" Escola de Grans"

Adaptació dels alumnes que comencen la seva escolaritat a P3

Quan arribar el moment d’anar a “l’escola de grans”, encara que ja hagin anat a l’escola infantil, d’alguna manera és el moment que deixen de ser "els nostres nadons” tot i que evidentment seran els petits de l’escola, començant a fer-se grans.

Sabem que els inicis de l'escolaritat dels fills és un moment delicat per a ells i inclòs per tota la família per això sabem que la incorporació dels alumnes a P3 requereix tenir cura d'aquest procés per tal que sigui el més favorable possible. En vistes a facilitar-lo, a l'inici de curs, es convocarà una reunió específica en la què es donaran tots els detalls, mecanismes per a que rebeu la informació necessària d'aquest procés d'adaptació i de l'evolució de la marxa escolar dels vostres fills i filles.

La importància d'aquest procés fa que es tingui una cura especial i que alguns aspectes del funcionament general de l'escola estiguin adaptats durant la primera part del curs.

La mestra us mantindrà al corrent de tot allò que sigui necessari. De tota manera, cal que les famílies entengueu que sota la seva responsabilitat hi ha més de 25 alumnes amb les seves respectives famílies molt interessades en què els seus fills i filles s'incorporin satisfactòriament a aquesta nova etapa de la seva vida.

 L’assistència a l’escola, suposa per els infants,familiaritzar-se amb les persones,els espais,amb els materials desconeguts fins ara. 

Descobrint pautes de comportament de grup on hauran desenvolupar-se.

El període d’adaptació o familiarització es el temps reservat per afavorir la creació d’una imatge positiva de l'escola, tan infants com per  pares.

 És pretén fomentar les relacions entre els infants i els seus educadors    d’una manera progresiva i agradable, això permet als infants adaptar-se als nous espais, temps i materials, incorporant l’escola a la seva vida, acceptant la sortida del mitja familiar.

Aquest període exigeix una dedicació especial, per part dels pares, doncs hauran de reorganitzar-se, per poder arribar a cumplir el programa, que de vegades no és gens fàcil.

És important intentar portar a terme aquest període, doncs facilitarà a     l’infant i al equip educatiu, donant-vos la possibilitat de crear els primers contactes directes amb el centre.

                               

Consells
_ Sense cap dubte. Penseu que l’escola és un lloc segur, positiu, especialment creat per els infants.

_ Tenir una bona comunicació amb el tutor del vostre fill,  al principi ja. 

Amb confiança.

_ Participeu  amb l’escola.

_ Respecteu l’ assistència i els horaris.

_ Interesseu-vos per l’aprenentatge del vostre fill cada dia.

Pot ajudar:

_ Haver visitat l’escola amb el nen o nena. Coneixen així els espais principals, els educadors i potser algun company, aquests fets els hi donaran seguretat.

_ Implicar a l’ infant en la comprar del material, uniforme, motxilla, bata....

_ Li podeu explicar les rutines bàsiques que realitzarà.
_ Porteu-li a l’ escola vosaltres mateixos, els primers dies, si és possible, també anar a recollir. O be mirar de que sigui sempre la mateixa persona.
_ A l’hora d’acomiadar-se, potser pot arribar a plorar, l’hem de consolar, però sense allargar massa el comiat. 

Li heu de recordar que vindreu a recollir-lo, mirant de fer entendre, per exemple:

_ Vindrem a buscar-te per dinar, o per berenar....

                                         

Infants nascuts a finals d'any!

Comparant infants nascuts a l’inici d’any amb els de finals d’any.

Les comparacions no són bones, però cal que ens adonem d'algunes diferències, que segurament amb el temps no es notaran i sempre hi ha infants més desenvolupats que altres per diferents causes. Ara bé és normal que un infant nascut a primer d'any tingui la seva capacitat d'atenció que un de final d'any, sobre tot si ens referim a edats primerenques. 

El sistema educatiu s’estableix per l’edat cronològica de l’infant, no evolutiva de l’infant. No contempla que els infants de finals d’any  son realment més petits, i poden tenir una gran diferència amb els més grans, i això pot arribar a afectar la seva autoestima.

Aquestes diferències poden ser tant físiques com d’intel·ligència, doncs fa referència al seu procés maduratiu. 

Dependrà de cada infant , doncs cada infant és un món, també influiran diferents aspectes, com la classe social, l’estructura familiar.

