Els infants de 0 a 3 anys necessiten un acompanyament molt personalitzat
Després d’estar durant un període de temps més o menys llarg cuidant el nostre nadó 24 hores i sentint una fusió molt intensa, és molt difícil preparar-nos emocionalment per a la nova etapa, en la què estarem separats unes hores cada dia.
La confiança amb el centre on anirà i amb les seves cuidadores ajudarà a fer aquest pas més fàcil, l'infant ha d'acostumar-se als nous espais, olors, nous hàbits, al taranna de les cuidadores i els companys, però estarant ben atesos i entretinguts.
És una etapa emocional de transició difícil per les famílies,però s'aconsegueix.
És important estar oberts als possibles canvis, perquè sovint al final de l’etapa de transició ens adonem que tot ha anat força diferent del que ens havíem imaginat.
La comunicació asertiva i la confiança serà el més important.
Busquem aquest suport i recolzament personal i emocional per poder fer el pas a l’escola bressol amb èxit. Experiències d'altres pares, amics, família o dels mateixos educadors, que any rere any reben nous infants, amb els infants dia a dia s'estableix un vincle que fa les diferents situacions més fàcils, amb les famílies també.
La acollida d'hora d'entrada, ha de ser cordial i comunicativa, amb la seguretat de que els nostres infants estaran ben acompanyats.
Cada infant necesita el seu temps, per assolir els diferents canvis, si ens mostrem segurs li aplanarem el procés.
Canvis
Quan entrem en el món de les escoles bressol per primera vegada tot és nou.
Ens hem d’acostumar al vocabulari, als canals de comunicació establerts, als horaris, al calendari, les rutines, la normativa de l’escola, el que caldrà portar…
És molt útil tenir-ho tot controlat abans que arribi el primer dia. D’aquesta manera guanyarem en tranquil·litat.
A l’escola ja ens aniran explicant tot el que cal portar, com serà el període d’adaptació i el que necessitem saber.
Adaptació
El període d’adaptació a l’escola bressol (uns dies o algunes setmanes) en què, de manera progressiva, el nadó es va adaptant a la nova rutina, comença a conèixer l’espai i l’equip educatiu i es va familiaritzant amb la sensació d’estar separat dels seus pares una estoneta cada dia. I els adults també ens hem d’acostumar a aquesta separació.
Aquesta adaptació es fa de manera diferent a cada escola, per tant, haurem de preguntar bé els detalls de com ho farem per tenir-ho preparat.
L’ideal seria poder-se agafar aquests dies o setmanes de vacances o permís per poder dedicar-nos a l’adaptació amb calma.
És un període delicat per a nosaltres i per al nostre fill o filla que s’ha de fer sense estrès i en la millor condició emocional possible.
Combinar l’adaptació amb la reincorporació a la feina és molt complicat. Cal intentar fer-ho abans, per poder dedicar un temps de qualitat a cada canvi.
Desenvolupament de l'infant
Els primers anys de vida són essencials per a desenvolupar-nos com a persones, l’etapa dels 0 als 3 anys es converteix en un moment molt important pels infants.
Són anys en els quals els infan ts van integrant tot allò que passa al seu voltant, absorbint com a esponges cada paraula, cada gest i cada mirada.
Les escoles bressol es converteixen en espais clau per al seu desenvolupament, espais on el vincle entre l’educador i l’infant és l’engranatge perfecte per al bon funcionament.
La relació que s’estableix entre l’infant i l’educadora repercuteix directament en el tarannà de les rutines diàries, les propostes d’activitat i la tranquil·litat i confiança dels infants. Quan es crea un vincle segur i estable entre l’infant i l’educador, els infants senten que tenen les necessitats cobertes amb amor i respecte i poden expressar-se i jugar amb confiança, desenvolupant la seva personalitat, amb autonomia i autoestima.
El vincle
El vincle és la relació afectiva que s'estableix entre dues o mes persones, és justament el que es crea les escoles infantils. Sent conscients de que tots els infants tenen gran capacitats i que aprenen a desenvolupar-les poc a poc, cadascú al seu ritme. En tot aquest procés els hi cal vincles afectius, que els acompanyi, fent que l'infant es senti segur amb les persones que l'envolten. El tacte afectuós, les mirades amb respecte i estima, l'ajudaràn a tenir confiança.
En els que l'envolten i en si mateix, les rutines també reforçaran la seva seguretat.
Persones que l'envolten
Com a protagonista del seu creixement i desenvolupament, l'infant necessita establir bones connexions amb totes les persones del seu entorn, a l'escola hi ha un conjunt de persones que tan directa com a indirectament formen part de la seva vida. Els educadors que passen moltes hores amb ell, i tota la resta del personal de l'escola.
Com a pares hem de mostrar confiança amb totes elles, així l'infant tindrà un ambient de confiança i crearà vincles amb més fàcilitat.
Doncs crear vincles no és gens fàcil, es creen amb molts elements, com són...
_ Les paraules, cada paraula que fem servir crea un impacte en l'infant, passant a ser un element clau per al seu desemvolupament.
_ El joc, com ja sabem els infants aprenen mitjançant al joc, les estones compartides amb altres, com l'educadora i els companys són moments especials, que ajuden a augmentar la seva confiança.
_ El contacte, els acaronaments, el tacte és un dels sentits més importants pels infants, doncs una carícia, donar-li la mà, són senyals clares de vincle afectiu.
_ Les cançons, compartir tonades amb els infants, tan per crear moments tranquils, com a música en moviment, creen un lligam entre les persones.
_ El ball, envers la música animada crear un ambient animat, de xerinola , fa que els infants interactuïn entre ells i l'educadora. Creant moments de confiança.
_ El canvi de bolquers, sovint a les escoles infantils hem de crear un ambient ge grup més que individual, aquest és el moment íntim per connectar amb l'infant, reforçant el vincle, les paraules tendres a cada acció, les carícies, eAquests moments donaran lligams de confiança.
_El menjador, acompanyar durant la seva alimentació, facilitant la seva autonomia a mesura va creixent. I ajudarà a fer més fort el vincle al mateix temps que es cren bons hàbits alimentaris.
_ Les mirades, les de complicitat, la de ves amb compte, la que dona permìs per fer una cosa, o dona tranquilitat. Juntament amb els somriures són molt importants per la comunicació no verbal, aquella que n o necessita cap paraula.
_ Les paraules, més que el que diem és el nostre tó, aquest dona seguretat.
A l’escola es poden establir diferents vincles amb els companys i companyes, les educadores i les famílies.
Els vincles afectius reuneixen les següents característiques:
- Tenen una naturalesa afectiva.
- Han de ser perdurables.
- Han de ser singulars, únics, donant pas a una relació especial amb cada persona.
- Ha d’entrar al joc la proximitat.
- Apareixen davant la interacció continuada i prolongada.
Els vincles afectius, a més a més, depenen molt del tipus d’ interacció que es pugui establir. Així doncs, una interacció de qualitat donarà peu a un vincle afectiu de qualitat.
L’existència del vincle educatiu requereix capacitat per vincular-se emocionalment i aquesta capacitat està marcada per l’experiència vital en la primera infància.
