, de capacitats diferents o de qualsevol estigma, des de la inclusió i el respecte, mica a mica ajudarà a aturar les fòbies, que només generen violència i manca d'autoestima.
 La diversitat de les famílies ens fa entendre que tots som iguals Per això tenir dos mares o dos pares és ben normal, encara que per a molts no quedi gaire clar, educar ja sense transmetre aquestes diferències serà el més adient, doncs tots som persones...
Quan ja s’han marcat estereotips als infants, caldrà treballa amb ells de forma natural envers contes evidentment amb l’exemple, sempre contribuint a la llibertat i el respecte.  vídeo institut...




Aquesta petita guia de lectura pretén ser una mostra de solidaritat i de inclusió.
Els Dies feliços / Bernat Cormand

M'ho va dir la lluna / escrit per Maria Àngels Gil Vila ; il·lustrat per Mabel Piérola

"El Tiet Joan es casa" / guió: Gabriel J. Martín ; Il·lustracions i disseny: Queralt Antú Serrano
“Ara em dic Joana” és una història tendra sobre el gènere i l’amistat. De Jessica Walton. Il·lustracions de Dougal



Benvinguda Persona

Som Persones
He nascut, diuen
He sortit d’un cau on l’espai era més petit
a mesura jo anava creixent...
Tot així era senzill!
El món que l’envoltava era senzill...
Ara hi ha molt espai al meu voltant,
que va creixent a mesura jo vaig creixent
Sembla divertit, i tinc curiositat per veure-ho,
però de ben segur que no serà senzill
El món que l'envolta no serà pas senzill...
Quan estava al meu cau on l’espai
Era més petit que jo,
tot  era tendresa, jo era un nou ésser que
creixia ple de tendresa...
Ara que estic en aquest gran espai que
m’envolta.
Ara que tinc un nom i diuen que un
possible sexe, ja no és tan tendre,
Hi ha un món de noms que marquen grans diferències
Entre la tendresa d’un nou ésser al món i el
Seu possible sexe
Som Persones
"Lina"
 Sigueu Feliços!😉

miércoles, 13 de mayo de 2020

Desescalada davant de les Escoles Bressol



 Confinament i educació infantil

És prudent obrir les escoles bressol ara?

El passat 1 de Maig vaig haver  afegir-me a reivindica que:
Com a treballadores del sector 0-3 anys en educació infantil, estem indignades i emprenyades. Doncs ens preocupa les declaracions del govern.

El curs escolar 2019-2020, s’ha donat per finalitzat, presencialment.

Als centres infantils tindrem d’obrir a la fase 2, doncs s’haurà de donar servei de ”guarderies”( Paraula poc adient al servei que donem, som escoles bressol, no guardem res) haurem de donar aquest servei perquè els pares puguin anar a treballar.

Aquesta disposició per part del Govern ens va crear una sèrie de preguntes, algunes d’elles les respostes les tenim molt clares, però no entenem la desigualtat cap al nostre sector, moltes de les preguntes ja van tenir la seva resposta però tot i així ens continuen plantejant moltes qüestions.
Esteve Ignasi Gay, metge especialista en Salut pública i Eva Jansà mestra d’escola bressol, volen ajudar a aclarir moltes d’elles. Tots dos són membres de la Revista In-fàn-cia. 

Amb la publicació del Pla de transició del confinament, desconfinament gradual i nova normalitat, elaborat per la Generalitat de Catalunya, pensem que, en el marc educatiu en general, els principis de la fase de desconfinament gradual estan poc clars, com també els enunciats del: 
Plan para la transición hacia una nueva normalidad BOE del 28 d’abril de 2020.

Això crea un gran neguit, doncs obrir les escoles per cobrir les necessitats de les famílies que els dos progenitors hi hagin de treballar, amb infants de 0 a 6 anys. Inicialment va crear moltes reticències davant del fet que les escoles bressol no són per guardar infants sinó per educar i tenir cura dels infants. 
Quan més a prop tenim la fase 2, en la qual s’hauria de donar aquest servei més clar tenim les possibles dificultats per portar-ho a terme.

A part de les diferents dificultats, que en parlarem més endavant, aquesta suposada conciliació amb les famílies, no seria gaire equitativa, doncs tots sabem que no totes les famílies treballen amb un contracte de treball, doncs hi ha diferents realitats i aquestes són ben complexes.

