sábado, 12 de noviembre de 2022

Dedicar temps al dol


 La Infància i el Dol

El Dol és un procés natural, ens ajuda a acceptar la pèrdua que hem patit.

El buit i per extensió la tristor que ens deixa la mort d’un ser estimat són molt difícils de gestionar. S’han de superar en diferents etapes.

Quan aquests llaços afectius es perden per la mort dels nostres éssers estimats, això porta com a conseqüència un estat afectiu que anomenem dol.

Hi ha tot un procés necessari durant el Dol que ens cal portar a terme, per així poder assolir la pèrdua i seguir endavant a la vida, en els infants també és així. 

A cap de nosaltres ens agrada veure trist a cap infant, però la tristor és una emoció imprescindible, tan com qualsevol altre emoció més agradable, la alegria, sorpresa o la por. 

I com a totes les emocions haurem d'aprendre a gestionar.

Així el Dol és el procés d’adaptació emocional davant de qualsevol pèrdua.



Fases del Dol

Hi ha quatre fases a assolir per superar el dol...

_ L’inicial és el Xoc, desesperació intensa i atordiment, que ens porta a negar la realitat. 

La negació

_ La recerca es produeix quan l’infant sent enyorances, en referencia a la persona perduda, com els moments que vivien plegats.

 _ Tristor i desesperança, sovint amb insomni i desconsol.

 _ El creixement, com assolim i aprenem a seguir endavant.

 Si es quedem aturats en una d’elles , patirem l'anomenat dol patològic.



En els Infants

Per parlar de dol en la infància, són molt importants els adults referents, que acompanyen a l’infant.

Si som la mare, pare, cuidador, cuidadora o qualsevol altre referent, hem d’aturar-nos a assolir el que significa per nosaltres aquesta pèrdua, que sentim, per així esta més a prop del patiment de l’infant. 

Saber el que poden esta patint ens ajudarà a consolar-lo, a escoltar-lo, també és important explicar el que nosaltres sentim, ens ajudarà a compartir el nostre dolor, alhora que escoltem el seu, ens podrem sostenir-alhora.

 


Quan l’infant pateix una pèrdua, la sensació de seguretat trontolla, cal oferir-li seguretat, acompanyant-lo i ajudant-lo en el seu procés de reestructuració.

El nostre patiment o la manca de força en aquests moments pot fer que ens sentim sobrepassats, i no puguem ser capaços de parlar de la pèrdua amb els nostres infants, hem d’acceptar-lo i demanar a una persona propera del nostre entorn que pugui acompanyar-lo, si l’infant està segur nosaltres també ens traurem de sobre aquest patiment, almenys fins que retroben les forces necessàries.  I si ens cal demanar ajuda externa, pot ser molt necessària.

Caldrà valorar

L’etapa Evolutiva de cada infant

Hem de ser sincers, no hem d’ocultar la realitat als infants, cal que sàpiguen de manera clara i senzilla el que ha succeït, ocultar o adornar la realitat només pot provocar dificultats.

Explicant com ens sentim nosaltres i aportant seguretat. 

L’edat de l’infant és important...

Des del naixement fins als 3 anys, són tan petits que no entenen el concepte de la mort com a tal però sí que perceben els sentiments d’abandonament o de separació que els genera la mort de la persona que estimaven.

Si és una persona molt propera per a l’infant, sentirà el mal d’abandonament i potser ho relacionarà amb l’absència de la persona.

 És important que una altra persona pugui aportar allò que cobria la persona morta.

Entre els 4 i 7 anys, entenen la mort de manera limitada. Doncs és una etapa on el pensament màgic predomina, per això de vegades poden pensar que la persona tornarà. Cal ser clars i explicar que això no passarà.

En aquesta edat com a resposta poden esta més irritables, no mostrar els seus sentiments…o inclòs fer pipi al llit.


De 7 a 12 anys

En aquesta edat ja poden diferenciar de manera clara la realitat de la fantasia. 

Tot i que l’infant pot entendre més clarament la mort, no sabrà com afrontar-la de manera adequada.

A l’arribar a la fase de la tristor, pot derivar a una tristesa que els inunda portant-los a la fase de depressió si no aconsegueixen expressar el que senten.

Cal està molt pendents i propers a compartir els seus sentiments.


