Sant Jordi 2021

 

Sant Jordi 2021

Les bestioles i els llibres

Com inici de bloc d’aquest Sant Jordi, desitjar-vos una feliç setmana, doncs aquesta festa tan estimada i valorada per tots nosaltres no la hem de gaudir només el dia de Sant Jordi, sinó tan com puguem i els infants  a les escoles ho viuran intensament, gaudim també nosaltres de les roses i els llibres, de la primavera que ens dona vida i ens omple de l’essència del Medi Natural.

 I què millor que compartir-la amb els nostres infants.

Fem una setmana Fantàstica!

Com ja havia anunciat aquest article lligarà en torn la natura que ens envolta, en els darrers articles podien orientar-nos cap a una vida més sostenible, un hort a casa, plantes que ens donen vida a part d’oxigen i les seves flors amb la seva meravellosa fragància. 

L’important de cada esser viu per la evolució natural, com a preservació de la natura.

Així en aquest nou Sant Jordi dedicarem aquest espai a compartir junts i amb els nostres infants el increïble món de les bestioles o les cuques des de les històries escrites sobre ells als llibres, com a inici hi ha un fantàstic llibre que potser molts de vosaltres ja coneixeu que es diu...

" El Gran Llibre de les Cuques”

De Yuval Zommer, la seva passió son els llibres il·lustrats, amb un màster en il·lustració s’ha convertit en un aclamat autor de llibres informatius per infants i d’un gran interès per els adults com jo. Gràcies Yuval!

Un llibre de grans il·lustracions, del com i el per què de la Fauna i la Flora, per infants a partir dels 5 anys, com a temàtica els insectes i el  món què els envolta. Magnific!

És un llibre ple de dades per transportar als infants a explorar el món d’insectes que habiten a la nostra Terra. Cuques de tota mena!

Com els podem trobar gairebé a tot arreu, com arribar a ser un gran observador de cuques. Des de cucs, arnes, escarabats, formigues i aranyes, com de curioses i diferents arriben a ser.

El llibre ens ofereix l’oportunitat d’aprendre un caramull de coses sobre la genealogia dels insectes en general i de les seves famílies. 

Com habiten i conviuen en diferents grups de bestioles. Les que surten de nit, els seus diferents cicles de vida, el seu cau...

Un llibre basat en la realitat dels insectes que habiten al nostre planeta què no deixarà de sorprendre tan a menuts com a grans, a mi m’ha encantat.

 No podria faltar la meravellosa col·lecció de:

“ Les bestioles del Jardí”

La Gemma Armengol, escriptora, conjuntament amb l’Oscar Julve, il·lustrador, han creat aquesta entretinguda col·lecció per infants, ja fa més de 10 anys.

Gràcies a tots dos per la vostra gran imaginació!

A la col·lecció de “Les bestioles del Jardí” podem trobar llibres com:

“ El virus Blau”

A qui no li agraden les Marietes?

Aquest conte ens portarà a conèixer a la marieta Antonieta i als seus amics, com van d’excursió al bosc, on trobaran unes precioses flors, sembla ser  què  hi faran que la marieta Antonieta es torni de color blau, oh!!!

Sembla què s’ha contagiat d’alguna mena de virus, així la resta haurà d’anar amb molta cura per no contagiar-se també, d’aquesta manera hauran de mantenir-se a distància i tenir cura de la seva higiene.

Els hi caldrà rentar-se molt i molt bé!

Amb les seves fantàstiques il·lustracions aquest conte amb una lletra lligada ben entenedora ens farà cinc cèntims per situar-nos a la nostra realitat.

Un conte de Termites

Què són les termites?

“ Fora els Murs “

En aquesta història un grup de termites equilibristes africanes arriben al jardí.

Alguns veïns comencen a aixecar murs per protegir-se d’elles, però ens preguntem si són tan perilloses com per aixecar murs, son tan perilloses com diuen?

En aquest conte ho trobarem i una cosa és ben segura curiós en serà molt!

 Seguim amb la col·lecció  de “ Les bestioles del Jardí “

“ La formiga valenta”

A mi de petita m’agradava observar-les i de vegades les agafava i tot i les ficava dins d’un cubell, només una estona, per deixar-les de nou, elles ben eixerides trobaven  el seu camí de nou, que trempades.

En aquesta història la formiga Sandra no fa gaire cas, i sovint hi ha força perills per ella, com la neu a l’hivern que pot enganxar-li els peus o quedar-se ben glaçada. Pobre què li passarà? Tot i sé tan valenta!

