Infància i Raons

Els nostres Infants

Com educadors sentim un amor profund per la missió que cada dia els encomanen les famílies: educar els seus fills, orientar-los i acompanyar-los 

He trobat aquest vídeo i m'he pres la llibertat de posar-ho a fi de transmetre el que com educadors fem amb els infants, com són ells per nosaltres:

  

Raons de pes

Les escoles bressol, debat dels darrers dies.

Molts han estat els comentaris realitzats, però a part de dir cadascú la seva i no haver servit per gaire res, ningú ha concretat quines són les evidents raons per no portar a terme l'apertura de les escoles bressol, tot i que moltes ja estan obertes, anem a exposar les diferents objeccions evidents:

Demanen que obrin les escoles per els infants, que els pares han de treballar presencialment, allò que anomenen conciliació

Aquesta és la raó important de l'obertura de les escoles bressol, i és necessari.

La importància d'activà l'economia, tots actius! 

Capital per davant de les persones.

Aquestes persones de les que estic parlant són els nostres infants, aquests que hem de protegir, educar en valors i donar el millor exemple. 

Capital per davant dels infants!

Infants que tenen els seus drets, quin bon exemple, potser ens creiem que ells no s’assabenten, potser ens pensem que ells no pateixen les conseqüències

Són tots ells, els que tot això, formarà part del seu ADN, em refereixo a l'ADN que ens forma com a éssers, aquest ADN que es crea de les experiències viscudes, dels records visibles i dels que la ment no pot definir, ni recordar.

Des de l'inici d'aquesta pandèmia, els infants han estat els més desemparats, no em refereixo al fet d'haver estat quasi tres mesos amb les seves famílies, això ha estat el més correcte, doncs estem parlant d'infants que tot el temps amb les seves famílies, els és positiu, és maco poder està amb els pares durant aquests primers anys, ara la pregunta que ens fem tots és: calia que no poguéssim sortir de casa durant tan de temps?

Ara degut a aquesta situació que vivint era el millor moment per fer passar la conciliació amb les famílies per altres sectors, sectors com l'Estat, fer-se càrrec de gestionar la manera més adient perquè un dels progenitors poguéssim seguir acompanyant els infants ara en dates d'apropament a l'estiu, fer que les empreses també contribueixin en les conciliacions familiars. 

Les escoles són el millor lloc per els infants, i com educadora infantil, penso que és la veritat, però en les condicions optimes, no amb aquestes mesures de distanciament, que no es poden portar a terme en infants de 1 a 3 anys

No amb aquests neguits i patiments, sense parlar de la responsabilitat que en aquests moments tenim o haurien de tenir tots nosaltres, des de el món educatiu tenir a tots els infants amb nosaltres, tornar-los a veure desprès de aquest temps ens és molt agradable, però nosaltres els hem de donar seguretat, i per poder-ho fer necessiten està segurs nosaltres. És les condicions oferires no ha estat així, les poques consideracions cap aquest sector no menys important que altres, no ens fa sentir ni segures ni valorades.

Gràcies a tota la gent que a estat cada dia a primera línia, davant el risc, davant les angoixes i els patiments per la família, davant les pèrdues, davant el dol, davant la manca de consideració d’uns i altres, davant la precarietat, davant de tot ...Gràcies.

Cal que sapigueu que us mereixeu tot i més, i sobre tot el que per dret us pertany. Cal que sapigueu que des de la meva posició crec que parlo en nom de tot el sector educatiu, tenir cura dels vostres fills és un honor, que si la vostra impressió ha estat que no volem arriscar-nos, que no volem està i tenir cura dels vostres fills, no és així. Ja no sols dels vostres sinó de qualsevol infant, el seu benestar és el primer i com educadors, només podem pensar en això.

Quan parlo de Benestar en els infants, en refereixo a totes les condicions que permetin al infant un entorn segur d’afectivitat, respecte i llibertat. Aquesta llibertat que en de limitar per no compartir amb els companys, per no compartir els espais, per no compartir l’afecta. Sí aquest afecte que ni volem, ni voleu com a pares que no els hi donem. Clar que els hi donarem el que sigui necessari, el que necessitin, no tingueu cap dubte, però la societat ens marca unes limitacions, que hem de complir. Per què? 

 Perquè en aquest moment és el que sembla que cal fer per el bé de tothom.

Vosaltres com a pares, segur que també ho podeu entendre, els infants necessiten un entorn segur i hem de poder donar-ho, per què si no ho fem, és veurà afectada l’autoestima dels infants.

Per què és tan important l’autoestima?