Quan la diferència entre els infants d’una mateixa classe, és de deu mesos, no es pot demanar el mateix progrés curricular, la preescriptura i la prelectura, inclòs a nivell psicomotriu, el fet simple de poder-se cordar les sabates. Per aquesta raó s'ha de poder individualitzar l'educació de manera que els conceptes a asumir varien segons el procés de cada infant.

Hi ha una diferència madurativa molt important, que s’ha de valorar. Que no es contempla al nostre sistema educatiu. I s'ha de contemplar ja no tan per el nivell comparatiu sinó perquè l'infant no s'ha de veure diferent a la resta. Tant per tant el missatge a de ser que tots són igual de diferent!

Haurien de contemplar que ara no passa tant, doncs els infants tenen més estimulacions al anar de més petits a les escoles infantils.

Hi han països com a Àustria, Suècia, República Checa, Irlanda, Països Baixos o Rússia, on ho contemplant, iniciant l’escolarització en diferents períodes depenen del naixement de l’infant, quedant  cada generació dividida en dos grups, els de primers d’any i els de finals d’any.

No es deu etiquetar, evidentment, a aquests alumnes per la seva manca evolutiva, doncs és totalment normal,  s’ha de tenir en compte que els infants nascuts al gener dels que han nascut al desembre, no nomes es un any de diferencia, també és un terci de la seva vida, el nivell d’exigència maduratiu no pot ser el mateix.  

Aquests fets, moltes vegades han portat a terme que infants amb procés evolutiu normal, amb grans capacitats intel·lectuals, acabin en garantia social. Limitant el seu procés d’aprenentatge per les exigències desproporcionades que han hagut d’assolir. Havent així de repetir curs en algun moment de la seva educació,  o bé ho arrosseguen durant anys no aproven el graduat escolar,etc...

Aquesta situació pot afectar la seva autoestima, s’ha d’actuar abans de que sigui massa tard, creant un teixit educatiu just per a tots.

Hi ha estadístiques que ens indiquen, que els infants nascuts a finals d’any , han repetit algun curs, i inclòs pot condicionar el seu futur. 

Ja hi ha escoles que separen els alumnes per mesos, doncs d’aquesta manera les diferencies son menors, i l’educació és més personalitzada.

El sistema educatiu ha de procurar mecanismes institucionals, per corregir les desigualtats escolars lligades a aquest factor o qualsevol altre.

Altres aspectes també podrien valorar-se, l’estimulació, socialització, parlant molt amb ells des de ben petits, escoltant música.                       

Els hi beneficiarà força la capacitat de comprensió i relaxació.

Adaptació a l' Escola Infantil

Període d’adaptació a l’escola

Temps per conèixer l’escola, descobrir-hi coses interessants, adequar-la a les seves necessitats i preferències i d’aquesta manera poder-ne gaudir.

D’aquest temps en diem PERÍODE D’ADAPTACIÓ.                                    I això no és sinó el camí o procés que viu el nen/a en el pla dels sentiments (afectius, socials, intel·lectuals), tot valorant el que suposa la  separació de la família i el que el seu ingrés a l’escola li pot arribar a oferir.

L’escola infantil constitueix el marc de vida dels infants que hi assisteixen durant un període de temps diari, que pot variar entre unes poques hores i una jornada sencera

Es el període més important i de més transcendència per la vida del infant, cal esforçar-se totalment per que aquest pas es desenvolupi de la manera més adequada.

Implica un procés de separació, deixant pas, poc a poc a un nou “apego” que requereix l’ intervenció de la família, l’escola i l’infant.

  

Primers dies, és important que respecteu el que l’escola proposa per establir aquest període. S’ha de fer de forma esglaonada, amb constància, adaptant-se a la resposta de l’infant. Establint amb els educadors un horari pautat progressiu fins completar-ho al horari habitual.

Es molt important que enteneu que no tots els nens i nenes s’han d'adaptar a un mateix ritme, és tracta d’una conquesta personal que passarà per diferents períodes, tindrà alts i baixos. En aquest període es normal que    l’infant cregui que l’heu abandonat, pot manifestar disgust i angoixa.      

Heu de recordar que per els infants la mesura del temps és fa molt més llarga que per els adults. Degut també a que no tenen esquemes temporals per poder comparar.

