viernes, 10 de julio de 2020

"Voluntariat al "Casal dels Infants"


La meva experiència, “Voluntariat estiu 2020”

Des de petita

Quan a la televisió hi veia aquelles imatges d’infants del " Tercer món " amb totes aquelles mancances, que molts encara tenen, em quedava mirant-les amb un sentiment dins meu de patiment, d’angoixa, en el meu interior pensava en anar a ajudar-los, si magüesin dit en aquell moment que volia ser de gran, jo hagués contestat, que no ho sabia.

Però si sabia que volia fer:

Ajudar a  aquells infants!

He dedicat la meva vida a la infància d’una manera o un ‘altre, doncs de dins meu surt un sentiment de tendresa i al mateix temps de fortalesa pel benestar dels infants, de tots i cadascú d’ells. Per mi hi ha com un fil conductor que m’uneix a ells d’una manera inexplicable, segur que molts m’enteneu, segur que sou molts els que us sentiu així.

El meu tòtem a la vida és el patiment dels infants, el meu crit de guerra:

 “ Tot per un somriure”.


Voluntariat

Aquest any he tingut el plaer d’iniciar voluntariat a “Casal dels Infants” he estat una setmana al projecte Vincles, adreçats a famílies, i aniré col·laborant aquest mes, esperant poder seguir a partir de setembre, per no deixar ja de contribuir amb el meu granet de sorra.



Què és l’Associació “Casal dels Infants”?

És una entitat sense ànim de lucre, que donar suport social a Infants i Famílies. 

Reforç i suport al procés escolar. 

Cohesió social, promovent relacions i apostant per la convivència, les relacions veïnals.

Integració social a joves. Acompanyant i donant suport, entre altres...

Podeu trobar tota la informació https://www.casaldelsinfants.org/

Entitat activa des de l'any 1983, van iniciar al barri del Raval de Barcelona, jo sóc de Barcelona i curiosament, el meu marit, és del barri del Raval, tots dos a l’any 1983 van col·laborar amb afers socials del barri del Raval, per acompanyar a infants els caps de setmana de sortides, colònies...etc. Estic parlant que jo tenia entre 17 i 18 anys.

 

Quan vaig llegir els inicis de Casal dels Infants, no vaig dubtar més, vaig veure com una mena de connexió m’unia a formar part, tot i que molts anys després i ara a Salt, aquí estic.



No sóc pas la Mary Poppins, però és un bon referent !


Entre moltes frases que l’entitat té per definir-se em va conquista aquesta :

“ Allà on s’acumulin factors de risc, és on ens hem d’esforçar molt més, per a garantir tots els drets i les oportunitats als infants i joves, des de les seves famílies, els seus veïns, construint així societats cohesionades” Com ha de ser!

Parlem de la cohesió

Cohesió de grup, el fet de que un grup no és tan sols un agrupament de persones. 

Per considerar-lo un grup, els seus membres han de compartir objectius, han d’interactuar, han de tenir un conjunt d’actituds, normes i valors.

Com podien ser:

_ De família interna des de el seu nucli familiar.

_ De família extensa, tota la família.

_ El que és forma al seu entorn, veïns, escola, barri.

_ Un grup d’amics, companys.

_ Un grup  classe, escola...

Des de "Casal dels Infants"

Ofereixen l’acompanyament per que les famílies puguin iniciar un procés de cohesió d’una manera natural, com a forma de vida.

_ Estan oberts a totes les persones que ho necessiten, independentment del seu origen, gènere, condició o creença.

_ Treballen  amb les persones que busquen oportunitats per millorar. Les escolten, les acullen, les acompanyen. Des de l’empatia.

_ Per superar la desigualtat, aprofitar les oportunitats i tirar endavant, donen el suport i l'acompanyament que les famílies  necessiten.

_ Lluiten cada dia per construir una societat més justa per a tots els infants i joves a la nostra societat. Des de les seves famílies! 

_ Creuen en el treball conjunt i la participació activa de tots els membres de la societat per aconseguir una societat més justa per a tothom.

 _ Compromís amb la transparència i l'eficàcia en la gestió d’acció social i dels recursos que la fan possible.

La meva experiència amb Casal dels Infants

Des de la meva experiència inicial, són un equip amb una estreta col·laboració entre ells, causant així uns efectes positius, de vinculació, aportant cadascú els seus valors i acceptant els valors dels altres. 

Creats des de el respecte, donant com a resultat una harmonia social, on tot és digne d’admiració i alhora de superació.