Forma part del seu procés de desenvolupament, la comunicació amb al adult l’acompanya des de que neix, i tenen una capacitat de percepció molt desenvolupada, ells noten el que passa al seu voltant. Per petits que encara puguin ser, tenen una gran capacitat per entendre el que com adult transmetem, per això cal oferir el millor de nosaltres, tota la positivitat del món. I sense les condicions necessàries és molt difícil.  Degut a:

Els Moments viscuts

Confinament

El tancament viscut d'un dia per un’ altre amb limitacions per viure i la informació tan mal donada. Ha estat desconcertant, un munt d’inquietuds s'han creat a tota la població, mascaretes si, mascaretes no, i com això tot ha estat molt confós. Això tots ho hem viscut!

El Dol

Les diferents situacions de pèrdua i dol, que es puguin haver viscut en moltes llars; la manca de visites als més vulnerables pares i mares, avis i avies de molts de nosaltres. Tristor i molta impotència, molta la pena, totes les famílies.

La Precarietat econòmica

Compaginar el teletreball amb l'acompanyament als fills, tots tancats en un mateix espai; sense poder treure’ls ni a passejar. Els que han pogut treballar.

La situació econòmica precària en què molts estem vivint, ERTOS, autònoms, tots plens  d'angoixes i por. Prestacions que no s'han portat a terme, inseguretats.

Com vivint ara

_ Alguns Infants han tornat a l'escola bressol i cicle Infantil, per tres setmanes, una mesura que tan sols cobreix un poc temps, i un gran esforç per part de tothom per portar-ho a terme, sense cap mena de seguretat ni per les famílies ni educadors i les seves famílies evidentment.

_ Com algunes escoles bressol privades, han obert i podran seguir obertes però han unes inquietuds i un patiment grandiós pel que fa a les mesures de distanciament, i els patiments per possibles contagis. Sempre amb la incertesa futura a rebrots. I la viabilitat econòmica!

_ Un estiu amb Casals segurs, esperant tots que els infants puguin gaudir d'un estiu diferent, com tot ha estat ben diferent. Amb l’esperança de que tot pugui està mes controlat i alhora més fàcil.

Dels canvis aprenem tots, però ens cal tenir confiança, donar seguretat als infants, ja no tan per la seva salut i la dels altres, que també, sinó perquè han de poder créixer sense pors.

Doncs ara ens sentim insegurs i això el transmeten als infants.

Els infants poden conviure amb tot, però de nosaltres depèn que aquest tot, sigui viable per que puguin tenir una bona infantesa i arribin a ser millor persones que nosaltres. I en aquest moment, és força difícil aconseguir-ho.

Doncs el govern no és capaç d'orientar-nos de manera correcta, de donar suport i seguretat a les famílies, de conciliar des de les empreses i les ajudes de l'estat, de trobar  mecanismes de suport, per totes aquestes raons ens estan anul·lant per ser referents dels nostres infants.

Les escoles que ja estan obertes, fan tot el que poden per donar seguretat i benestar a tots els infants que estan assistint a l'escola. Transmeten tranquil·litat a les famílies per donar tot el suport que necessiten, i les famílies s'estan adaptant tan bé com poden, però no és gens fàcil. 

Com a comiat us vull deixar una presentació d'un llibre, amb el que es pot treballar amb els infants els seus drets, gràcies per tot i cuideu-vos molt!

Salvem la Terra i ens salvarem a nosaltres

Dia Mundial del Medi Ambient

5 de Juny la data coincideix  amb la conferencia a Estocolm, al 1972, el tema era el Medi Ambient. Va ser proclamada a la Assemblea General de les Nacions Unides.

Avui estem vivim un moment excepcional en que la natura ens està enviant un missatge, cal fer una reflexió general sobre la natura, les seves formes de desgast, per part del mal fer dels humans, sí de nosaltres.

Ens cal pensar i actuar d’un cop, seriosament, per poder relacionar tot el que ens està passant en aquesta crisi de la nostra salut, ara més que mai, tot i que ara estem afectats tots els països del mon, però tots saben que ja hi havia moltes persones afectades per malalties provocades per la contaminació, malalties greus que ens afecten a tots, doncs els que no les hem patint al nostre cos, tenim algú que està o ha estat afectat per alguna d’elles.

Ara ens toca a tots, decidir i actuar, doncs any rere any es parla molt del tema, però ningú acaba fent res, cap país pren mesures serioses sobre aquest gran tema que ens envaeix.

Moltes són les organitzacions que ajuden a preservar, que les societats, el govern no ajuda gaire, molts joves de tot el món estan molt preocupats per el tema, molts són els que reivindiquen mesures per preservar i regenerà la natura.

