miércoles, 1 de septiembre de 2021

Llibres per acabar les vacances

 


Llibres setembre

Ja tenim aquí  setembre, i aviat començarà l’activitat d’estudi, però aquests darrers dies que ens queden podem compartir-los amb un o dos bons llibres, serà fantàstic, a vera si ja hem llegit aquests o potser tornar-los a llegir de nou serà un gran plaer...

Cal que recordem que a les biblioteques podrem trobar el que volguem!



La pequeña oruga glotona  de Eric Carle (de 0 – 4 anys)

La oruga era muy pequeña, pero tenía un hambre enorme. Así que se pasó todo este cuento comiendo, atravesando página tras página.

Hasta que finalmente se convirtió, como todas las orugas, en mariposa.

Un libro agujereado de verdad por la muy glotona.


L’erugueta goluda. Amb titella

Podem introduir el dit pel forat i fer que la petita eruga golafre recorri les fulles del llibre. Amb aquest llibre podrem jugar i començar a comptar.

“ Borda George “ De Jules Feiffer, recomanat a partir dels 3 anys.

És un llibre divertit per aprendre a reconèixer els animals i sobretot passar una bona estona amb la  família llegint en veu alta i interpretant tots els seus sons.

Les seves il·lustracions tenen un estil molt de divertit,  senzill i de colors atrevits amb un humor i expressivitat que donen vida als diferents personatges.

També és un àlbum perfecte per parlar d’emocions, per totes les expressions que fan tant el George com la seva mare.

Prepareu-vos pel seu final inesperat!

El conte explica que quan la mare del George, un gos cadell, li demana que bordi, aquest miola, gruny… fa de tot menys bordar.

Què passa a en George?

Quan obre la boca li surt un marrameu de gat, un qüec–qüec d’ànec, un oinc oinc de porquet... Hauran de fer una visita al veterinari perquè els ajudi .

 Un llibre interactiu amb el qual ens ho passarem molt bé!



“ Jo mataré monstres per tu “ de Santi Balmes, a partir de 3 anys.

És un meravellós àlbum il·lustrat que amb molta sensibilitat ens parla de les diferents pors nocturnes.

La Martina, té por a que hi arribi la nit, perquè haurà d’anar al llit i tot estarà en silenci, només ella escoltarà al monstre que viu sota el seu llit!

La Martina està ben segura de que sota la seva casa hi viu una civilització de monstres, que viuen de cap per avall, com el reflexa dels que hi viuen a cada habitatge. Hi pensa que si tots saltessin alhora, el que els separa es trencaria i...Què passaria aleshores?

T’has preguntat alguna vegada com seria el nostre món al revés?

Podries fabricar un ioio amb la tela d’una aranya?

Que passaria si existís una civilització de monstres?

Tot això i més ens ho expliquen al llibre!!


“ Prohibit fer-se petons “ De Anne Hassel i Eva Künzel

Ara més que mai, cal més educació en la diversitat sexual i afectiva, i en la diversitat de famílies.

Aquesta proposta de Takatuka ho explica la mar de bé, en un llenguatge fàcil d’entendre i en unes il·lustracions clares perquè ho entengui tothom més enllà dels més petits de casa. 

Aquest llibre ens presenta a les típiques parelles d’animals expressant afecte. Tot és com sempre fins que algunes parelles d’animals trenquen aquest ordre aparentment normal.

Pot fer petons el senyor teixó a la senyora Llebre, o el senyor Tortuga al senyor Tortuga i la senyora Oca a la senyora Oca?

No tothom ho veu amb bons ulls.

Però per què uns poden fer-se petons i altres no?

Les noves parelles faran entendre a la resta d’animals, que el seu amor és tan vàlid i bo com el de totes les parelles.

El que és important és estimar-se. I quan ens estimem, ens fem petons!

Hi ha qüestions ben senzilles, però cabdals que s’han d’ensenyar des de petits.

 “ El bosc dels germans “ De Yukiko Noritake, a partir dels 4 anys

Aquest àlbum il·lustrat relata dues històries paral·leles amb un mateix inici però amb continuïtats ben diferents.

Dos germans hereten un bosc, troben una parella i inicien una vida plegats. Cadascun interpreta la seva manera d’entendre la natura i relacionar-s’hi.

Un s’hi instal·la, doncs li agrada gaudir de l’espai tal com és, i es nodreix del que li ofereix el seu entorn.

L’altre vol fer el seu projecte somniat sense tenir res més en compte. Dues visions diferents que mostren maneres de viure la natura, admirar-la, mostrar-la, apropar-s’hi, adaptar-s’hi i entendre-la.