I les aranyes, aquestes si que les veiem força, tot i que de vegades són ben grosses i fan una mica d’angoixa...

“ La Aranya Lampista “

Quina gràcia i quin bon ofici, sempre de gran ajuda a les nostres llars, a vera que d’aventures tindrà l’aranya lampista, que segur que està ben enfeinada.

Amb el següent conte una nova família arriba al Jardí...

“ La Família Pilotera”

Segur que hem sentit a parlar en l’escarabat piloter, què ens fa una mica d’impressió, potser, doncs tota una família d’escarabats es situa al jardí i treballat nit i dia, sembla ser què molesten força als habitants del jardí.

Que s’haurà de fer? Quina sort, la Marieta Antonieta es veu que en té la solució al problema. A vera que passarà...

Ara que ens arriba Sant Jordi que d’històries de dracs podrem trobar encara sentirem un ‘altre...

“ Un Drac al Jardí “

Què curiós al meu pati i viu un, molt eixerit, tot i que encara no ens deixa veure gaire, a l’estiu en sortirà més i es posarà ben morè. Jejeje

El Drac d’aquesta història es veu que en té molta gana, i vol cruspir-se els llibres de la biblioteca. Aquí la marieta Antonieta no li té pas por. Vol demostrar-li què d’important són els llibres si els llegeixes.

 

“ El monstre del  bosc a la Primavera “

Ja és primavera!

La colla de la marieta Antonia i les seves amigues abelles van d’acampada al bosc, per buscar nèctar per l’abella reina. Durant la nit una de les abelles explica una història, la del monstre pelut, els deixa a totes amb una mica de neguit, i a mitjanit  s’ha sent un soroll i ...potser...és el monstre pelut?

“ Festa Major”

A l’estiu cada any, quan arribar la calor es fa la festa major, així les bestioles del jardí també preparen la seva gran festa. Enguany sembla que hi haurà vall i tot! Ara sembla que hi ha alguna mena de problema, anem a veure...

D’aquesta fantàstica col·lecció hi podrem trobar més històries encara, però ara us ensenyaré un ‘altre llibre que no els ho podrem perdre...

 

Amb Calma, escrit per Rachel Wilians i Il·lustrat per Freya Fartes

La natura que ens envolta és meravellosa, aquest llibre ens trasllada a conèixer un munt de transformacions espectaculars que ocorren davant nostre, però no sempre ens hi adonem.

En un seguit de 50 històries de la Natura ens ajudarà a observar com es desenvolupa. Des de el treball de les formigues teixidores, la cristal·lització de la neu, com les roselles ara a la primavera floreixen, o la conversió del cuc a papallona, el meravellós cicle lunar...entre altres.

Sabem com la natura realitza els prodigis més increïbles sense adonar-nos, cal fer un canvi de mirada amb calma i poder contemplar les marevelles que dia rere dia ocorren davant nostre, les de la natura.

Amb calma està recomanat per infants a partir dels 8 anys, però si tenim el temps i les ganes de compartir la seva lectura amb els més petits de la casa, també gaudiran d’elles, de manera primerenca, valorant des de la infància el que ens aporta la natura en si mateixa.

Envers aquest llibre podran aplacar la seva curiositat per les petites coses, alhora que podreu gaudir plegats.

Ens transforma i fomenta el respecte per la natura i per tot el que ens envolta, ens convida a allunyar-nos dels programes de les pantalles, gaudint del temps en família i a l’aire lliure.

 

Un drac per pintar!

Doncs podia faltar algunes de les millors històries de Sant Jordi, cal mantenir l’interès per compartir-les i crear de noves, tots tenim amplies habilitats per fer-ho, transformar un conte en una nova història serà fantàstic.

“ Les tres llegendes de Sant Jordi” Eva Sans, Montse Balada. Ed. El Cep i la nansa

Ens convida a contrarestar les diferents llegendes a fi de descobrir quina enss pots embla més real i quina no, o si totes ho son de diferent manera...

Tots coneixem la llegenda de Sant Jordi, però sovint quan llegint diferents històries ens aturem a pensa si és veritat tot el que ens han explicat?

En aquest conte veurem les tres versions de la llegenda de la mà dels seus protagonistes. El cavaller, la princesa o el drac?

Qui diu la veritat? Hem de tenir present que davant de totes les situacions cadascú les viu d’una manera determinada, i sovint de maneres diferents.