Les vagues pel clima o les mobilitzacions estudiantils sota l’etiqueta #Fridays4future mostren la preocupació amb què els joves s’enfronten a un futur ja no tan llunyà.

Parlant de regenerà, durant aquests mesos que degut a la COVID-19 no hem sortit de casa, no hem envaint ciutats i pobles amb els nostres vehicles que són grans contaminadors, moltes empreses han estat tancades i així han generant menys gasos tòxics, que no hem pogut anar a bosc a deixar la nostra brossa, doncs molts critiquen als pixapins però precisament no és el pixar, el que ho contamina tot.

El 5 de Juny

Es celebra amb l’objectiu de sensibilitzar a la població mundial, tot el que té que veure amb els temes ambientals, basant-nos sobre tot en l’acció política.

Doncs és des d'ella on s’ha de poder actuar de forma immediata!

No ens creiem per això que la població no tenim res a fer, ens cal respectar i fer que es respecti el medi ambient, som els principals interessats.

Aquest dia requereix un gran esforç a nivell global, les comunitats i totes les persones han d’arribar a motivar-se, a involucrar-se i ser agents actius del desenvolupament sostenible i d’un canvi d’actitud cap al medi ambiental.

Que podem fer

_ Inicialment hauríem de pensar en la forma de consum que tenim cadascú.

_ Les Empreses haurien de desenvolupar models més ecològics, deixar d’expulsar gasos contaminants de manera descontrolada.

_ Els governs donar eines i facilitats per poder controlar aquestes emissions de gasos contaminants, no es tracta de posar multes a països o establert uns mínims de contaminació , que desprès ningú haurà de complir, cal complir-les d’una vegada per el bé comú, per la nostra fauna, flora...

_ L’educació també té un gran paper en el medi ambient, des de l’educació ens formem per fer les coses bé, ho així hauria de ser, s’ha d’educar en els valors naturals. Des de les escoles bressol, des de cada família.

_ Deixar pas als joves, que tenen molt a dir, que alcin la seva veu que el futur és d’ells. I requereix l’esforç de tots!

 En aquest any 2020, el tema de la Diversitat, és un gran motiu de preocupació mundial.

_ Els recents incendis forestals a gran escala de Brasil, Califòrnia, i Austràlia.

_ La invasió de les llagostes en la “ Banya de Àfrica”  on es considera com a possible originari de la humanitat.

_ La ja anomenada anteriorment pandèmia de COVID-19 ens demostra el missatge que ens envia la Natura.

La biodiversitat

Quan parlem de biodiversitat ens referim a la varietat d’essers vius en el planeta. Actualment hi ha uns 8 milions d’espècies diferents a la Terra, vivint cadascuna un ecosistema únic. Cadascú d’ells és fonamental en l’equilibri natural del planeta.

 És la base de tota la vida a la Terra, sense ella  la salut de les persones, quedaria afectada.

L’Aire pur, l’aigua neta, els aliments nutritius, tot això bàsic per el nostre benestar depèn absolutament de la diversitat.

Les diferents activitats realitzades per els humans porten dècades alterant el planeta, causant pèrdues a la diversitat.

_ El gel glaciar s’està fonent, de fet s’ha reduït a la mitat.

_ Grans extensions de bosc, perdudes.

_ L’escalfament global provoca no tan sols el desglaç de l’Antàrtida i de l’Àrtic, també explica que cada cop siguin més freqüents el fenòmens meteorològics extrems.

_ El canvi climàtic, a més a més, està provocant grans desplaçaments de persones que ja no poden sobreviure als seus llocs d’origen.

_ La sobreexplotació dels recursos naturals també ha alterat ecosistemes sencers

_ La contaminació que provoquen les deixalles domèstiques i industrials arriba ja als indrets més insospitats del planeta

Estem al límit d’una extinció massiva, podrien arribar a col·lapsar els sistemes alimentaris de salut bàsica per els humans.

Aquest any el moviment es farà des de les xarxes socials, de forma digital.

Ens cal participar a tots!

#PorLaNaturaleza  #DíaMundialMedioAmbiente

Cal prendre mesures per impedir la degradació del planeta ja! 

Ha arribat l’hora de despertar! 

Sì, tot anirà bé si fem les coses bé!

La Inclusió envers L'educació

Quan inicià el concepte d'educació en el Infant?  Els infants de 0 a 3 anys 

Durant la seva primera infància tenen un gran potencial d'aprenentatge, com a educadors infantils, sentim la responsabilitat d’aprofitar al màxim aquest potencial i la curiositat dels nostres infants  envers tot allò que els envolta, és aquí quan amb les seves primeres vivències, acepten i aprenen del seu entorn i dels que l'envolten, les seves capacitats marquen el seu ritme i la seva interacció amb altres. 
Siguin quines siguin les capacitats dels altres. 

