lunes, 21 de septiembre de 2020

Com explicar l'Alzheimer als Infants

 

El 21 de setembre, es celebra el dia Mundial de l’Alzheimer, instituït per l’Organització Mundial de  la Salut

Que és el Alzheimer

Es una malaltia que genera un deteriorament cognitiu, caracteritzat per la pèrdua de memòria, alteracions en el llenguatge, pèrdua del sentit de l’orientació i dificultats per la planificació de tasques o  resolució de problemes.

Aquest deteriorament sol anar acompanyat per canvis a la personalitat i el comportament.

La capacitat de la persona per ser autònoma i dur a terme les activitats de la vida diària va minvant de forma que, a les fases més avançades, necessita ajut i atenció durant la major part del dia.

Sol presentar-se en persones adultes, quan és presenta a infants l’anomenen Síndrome de Sant Filippo, conegut com l’Alzheimer Infantil, denominada malaltia “rara” de caràcter neurodegeneratiu, que mica a mica va acabant amb les capacitats cognitives. Requereix gran nombre de teràpies per evitar la degradació progressiva mental i l’estat de salut fràgil. Es requereix atenció constant, doncs afecta el son i provoca forts dolors de cap. Afecta a nens, barons, (1 de cada 50000) fent que la seva esperança de vida sigui curta, no passant de l’adolescència. Es caracteritza per la manca d’un enzim necessari per l’organisme, que proporciona l’energia immediata i estructural a cèl·lules.

La Fundació Sant Filippo, ha aconseguit obrir una línia per curar la malaltia, gràcies a les donacions rebudes és va iniciar la primera fase d’estudi, i segueixen fent recerca.

L’Alzheimer és la causa més freqüent de demència

Una vegada els símptomes apareixen, les persones afectades van patint una incapacitat i dependència progressiva que afecta a l'autonomia per realitzar les activitats més bàsiques.

Poden tenir dificultats per menjar, vestir-se o inclús, en fases molt avançades, per caminar. Amb el temps es farà imprescindible l’atenció permanent i la presència constant d’un cuidador.

No es compta amb un tractament que pugui prevenir l’Alzheimer o detenir el seu curs. Compten, això sí, amb medicaments que poden ajudar-nos a pal·liar alguns símptomes i millorar la qualitat de vida. Aquests tractaments solen ser particularment útils durant els primers anys de la malaltia.

La seva efectivitat va disminuint amb la progressió de la malaltia a fases avançades. 

L’Alzheimer és una malaltia cerebral, progressiva i irreversible.

Al cervell de les persones afectades es produeixen dos tipus de lesions neurodegeneratives molt característiques: l’acumulació de plaques de proteïna beta-amiloide i de cabdells neurofibril·les de proteïna Tau. 

A més, juntament amb aquestes lesions típiques de la malaltia d’Alzheimer, al cervell de molts pacients es poden observar lesions vasculars que molt probablement també contribueixen als símptomes clínics de demència.

No es coneixen les seves causes.

L’adopció d’hàbits de vida saludables ajuda a controlar els factors de risc modificables que incideixen en la nostra salut cerebral i pot disminuir les probabilitats de patir-la o retardar la seva aparició.

Com explicar què és l'Alzheimer a nens i adolescents

Els més joves de la família també es veuen afectats quan un ésser estimat pateix la malaltia d'Alzheimer, normalment en la figura d'un avi o àvia. Per això és important saber explicar-los què és l’Alzheimer.

En general, tant els infants com els adolescents són molt observadors i capten més les situacions que els envolten del que, sovint, mostren. 

Alhora, solen ser molt flexibles i adaptables. Però necessiten respostes

El desconeixement i l'absència de respostes i explicacions pot originar especulacions que poden fer-los més mal que la mateixa realitat.

L'edat és un factor clau a l'hora de plantejar-se com abordar el tema amb els més joves de la família.

El desenvolupament cognitiu passa per unes etapes que permeten més o menys preveure la idea que el nen es forma de conceptes com la malaltia o la mort, en la qual també influeix el fet d'haver tingut o no experiències prèvies similars.

Dels 4 als 7 anys

És important que l’infant entengui que l'avi o l'àvia es comporta així perquè està malalt.