“ El meu primer llibre de Sant Jordi” Molist, Pep. Ed. Baula

Ens trasllada a la realitat del dia de Sant Jordi, el que ens cal saber.

En Nicolau fa poc que viu a Mont Martí.

Quan per Sant Jordi en Nicolau surt al carrer, veu que tot allò que succeeix el dia del llibre no té res a veure amb el que havia imaginat abans.

 Al seu cap es barregen les paraules noves que ha après: princesa, drac, llibre, cavaller…

Un conte ple d’imaginació, ideal per conèixer els trets principals del  dia de Sant Jordi.

 

“El drac i el cavaller suculent” d’ Elli Woollard i Davies Benji. Ed. Picarona

Un amable noiet ajuda un estrany ocell, entre ells neix una bonica amistat. Tot i què aquests dos amics no saben que un és un cavaller, i l’altre un drac!

Què passarà quan ho sàpiguen i descobreixin que en realitat són enemics i estan destinats a lluitar entre ells? 

És una tendra historia, ens ensenya la importància de la amistat!

“La fantàstica llegenda de la Jordina” Joana Bruna. Ediciones Oblicuas

I si Sant Jordi fos en realitat una noia?  la Jordina, que anés en patinet en comptes d’anar a cavall i que el malvat drac fos un lleig extraterrestre? Una història basada en la llegenda de Sant Jordi, explica la història d’un dolentíssim extraterrestre que arriba a la terra, va  abduint amb la seva pistola tot el que li passa per davant.

Per acabar tenim aquesta bonica història on la amistat és el primer...

“En Jordi i el Drac” Aron Dijkstra. Editorial Anima llibres

El petit Jordi en té moltes ganes de derrotar el drac Banya trencat!

 Però al drac no li ve gens de gust lluitar, i no para d’inventar-se excuses per no haver de fer-ho! Això sí, en Jordi no es rendirà així com així… 

Una diferent història de cavallers i dracs, que aposta per guanyar amics i no batalles! On l’estima és el primer aliat de la amistat!

Que tingueu una especial setmana i diada de Sant Jordi!

Cuideu-vos molt!

Fins Aviat

Vida al Jardi, insectes

  

Vida al Jardí

Quan tenim plantes, ja siguin d’hort, ja siguin flors als testos, jardineres o jardins, tenim vida, cadascú a la nostra manera al nostre espai natural, tenim vida ja no tan sols la nostra evidentment i la de les nostres plantes, sinó també les de moltes menudes bestioles en forma d’insecte que formen part de l’ecosistema de les plantes. 

Així hem de saber que sempre els podrem trobar, i que encara que ens fan por o angunia, és molt important conèixer-les, doncs són d’una gran aportació per la bona evolució de moltes de les nostres plantes.

Per començar ens cal treure del cap que les bestioles són una amenaça per les nostres plantes, per molt estranyes que siguin la gran majoria són molt beneficioses i algunes fins i tot imprescindibles.

Per exemple les abelles i els borinots són molt eficients, els fruits de la planta que es mengen depenen dels insectes pol·linitzadors que fecunden les flors. Les papallones i algunes espècies de mosca també ho fan d’allò més bé.

Les Abelles

Les abelles són un tipus d'insecte que viuen en ruscs i s'alimenten del nèctar i pol·len de les flors.

Les abelles viuen en grans colònies dins de ruscs, on l'abella reina pon els ous dins de les petites cel·les. 

D'aquests ous en neixen larves. 

Les abelles obreres recullen nèctar i pol·len per alimentar a les larves fins que són grans.

Les Papallones

El seu cicle biològic passa per 4 etapes: ou, eruga, crisàlide i adult.

Les etapes tenen una durada variable en funció de l’espècie, les condicions climàtiques del moment i la disponibilitat d’aliment. 

Quants ous posa una papallona? Primer hem de saber que hi ha de diürnes i de nocturnes. La majoria de papallones diürnes, acostumen a posar un centenar d’ous. En canvi les papallones nocturnes en poden posar entra 1.000 i 2.000. 

Com són els seus ous? Poden tenir formes diferents segons l’espècie, esfèrics, cilíndrics, estrellats, de molts colors i mida pot variar de 0,2 i 4 mm. 

Quant temps triga un ou? En alguns casos triga només unes hores, en altres alguns dies, en altres mig any ja que és la forma de passar l’hivern.

El cuc de seda

El desenvolupament del cuc de seda consta de quatre fases: Ou, eruga (larva), crisàlide i imago (adult).