Així és com jo els he vist, he rebut un acolliment formidable, m’he sentit com una més des de el primer instant, i s’ha de dir que en aquest moment que vivint, la situació d’acolliment, no és gaire fàcil, les mesures de distanciament, no ajuden, però així ha estat, totes les persones que han tingut relació amb mi, des de Casal dels Infants han estat impressionants, amb calidesa, afectivitat, interès i harmonia.

El meu primer contacte va ser telemàtic, en un moment on la informació sobre la COVID-19, protocols i de més, era força complicada d’assolir. 


Amb la Sonia la meva trobada virtual va ser molt càlida, ens va unir el fet de fer-nos costat en un moment d’adversitats per a tots i el voler cobrir les necessitats socials de tots els infants, joves i famílies després del confinament social.


Des de Casals dels Infants, em consta que han fet un seguiment curós a les famílies que estaven vinculades a l’associació abans de la pandemia. 

Les Famílies de Salt

La resposta de les famílies que jo he pogut conèixer del projecte“ Vincles de Salt” amb la Lydia i la Sonia ha estat molt positiva, felices de tornar de nou a trobar-se, tot i que ha estat de manera diferent, han posat moltes ganes, tan infants com a mares.          

 

Amb una capacitat d’acceptació a la meva persona molt gran, que ha estat per mi una experiència molt gratificant. 

És com si sempre haguès estat entre elles.


“Espai Vincles”

Aquest espai acull a mares amb fills, infants de 0 a 3 anys, per sentir-se acompanyades tant per part dels professionals, en aquest cas la Lydia, afectiva i oberta a col·laborar amb elles donant recursos per poder assolir qualsevol repte que es proposen. 

Reforçant la seva autonomia, per aprendre, per formar-se, per treballar, etc... 

Ajudar a transformar un grup en una millora en les relacions interpersonals i en el rendiment personal, augmentant  la seguretat de cadascun dels seus membres i en conseqüència augment de l’autoestima. 

Per això mateix, són importants les dinàmiques de grup com a elements dinamitzadors necessaris per aconseguir una major implicació, interès per “aprendre a aprendre”

Durant aquest inici de tornada s’ha fet el forçat protocol de distanciament, comprovació de temperatura, desinfecció de mans. De fet vaig compondre una cançó per els infants com ajuda en el rentat de les mans, aquí us la deixo,  espero que us faci servei...😊

Seguidament s'ha fet una acollida amb molt d'escalf, música com a benvinguda, fent que els infants coneguin l'espai i estiguin comodes, s'ha reforçat el vincle familiar, dedicant un espai a interactuar mares i infants, compartir jocs, rialles, estones amb bona companya, la nostra.😉

Creant moments entranyables de cohesió entre les dones, compartint experiències, maneres de fer, rialles, converses. 

Entre les mares han compartit cicles de vida:

_ Infants que al setembre iniciaran l’escola, preescolar.

_ Naixements en moments de pandèmia. Moment del part, la lactància. 



 

Mare de família nombrosa, cridada per treballar de neteja a l'hospital, en aquests moments critics pels diferents serveis, més voluntat d’ajudar. 

Digne d'admirar, moltes gràcies! 👏👏

Qui de nosaltres no ha volgut contribuir en aquests moments per ajudar d'alguna manera, alguns ho hem pogut fer, d'altres no, però tots hem contribuït  a la nostra manera.


Amb les diferents famílies, en tot moment hem creat estímuls per establir relacions sanes, de respecta, unió i col·laboració. Hem parlat entre totes de com hem viscut el confinament.

Els hem donat eines d’estimulació, per gaudir amb els seus fills a casa, pautes d’alimentació,  han compartit entre elles, maneres de cuinar, la introducció dels aliments quan els seus nadons deixin la lactància. Tot pensant  en el bon creixement dels infants.

  


Des de aquest espai també s’ha donat servei d’acollida als altres fills, germans grans, per interactuar amb altres infants, per gaudir una estona. 

La Sonia els ha creat moments únics.


Agraïments 

Vull agrair a totes les famílies per acceptar-me, per voler superar-se. 

Ha estat un veritable plaer haber compartit aquestes estones amb totes elles.

Vull  reconèixer la bona tasca que a "Vincles" s’està realitzant per aquestes famílies de Salt, des de "Casal dels Infants" ja em sento part activa. 

Donen confiança a les famílies, creant espais segurs, lluitant per la igualtat d’oportunitats. 

Com infants, joves i famílies molt dignes, agafant forces per seguir endavant.