Com les nostres accions donen forma al món que ens envolta i deixen sempre la seva empremta.

Ens convida a reflexionar sobre el projecte de vida de cadascú, sense judicis.

Però sense oblidar que el dia de demà serà la natura la que ens permetrà la nostra supervivència si som capaços de conviure-hi i preservar-la.

 


“ Carbassa “ De Susana Peix. Il·lustracions de Carolina Luzón
per infants de 5 anys

És una història de l’amor incondicional entre una mare i la seva criatura.

La petita elefant és diferent a les altres cries de la bandada, ella és més petita i té la pell d’un calor ataronjat. La seva mare li posa de nom Carbassa.

La resta dels elefants la veuen diferent i per aquest fet la menystenen, li troben tots els defectes i no la volen al grup.

La Carbassa no entén ben bé que passa però la seva mare n’és ben conscient.

Aquest rebuig farà que la mare elefant prengui la decisió d’abandonar la bandada encara que va encontra de la llei dels elefants.

 Ella s’estima més criar la seva filla tota sola, enfrontant-se a tots els perills, i cercant nous amics i amigues que l’estimin per la seva natura i no pel seu aspecte.

És un àlbum il·lustrat amb la tècnica del collage en tons grisos i ataronjats.

Una excel·lent reflexió sobre com encara ara a la societat actual li costa acceptar a tot aquell que és diferent i se surt de la norma.

 Un duende a rayas  de María Puncel (a partir de 7 años)

Rayas, como su nombre indica, es un duende a rayas y multicolor.

Al llegar su cumpleaños emprende un viaje que le llevará a conocer muchas cosas de los demás y de sí mismo.

¿Qué divertidas peripecias le esperan en el camino?

Ens mostra el valor de la veritat!

 


El petit príncep D’ Antonie de Saint-Exupéry ( a partir dels 10 anys)

Narra la història d’un pilot que es perd al desert del Sàhara, on coneix al petit príncep.  Que prové d’un altre planeta i te una forma de veure la vida molt senzilla i molt diferent dels adults.

Parlem d’un clàssic de la literatura infantil, que també podem gaudir els adults degut al seu contingut filosòfic, és un llibre per compartir moments de lectura entre infants i adults . És fantàstic!



“ La nena del far “ D’Annet Schaap, per infants a partir dels 10 anys

Aquesta novel·la ha estat traduïda a més de deu llengües i ha aconseguit diversos premis arreu. Aquí fa ben poc que ha estat guardonada amb el Premi Llibreter d’aquest 2021.

És la història de la Llumeta, la filla del faroner, que cada vespre puja els seixanta-un graons per encendre el llum del far.

Una nit de tempesta, no li queden més llumins i no el pot encendre, aleshores tot comença a anar malament.

Relat ple d’aventures, on hi apareixen éssers marins misteriosos, criatures fantàstiques i pirates ferotges.

La Llumeta aprendrà a ser valenta serà capaç de més del que mai s’hauria imaginat.



Matilda de Roald Dahi

Matilda és una nena prodigi d’una gran intel·ligència i sensibilitat.

Ja havia llegit  Dickens i Steninbeck, abans de complir els 5 anys,  els seus pares ni l’entenen ni la tracten bé.

A l’escola es troba enfrontada a perills molt greus que tindrà d’afrontar, aquí és on descobreix que en té poders!!!


“ No llegiré aquest llibre “ De Jaume Copons

És una novel·la gràfica que tracta sobre el món dels llibres d’una manera divertida inclòs una mica gamberra però de manera molt intel·ligent.

En Juls no vol llegir el llibre que la seva mestre li ha donat, però de molt mal humor comença a llegir, així descobreix que a mesura avança a la lectura, encara renega més de llibre, fent critica de tot el que surt en ell,  no para de queixar-se, quan de cop la Lia que surt al llibre, li diu a en Juls unes quantes coses. Quin Caràcter!


“ Som tempesta “ De Michela Murgia, a partir de 12 anys.

Hi trobarem 16 històries de fets que han canviat el món!

La vida quotidiana és plena de persones ordinàries, com moltes d’elles han sabut posar-se d’acord i aplegar-se per aconseguir grans objectius comuns.

La autora ha escollit setze aventures diferents, algunes ben conegudes, altres potser no tan, ens explica com l’heroisme és el camí de pocs però la col·laboració creativa de molts, és un súperpoder que es pertany a cadascú de nosaltres. 

Doncs milions de gotes d’aigua creen una tempesta!