A aquestes edats, les malalties mentals són particularment difícils d'entendre, perquè per malaltia aquelles malalties que tenen conseqüències físiques evidents: tos, esternuts, febre, mal ... 

Els hi podem explicar:

"Té unes cosetes dins del cap que no funcionen bé i que fan que es despisti, que de vegades s'enfadi, que no se'n recordi del seu nom ... Però et segueix estimant molt"

Explicacions molt senzilles sobre què és l'Alzheimer i la memòria, fent èmfasi en com és de necessària per a tot:

_ Per recordar els noms de les persones

_ El dia en què estem.

_ Els noms dels objectes, on es guarden les coses,.

_ Com es va d'un lloc a un altre, etcètera.

A manera de joc amb l’infant, poden demanar-li que digui coses que creu que sap gràcies a la memòria.

D'aquesta manera, molts dels comportaments que li puguin confondre per part de l'avi o de l'àvia, poden atribuir-los al fet...

De que "la memòria està una mica malmesa, però “l’afecte el guarda al cor i aquest sí que li funciona bé".

Dels 8 als 12 anys

A partir dels 8 anys és cada vegada més probable que el nen pregunti directament què li passa a l'avi o l'àvia.

És important que li donen una resposta que inclogui el concepte de malaltia.

Ara ja es pot incorporar una explicació de què és l'Alzheimer mica més detallada, que inclogui el funcionament cerebral. 

Per exemple:

Es pot explicar, que  les neurones: "com botons importantíssims del cervell que traslladen la informació i permeten recordar, parlar, saber on som, pensar"

És igual que quan estem refredats o tenim grip, és perquè uns "bitxos, virus o bacteris circulen per la sang i fan que tinguem febre, que ens faci mal la gola, que tossim ...

En el cas de l'avi, és un altre tipus de problema al cervell que fa que li costi recordar les coses, fins i tot molt bàsiques, com el nom de les persones que estima".

A partir d'aquí, es poden explicar altres símptomes, sempre atribuint-los a la malaltia del cervell.

Una altra explicació per entendre alguns dels símptomes és que aquesta malaltia fa que deixi de saber fer coses que havia après fa molt de temps.

També hem d’incorporar la idea de no curació, per no generar falses expectatives, "Encara que l’estudien molt, els metges encara no tenen una medicina que el pugui curar, però sí que ho podem ajudar, fent-li les coses més fàcils i no enfadant-nos amb ell".

 

Li farem entendre que, encara que de vegades sembla que no sigui així,  mai ha de dubtar de l'amor que sent per ell.

A partir dels 13 anys

Cada vegada són més grans els coneixements que els joves tenen sobre el funcionament del cervell i l'existència de les malalties degeneratives.

Podem parlar obertament de què és l'Alzheimer i  el que comporta.

 

Se'ls ha d'ajudar a comprendre que és preferible anar-se'n preocupant dels problemes a mesura que vagin sorgint, perquè, tot i que hi ha molta informació sobre aquesta malaltia, en realitat, no hi ha dos malalts iguals.

 

Per promoure la relació entre la persona amb Alzheimer i l'adolescent, és important involucrar-lo en la tasca de cuidar-la, encara que de forma moderada.

Entendre-ho i ser considerat ja serà una bona ajuda

No oblidem que l'adolescent viu una època de canvis hormonals, físics i de formació de la seva identitat que requereixen un marge, d'un espai per a ells.

 

És molt important fer-li saber que pot comptar amb l’ adult de confiança per parlar dels seus dubtes, temors i emocions, alhora que traslladar-li que els mateixos adults de la família també se senten sovint confosos per la situació i experimenten aquestes sensacions.

Cal tractar de reflexionar amb l'adolescent sobre la vivència de la situació des de la perspectiva de la persona amb Alzheimer per tractar de potenciar l'empatia amb ella.

Cal fer-lo partícip de les preses de decisions, explicar-li que la seva opinió compta i que el seu paper és valuós. 

 

Moltes associacions col·laboren per fer comprendre la malaltia

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i altres demències del Bages, Berguedà i Solsonès ha presentat a Manresa...

“Iaia, m’expliques un conte?”.