Unes de les preguntes que més ens envolten seria la de:

Els infants de més de 6 anys que hauran de fer?
La resposta és que aquests infants han de continuar confinats han les diferents fases de desconfinament, surtin en les franges que es predisposi a cada fase, doncs hi ha molt de risc.
Atesos a aquesta resposta, els nostres dubtes van en augment, tenim clar que per les persones que no tenen relació directa amb infants, no es puguin fer una idea real, de com interactuar amb infants de 0 a 6 anys.

Haurien de deixar ben clar que els educadors volem tornar, però també hem de ser conseqüents en el fet real de viure una pandèmia Mundial i les mesures que s’han de dur a terme:

Hi ha un alt risc que portarà a una mesura prevenció molt difícil d’aplicar, en aquests infants d’aquesta edat. 
Per exemple, el fet del distanciament físic és inviable amb infants petits.

Els hem de poder donar un entorn segur i afectiu, que en aquestes circumstàncies serà molt complicat.
Esteve-Ignasi Gay, metge especialista en salut pública, ens transmet:

_ Que entén les nostres inquietuds, doncs a ell li ha sobtat la mesura d’obrir les escoles. Que per poder-ho fer caldria unes mesures de prevenció, que es necessita temps per poder aplicar-les de la manera adient, que hi ha factors d’alt risc.

Aquest pas suposa a les escoles a una transmissió comunitària, i encara hi ha una forta ressaca de tot el sistema sanitari, que s’ha de donar temps per refer-se, doncs encara hi ha un alt risc d’incidència.

_ Que des de atenció primària, els caps, haurien de poder garantir la capacitat de seguretat, de diagnòstic i de seguiment de l'usuari. També la capacitat de detecció de la malaltia.

Per tornar els infants a les escoles ha d’haver mitjans per condicionar  una bona fase d’entrada, doncs no fer-ho bé podria suposar altres problemes afegits a part dels possibles contagis:

_ Els mestres haurien de poder fer-se les proves per descartar el virus, a partir d’aquí poder establir pautes d’actuació i de prevenció. Mascaretes i pantalles...

Els infants responen de diferents maneres davant dels diferents estímuls, les seves reaccions espontànies, davant les noves situacions poden patir inseguretat, que podien provocar reaccions emocionals negatives com:

Plors i neguits innecessaris que podien arribar a...Pors i Malsons, i en conseqüència més necessitat de dependència dels pares, tot això podria crear més dificultats que beneficis, doncs els pares també poden patir inquietud, preocupació i esgotament. 


En aquest moment hi ha molts dubtes davant d’una possible tornada en breu a l’escola, ha d’haver una preparació per part del professorat, una neteja amb desinfecció de les instal·lacions i uns protocols d’actuació.

_ Retorn dels mestres, quants?
Alguns potser no poden incorporar-se per diferents raons, emocionals en procés de dol, vinculats a la malaltia, per infants al seu càrrec... Que no siguin portadors.
_ Organització d’entrades, lloc d’acollida d’infants amb proves de control de salut, no febre, ni malalties. Mestres haurien de fer exploració i detecció.
_ Protocol i organització de canvis de bolquer i anar bany, d’higiene
_ Protocol i organització d’àpats, descans, jocs. Accidents i farmaciola.
Aprenentatge d’acompanyament a distància, difícil de gestionar, doncs depèn quines edats es inviable el trencament de la distància social.

A casa aquesta consigna de la distància no la tenen, arribar a realitzar-ho a l’escola serà una situació complicada i és molt difícil

_ Comiat i aïllament famílies, informació.
_ Pla de neteja i desinfecció continuada i al tancament de l’escola desinfecció en superficies generals a diari.
_ Planificació del dia següent, amb els diferents protocols.
_ Augment de prevenció, possibles delegats de prevenció i protocols.

 Es necessita un temps d’actuació per adaptar-se, per evitar reaccions en infants, i en el professorat. Sense preparació prèvia hi ha riscos psicosocials, extres al haver de tenir més cura, prevenir i detectar, i evidentment educar,  tot això pot portar a un excés de responsabilitat donat que els recursos minvarien i es podria no arribar a controlar les situacions de risc.

Aquest col·lectiu és força important, no es pot manegar de qualsevol manera, doncs aquesta situació d’emergència pot durar força temps, doncs dependrà de l’arribada de la vacuna, cal aprendre a conviure amb la situació amb unes garanties de protecció a contagis, entre mestres, infants i famílies. 


És torna a posar en la petita infància el pes de la conciliació.

En una Societat justa, el més adient seria que es pogués donar un permís per cuidar les filles i els fills fins que sigui segur tornar a les escoles.

