Reconèixer una persona narcicista és senzill, encara que no ho sembli, creu que sempre té la raó, pensa què està per sobre dels altres i es creu que ha de ser tractat d'una manera diferent que als altres, sempre per sobre.
És un trastorn de la personalitat, si observem aquestes persones hem de saber què és deu al comportament, no pas a la genètica. La persona narcisista es fa, no neix.
Si és veritat que aquest comportament es deu al tracte rebut durant la infantesa, d'aquesta manera es pot arribar a reconduir, en gran part.
Per aixó, hem de saber que no podem possar una etiqueta a cap infant, com a narcisista.
Aquest trastorn es caracteritza per un excés d'ego i la manca d'empatía, que en principi comença a detectar-se a partir dels 18 anys, quan ja es fan adults.
Ara bé, el que si hem de saber, és que existeixen una serie de característiques a la infància què poden portar a una predisposició a desenvolupar un trastorn de personalitat narcisista.
Infants egocèntrics
És normal que els infants entre els 3 i els 9 anys, aproximadament, siguin egocèntrics, a aquesta edat hi ha aquesta tendència, doncs forma part del seu desenvolupament evolutiu, hi ha una tendència a creure que és el centre del món, els infants han de sentir-se admirats, estimats, valorats i cuidats de manera segura, així es desenvolupen de manera correcta.
Valorant aquest fet, si que hi ha infants amb més predisposició, que sempre volen ser el centre d'atenció, comportant-se de manera irracional quan no ho aconsegueixen.
Els elogis han de formar part del seu creixement, sempre en conseqüència del seu comportament, les seves bones maneres de fer.
Trets d'alerta
Senyals què estarien fora d'un comportament "normal"
_ La necessitat de ser constanment reconeguts
_Demanar observació constant
_ Exigir ser reconeguts per tot el que fan.
_ Manifestar crides d'atenció, envers tot el que realitzen.
_ Baixa tolerància a la fustració. Amb rebequeries o comportaments agresius. Aquests comportaments poden arribar a ser part de l'evolució dels infants, però quan es manifesten de forma repetitiva, cal estar alerta.
Com evitar que arribin a ser un adult narcisista
Aquesta és la raó de treballar les emocions i possar límits, han d'aprendre a creixer emocionalment sans.
Establir vincles, com a cuidadors hem de reconèixer els seus bons comportaments de manera evolutiva, validant no tan sols el que fan , sinó també el que són.
Sempre amb respecte els un als altres i estima.
Els donarà seguretat, i aprendran que no estàn sols al món, que als altres també cal valorar-los i estimar-los, que ells no han de ser sempre el centre d'atenció. Aquest fet pot ser més fàcil quan tenen germans, doncs l'atenció cal repartir-la.
L’Aprenentatge Cooperatiu és un terme genèric utilitzat per referir-se a un grup de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups on els infants treballen conjuntament de manera coordinada per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.
Hem d'ajudar als nostres fills, els hem d'ensenyar a focalitzar no tan sols en els resultats, l'esforç és el més important, sense haber de guanyar, el fet de superar-se i la voluntat d'aprendre és el més important.
Aconseguir fites mica a mica, sent constant, cadascú al seu ritme, davant una actitud de millorar i aprendre dia a dia.
Els infants aprenen envers el joc, com ja sabem, i envers el joc poden gestionar les seves emocions sense perdre la calma.
Els hem d'ensenyar que a vegades no ho aconseguim, que podem perdre en molts moments, però ens ensenyarà a millorar i ho farem dignament, valorant el que aconsegueixen altres.
El fet de competir no té perque ser una rivalitat, ho podem capgirar i aprendre dels nostres errors, i de la manera de fer dels altres, que pot ser no ha de ser la nostra, però ens pot ajudar.
Evitar les comparacions que no ens ensenyen res, i mira sempre de gaudir de cada moment, davant qualsevol joc, el millor és pasar-ho bé.
Competivitat entre infants
És un tema complicat. Hem d'aprofundir en ell doncs hi ha diferents opinions tan envers l'educació a l'escola i amb les diferents families.
Quan parlem de competir, entenem guanyar i perdre, tan en termes materials com a personals, obrint pas a la competència per obtenir reconeixement social. També aconseguir l'èxit davant de qualsevol.
Ens cal col·laborar entre nosaltres envers de competir
La comunitat educativa enten el competir com a un concepte negatiu, no hem d'ensenyar als infants de forma competitiva, quan el més gratificant és cooperar entre nosaltres. Cal tenir present que la competitivitat com a valor destrueix les relacions, doncs fomentar el menyspreu cap als altres. Doncs són obstacles, rivals, millors o pitjors.
A l'àmbit esportiu, també es fan esforços per evitar que la competició no sigui protagonista en edats de formació, moments en que aprenen mitjançant el joc, i el més important és adquirir hàbits saludables de cooperació.
Més enllà d'aquesta connotació negativa del concepte de competir i l'evolució cap a dinàmiques cooperatives, desde la tasca d'aprendre i millorar cada moment, a qualsevol circunstància de la vida, superant les dificultats per ser millor cada dia, millor persona, gestió de les emocions, millorar i formar-se.
Anem fomentan un procés de superació constant, amb nosaltres mateixos, vist així, competint amb nosaltres mateixos, millorant les nostres competències, desenvolupant el nostre propi talent, superant-nos cada dia, amb nosaltres mateixos, aprenen dels nostres errors.
Ho anomenem competitivitat sana
Ho iniciem amb l'aprenetatje de les emocions, la base de l'educació actual. Descubrir com gestionar-les, les habilitats que tenim i les nostres debilitats.
Ens ajudarà a entendre que tots tenim diferents capacitats, els infants no es formaran pensant que han de guanyar en tot, per el contrari es sentirant capaços.
Conceptes com l'autonomia personal, fomentar el treball en grup i la inteligència emocional, amb habilitats socials, empatía, resiliencia i asertivitat. Valorant l'esforç, el valor de col·laborar sent un més, aprendre dels errors com part del procés evolutiu, sent positius.
Llibres que ens ajuden
Per fomentar l'empatía
- El pirata de les estrelles d'Albert D. Arrayás
Una petita odissea a la recerca de l’empatia i l’amistat. Aquesta és l’aventura del pirata Ulisses el Barba-Roig. Un pirata que tenia tanta gana que un dia va decidir menjar-se totes les estrelles. Però com s’ho farà per arribar al cel? I què en dirà la lluna de quedar-se tota sola? Una divertida i delicada història amb sirenes, remolins de vent, balenes gegants, cofres amb tresors i moltes estrelles.
Un conte de cooperació...
Una rondalla popular catalana recollida per Joan Amades, un conte que ens explica el valor de l’esforç i el treball cooperatiu, un cargol que tot sol no pot aconseguir la seva fita, i ho aconsegueix gràcies a l’esforç i al treball en equip.
Per ensenyar a compartir...
"El peix irisat" de Marcus Pfister. Editorial Beascoa. El peix Irisat, gràcies a les seves escates de mil colors, és l’animal més bonic de l’oceà. Tot i això, es troba sol. Per què els altres peixos no volen jugar amb ell? Un llibre amb il·lustracions meravelloses que ens ensenya la importància de saber compartir.
Siguem feliços!