Es tracta d’un producte audiovisual adreçat als infants d’entre 6 i 12 anys i on se’ls explica de manera amena i entenedora els canvis que es produeixen en la vida diària d’una persona amb diagnòstic d’Alzheimer.

El conte explica la història de la Marina i la seva iaia Francesca i el deteriorament que es produeix en la iaia a causa de la malaltia i com la Marina s’hi va adaptant i va aprenent a establir una nova relació amb la seva iaia.  

En els darrers temps estudis diferents ens han apropat a generar més tractaments...

Investigadors l’Hospital del Mar i de l’IMIM han certificat que la pèrdua de capacitats dels malalts d’Alzheimer procedeix de forma inversa al patró que segueixen els nens per adquirir noves facultats.

Aquesta troballa millora el coneixement de les pautes evolutives de la malaltia.

L’estudi, publicat a la revista Journal of Alzheimer’s Disease, ha consistit en comparar 181 nens amb edats compreses entre 4 i 12 anys i 148 adults amb diferents nivells de demència: Cognitivament normals, amb una deteriorament cognitiu lleu i amb un estadi moderat i sever d’Alzheimer.

El resultat obtingut ha estat una correspondència estadística inversa en les puntuacions d’edat cognitiva, funcional y mental entre els nens classificats per edat cronològica i els pacients classificats segons el nivell de demència

L'aprenentatge dels nens al llarg de tots els rangs d'edat demostrar un desenvolupament progressiu de les diferents funcions cognitives, a més d'una adquisició d’habilitats instrumentals i activitats bàsiques per la vida diària.

Per contra, els pacients amb Alzheimer han evidenciat un deteriorament gradual tan en el domini funcional com en el cognitiu

Aquest fets concorden amb el model de la retro gènesi, un model que preveu una evolució de la demència basada en un desmillorament cerebral invers als patrons humans d’adquisició ontogènica.

 “Els resultats reafirmen el model de la retro gènesi únicament per les funcions relacionades amb una àrea concreta del cervell, el neocòrtex”.

L’Alzheimer és la malaltia neuro degenerativa més freqüent arreu del món. Els seus canvis patològics inclouen la degeneració neurofibril·la, la pèrdua de sinapsis, el deteriorament neuronal i l’atròfia progressiva del cervell.

Els resultats d’aquesta investigació tracen el ritme evolutiu dels efectes d’aquestes disfuncions i permeten optimitzar la recerca de tractaments que millorin la vida dels pacients.




Com detectar la malaltia

_ Canvis de la memòria que dificulten la vida quotidiana. Oblidar que havien dit, que havien de fer, on hem deixat alguna cosa,...

_ Dificultat per planificar o resoldre problemes, es perden algunes habilitats bàsiques de raonament...

_ Dificultat per realitzar tasques habituals...

_ Desorientació en el temps o espai, es perd la noció del temps, obliden dates, oblidar-se de referències habituals: estació de l’any, perdre’ns en lloc habitual.

_ Dificultat per comprendre imatges i relacionar objectes entre si. Problemes de visió, per llegir, colors o contrastes, impossibilita conduí.

_ Possibles problemes parla i escriptura. Dificultat per seguir conversa, repetir frases, no trobar paraules per expressar idees, confusió de les coses...

_ Col·locació d’objectes fora de lloc i manca d’habilitat per fer-ho

_ Disminució o manca de bon judici, facilitat per deixar-e enganyar...

_ Pèrdua d’iniciativa, relacions amics, activitats socials, fer un passeig...

_ Canvis d’humor o de la personalitat, sentiment de confusió, pors, ansietat o depressió,


Mai s'ha de dubtar de l'amor que ens tenen, aquest el guarden al ❤️ 

El nostre paper és tenir cura d'ells!

viernes, 18 de septiembre de 2020

Setmana de Mascaretes a les escoles

L’inici del nou curs escolar ha de servir per garantir els infants la continuïtat de la seva educació, tras aquest llarg període d'aïllament, degut a la Covid-19. 

El dret a l’educació ha de ser prioritari, d'aquesta manera també ens cal garantir i reforçar els serveis d’atenció i prevenció de situacions de risc d’exclusió social entre infants 

Més recursos i més agilitat administrativa perquè les famílies estiguin cobertes

Tots sabem que des d'abans de la pandèmia no s'arriba a cobrir totes les necessitats de les famílies en risc d'exclusió, això va augmentat darrerament. Cal cobrir a totes elles! 