Trobar moments per equilibrar el nostre ésser, on ment i cos s’uneixen per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, tan per infants i joves com per a nosaltres, els adults,  una mica de ioga ens prepararà per nou curs. Aqui un llibre que ens ensenyarà exercicis:



 " Com una granota " De Eline Snel, Christophe André prologo i Maria Dolors Farreny com a traductor.

La meditació per a nens amb pares!!

Després d'un estiu ple d'estimuls i experiències noves, ara cal preparar-nos per iniciar el nou curs, així la meditació com a eina sencilla i eficaç s'adapta perfectament a les necessitats de petits i grans. 

Aquest llibre ens ofereix històries i exercicis simples i breus per practicar cada dia, dirigit a infants de 5 a 12 anys.

El resultats han demostrat que els infants que practiquen aquests exercicis dormen millor, tenen més facilitat per concentrar-se, es senten segurs i tranquils. 

Fem Ioga

Cuideu-vos Molt!

miércoles, 25 de agosto de 2021

És bo l'avorriment?

 

L’avorriment i els infants

Actualment les múltiples activitats i entreteniments ens deixem poc temps per l’avorriment.

El fet de “no fer res” no és gens valorat per la societat en que vivim, d'aquesta manera les tasques del nostre dia a dia sumat al gran ventall d’opcions i la nostra capacitat personal va lligat al fet de tenir diferents coses a fer sempre, de tal manera que sovint no les acaben. 

No vol dir que no siguem organitzats i complidors, totalment al inrevés, més bé és degut a anar ampliant-les a mesura fem altres.

De feina, de casa, de lleure, les nostres tasques poques vegades ens deixem temps per  no fer res. Tal és així que no gaudim mai d’un dia sense fer res, i tampoc ens sentiríem bé si així fos.

Aquesta manera de viure és el que ensenyem als nostres infants, equivocadament donem el missatge de que no tenir res a fer o avorrir-se és dolent.

Observem el nostre dia a dia...

Les nostres diferents tasques quotidianes, dels adults i dels infants, anem a la feina i ells a l’escola, al sortir fan activitats extraescolars, deures i diferents rutines, sempre enfeinats. Amb poc temps lliure, de desconnexió, de compartir amb tranquil·litat, de inclòs parlar de com estem o com ens a anat.

Els infants van aprenen des de ben petits a viure enfeinats i amb rapidesa, a tenir un sentit del immediat molt enraigat, de manera que afecta el nivell de tolerància a la frustració, el aquí i ara és la causa de que sigui així.

D’aquesta manera el fet de no fer res té poca tolerància, no tenir res a fer o amb qui jugar, a que jugar o que s'ha de fer és poc tolerat, donat a que no tenen l'hàbit de buscar recursos, així com si no res el que tenen al seu abast es converteix en forma de vida, i la tecnologia esta sempre al nostre abast.

Jugar amb la play, la tauleta, l’ordinador o el mòbil es converteix en ocupació, envers de jocs lliures i lectures...

Els més petits primer cridaran la nostra atenció, però en quan els hi donem l’altra opció ja tindran entreteniment.

Cal avorrir-se

Ens preguntarem el perquè ens cal l’avorriment?

Ens aporta algun benefici?

L’avorriment obra la nostra curiositat, evitant que fem sempre el mateix, d’aquesta manera la recerca de nous objectius i noves coses a fer s’obre davant nostra i dels infants, augmenta la motivació, la creativitat, fa que la nostra ment busqui altres maneres de fer, a la descoberta del mon que ens envolta.

Temps per connecta amb nosaltres mateixos

L’infant quan s’avorreix pot fer recerca en el seu interior, connecta amb si mateix, això li permet deixar-se anar, trobar altres maneres de fer, partint de la seva imaginació, descobrint allò que més li agrada i com treure profit.

Viurà més relaxat i aprendrà a ser més tolerant, a ser més pacient.

D’aquesta manera ens cal comunica als infants que aquets moments son bons, que està sense cap estímul també és bo, donat que estem envoltats d’ells.

Asclar que hem de saber que a segons quines edats el fet de no tenir gaires estímuls podria ser un avorriment continuo i provocar conductes de risc alhora de buscar recursos no beneficiosos, com activitats negatives.

Cal trobar la manera de no programar tan, donant espai perquè puguin trobar-se a si mateixos, la seva habitació o jardí amb les seves coses, sense cap pauta concreta, i veurem el que poden arribar a descobrir.

I també seria molt bo que ho fessin nosaltres també

Amaguem les pantalles, això sí!