 L’eruga, no para de menjar 

L’eruga representa la fase de nutrició i creixement, al llarg de la seva vida,  aquesta fase pot durar entre uns quants dies o uns quants anys. Algunes erugues, s’alimenten només d’una o poques plantes, d’altres són polífagues, i s’alimenten d’una gran varietat d'espècies vegetals. 

 

Acabades de sortir de l’ou les erugues són fosques i petites.

El seu primer aliment és la closca de l’ou, molt rica i nutritiva. És necessari que l’eruga es mengi la closca per poder sortir de l’ou, fan només un forat per on surten.

 Després el seu únic i exclusiu aliment seran les fulles tendres de morera.

Realitzen quatre mudes, passant per cinc etapes diferents. La larva es queda quieta i estirada cap amunt, i un cop regenerats els seus òrgans interns, surt de la seva pell, tot deixant-la enrere, similar a les serps.

La màscara que conformava el cap i les mandíbules, cau, deixant pas a la formació de les noves. Al final d’aquesta fase els cucs de seda són d’un color blanquinós, alguns amb ratlles grises.

Durant aquesta fase el cuc de seda fabricar el capoll de seda, on passarà a la tercera fase de la seva vida.

 La primera seda és de color blanc.

 Amb ella, el cuc de seda fabrica els primers suports i la part exterior que envoltarà el capoll com un núvol.

 Després apareix la seda de color, que pot ser taronja, groga o també blanca.

Per produir el fil de seda, el metabolisme de la larva transforma el midó de les fulles de morera que ha consumit.

El capoll, li servirà d’embolcall protector per convertir-se en crisàlide, uns quatre dies.

L’eruga expulsa a l’exterior, per un orifici i de manera continuada, un líquid que és la seda, que es solidificarà en forma de fibra al contacte amb l’aire. Aquesta fibra pot arribar a tenir fins a 900 metres de llargària.

Uns dies més tard fa una nova muda. Aquí no canvia els seus òrgans i mandíbules, sinó que es converteix en una mena de mòmia, la crisàlide.

On abans hi havia les potes de cuc ara hi ha unes pigues.

Els cucs de seda resten adormits durant aquesta fase, mentre que a poc a poc es van definint els ulls, les antenes, les noves potes i el que més endavant seran les ales.

La metamorfosi 

 El procés de transformació de la crisàlide en papallona està regulat per hormones i pot durar d’uns quants dies a alguns anys. 

La majoria duren unes setmanes, però altres passen l’hivern en aquest estat.

Per sortir del capoll tenen un líquid, àcid, que destrossa la fibra en petits trossos. 

Tot i això, la papallona ha de fer un gran esforç per sortir.

Sovint necessita trencar una mica la seda, un fil molt resistent.

Així per estirar les ales, les papallones han de fer molta pressió durant una bona estona. Per això al principi no poden volar.

És en aquest moment els mascles i les femelles s’aparellen. Un cop acabat l’aparellament ja poden volar i les femelles es dediquen a pondre els ous.

Si els tenim a casa

Si col·loquem els cucs dins d’una caixa de cartró amb tapa, què li haurem de fer forats per que puguin respirar...

Cal tenir en compte:

Que els ous s’han de conservar en un lloc sec i fresc (lluny de formigues) fins a la primavera. Amb compte amb la calefacció, el calor farà que els cucs creguin que ja ha arribat la primavera i neixin abans que els arbres tinguin fulles.

No els pot faltar mai el menjar, fulles de morera. Si les fulles han estat guardades uns dies a la nevera, és important treure-les un parell d’hores abans i submergir-les en aigua per tal que recuperin la humitat que han perdut.

Cal tenir cura amb les fulles, no poden provenir d’un arbre que hagi estat fumigat

Quan es queden quiets amb el cap aixecat i no es mouen, estan en fase de muda. Sol durar entre 24 i 30 hores, i no se’ls ha de tocar.

La papallona

 Quan la metamorfosi està finalitzada, la papallona trenca i  surt, ha d’estar unes hores exposada al sol perquè se li assequin les ales i pugui començar a volar. 

Preguntes curioses

 Qui surt primer? 

Els Mascles i les femelles no acostumen a emergir al mateix temps.

En algunes espècies surt primer el mascle. els mascles es dispersen per buscar femelles. En altres surt primer la femella, així quan emergeixen els mascles, les femelles ja estan madures sexualment. 

 Quan viu una papallona? 