L'atenció de les situacions de risc en la infància requereix un acompanyament presencial.

Portem una setmana

Si hem aprés alguna cosa és que les mascaretes deshumanitzen, els infants tenen moltes ganes i nosaltres també, tan pares com educadors. Però hem de ser sincers...

Les Mascaretes

L'ús de la mascareta,  s'ha convertit en un problema per als sords, ja que, si no poden llegir els llavis, els costa molt d'entendre el que els diuen.

Ara que ha començat el curs, a les escoles han hagut d'improvisar sistemes perquè els alumnes sords puguin seguir les classes, però els afectats creuen que hi hauria una solució molt més fàcil: les mascaretes transparents.

El Departament d'Educació s'ha compromès a fer arribar mascaretes transparents a tot l'alumnat sord, als companys de classe i als professors.

Fins que aquestes mascaretes no arribin, el que demanen les associacions és que s'estableixin uns protocols clars d'actuació a l'aula i proposen alternatives, com, per exemple, l'ús de pantalles facials quan es pugui mantenir la distància de seguretat.

 

Els Grups més vulnerables

Els grups vulnerables com nens, ancians o persones amb discapacitat. No poden veure les expressions de la seva cara dels seus educadors, cuidadors, sanitaris.

Les mascaretes transparents que hi ha actualment al mercat afegeixen simplement una lona de plàstic, un polímer sintètic que dificulta respirar bé i crea baf. Però, després de moltes proves, els científics de l'EPFL van aconseguir desenvolupar un material format a partir d'una membrana en què les fibres, que deixa passar l'aire però filtra els virus i bacteris. Sembla que seran també mascaretes d'un sol ús, però el material és en un 99% de biomassa.

Una mascareta inclusiva

Aquesta mascareta transparent suposa un ajut en la comunicació per a tothom i un pas més per a l’accessibilitat universal, l’expressió facial és imprescindible en la comunicació” sobretot entre persones sordes

Les més vulnerables davant la mascareta.

 “Hi ha signes que volen dir el mateix en la llengua de signes catalana i canvien amb l’expressió de la cara”. 

El no poder veure les expressions fa que la comunicació falli” i provoca que les persones sordes “quedin completament aïllades“.

 De fet, la comunitat de persones sordes ha denunciat problemes de desempar generats per la pandèmia.

Però també perjudica les relacions amb la gent gran a les residències, no és el mateix poder veure l'expressió de la persona que et cuida, que no veure'l, el mateix passa als hospitals amb pacients, poder atrendre des de la humanitat de les expressions de cadascú és essencial per una bona atenció al malalt. També als infants dels hospitals, és important poder transmetre, i les paraules no sempre són suficients. 

Aquesta situació ja succeia amb els pacients d'alt risc a contagis. 

Amb ells ja s'habia d'haber utilitzat les mascaretes transparents.

La pandemia possar en evidéncia aquesta situació de manca del benestar dels més vulnerables, doncs ara ho patint tots, ara ens cal aportar la solució ja per sempre, cal que arribem a aquest punt per reclamar les mancançes ja existents.

Temps de durada

Tan de bo aquesta necessitat de les mascaretes tingui una durada curta, però no sembla que pugui ser així, si això ha de seguir durant el curs, s'afegeixen als més vulnerables tot el col·lectiu d'infants, doncs no es pot donar una bona educació si no poden veure les nostres expressions. Sense oblidar als infants i joves amb necessitats especials!

Cal arribar a humanitzar la situació envers les mascaretes transparents. 

Estic parlan de tot el professorat, des de el meu parer, les mascaretes transparents haurien de formar part dels EPIS col·lectius i individuals de prevenció de la pandémia, pel benestar dels nostres infants, és necessari.

Com a Técnic en Educació Infantil, crec estar suficientment capacitada per veure la necessitat d'aquestes mesures, envers les nostres expressions facials, podem transmetre tot el que els infants necessiten per el seu desenvolpament, doncs les emocions són essencials. 