Davant el fet que només s’obrin les escoles pels infants de 0 a 6.
Cal explicar a aquells que no hi estan vinculats, quin és el dia a dia d’un centre amb infants menors de 3 anys.
El vincle amb infants petits:
Atenció directe a les necessitats bàsiques, que impliquen contacte físic, per la proximitat
Tenir cura, netejar un nas, canviar un bolquer, oferir un àpat, consolar un plor, curar un mal, vestir-desvestir, acompanyar el descans, donar afecte, el vincle és infinit.

Sistema propioceptiu, un infant s’ubica i s’estructura com a tal dins del seu entorn. Es va formant a partir de la percepció rebuda dels diferents sentits i especialment, del contacte, de les sensacions que rep a través de la pell i que estructuren la informació del seu exterior, per així poder-la fer servir per adaptar-se al medi i desenvolupar-se.

Que de complicat serà oferir a l’infant les seves necessitats de percepció si anem amb mascaretes i guants.

Quina imatge percep l'infant de tot plegat?

És impossible, posa en risc el dret al benestar i al desenvolupament de l’infant, i de manera extensa les seves famílies i les de les educadores.

S’ha parlat molt del dret dels infants a sortir al carrer.

L'OMS considera la infància població de risc i volem obrir les escoles? 

I no ens oblidem dels infants que viuen situacions de vulnerabilitat. Aquest sector seria qui més atenció necessitaria i probablement no tingui els dos progenitors (o un) treballant.
I hem de pensar en l’espai de l’escola i en el joc dels infants petits, de la necessitat de moure’s de tocar, de llepar, d’explorar, d'enfilar-se a l’estructura, apilar, encaixar, construir

Estem en un estat d’emergència que no ha finalitzat. 

La higiene de les escoles, que hem de tenir en compte per tractar la població infantil dins de les comunitats educatives.
L’economia de les famílies. De forma que volem tornar a l’escola de manera igualitària i en les mateixes condicions per a tothom. No es pot parlar de conciliació familiar, sinó, en tot cas, laboral.
L’àmbit educatiu i pedagògic. L’educació infantil (llars d’infants i parvularis) és una etapa educativa amb un base pedagògica pensada i repensada perquè l’infant pugui experimentar i avançar en processos d’aprenentatge de qualitat.
L’àmbit afectiu i emocional, on intervé el contacte humà que evoca l’escalf.
El dret de l’infant a la seguretat. Ha de ser en un entorn segur.
Hem definitiva les administracions han de considerar, els aspectes de la seguretat, les precaucions, les garanties de salut i d’higiene, els riscos laborals, l’elaboració d’un pla de retrobament i d’acció educativa i, per últim, un pla d’acció per les futures desigualtats de la situació actual. 

Es necessita establir un marc d’acció precís i directe per tal d’actuar amb rigor, consciència i responent a les directrius configurades pels mateixos experts en l’àmbit de la salut i l’educació. 

Per tant, i atenent a la casuística actual, pensem que és una irresponsabilitat que les famílies amb infants de l’etapa 0-6 tinguin l’opció de poder acudir a les escoles d’educació infantil. 
Tota aquesta situació genera pensaments contraposats, preocupació per els infants, per l’estabilitat emocional de tots, per l’economia, evidentment.

S'ha hagut de procedir de diferents maneres:

La Federació de Sindicats Independents d’Ensenyament (FSIE), amb implantació en l’ensenyament privat i concertat, ha sol·licitat al Govern central «ajuts urgents» per al sector de l’educació infantil.
«Són molt pocs els centres que mantenen la tasca docent per mitjà del teletreball de les seves educadores i mestres. A més, aquest sector no és beneficiari específic de cap de les mesures econòmiques aprovades fins ara pel Govern per pal·liar els efectes econòmics»
Per tot això, el sindicat reclama al Govern, a les comunitats autònomes i als municipis ajuts econòmics directes per mantenir els llocs de treball i que garanteixi «el pagament íntegre dels ajuts, beques, bons o xecs en educació infantil de forma puntual, completa i ininterrompuda fins a l’acabament del curs escolar».
Des de les escoles Bressol  privades de Girona
Demanen que les tinguin en consideració, tancades des de el 13 de març, la gran majoria han hagut de realitzar un ERTO, han de pagar lloguers i serveis, la continuïtat serà molt complicada, doncs mantenir-ho econòmicament no sempre serà una opció.
Elles demanen que els hi arribi tota la informació adient per el desconfinament, que s’ha les tingui en compte, alhora de programar-ho. Inclòs aporten mesures per assegurar el benestar.
La realitat és que acceptar mesures per obrir les escoles infantils davant d’aquesta situació té mols riscos, aquests infants necessiten poder tenir un entorn segur, les escoles bressol i els mestres necessiten poder preparar els protocols per condicionar l’entorn.
 Les escoles privades han de poder cobrir despeses. Aquí és el govern el que ha de donar medis per assolir totes aquestes demandes amb les garanties necessàries de seguretat, tan sanitària com econòmica.
Assolir despeses i condicionar espais ha de formar part de la responsabilitat de l’Estat, no estem parlant de qualsevol botiga, molt digna de respecte i de poder-se mantenir, sinó d’escoles, espais on els nostres infants han de poder créixer i formar-se amb tota la seguretat i afecte possible. 
Per això mateix les escoles privades concertades, ha de poder assolir despeses.