En l’adolescència

En aquesta fase hem de tenir en compte que al costat de la pèrdua de la persona que volen, s’ajunta amb un procés personal de molt de canvi. Els amics seran de gran ajuda.

Poden aparèixer comportaments d’aïllament, culpabilitat o l’ajornar el seu propi dolor i convertir-lo en ràbia, impotència o por.



Com actuar...

Amb estima, respecte, comunicació, escolta, abraçades...

 Ho hem de comunicar als infants el més aviat possible:

En un lloc adiem i en el moment adequat, tan per ells com per a nosaltres, explicar com més aviat millor, de manera fàcil el que ha succeït, parlar directament de mort com a tal, sense adornar.

 Si és una mort que es preveia, és millor anar preparant l’infant a poc a poc i amb antelació. Poder visitar a el malalt a l’hospital ajuda a poder processar el que està succeint i entendre millor perquè la persona que volem no està on sol estar.

Per explicar-ho tindrem en compte les característiques individuals i l’edat que tingui l’infant. 

És important que responguem les seves preguntes, els donarà seguretat. I si no sabem la resposta, hem d'assumir-ho i dir-ho, doncs  per a nosaltres tampoc és fàcil entendre-ho.

Hem d’ acompanyar-los en la seva expressió, cada infant tindrà la seva manera d’expressar el que sent, hem d’esta atents i ajudar-los a saber com es senten.



Poden sentir ràbia,  derivada del dolor i la tristesa que senten.

Les conductes de regressions es poden donar en aquest procés. Com reclamar més atenció, diferents pors, sentir-se desmotivats i  aïllar-se. També podria deriva a un malestar físic, mal de panxa, de cap, dolor al pit... També pot afectar la seva atenció a l’escola.

En el dia a dia mantenir les rutines els donarà seguretat, davant els canvis podem explicar que potser algunes coses canviaran, però altres seguiran igual i això els anirà bé saber-ho. 
Així com compartir com ens sentim nosaltres, si hem de plorar o expressar la nostra tristor, els ensenyem a que esta bé sentir-se trist.

Si per el contrari amaguem les nostres emocions, ells també les amagaran, hem de ensenyar als infants a expressar-les de manera sana.

 No podem protegir els infants de la mort, però sí que podem ajudar-los a posar paraules al que estan senten i acollir-los amb tot el que vagi sorgint, sense por.

 


 Comiat

Quan arriba el moment d’acomiadar-nos, és important fer-los partícips del ritual de comiat sempre que ells i elles vulguin.

En la mesura del possible, és convenient que els nens puguin assistir al tanatori i al funeral, per així poder començar a pair el que ha passat i començar a elaborar el dol adequadament.

És important poder explicar a l’infant que el cos no sent res i que ja no pateix.

També podem buscar un lloc tranquil, que potser hem compartit junts i expressar les sensacions que tinguem.  Fer algun dibuix o collage amb fotos.

Recordar moments bonics i alguns de divertits, que ens ajudaran a somriure.

Podem acompanyar, com sempre amb contes...

Amb un conte que més que un conte és una eina clau per explicar la mort i acompanyar el dol a la infància...



“ Adios “ de Rafa Guerrero

Escrit per un psicòleg infantil especialitzat en la intel·ligència emocional.

Per infants entre 4 i 8 anys. Com l’avia de la Maria i en Lucas, es posa malalta i la porten a l’hospital, va morir. El...que és la mort, què és un tanatori, aquestes coses que van haver d’aprendre en Lucas i la Maria les podríem aprendre .

Per entendre la mort, hem d’entendre la vida, les malalties...



“ No està escrit a les estrelles “ de Green, John

Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal.

El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida.

La història està a punt de ser reescrita.

Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure

 


“ El Buit “ d’Anna Llenas

L’Anna Llenas amb les seves precioses creacions precioses ens acompanya en moltes ocasions, i amb aquesta es vol treballar la resiliència i la superació personal.

Com la Júlia sent un buit dins seu i no sap per què.

 Intenta tapar-ho amb molts taps, però no troba el que més li encaixa, què li passa a la Júlia?

“ Les coses que se’n van “ de Beatrice Alemegna

Un conte molt original, ens va exposant coses que van marxant del nostre dia a dia i que es transformen amb el past del temps.