Vull agrair el servei que donen, molt agraïda per forma part i per donar-me l’oportunitat de assolir aquest repte que m’envaïa des de la infantesa.  

Gràcies per poder ser una més, com hauríem de ser tots!

 Sí, entre tots hauríem de poder crear una societat igualitària, ara més que mai, en aquest moment en que moltes més famílies estan en risc, cal viure en comunitat i per la comunitat.


Tots tenim diferents habilitats, coneixements, maneres de veure la vida, experiències, compartir és enriquir, escollim compartir sempre. 

Col·laborar amb el teu entorn, amb els altres ens fa sentir millor, i com educadora Infantil, hauria de ser una base d’ensenyament des de la infància.

 Des de el meu granet de sorra, faig una crida solidaria a ajudar als altres, per una societat de cohesió, d’igualtat d’oportunitats, on cadascú de nosaltres té el seu lloc. Deixant-nos portar per les emocions, el plaer d'ajudar als altres...

Amb empatía!

Ens cal a tots saber posar-nos al joc dels altres...


Gràcies per aquesta gran experiència!

 


viernes, 26 de junio de 2020

Com neixen i creixen els infants, i els animals?


Com creixen els infants
Quan arriben als tres anys, els infants ja saben que entre les dones i els homes tenen diferents òrgans sexuals. Els nens tenen penis i les nenes vulva.

Cal parlar amb naturalitat de la mateixa forma que es parla del nas, els dits...
Sempre utilitzant els noms correctes dels òrgans sexuals. 
Hem de dir “vulva,” “penis,” i “pits”

Cal parlar-ne. Explicar als infants com som i resoldre els dubtes que puguin tenir. 
Per què hem d’esperar a què ens preguntin sobre el tema? 
Per què no els en parlem nosaltres abans, com parlem de tantes altres coses?

És Important tenir eines per fer-ho de manera natural i els contes, com ja sabeu, ens ajuden molt, hi ha contes sobre sexualitat per llegir en família amb infants a partir de 3 anys. Com:





Molt divertit


"No le cuentes cuentos" Diguem la veritat sempre!

El conte tracta sobre la sexualitat i la reproducció,  darrere d’aquestes paraules s’amaguen històries boniques i que valen la pena que siguin explicades. 

 Aquest conte permet desenvolupar la imaginació i que les famílies comparteixin experiències i informació.

Aquests són alguns recursos que podem trobar a la xarxa. N’hi ha d’altres, i aniré posant en altres entrades els que em semblin més interessants per temes més concrets sobre sexualitat a la infància.

“Cuentos para educar en família”

Quan i com heu abordat aquestes preguntes a casa vostra? Quina ha estat la vostra experiència?

És molt important retrocedir en el temps puntualment per recordar com van iniciar el nostre coneixement sobre la reproducció, la sexualitat, sols així sabren com ho van viure i si ho volem fer d'un altre manera pels nostres infants, segur que serà ben diferent, però és un exercici molt bo.


Els animals creixen com nosaltres

Les plantes quan tenen flors, dins de la flor hi ha unes llavors, si una llavor caigués al terra, i la terra estigués humida, la llavor s'inflara. 
Als pocs dies creix una petita arrel per sota de la terra, i van pujant una titlla amb unes fulles petites que amb humitat i sol van fent-se mica a mica més grans i surten unes altres.

Aquí tenim una llavor de girasol, que sota la terra va treien arrels i una tilla cap amunt on van creixen petites fulles.

El petit Girasol, a través de l'arrel absorbeix els aliments de la terra, així la planta va creixent dia a dia, les fulles són iguals uns que altres, però la flor del girasol, és ben diferent a les fulles, ara bé tots els girasols s'ha semblat entre si.  

La Gallina ha post un ou fecundat i l'haurà de cova, donar calor, naixerà un pollet que podrà ser un gall o bé una gallina, el pollet cada dia es fa més gran, i el rovell més petit, doncs d'ell s'alimenta el pollet.
Durant 21 dies estarà creixent, quan arribi el moment, el pollet picoteixerà  la closca de l'ou i així sortirà. Triga 18 mesos a créixer i tenir les plomes de molts colors.
I mica a mica es farà gran, serà un gran gall, potser una gran gallina!

Nadons

Una llavor que anomenem espermatozoide, del pare, s'ha trobat en un òvul de la mare, aixó vol dir que tindran un fill, que pot ser nen o nena.  Que gestarà la mare dins de la seva panxa durant 9 mesos. 