Ara toca fer-se càrrec. Doncs treballem junts amb uns objectius compartits

“No s’ha parlat del nostre col·lectiu, en quin moment ens toca i quins protocols haurem d’aplicar”
Rosa Garcia, Portaveu de les llars d'infants privades de Girona
Amb data del  2 de maig La Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (CCAPAC), juntament amb la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel), van reclamar al Govern mesures econòmiques que permetin el «sosteniment» de les escoles privades concertades.
El col·lectiu va defensar, a través d'un comunicat, que l'escola concertada forma part del Servei d'Educació de Catalunya i va subratllar que el seu «finançament és endèmic i gravíssim».
Les organitzacions van enviar una carta al president de la Generalitat en què li demanen que prengui les iniciatives necessàries perquè el sector i les famílies «tan castigades per l'infrafinançament no pateixin més encara les conseqüències dramàtiques d'aquest moment».
També van remarcar la necessitat que «cap alumne, pel que fa als seus aprenentatges, ni cap família en surtin perjudicats».
Els infants necessiten un entorn educatiu i afectiu sa i segur, on les persones que els envolten puguin transmetre afecte, seguretat i coneixements
Educació es compromet a ajudar econòmicament a les escoles bressol privades

Les escoles bressol privades asseguren que s’han sentit abandonades i esperen una ajuda econòmica de l’Administració
L‘ Administració catalana s’ha compromès a ajudar les escoles bressol privades. Tot no s’ha concretat, ni quan.
Les escoles bressol privades són un sector molt afectat per el coronavirus, quasi totes han hagut de fer un expedient de regulació temporal d’ocupació. ERTO.
No poden cobrar les quotes a les famílies doncs no poden oferir el servei. I com és ben sabut les factures s’han de continuar pagant i això pot fer perillar el futur de moltes escoles bressol.
Aquesta incertesa i el fet de sumar el patiment de moltes famílies, els hi fa senti desemparades, moltes són a pobles o barris, la gran majoria són petites, això fa que no tinguin gran liquidès.
Però si tanquessin, el servei que fan a la comunitat, donaria pas a que moltes famílies no tinguessin lloc on portar els seus infants. No pugen així arribar a cap conciliació laboral i familiar. Tenen un gran patiment!

Les escoles infantils, que acullen nadons de fins a tres anys, de titularitat privada tenen un pes important: hi ha 700 centres (d'un total de 1.665) i acullen 30.000 dels 80.000 del sistema en aquesta franja d'edat, segons les estadístiques del Departament d'Educació referents al curs passat. A més, donen feina a unes 5.000 persones entre docents i personal de suport, segons les patronals. Pere Forga, secretari general d'ensenyament de la USOC: És imprecindible que les administracions públiques donin ajuts necessaris per dotar de liquiditat les escoles bressols, i que puguin tornar a l'activitat amb seguretat un cop acabi el confinament.
Aquestes escoles: Empreses i cooperatives… Depenen estrictament de les quotes que paguen les famílies, ja que poques reben subvenció: només les entitats sense ànim de lucre perceben uns 300 euros anuals de la Generalitat per reduir aquestes mensualitats i uns 200 euros anuals de la Diputació de Barcelona (si el centre és d'aquesta demarcació).
Al marge de les ajudes econòmiques que els hi calen, també necessiten una informació curada amb prou temps per poder preparar tots els protocols d’actuació, de prevenció i poder adaptar l’escola, les aules i el personal.
Volem tornar a treballar, en un entorn adient pels infants. Amb garanties de salut, per tots nosaltres els educadors, les nostres famílies i les famílies que formen el teixit educatiu de 0-6 anys! 
Quan la seguretat de tots estigui garantida.