La manera que té de mostrar aquests canvis és a través d’unes pàgines de paper vegetal, que fan que el canvi sigui més visible i entenedor.



Així és la vida “d’ Ana Luisa Ramírez

En aquest conte es parla de la frustració, la frustració de quan no s’aconsegueix allò que volem, quan sentim decepció o tristesa. I entre les frustracions hi apareix la mort. Com ens sentim quan alguna cosa acaba o algú es mor?

Inclou un trencaclosques perquè els infants puguin repassar el que s’ha parlat en el conte.

 


“ La Lluna d’en Joan “ de Carme Solé

El pare no està gaire bé de salut, i el vol salvar de totes les maneres, enfilant-se fins a la lluna o baixant fins al fons del mar.

Una bonica història de tendresa que s’ha convertit en un conte de referència per parlar del dol.

 


 

“ Sempre t’estimaré “  de Robert Munsch

 Aquesta és una bonica i tendra història, la d’una mare i el seu fill en totes les fases de la vida. La superació de les etapes faran que, quan la mare sigui gran, sigui el fill qui cuidi d’ella i així li retorni tot l’amor que ell ha rebut des de ben petit.


Tot forma part de la vida

No oblidem mai de ser feliços!


sábado, 5 de noviembre de 2022

Posar Límits

 

Els límits

 Els límits aporten benestar a les necessitats dels infants, dels adults i de l’entorn. 

Donen seguretat i ajuden als infants a entendre com funciona el seu món i a relacionar-se de manera sana. Sempre des de l’estima!



L’infant sense límits, o amb uns límits confosos, tindrà dificultats en el futur. Problemes d’autoestima, d’autoregulació, de control emocional, de relació amb els altres…

Uns límits massa severs tampoc beneficien en l’educació: generen adults insegurs, rígids, amb baixa autoestima i poca capacitat per prendre decisions.

La tasca de posar límits als més petits és dels adults que l’envolten, pares, avis, mestres, cangurs… Uns límits que han d’ajudar a aprendre a auto-regular-se i a afrontar les limitacions que s’aniran trobant a mesura es vagin fent grans. 

Però quan volem posar límits anem oscil·lant entre la permissivitat i l’autoritarisme.

Sovint posar límits ens crea sentiment de culpa, ja que generen diferents emocions als nostres infants. Si hi ha frustració, reaccionaran enfadant-se,  posant-se tristos, plorant... aquests moments reclamen la nostra capacitat d’acompanyar l’emoció. 

Tot i sent nosaltres els que la causem.

També existeix la creença de que els infants són més feliços quan estan contents, per això quan el veiem plorar o enfadar-se davant un límit creiem que els estem perjudicant. 

Cal trencar aquesta creença, ja que la felicitat no està relacionada només amb l’alegria, un infant és més feliç, quan aprèn a gestionar les diferents emocions .



Com ho farem? 

Amb sentit comú, comunicació, respecte, estima, bon humor, escolta activa i la reflexió, per adonar-nos del que podem modificar o mantenir en el nostre dia a dia a l’hora de posar límits als nostres fills.

_ Els límits han de respondre a les necessitats de cada moment evolutiu de l’infant.

_ Són conseqüència directe de l’acció de l’infant, han de ser proporcionals. De manera clara i concreta. Amb seguretat, tranquil·litat i respecte.  Sense jutjar.

Els adults un cop posat el límit, és imprescindible que siguem capaços d’acollir les emocions que emergeixen, acompanyant-los a gestionar les diferents emocions, sense jutjar-los, simplement estant al seu costat.

Els infants, des de petits, aprenen normes i valors.

 La primera forma d’aprenentatge és per imitació i identificació.

S’identifiquen amb l’adult i l’imiten. Així com a pares i adults referents, tal i com ens comportem es crearan normes i pautes dins de l’àmbit familiar, introduïm als infants en el marc de la societat, possibilitant una millor convivència.

La tasca de posar límits implica un complex i continu procés d’aprenentatge, tan per nosaltres com a adults, com per els infants.

Posar límits

Marquem les nostres normes d’una forma concreta.

Fent ús de frases curtes i ordres precises, com exemple:

 “Parlar poc i fluix en una biblioteca” “Agafar la mà de l’adult per creuar el carrer” “ seure bé a l’autobús “són formes que poden augmentar la relació de complicitat amb el teu fill.