Les pantalles

Com a pares i cuidadors sovint ens plantegem posar límits envers l’ús de la tecnologia, doncs la veritat és que el temps connectats va augmentant a mesura creixen, per tasques a fer, per excuses diferents però no disminueix.


Durant l’estiu aquest fet augmenta, tot i que es realitzen diferents activitats d’estiu al final les hores lliures es converteixen en hores davant de les pantalles.

El temps en família

Durant estones, quan els pares es troben enfeinats, els més petits es calmen davant d’una pantalla, sigui la d’una tauleta, un smartphone o un portàtil.

Però sovint aquestes estones són extremadament llargues.

Massa temps enganxats a jocs, a vídeos o a altres activitats online.

Un dels nostres neguits és que el consum excessiu de pantalles porta als infants a tenir un estil de vida sedentari.

El sistema de salut pública diu ...

_ Que els infants que passen més temps connecctats presenten més risc de desenvolupar diabetis i d’adquirir sobrepès.

_ Que els infants massa enganxats a tauletes i a mòbils tendeixen a consumir més menjar escombraries. Al estar més exposats a la publicitat d’aliments no saludables.

L’estiu

És un problema més visible durant les època de vacances.

Molts pares es pregunten quin és l’equilibri que han de fomentar entre temps online i temps de lleure dedicat a altres activitats (esport, lectura, joc, etcètera)

Pros i contres
Els dispositius tecnològics diferents també aporten beneficis. Els infants poden divertir-se, aprendre, informar-se i estar en contacte amb els amics.

Però cal sempre amb una supervisió dels adults, és clar.

Efectes secundaris

Pitjor rendiment escolar

L’excés de temps online pot portar a què els infants rendeixin menys a l’escola i a deixar els deures e banda. A l’estiu, els escolars tenen assignats quaderns d’estiu, l’abús de pantalles pot fer que aquestes tasques quedin relegades fins ben entrat setembre. Després tot són presses, manca d’hàbits i d’estudi.


L’exercici físic i la vida social

També es veuen afectades per les hores davant de les pantalles, deixant de costat activitats tradicionals de l’etapa infantil i adolescent.

Així, els infants més enganxats fan molt menys esport i jocs d’activitat física amb els amics. Es relacionen menys amb altres infants de la seva edat, socialitzant  menys.

Continguts no adequats

Molts dels continguts online sobre àmbits importants per a nens i adolescents són poc beneficiosos. Temes d’aspecte físic, moda, consum, estil de vida, relacions afectives, actituds i comportaments.

I a moltes interaccions digitals entre menors, hi ha risc de ciberassetjament.

Disrupció del somni
Els dispositius poden perjudicar el som dels infants, com que estiguin desperts quan haurien de ser ja al llit, dormint.

Molts infants no poden dormir sense el mòbil, amb greus problemes de concentració i de comunicació.


Addicció

Molts infants viuen com dins d’una bombolla, no responen al sentir el seu nom, ni miren als ulls quan els parlen.

Aquestes reaccions s’han de poder evitar, són senyals d’alarma.

El fet de que l’infant s’estimi més la pantalla que jugar ja ens ha d’activar per desconnectar de les pantalles, doncs són additives , tal i com un drogoaddicte necessita la seva dosi ells també necessiten l’accés a les pantalles.

Trastorn del llenguatge

La manca de comunicació i l’aïllament social dificulta el llenguatge en molts infants abocats a l’ús d’aparells tecnològics.

Com adults que hem de fer...

N’hi ha prou amb allunyar als infants de les pantalles perquè recuperin l’atenció, la comunicació amb les persones que l’envolten, en definitiva les seves capacitats mentals, ens cal evitar la sobreexposició dels infants a elles. 

Com a pares hem de parlar molt amb els nostres fills, la comunicació ha de ser fluida i continuada.

Com distribuir el temps online dels més petits

Les raons de l’ús que nens i adolescents utilitzin les pantalles evoluciona amb molta rapidesa. Així ens calen horaris d’estudi i de joc tecnològic controlat per no convertir un benefici en una addició.

D’altra banda, la literatura científica disponible tendeix a posar el focus en el temps que nens i joves destinen a veure la televisió.

Quant de temps hauria de passar el nen online?

No hi ha cap conclusió concreta.

Cal arribar a un consens sobre els límits a partir de les necessitats de cada nen. 

Tractem de tenir sentit comú. Unes estones concretes com a part de la nostra rutina, sense més propòsit que el de fer un ús raonable, com a consulta d’estudi o de recerca.