                                    
Podría surtir abans, però a les hores el bebé sería prematur, i podría anar a la incubadora, que consisteix en una mena de cámera, tancada i transparent, que generar escalfor, crear un ambient amb la humitat i la temperatura que el nounat necessita, la càmera protegeix al nounat dels gèrmens, i fa com una vigilància intensiva. Donar temps a l'infant per està bé! 
Té una mena de finestres per poder canviar o manipular al nounat. 
També inclou control de pes, de la respiració, i del  ritma cardíac...

Dins de la mare, el bebè creix, en una cavitat tova i molt protegida dins del seu ventre.
Mitjançant el cordó umbilical de la mare, el nadó rep tot el que necessita per créixer.

 Així quan arriba el moment de sortir, la mare empeny el nadó fora del seu cos, per la vegina, té un procés en que el cos de la mare es preparar dilatan-se per que pugui sortir l'infant.
Quan neix es talla el cordó umbilical, que els uneix, mare i fill. 

Ara haurà de respirar, menjar per si mateix.


Com es fan els nens?

Hem de ser naturals, i fer una explicació en funció de la seva edat, del que poden entendre. Aquí podreu trobar molts detalls que us podran ajudar...

Mamífers
Tots els mamífers venen al món com nosaltres les persones. I també beuran la llet de la seva mare, la llet de la mare conté totes les substàncies que necessiten els nadons i els amimalets nounascuts per poder viure i créixer saludablement. Creixement...


Les Cèl·lules
Hi ha cases, que estan construïdes amb maons, les persones, els animals i les plantes també estem construïts mitjançant maons, aquests són especials, s'ha anomenen cèl·lules. 
Les cèl·lules les podem veure si augmenten un tros de la nostra pell, per exemple agafem una lupa, i la posem davant d'un dit nostre, veurem com es marquen diferents divisions que s'uneixen com si fossin maons.

 I tenim diferents menes de cél·lules:
_ Les cutànies. que evidentment estàn a la pell, cél·lules musculars que habiten als nostres músculs, les òssies, les cél·lules sanguinis a la sang, les cel·lules nervioses. 


L' espermatozoide i l'òvul conjuntament formen la primera cèl·lula d'un nou ésser. 

Les persones creixem a mesura que anem formant cèl·lules, cada una d'elles pot dividir-se a partir d'ella mateixa, d'aquesta manera neixen moltes de noves.

Com ho fan?

Les cèl·lules s'ha alimenten mitjançant la sang, quan una d'elles és prou gran, el seu nucli interior es divideix, forman així dues de noves que tornaran a dividir-se. 


Així aumenta el seu nombre, elles es converteixen segons un pla molt concret, en diferents tipus de cèl·lules. 
Aquest pla neix al nucli de cadascuna d'elles, i així també estableix con s'han de juntar les unes a les altres.

El pla existen de cada cél·lula

Precisa l'aspecte, creixement de les plantes i els animals, i també el temps que podran viure.
Exemple: Una mosca efímera només sobreviu un dia.
Però, un arbre com el baobab,pot arribar a viure uns dos mil anys.

Les persones poden viure uns 70 anys de mitjana, això vol dir que en principi alguns viurem més i d'altres menys. 


Quan s'acaba la vida

Quan passa el temps establert per la vida de cada cél·lula, es van fent més velles i més fràgils,
I arriba un dia que la vida s'acaba.

 
Per exemple: Un arbre encara podrà mantenir-se un cert temps dempeus.
De l'arbre, el tronc, les branques i les fulles es converteixen en terra un altre cop.
Però sovint la vida  s'acaba abans que la mort natural arribi, un ratolí pot ser atrapat per una guineu o per un àliga, o bé una mosca queda atrapada en una teranyina.
Les plantes velles han escampat les seves llavors, durant l'estiu, els animals han criat. 
Així plantes i animals creixen en el lloc on van créixer els vells.


Així també passa a les persones, per un accident, per una malaltia greu, pot  arribar la mort abans d'hora, però les persones també deixen llavors, en forma de fills, família i amics, han format part d'ells, i deixen en els records: Formes de vida, maneres de fer, a cadascuna de manera diferent envers les situacions viscudes, envers cada relació.

 No més important ni menys totes són part de la vida i totes són importants.

D'aquesta manera també queden records viscuts, alguns llocs, coses materials que la nostra ment relaciona amb ells de forma immediata i natural. 

Algunes vegades ens donarà alegria i força, d'altres potser tristor, però totes formen part d'aquella vida i naturalment de la nostra.