Hem de tenir fermesa

Davant les qüestions realment importants, quan existeix una resistència a l’obediència, hem d’aplicar els límits amb fermesa.

Els límits ferms s’apliquen millor amb un to de veu segur, sense crits, i un gest seriós. Ha recollir! Fes la feina!

Els límits més suaus suposen té una opció d’obeir o no. Exemples: ‘Per què no et portes les joguines fora d’aquí?’; ‘Que faràs els deures?”.

La fermesa amb la que marquem límits també servirà de model als nostres fills per ser ells mateixos ferms quan els calgui: per aturar situacions abusives, per fer-se valer.

Tenir horaris per diferents tasques és molt beneficiós, l’hora del bany, l’hora d’anar a dormir, doncs aquí tenen clar quan toca cada cosa, arribat l’hora el rellotge ho marca i no pas els adults.

Evitant sempre la violència verbal (crits o menyspreus) i física (empentes...).

Donar opcions

Quan sigui possible podem donar als nostres fills opcions per decidir com complir les nostres ordres. Aquesta llibertat d’oportunitat fa que l’infant senti una sensació de control, augmenta la seva autonomia i redueix resistir-se.

Per exemple, si vol dutxar-se o banyar-se?, si vol peix o truita?...

Tenir opcions és una forma fàcil d’ajudar-lo a ser més autònom en les seves decisions, i a sentir que pot decidir.

Valorar el comportament positiu. 

Els infants són més receptius quan reben reforços positius (“premiar” o “lloar” el bon comportament enlloc de “castigar” el mal comportament).

És millor dir el que ha de fer (“ara hem de parlar molt fluixet”) abans de dir el que no s’ha de fer. Es tracta de canviar el “NO…” pel “FES…”

Quan el comportament de l’infant no és el correcte, hem de deixar clar la nostra desaprovació davant el seu comportament, no mostrant rebuig cap a ell

Això està mal fet!  Sempre dirigint-nos a la seva conducta en concret.

Les emocions

Quan estem cansats o enfadats, tenim menys paciència i som propensos a ser verbalment i/o físicament abusius amb els infants.

Hem d’acceptar que aquests moments no estem bé i hem de minimitzar les situacions. També els infants quan estan més cansats, tenen una actitud menys entenedora.

Hi ha moments en què necessitem portar amb més calma la situació i comptar fins a deu abans de reaccionar. Ensenyar als infants a fer el mateix, ajudarà a la relació.

Davant d’un mal comportament, el millor és poder prendre’s un moment de calma, i després parlar amb tranquil·litat, del que ha succeït.    

Llibres que ens poden ajudar

“ L’art de posar límits “ de Sonia Klias

Aquest és un llibre pràctic, basat en centenars de casos reals, en què l’autora ens dona moltes eines sobre el que ella considera tot un art: posar límits.

Com ja hem explicat els límits són una necessitat vital per als infants. Però a vegades no és gens fàcil posar-los, i el ritme i l’estil de vida que portem no ens hi ajuden gaire. Si a això hi sumem la manca de referents en una nova manera d’educar, més coherent i respectuosa amb nosaltres mateixos i amb l’entorn, el repte és gran.



“ Llibertat i límits “ “ Amor i Respecte “ de Rebeca Wild

Només en un entorn en què els conceptes de llibertat i límits, siguin entesos com a complements necessaris i viscuts amb coherència serà possible una convivència harmònica, basada en un veritable amor i en el respecte pels processos vitals de cada persona.

Aquesta obra aporta llum sobre aquesta qüestió i constitueix un valuós instrument per a totes aquelles persones que viuen i treballen amb infants.

Treballar les emocions...

“ Emocionari “ de de Rafael R. Valcárcel i Cristina Núñez Pereira / Carme Arronis Llopis (Traductor)

Un diccionari d’emocions, una eina per aprendre a identificar les nostres emocions i poder dir el que realment sentint.

Aquest llibre descriu amb senzillés quaranta i dos estats emocionals de manera directa i alguns més indirectament, envers un recorregut de forma natural que va enllaçant uns amb altres.

Ens ofereix l’oportunitat integradora com a ser humans, des de la més tendra infància, perquè ajuda a conèixer les emocions i a parlar sobre els sentiments.