Distànciament

Les mesures de distànciament amb els infants és impossible, des de els més petits, que tots ho tenim ben clar, als que van sent més grans, una primaria necessita poder veure que li aportes emocionalment, i si no és així, necessiten tenir contacte, d'una manera o un'altre. Des de deixar-se caure disimuladament, mentres et demana permís per anar al bany, aixó és tan necessari per l'educació com qualsevol activitat d'aprenentatge. 

La primera setmana de curs ja està pasada, infants i mestres amb la cara cuberta, mestres amb cartell organitzat grups i files, un gran emboltall. Distànciament dins de l'escola, apretats fora al carrer, com és la vida a les ciutats, als barris.

Si fem balanç trobarem que era necessari començar i teniem moltes ganes tots. 

D'històries hi ha moltes, de malestar i angoixes també i encara queden. D'aules de quarentena a moltes escoles també, i segur que hi hauran més. 

Però ens cal continuar la vida, potser ja no com era abans, mai és com era, tot canvia continuament és part de la vida, tot i que cal reconeixer que aquest canvi no l'esperabem.

Gaudiu del cap de setmana famílies, que us ho hem ben guanyat,  i sigueu curossos.

Apartir d'aquest cap de setmana, podreu informar-vos del procés de la pandemia en les escoles del vostres fills a...

http://ensenyament.gencat.cat/ca/actualitat/escolasegura

Sigueu feliços i cuideu-vos molt!






lunes, 14 de septiembre de 2020

Primer dia d'escola 2020

 


Primer dia de Curs

Ja tenim el primer dia de curs superat, moltes deuen ser les "anècdotes", però ja hem pogut establir un dia de relació amb els infants i començar a acostumar-nos a les noves maneres de fer. No sense patir, però amb moltes ganes, és el que ara ens toca fer!




L’objectiu d'aquest curs 2020-21 és que sigui el més presencial possible i que les escoles i instituts no tanquin fins que el curs finalitzi, ja que encara que hi hagi nous confinaments aquests quedaran oberts per acollir els fills menors de 12 anys els pares dels quals siguin treballadors essencials.

Maneres de fer segures

_ L'entrada a l'escola es fa de manera esglaonada amb intervals d'uns deu minuts i als més petits els pot acompanyar un sol progenitor per evitar aglomeracions, com al pati, on l'hora de l'esbarjo és per torns i mantenint distància de seguretat.

L’entrada esglaonada és la primera norma a seguir del dia

Les cares dels primers pares que estan en espera per fer les primeres entrades, tot i que porten l’obligada mascareta, és fàcil poder veure les seves preocupacions. 

Això amb els pares que acompanyen els infants, amb els infants que ja s’esperen sols, és força complicat gestionar la distància que han de mantenir entre ells. 

Si encara no han entrat a l’escola!



Amb cura anem gestionant aquest fet, de la millor manera, com mesurar distàncies de la millor manera? Un cop superat el primer dia, ja serà més fàcil!

Algú demana com es controlarà aquest fet dins de l’escola, doncs haurem d’informar bé als infants i espera que siguin responsables, desprès ja els anirem ordenant quan calgui, o també podem ser ninjes, jejeje Això estaria bé!

Sembla divertit i tot, i de ben segur que hi han d’haver més detalls encara...

És difícil però ens cal tenir confiança i esperar que tot vagi de la millor manera, les escoles tenen mesures  segures, però els inicis no són fàcils... cal aprendre

Ens cal pensar que hem pogut obrir, que tornem a ser escola, tot i que algunes no han obert, ho faran els dies següents, d'altres deixen veure més les seves necessitats, altres escoles ja tenen els primers confinaments de classe, i acabem de començar.  

A Girona per exemple, s'ha iniciat l'escola esperant els resultats d'alguns cribatges, que malauradament a l'arribar el resultat ha hagut positius, un dels positius és d'un infant que ahir va anar a l'escola, ara repercuteix a tota la seva classe, que han de fer la quarantena, i hauran de seguir el curs de manera virtual

Aquest fet es podía haber estalviat, doncs si es fan cribratges, es podia haver tingut el resultat abans d'iniciar l'activitat escolar, però no deu ser fàcil de controlar totes les situacions, esperem que aprenem tots a fer-ho més bé. Cal estar més pendents de tot!