Els mascles solen morir poc temps després de la còpula i les femelles poc temps després de la posta.

 Què menja les papallones? 

Algunes papallones no s’alimenten, viuen de les reserves que han acumulat les erugues.

 La majoria s’alimenten del nèctar de les flors que xuclen a través de l’espiritrompa.

 També absorbeixen aigua i sals minerals del terra.

Què aporten a les flors?

Les papallones detecten les flors amb el sentit de la vista ajudades pel seu olfacte. Així són pol·linitzadores, sense la pol·linització les plantes no podrien reproduir-se, això provocaria una extinció de moltes espècies animals.

 D’aquesta manera els insectes pol·linitzadors com les abelles, papallones... estan nomenats com a éssers vius vitals pel món.

Les Formigues

Sovint estant per tot arreu, però si les veieu que van en fila cap a una planta, podreu observar com als brots més tendres o als capolls de les flors hi ha pugons, així les petites formiguetes molt laborioses es dirigeixen ca fer net d’aquest insecte que farà malbé les nostres plantes.

Clar que sovint fan intercanvi, elles s’alimenten i ells es desenganxen de les flors i fulles, aquí ja ens cal que vingui la marieta que s’alimenten dels pugons.

Així una marieta adulta pot en cruspir-se un centenar de pugons en un sol dia.

Les marietes solen hivernar entre els troncs del cardó i del julivert.

 D’aquesta manera tots tenen una tasca necessària  pel cicle de la vida, i com a petits infants encuriosits experimentar i conèixer aquestes bestioles serà molt divertit, així als nostres jardins podem buscar de diferents.

 Si agafem una lupa i l’apropem a les plantes i al sòl de ben segur que hi trobarem...

Tindrem molt present que alguns d’ells saben amagar-se molt i molt bé, cal que mirem a les plantes enfiladisses, que sempre els acullen, entre les herbes i a les flors silvestres segur que hi ha molts d’ells.

Tingueu cura amb els que piquen, no us facin un ensurt, recordeu que els borinots són lletjos però inigualables endrapant pugons.

Tots fan un servei a l’ecosistema, cal aprendre a observar-los i identificar-los.

 

 La propera setmana serà Sant Jordi, farem un recull dels millors contes envers els insectes que ens envolten, així ens aproparem més a conèixer-los i a preservar el món natural que ens envolta, part essencial del nostre benestar.

 Cuideu-vos molt

 Fins aviat 

Fem un Hort

 

El nostre hort al nostre espai

L’espai

Hem de decidir quin espai podem fer servir, ens cal:

Buscar un lloc que sigui una mica assolellat, que tingui llum natural el màxim d’hores possibles al dia. Aquest espai ens ajudarà també per saber que ens anirà més bé plantar.

Si valorem les nostres possibilitats podrem trobar que com ja sabem els testos, les jardineres, fer una taula de cultiu si hi tenim més espai, la veritat és que l’espai és molt important però hi ha moltes maneres per aprofitar-ho.

Mentre podem anant col·locant algunes parts d’algunes hortalisses a pots de plàstic mida iogurt per començar el nostre hortet.

 Com ho fem?

Hem de tenir una bona terra adobada per que ajudi bé a créixer el que plantem i després fàcilment, agafem una ceba i li tallem la part superior.

Al pot de iogurt li fem un parell de forats petits a la base, li posem terra deixant un forat al mig, aquí col·locarem la part de la ceba tallada, la part tallada cap a baix, i aviat creixeran unes fulles cap a munt, també ho podem fer amb una pastanaga, una xirivia.

També amb dents d’alls amb l’extrem punxegut cap amunt. D’aquests aviat apareixeran unes fulles llargues i estretes molt bones que podem tallar i posar a les amanides, que bones!

Com muntar una taula de cultiu a casa?

Haurem de triar el material que més ens convingui per construir el suport o els testos. 

Hi ha diferents maneres amb fustes de palers o caixes de fusta, jardineres penjades o al terra si hi ha espai, tubs mena desaigua enganxats a la paret, caixes de plàstic o objectes diferents reciclats testos amb garrafes i ampolles de plàstic buides. Inclòs dins d’una sabata!

Podem muntar, per exemple:

Horitzontal: amb testos col·locats un a costat de l’altra.

Vertical: en diferents pisos. A més d’estalviar espai, és més còmoda.

Un cop ja triat com ho fem, ens cal triar bé la terra i les llavors.