Així, es podran gestionar adequadament, sentint la vida amb tot el seu potencial, sense reprimir cap de les seves sensacions o capacitats.

Un recurs bàsic per la gestions de les emocions.

Gestionar les emocions ens permetrà viure plenamente



Sigueu feliços

miércoles, 26 de octubre de 2022

Festes i Tradicions


1 de Novembre

S’apropa l’1 de novembre, una data on se celebren a Catalunya i en molts altres punts del planeta dues tradicions similars que compten cada vegada més adeptes.

Parlem de la Castanyada i Halloween, dues festes amb una llarga tradició i amb característiques comunes, però també moltes diferències.


 
En les dues festes es commemora la mort, una fase de la vida que, tot i ser inevitable, cada cultura tracta i encaixa de diferent manera. Recordar els nostres avantpassats d’una manera o un ‘altre ens aportarà benestar.

La castanyada és un ritual d’origen funerari en què es commemora als nostres difunts menjant els productes que genera la terra en aquesta estació de l’any, com ara les castanyes, els moniatos, la fruita confitada i uns dolços tradicionals especialment elaborats per a aquesta festivitat, dels quals els ingredients bàsics són el sucre, l’ametlla, la patata o el moniato, i s’anomenen panellets.



Les castanyes són el símbol d’aquesta festa, els castanyers van plens, i es recapten per fires i paradetes de castanyes, on les populars castanyeres i evidentment algun que altre castanyer(home) fan de la seva paradeta un lloc d’escalf i bon gust, d’aliments calòrics i de bons nutrients, que ajudaven a passar millor les inclemències del temps a plena tardor. Ara no sol fer tanta fred, però sempre venen de gust...

En Halloween és una festa d’origen pagà relacionada amb el dia de tots Sants, per aquesta banda relacionada amb la Castanyada.

All Hallows Eve, que en anglès antic volia dir la vigília de tots Sants. Hallow és un mot que en anglès antic significa sant.

La paraula prové, de la mateixa manera que la paraula moderna holy, de la paraula germànica khailag, d'on va sortir, finalment la paraula Halloween que utilitzen avui en dia per definir aquesta festa.

Aquesta festa també sobre la mort, del més enllà i de elements de la cultura funerària, però es fa de manera més lúdica, amb molt d’humor.

 En aquesta festivitat, sobretot els infants, ens disfressen de personatges tenebrosos, mirem pel·lícules de terror i es va de casa en casa demanant caramels i dolços, encara que això es fa majoritàriament als Estats Units.

Les diferències entre Halloween i la Castanyada

La Castanyada en té el seu origen en les trobades i els àpats que tenien lloc al segle XVIII per tal d’honorar els difunts.

Es menjaven castanyes, moniatos, fruita confitada, llegums i panellets.

Actualment, la festa es fa a les escoles infantils, consisteix en portar castanyes i compartir-les amb companys i educadors. Fer manualitats creatives i divertides...

També a reunir-se en família per menjar castanyes, moniatos i els panellets.

On els infants i educadors es vesteixen de Maria Castanyera, per riure molt!

L’1 de novembre les famílies solen visitar els cementiri i arreglar els nínxols i tombes dels seus éssers estimats, i d’aquesta manera recordar-los.

Halloween, té les arrels en la barreja de les dues tradicions, la del dia de tots Sants, celebració cristiana que commemora als difunts, i la tradició celta de Samhain, una celebració pagana considerada com l’any nou celta.

En aquesta festa es barreja la diversió amb aspectes relacionats amb la mort, però d’una manera més divertida.


Tradicions

És tradició del Halloween col·locar una espelma dins de l’interior d’una carbassa prèviament buidada. Sabíeu que, fa molts anys, molt abans, en alguns pobles de Catalunya ja era tradició buidar carabasses o pebrots i guarnir-los amb una espelma encesa en el seu interior?

Per tal de fer por a la gent, es penjaven dels balcons la nit del 31 d’octubre o bé es col·locaven en llocs no gaire il·luminats on se sabia que hi passava gent aquella nit de Tots Sants.

Les dues són festes també dedicades als infants!

Contes i cançons a la vora del foc, tot menjant castanyes, per entretenir la canalla i fer que s'endinsessin a poc a poc en el misteriós món de la mort!