Els infants aprenen a reconèixer el seu nom, coneixen els que els envolta, accepten a cadascuna de les persones infants i adults d'una manera natural, sense cap diferenciació, les diferències les marquen nosaltres. Nosaltres parlen de diferències quan els hi ensenyen a diferenciar colors i mides, quan entenen petits conceptes matemàtics, assoleixen diferents habilitats de coordinació viso-manual...

Per els infants, entre ells i els altres no hi ha desigualtats, aprenen que els que l'envolten tenen habilitats diferents. O dic més senzill fan les coses d'una altra manera.
La realitat és que igual que els hi ensenyem a diferenciar els colors, igual que ells hi veuen que alguns infants són rossos, morès, pel rojos, uns portem ulleres, altres cabell curt, altres som més clars i d'altres més foscos,

Altres poden caminar abans, gatejar o no.
Tots tenim capacitats diferents i formes diferents de ser.

Això no cal ensenyar-ho, vivint amb aquest fet i així els hem de poder educar.

La inclusió ja està inclosa al concepte d’educació.
Doncs la llei d’educació 10/2009 estableix que, s’ha de posar tots els mitjans possibles per fer que tots els alumnes estiguin inclosos en els sistema escolar. A tot el document es parla de l’escola inclusiva com un sistema filosòfic on el centre de l’educació són els nens i que cal fer el possible per incloure’ls segons les seves necessitats. També tenim el decret 150/2017 per l’educació inclusiva.
No obstant, per ser realistes, el sistema educatiu català no és el de l’escola inclusiva, sinó que fomenta la inclusió escolar.

Quina diferència hi ha? 
La diferència principal és qui s’adapta a qui.
 La inclusió escolar (o integració) implica que l’alumne s’adapta a l’escola; és ell el que entra a un sistema que no li és propi i que “li fem” un lloc per poder estar. 
La inclusió escolar es realitza amb aules de suport i hores en que els mestres realitzen una tasca de reforç amb els alumnes. 
Els alumnes realitzen part important de la feina escolar supervisats pel mestre d’educació especial que valora la seva feina dins de les seves característiques. 
Això és molt beneficiós pel nen ja que podem realitzar una tasca de suport personalitzat i donar-li el temps i l’entorn per fomentar les seves potencialitats. 
No obstant això, no és ESCOLA INCLUSIVA.

En el cas de l’escola inclusiva
 Els nens estan integrats a les aules segons la seva edat cronològica, amb altres alumnes de la seva mateixa edat que representa tindran interessos més o menys semblants.
Cada una de les classes s’ha d’entendre com una microsocietat on es troben representats tot tipus de persones i sensibilitats i , en aquest entorn, s’ha de desenvolupar la tasca educativa. Podem considerar que no existeixen nens amb necessitat especials ja que tots són tractats de manera personalitzada.
Però per poder fer això es necessiten uns recursos que des de les institucions no es suministran. 
Parlar d’educació inclusiva és parlar de l’essència natural de la vida. 

L’accés a l’educació s’ha defensat com un instrument valuós per corregir les desigualtats, respectant la diversitat, que és sempre sinònim d’enriquiment. 

L’educació inclusiva té com a horitzó la igualtat d’oportunitats partint de la igualtat d’accés i possibilitats educatives.

La realitat a les escoles és un altre, sens dubte l’educació inclusiva és un projecte ambiciós, però com es tracta d’un dels majors reptes educatius que tenim per davant no podem renunciar a afrontarlo de manera intel·ligent i efectiva, tenint en compte que queda molt treball per fer en tots els sectors de la societat.

La inclusió, entre altres coses, ha de poder:

• Eliminar barreres a l’aprenentatge
• Promoure la participació de tots
• Desenvolupar capacitats específiques 
• Treballar de forma cooperativa entre tots
• Centrarse en la persona  

La implicació de les famílies en la tasca educativa és un element fonamental per donar sentit i credibilitat a tot allò que intentem transmetre als nostres infants.

Sensibilització i conscienciació sobre les diferents capacitats dels nostres infants:

Una bona opció és la d’utilitzar diferents contes com a suport.

Treballar la diversitat des de casa amb les famílies facilita l'aprenentatge envers la diversitat, doncs com  ja hem comentat, tots tenim capacitats diferents i entre tots hem de poder unir-les i treballar plegats, sent igual de diferents.

Contes

L’aneguet lleig de Hans Christian Andersen. Heus aquí un clàssic...