Els infants sentiran pors, al estar entre el adults desconeguts, en llocs nous, on no saben com orientar-se.

Per vosaltres també suposa una situació emocional dura i difícil        

Hauran sentiments de culpa, abandonament, desconfiança. Normalment els pares manifesteu més nerviosisme que els infants, per vosaltres també serà un període dur,  això es transmet als fills, i pot augmentar l’angoixa de   l’infant.

El temps i l’ajuda dels educadors facilitarà tot aquest procés. 

Recordeu, que no tots els nens i nenes son iguals, n’ hi han que des de el primer dia la seva conducta és més positiva i d’altres que passen per diferents moments, el mateix us passarà a vosaltres

Símptomes d’adaptació a l’escola:

• Escurçament de les possibles rebequeries amb la progressiva participació en jocs i activitats.
• Relació amb altres infants.
• Relació voluntària amb els educadors.
• Acceptació als nous espais per activitats determinades.
  
  Com reaccionar:

• Mantenir la constància, no deixeu de portar el vostre fill a l’escola, serà igual o pitjor.
• Portar-ho amb anterioritat, per que vagi coneixent el centre.
• No allargar molt els comiats, mostreu seguretat i alegria.
• Parlar amb els educadors de l’evolució de la adaptació.
• Quan surt de l’escola, compartir les experiències viscudes a l’escola.
• Es convenient que sigueu els pares qui el porteu a l’escola, durant almenys tot el procés d’adaptació.

  
  Símptomes de inadaptació a l’ escola:

• Durada del plor.
• Aïllament permanent.
• Rebequeries continues.
• Hiperactivitat.

Tristesa i quietud, davant les activitats.

Normalment aquest símptomes de inadaptació solen anar variant però en altres continuen, davant d'això haureu conjuntament amb l’escola de demanar ajuda professional, que us ajudaran a albergar les possibles causes. Per això la col·laboració de les famílies és fonamental per una bona adaptació a l’escola.

Aquests llibres I d’ altres, segur que us ajudaran:

                        

FINS AL VESPRE! MIQUEL I ANNA ALA GUARDERIA FAN…

JEANNE ASHBE, CORIMBO, 2001

Dia d’ escola, L’ Arnau es prepara a casa per el seu primer dia a l’escola, amb il·lusió, a l’ arribar té por, és queda trist, fins que coneix a la Clara....

Un conte per explicar quan l’infant començar anar a l’escola.

El país de les carbasses...  Al país de les carbasses, un país molt llunyà, avui es un dia molt i molt especial.  Començar l’escola per menuts i grans, però sempre hi ha algú que no vol anar.

-A casa de les carbasses, la Margarida, la filla menuda, no n’ està gaire convençuda:                                                                                              

 _ Si no se les cançons que canten a l’escola, semblarà que sóc tanoca i ningú hem dirà ni hola.                                                   

• La germana gran li diu: _ No t’amoïnis per això ja tindràs temps a l’escola per aprendre les cançons, l’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!        
• A casa dels carbassons, en Daniel està trist i nerviós perquè li fa una mica de por conèixer als companys nous.  El pare li diu: _ Daniel no t’amoïnes tant, ben segur que a l’ escola trobares algún nen amb qui t’avindràs. L’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!
• A casa dels carbassins, la Roser plora i somica: _ Qué faré jo sense nines, ni totes les meves joguines. La mare li diu: _ Apa, si a l’escola n’hi ha moltes joguines i a més tindràs amics i amigues. L’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!
• A casa dels carbassens, en Pere també rondina, perquè li espanta una mica l’enrenou del primer dia, la mare li diu: _No t’amoïnes tant, la mestra et donarà la mà, i la por de seguida fugirà.                                                                                                  L’escola t’agradarà, ja veuràs que bé que t’ho passaràs!!!.
• Al país de les carbasses avui és el primer dia d’escola, la Margarida, en Daniel, la Roser i en Pere, hi van molt contents perquè saben que a      l’escola...
  S’HO PASSARAN D’ALLÒ MÉS BÉ!!!! I aquest conte s’ha acabat, perquè el timbre de l’escola ja ha sonat!!!!
                      

El paper dels adults a l' Escola Infantil

                                     

Paper dels educadors

L’educador infantil realitza el paper de tenir cura, d’escoltar i observar els infants, envers el joc aprenen, facilitant així el procés d’ensenyament i aprenentatge, augmentant la pròpia curiositat i imaginació dels infants.