I no cal explicar gaire sobre el Halloween, en què els principals protagonistes de la jornada també són els infants! Que solen anar demanant tot disfressats caramels i llaminadures a les llars del voltant.

Que celebrar?

Doncs evidentment totes dues, com a catalans o cohabitants de Catalunya la Castanyada és i serà la nostra festa de tots sants, però afegir diversió i tradicions d’altres indrets del món ens enriqueix en cultura i evidentment en diversió, no hem de dir que no a res que ens aporti cultura i benestar.

El més important és que cadascú es senti a gust, i comparteixi amb la resta records i moments plegats.

Moments per compartir...

“ Cançons de tardor “ de  Noè Rivas  

Aquest llibre ens convida a viure la tardor sense presses però amb intensitat, tot farcint la vida de música i cançons; a gaudir de la bellesa del cromatisme del bosc, de l’espectacle de colors, i a gaudir de la natura, que ens regala els seus millors fruits: el raïm, les olives, les castanyes, els bolets…

“ La castanyera “ de L’Editorial Barcanova, Marta Montañá com il·lustradora.

Conte tradicional, que celebra la castanyada menjant i cantant.

“ Un sopar de por “ de Meritxell Martí i Xavier Salomó

Aquesta nit se celebra un sopar de gala que reuneix els personatges més malvats del món. Quines viandes deu haver preparat el xef Jean-Col Trinxat? Aixequeu les solapes i ho sabreu.

“La Castanyera Felipa”  de Bel Olid Bae (Autor), Mercè Canals Ferrer (Il·lustrador)

Una nova visió del conte clàssic retallat amb una adaptació moderna de la llegenda de la castanyera.

Nit de Tots Sants no oblidem  l'hora del conte!

Feliç Tots Sants i sigueu feliços


viernes, 21 de octubre de 2022

Infants PAS

 

Infants altament sensibles

També anomenats infants PAS ( persones altament sensibles)

Un infant molt sensible neix amb un sistema nerviós ràpid, que els hi fa reaccionar fàcilment a qualsevol estímul.

Capten els canvis amb rapidesa i s’estimen més reflexionar abans d’actuar, difícil d’imaginar amb els infants, que actuen més impulsivament.

El primer que hem de saber:

No és un trastorn psicològic. Ni cap malaltia.

És un tret de la personalitat, està present en un 20% de les persones. La qual cosa defineix que no és alguna cosa que es té, sinó és allò que som.

Si parlem de persona d’alta sensibilitat ens referim a que el seu sistema nerviós percep i processa més informació sensorial, portant a una sèrie de característiques que cal entendre per saber com gestionar-les. I poder viure d’una manera equilibrada.

El PAS, té un component genètic, hereditari, d’aquesta manera si trobem un infant amb PAS, vol dir que un dels seus progenitors també ho sera.

Les persones amb PAS tenen un sentit per la protecció i l’evolució de la nostra espècie, segons estudis. D’aquesta manera és bo manifestar i visualitzar aquesta sensibilitat, aprofitant allò que ens ofereix.

En Infants

El tret més característic dels infants altament sensibles és que són molt curiosos, d’una maduresa més desenvolupada, tenen més consciència i pregunten molt més el perquè de les coses.

Intenten buscar coherència en tot. El sentit de les coses que passen.

Els adolescents, són molt responsables i intenten fer molt cas de les normes.

Com és un infant PAS

Un infant PAS, pot ser obert i extravertit o reservant i obedient. Però sempre seran molt sensibles al seu entorn físic i emocional.

Solen sentir-se abromats per els estímuls, pels canvis sobtats i davant de tot per l’angoixa emocional dels altres, tenen una gran empatia, poden patir els mateixos sentiments que veuen en altres persones. Siguin infants o adults.

Hem de tenir present que els infants ja de forma natural, són tot emocions, però quan parlem d’infants PAS, perceben molt més les emocions. Solen ser exigents i persistents, però també poden ser calmats, més introvertits i més senzills alhora d’educar-los, excepte quan s’ajunten amb altres infants. Aquí es detecta que són influenciables.

Saber si un infant és altament sensible

Mitjançant un test podem orientar-nos una mica

Test per saber si és PAS | Apase (asociacionpas.org) de l’Associació de Persones Altament Sensibles.