Cal triar plantes de temporada, s'’estalviarà recursos (aigua, llum …) i contribuirem a millorar la salut del nostre hort.

Si combinem els  diferents tipus de plantes, per exemple les aromàtiques i les flors que ja hem parlat als altres blocs al costat de les hortalisses i les verdures, tindrem repel·lents naturals de plagues i fongs que poden perjudicar a l’hort.

Què plantem?

Podem crear planters, amb oueres buides per fer créixer les llavors amb una mica de paper humit, i trasplantar-les després al seu lloc o podem comprar el planter a els espais d’hort o als mercats del nostre barri...

Podem plantar:

_ Enciams

De llavor o de planter. De planter podem comprar unes quatre, pensa que aquesta despesa serà de cèntims, i plantar-les a l’espai que més ens convingui.

Les enciams les podem anar collint a mesura creixin, i tornem a plantar d’altres per així tenir sempre, quan vulguem fer llavors, en de deixar florir i espigar una d’elles, guardant-les a un sobre en un lloc fosc i sec.

_ Els tomàquets

Poden créixer bé amb un test, millor la varietat de mata baixa, de planter col·locarem un a cada test, si ho fem amb les llavors ja podem fer més encara que després les separarem.

Les tomaqueres volen força aigua al terra, i quan comencen a florir és bo ruixar-les amb aigua cada dia. 

Hi ha varietats molt bones, tenim els de sucar, per amanides com els petits xerris que són boníssims i creixen molts a cada mata, podem agafar-los al madurar o una mica abans, ells ja van madurant també fora de la mata.

L’especialitat de penjar si tenim forces, els podem agafar i lligar entre ells amb un cordill, els anomenats de penjar així duren molt més i fan bonic a la cuina.

_Cebes Tendres

Si les sembrem ara a la primavera les podrem collir a l’estiu. Quan les fulles apareguin caldrà doblegar-les cap a un costat per deixar espai pel sol, així podrà arriba bé al bulb i creixeran les cebes més.

_ Raves i pastanagues

També els sembrarem durant la primavera, ja estaran madurs al cap de poques setmanes. Millor collir-los quan són petits, tenen millor gust.

_ Les mongetes

Creixen molt de presa, la llavor amb un test petit després la traspassem, si creixen molt cal sostenir-les amb canyes, la seva flor vermella es transforma en mongeta, estaran bé amb un test o un parterre, cal anar collint-les perquè creixin altres.

No ens oblidem dels pèsols que ens agraden molt i són unes bones llegums!

REGAR:
Els regs han de ser abundants i espaiats en el temps, més que breus i freqüents, ja que les arrels es desenvolupen d'aquesta manera a més profunditat. 

Cal regar de la manera més delicada possible per compactar el sòl el mínim.

Com a fruites hem de plantar maduixes, son boníssimes. 

Ara al mes d’abril és el moment ideal per plantar-les, així ja podrem tenir maduixes a finals de maig, i si tot rutlla durant tot l’estiu hem tindrem.

Al final de l’estiu la maduixera tindrà tiges allargades, aquestes tenen uns brots petits, cada un d’ells por arribar a ser una maduixera. Tenen una gran resistència. Si les comprem de planter, ja poden portar alguna maduixeta, que bé.

 El millor espai on les poden tenir és a una jardinera o un parterre, s’arrelen al terra, tenen facilitat per agafar insectes però amb un ruixat d’aigua d’ortiga ja queden ben netes.

Tot i així es recomanable no posar-les al costat de les albergínies, les patates, pebrots o cols, que solen produir més larves d’insectes. 

Entre altres curiositats és millor plantar-les al vespre, quan ja no hi ha sol, es podem regar d0s cops a la setmana, millor amb regadora, inclòs gota a gota els hi va molt bé.

Tenen moltes vitamines i nutrients, recordeu que cal rentar-les molt bé.

Detalls amb plantes

Amb les diferents llavors podem fer diferents planters i també alguna detall per regalar com el que ara us poso, seria tot un detall fer-ho per un aniversari o inclòs pel dia de la mare que ja s’apropa, per la nostra mare, avia ja, o ajuda als nostres infants a fer-ho per nosaltres mateixes, o per les nostres dones, tot un divertit i bonic detall!

 Fer un planter amb la forma de cada lletra és senzill i alhora original, un cop vagin creixen tiges i fulles serà molt maco, quan les flors ja serà tot un espectacle.

Pintar testos per regalar també és un bon detall.

Cuideu-vos molt i fins aviat.