Pares ben informats sobre la COVID

A finals d’aquesta setmana tots els pares tindran accés a un enllaç, on podran informar-se de la situació de les escoles dels seus fills, ara esta en construcció... http://ensenyament.gencat.cat/ca/actualitat/escolasegura

Com s'actualitzen les dades del teu centre?

Cada dia el teu centre ens facilita la informació actualitzada perquè puguis consultar-la.

Coneixes les mesures de seguretat que segueix el teu centre?

Aquest curs té unes característiques extraordinàries a causa de la pandèmia per la covid-19. És per això que el col·lectiu educatiu i el sanitari vetllem per mantenir les nostres escoles obertes i segures.

Saps quins són els requisits per poder entrar en un centre educatiu?

Famílies i alumnes cal que tingueu en compte que heu de complir una sèrie de requisits abans d'anar a escola.

I si hi ha un cas al centre, com es gestiona?

El Departament d'Educació i el de Salut han establert un protocol d'actuació per gestionar els possibles casos de covid-19 a l'aula.

_ També s'ha de mantenir la distància en els espais comuns i dins l'aula.

Al recinte escolar, les persones adultes, ja siguin professors, personal d'administració o de suport educatiu, han de portar sempre mascareta.



Per garantir la seguretat

 L’organització a les escoles i instituts es basa en els plans d'obertura dissenyats per cada centre educatiu, en funció de les seves possibilitats i seguint les instruccions de la conselleria d'Educació.

Aquests plans, sobre els grups estables de convivència estable, també anomenats grups bombolla, que són els que han de garantir el control de possibles contagis i facilitar la traçabilitat en cas de positius.



Més mesures de seguretat

Els experts recomanen que els grups estables siguin com a màxim de 20 alumnes a primària i 30 a secundària, una ràtio que no es compleix en el 30% dels grups a Catalunya. Necessitant per portar-ho a terme més professorat i més espais, algunes places s’han cobert, lluny d’arribar a ser totes les necessàries, s’han cedit espais per poder utilitzar d’aules, s'aprofiten més els espais exteriors...

Les màximes garanties per evitat els contagis depenen de la ventilació, la neteja a les aules, la distància de seguretat i la higiene de mans, que haurà de ser constant al llarg de la tota la jornada escolar del dia.

Patiments

 Posar en risc els avis

 La Generalitat demana que sempre que sigui possible evitar que els avis siguin els qui portin o recullin als infants de l'escola, per tal d'evitar riscos amb aquesta franja d'edat.

Infants amb patologies

Prop d'un miler de famílies unides a la plataforma «Així no tornem», els fills de les quals pateixen patologies, han afirmat que no portaran els seus fills a classe a causa de la manca de mesures de seguretat. Davant d'aquesta situació, el conseller reafirma que s'activaran solucions educatives per a aquests nens, mentre la fiscalia ha advertit que actuarà contra l'absentisme escola.

Cal gestionar la incertesa, pors, dubtes, neguits, la impotència…

Encara és aviat per saber com anirà tota aquesta manera de fer, però el que si sabem és que els infants tenien moltes ganes de tornar a l’escola i avui ha estat un dia diferent sense cap dubte però amb molta il·lusió per part d’ells, per part dels mestres també, però el patiment pel benestar dels infants i la responsabilitat que els ha vingut és molt diferent a altres inicis de curs.

Encara ens trobem amb moments difícils en els quals cal que vigilem tot el que fem per no posar-nos en risc a nosaltres mateixos ni als altres.

Tots sentim que tenim la necessitat de recuperar la normalitat, però no està a les nostres mans. El que si està a les nostres mans és cuidar-nos i tenir cura del nostre entorn.

 

Com ajudar als infants en el retorn a l’escola?

Dediquem els esforços a acompanyar els infants de la millor manera possible,  cal mantenir la tranquil·litat malgrat la situació i viure amb el màxim d’optimisme i serenor possible. Des de el cor i amb el cor, sempre!💓

Entre tots ho farem bé, i els infants han de poder estar bé!

"Educar no és donar carrera, sinó temperar l’ànima per les dificultats de la vida"

Ànims en aquest inici de curs.