Hem de tenir present que no és exacte, doncs cada infant té una determinada manera de ser, que no té perquè ser un infant PAS.



Si tenim un infant PAS

Gaudim d’aquest fet!

Doncs representa la manera de pensar abans d’actuar. És un temperament innat que per exemple tenen tots els animals.

Els infants amb PAS, són capaços de sentir el perill abans que els altres, no l’hem de confondrà amb por o timidesa. Solen tenir una gran intuïció, empatia, creativitat, saviesa, assertivitat...

Que necessiten?

Una educació on se’ls pugi entendre les seves necessitats, davant de tot, un món on pugin desenvolupar tota la seva sensibilitat. Pel contrari es podrien convertir en adults propensos a depressió, ansietat, davant les emocions.

Adults

Moltes persones adultes que són PAS, han patit una infantessa difícil, inclòs quan els pares volien ajudar-los, pensaven que patien algun trastorn. D’aquesta manera voler canviar la seva forma de ser, només els portaria a l’aïllament, cal acceptar que cadascú és com és, ens fa únics i necessaris.

Cal destacar que tenen un gran talent, i molt que oferir. Cal apreciar aquesta manera de ser, com totes altres, i valorar el seu comportament, com a infants necessiten també que se’ls ensenyi, per suposat, però sempre des de l’estima i el respecte, no tan sols amb ells, sinó a tots. Des de la comprensió i l’empatia.

La reflexió i la identificació

El do de la sensibilitat, només pot beneficiar-nos si l’entenem. Ens aporta moltes qualitats positives, com:

_ Senten amb més intensitat, són intuïtius, arribant al fons de les coses, per arribar a descobrir-ho tot

_ Els ajuda la seva capacitat de reflexió, reaccionant més a qualsevol situació.

Amb més empatia i preocupació per els problemes dels seus referents, amics, també es preocupen més per les reaccions dels altres, davant d’algun succés negatiu. Són molt conseqüents.

_ S’estimen més fer exercici en solitari, sense que l’observin, esports individuals. Tot i que si estan en un ambient igualitari i comprensiu, poden assolir esports d’equip amb més facilitat.

Tot i que tenen una gran capacitat per treballar en equip, doncs poden analitzar tots els pros i els contres, encara que la presa de decisions és preferible que la prengui un ‘altre, per la responsabilitat que li comporta.  

_ Els hi costa prendre decisions. Tenen un ‘alta capacitat pels detalls, i saben que davant una decisió no sempre ha de ser certa o errònia. Per altre banda, si hi ha una resposta adient, la portaran a terme amb rapidesa. També s’ha senten més decepcionats quan s’equivoquen.

_ Són molt observadors, són els primers hem adonar-se dels detalls, o dels canvis...

_ Solen ser molt educats i considerats amb les persones, molt atents sempre, mirant de no molestar als altres.

_ Molt sensibles a les crítiques, solen prendre-les molt a pit, entristint-se davant d’elles, però també les tenen molt presents alhora de rectificar el seu comportament o fer altres valoracions.



Pares
Els pares hem d’assumir que els infants amb PAS, són fantàstics, però que cal saber com tractar-los, no hem de protegir-los massa, però hem de esta pendents, hem de valorar-los, donar confiança i seguretat, així des de petits tindran confiança en si mateixos.

Un llibre que ens pot orientar....

“ Niños con alta sensibilidad “ de Karina Zegers de Beijl

La doctora Elaine Aron, psicòloga clínica, afirma que aquest llibre és indispensable per qualsevol persona involucrada amb infants amb alta sensibilitat, especialment ara que gràcies a diferents investigacions saben que aquests infants responen molt més positivament si tenen un entorn positiu, afectuós i de respecte. Per la seva gran empatia, ètica i talent.

Constitueixen un recurs molt valuós per les famílies i el món!

 

Cal escoltar i parlar de qualsevol cosa  amb tots els infants

 Amb tot el respecte que mereixen els adults; donant sempre importància a les seves opinions, inquietuds i dubtes.

L'educació dels infants comença per l'amor, l’estima i el respecte, que tenen amb els seus pares i el seu entorn, que els ensenya a superar les dificultats del camí.

Sempre amb amor i des de l'amor!

Fins aviat i sigueu feliços