Sense deixar de realitzar activitats amb la família i els amics, que no interfereixi mai amb els plans de la família, mai ha d’interferir en les relacions i en el moment d’anar dormir, conte o relaxació.

Important:

_ Donar exemple

Com sabem hi ha una tendència a la imitació per part dels infants cap als seus referents i ens cal actuar en conseqüència.

_ Fitxarem un temps límit

Els quals poden ser consensuats però mai s’ha d'augmentar, doncs semblarà de fàcil manipulació i no volem està discutint sobre això constantment.

_ Hi ha alguna aplicació que permet que els infants facin activitats més constructives com fer créixer un bosc, una granja...

_ Les activitats a l’aire lliure com piscines, platges, muntanya no requereixen la presencia de cap aparell tecnològic. Seria el moment de portar jocs d’aire lliure, o cartes, llibres o alguna mena de revista infantil o juvenil.

Alhora dels àpats el millor és xerrar, comentar el que hem fet o farem, riure i gaudir del moment en companya.

_ Si endrecem les pantalles lluny de les habitacions dels infants garantirem anar a dormir tranquils i que les hores de son siguin reparadores.

_ És bo parlar i arribar a acords tota la família, conjuntament podem decidir quina plataforma de televisió, com utilitzar la tecnologia i perquè utilitzar-la.

_ Compartir un temps en línia plegats també ens ajudarà a seleccionar amb qualitat i veure opcions positives. Evitant que es tanquin en un joc concret, proposant altres del seu interès.

_ Conèixer llocs, aplicacions i jocs junts, des de com ensenyar continguts i eines que ens ajudin a explorar aficions o adquirir noves habilitats.

Quan es fan més grans limitar l’ús és més complicat, hem de evitar conflictes amb ells, i si ja tenim uns hàbits marcats de com fer ús serà més fàcil protegir la seva intimitat, tot i que si tots coneixem els límits serà més fàcil, encara que entrem en conflicte ho podrem fer des de la serenor i amb el convenciment de que tots ho entenem sense enuigs que no porten a res positiu.


Bases de convivència

_ Marca un horari d’ús de l’ordinador que no interfereixi amb cap activitat familiar. Si no s’usa en aquella franja de temps, no s’usa.

_ Fixar un temps d’ús de l’iPad. El nen pot triar en quina franja farà ús d’aquest temps (sempre que no interfereixi en activitats familiars). L’anunciarà i els pares garantiran que es respecta. Si no es respecta, l’endemà no es pot utilitzar.

_ Fixar uns espais per a l’ús del mòbil.

Per exemple: la sala d’estar i la cuina.

_ Fixar una hora límit als vespres, a partir de la qual es tanca el Wifi.

_ Controlar els continguts que es baixen d’internet.

Cal aplicar protocols de seguretat per a menors.

_ Decidir prèviament quins programes volen mirar.

El millor és oferir-ne una selecció prèvia feta per nosaltres i deixar que triïn. I deixar la pantalla quan acabi el programa.

_ Intentar mirar els programes de televisió amb ells, almenys una part, per tal de poder-ne comentar en altres moments continguts i transmetre els valors.

_ Apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats.

_ Encarregar-li que sigui ell qui apagui els aparells quan l’estona s’acabi. No fer-ho nosaltres.

_ Buscar junts activitats no digitals per gaudir lluny de les pantalles.

Així d’aquesta manera podrem trobar un equilibri en les nostres relacions i envers l’ús de les tecnologies, que per una part ens proporcionen un munt de connexions, i per l’altre ens creen addició i limitació en les nostres relacions. 

Davant l'avorriment

No hem de patir quan els nostres fills et diuen " m'estic avorrint"  no ens toca evitar als nostres infants l'avorriment, el que cal fer és convidar-los a fer recerca per trobar allò que vulguin fer quan estan avorrits. 

Com ja hem comentat l'avorriment no és més que l'emoció que ens farà obrir la creativitat, és la millor estratègia per desenvolupa l'imaginació i aprendre a gestionar el temps. 

Cal que els infants tinguin temps lliure, sense tants estimuls, per pensar, imaginar, per fer els seus propis jocs, sense l'estructura dels adults. Gestionar per ells mateixos el seu temps els farà més independents, més forts amb els seus propis recursos.

Els servirà per viure més relaxats, ajudant-los a ser més pacients i tolerants, ens cal tenir present que aixi com hi ha infants que s'avorreixen d'altres no ho fan mai, doncs sempre tenen coses a fer, tenen desenvolupat el sentit de crear i entretenir-se. 

 Els ajudarem deixant-los créixer !


Cuideu-vos molt!