Ens relata una història que tracta de la diversitat i que, Andersen va escriure com a reflex d’allò que ell mateix havia viscut. Una metàfora sobre les persones diverses i les diferents etapes de creixement que viuen els infants.

Un altre clàssic, "El Patufet" que ens transmet com hem de donar eines per poder afrontar reptes i assolir valors a la vida...

Mitjançant els contes els hi podem ensenyar diferents rols de vides als nostres infants, però hem d'entendre que molts dels contes de tota la vida, marquen diferències que deixen molt que desitjar dins d'un aprenentatge inclusiu, partint d'una base definida dels protagonistes d'aquests contes, tot va evolucionan i ja tenim un ventall més ampli de contes que introdueixen valors on tots poden ser protagonistes i parts importants de la història, com és així la realitat que ens envolta, la veritat és que tots som veritables protagonistes de la nostra història de vida, parlem d'inclusió amb els contes la l'Ona...

La inclusió

Els contes de l'Ona són molt útils per treballar amb els infants valors com el respecte, l’esforç, la solidaritat, l’autosuperacio, la confiança, la valentia, la por, l’amistat, l’empatia...A partir de la visualització del conte (o vídeo explicatiu del conte), podeu mantenir conversas en les videotrucades molt interessants amb els infants

EL PROJECTE  

Neix de l’Anna Garcia i Galceran i l’any 2006 un ictus li va canviar la vida d’un dia per l’altre. Amb el  temps, l'Anna va veure que els nens i nenes la miraven pel carrer i va tenir una gran idea, crear l’Ona. 

La seva germana Cristina està al seu voltant per portar a terme conjuntament aquesta solidaria fita. 

L’Ona és una nena alegre que va en cadira de rodes i porta un pegat a l’ull, com l'Anna. És la protagonista de contes infantils en què ens explica les seves aventures.
L’Ona creu en la inclusió. Amb aquest projecte va voler donar visibilitat a les persones amb diversitat funcional. Mitjançant els contes, que nens i nenes tinguin la possibilitat de conèixer aquesta altra realitat amb les històries quotidianes de l’Ona.

L'Anna, per altra banda, va voler que els infants que van en cadira de rodes pugin adonar-se que ells també poden ser els protagonistes dels contes infantils.
 Contes i Sinopsis 
L’Ona i el seu aniversari és el primer conte, on la podem conèixer, la seva família i els seus amics en la seva festa d’aniversari.

L’Ona i la pedra màgica és el segon conte. La protagonista se’n va a la muntanya amb una cadira de rodes especial i s’emporta una pedra pintada que resultarà ser màgica…
L’Ona i la platja és el tercer títol del projecte i ve precedit.  Ja és estiu i l’Ona va a la platja per primer cop aquesta temporada amb la família. Juga amb la sorra, neda, mira peixets, busca petxines i descobreix una nova manera d’entrar a l’aigua. 
Tots junts aprenen que el fons marí guarda moltes sorpreses!

Hola! Soc l’Anna Garcia i Galceran, la creadora de l’Ona.  Soc de Barcelona i tinc 41 anys. Em vaig llicenciar en Filologia Catalana a la UAB l’any 2003 i al 2004 vaig marxar a Sardegna a treballar de segona professora de català, a la Universitat de Cagliari (Itàlia). Al 2006 vaig patir una hemorràgia cerebral i actualment tinc mobilitat reduïda, vaig en cadira de rodes i porto un pegat a l’ull. 

L’any 2013 vaig decidir que volia crear el personatge de l’Ona i fer contes infantils. El desembre de 2014 vaig presentar el primer conte de l’Ona, L’Ona i el seu aniversari, i a l’abril de 2016 el segon, L’Ona i la pedra màgica.

Actualment estic immersa en el projecte de Els contes de l’Ona

Hola! Soc en Joan Turu, l’il·lustrador dels contes de l’Ona. Vaig néixer a Sant Just Desvern fa trenta-sis anys. Soc graduat com a mestre d’educació infantil però fa cinc anys que treballo d’il·lustrador.

Després de més de vint títols publicats i més de cent murals pintats arreu del territori, cada dia prenc més consciència de la importància que personatges com l’Ona formin part de les nostres vides. Si les persones som diverses, per què no ho haurien de s'els protagonistes dels contes?

https://maresipares.cat/descobrim-els-contes-de-lona/

Érase otra vez un bosque.  D’Elisa Gehin. Es tracta d’un conte per a primers lectors on els protagonistes són els ocells que viuen als arbres. El conte en parla de la diversitat i dels conflictes que es produeixen en la convivència.

Les cançons també ens ensenyem i ens apropem a ser més solidaris...