Els infants quan jugant no tenen la intenció d’aprendre, però som els educadors els que farem possible relacionar el joc amb l’aprenentatge, facilitant el desenvolupament cognitiu, psicomotor, afectiu i social.

Afavorint  les relacions, donant estabilitat emocional, seguretat en si mateix amb paciència, ensenyant la capacitat per gaudir de les coses petites, establint límits, amb expressivitat i sensibilitat per la comunicació verbal i no verbal, amb  la capacitat  d’avaluació envers l’observació. 

Afavorim la relació amb els pares amb empatia, entenem el seu punt de vista amb capacitat d’escoltar, respecte i intimitat personal i familiar.   

Com ha pares, heu de respectar els educadors i les seves accions, com les normes del centre facilitar la trobada amb l’infant amb confiança, això donarà seguretat al vostre fill.  Col·laborar i participar amb l’escola.                                                              

Els educadors hauran de respectar la vostra forma d’educar als vostres fills. 

La família i l’escola, no teniu les mateixes funcions, però, compartiu un objectiu en comú: el creixement, benestar i desenvolupament equilibrat del vostre fill o filla. El contacte diari crearà un intercanvi d’experiències, que facilitarà l’educació de l’infant.

La socialització, s’inicia en la família, l’escola, el grup d’iguals.     

L’entrada de l’infant a l’escola suposa una ampliació del seu món social, el qual implica per l’infant la construcció de vincles afectius emocionals amb les educadores i altres adults de l’escola, amb l'espai, amb els companys i els objectes.

Generar valors lligats a un grup social, mitjançant pautes de conducta, normes actituds i rols, que van a facilitar la integració i les relacions amb altres. Evoluciona conjuntament amb l’autonomia. L’autonomia personal és una condició necessària per la llibertat individual

Hàbits d’autonomia, els cuidadors han de proporcionar a l’infant cura, proporcionant els medis perquè aconsegueixi cuidar-se a si mateix en la mesura que les seves capacitats li permetran.

Desenvolupament soci afectiu, la afectivitat és una necessitat primària, és manifesta des de el naixement. La cultura i l’ambient son importants per el seu desenvolupament. 

                                    

Desenvolupament afectiu de 0 a 3 anys,

Orientació i senyals de figures, els primers mesos és quan el nadó s'ha sent atret pel rostre humà, el tacte, la temperatura, primer no distingeixen, si són conegudes o no, però els mira i els somriu. 
Més endavant aprenen a reconèixer a les persones que els cuiden, però poden acceptar cures d'altres persones que no coneixen sempre que segueixen les pautes dels quals coneixen.

                                    

 De 3 a 6 mesos, a aquesta edat ja poden reconèixer a les persones conegudes, però encara no rebutgen als desconeguts. Les seves respostes són més intenses cap a les persones que coneixen, tot i que és petit, és el període més fàcil per adaptar-se a l’escola.

De 6 mesos a dos anys, mostrarà preferència cap els coneguts, tindrà por als desconeguts, i ho manifestarà amb rebuig i plors.

A partir d’aquesta edat, heu d’afavorir el procés d’adaptació, donant el temps que l’infant necessita per arribar a establir el vincle de confiança amb l’ambient i les persones de l’escola infantil.

I aportant-li seguretat i confiança amb el nou món que l’envolta.

                          

De 2 a 3 anys, La relació amb els seus estarà consolidada, alhora que ja són més independents, gràcies a l'adquisició de l’autonomia. Potser voldrà anar a l’escola per el joc, activitats o inclòs per tenir companys de joc, però, el seu caràcter està més format i costarà més  l’adaptació a l’escola.

Els nens a l'edat de 2 anys són més conscients del seu entorn físic, descobreixen noves formes d' entretenir-se i comencen a interactuar amb altres petits formant-se així els primers llaços d'amistat.

                             

Habilitats relacionades amb la higiene, el menjar, descans i aspecte físic. Comunicació, l’objectiu és millorar la comprensió i la transmissió. Resolució de conflictes amb iguals.

Com a part de la interacció, els educadors ideen dinàmiques perquè cada nen es posi en contacte amb la resta del grup.                                          

Els jocs amb els seus noms poden ser un bon punt de partida.

Des de molt petits ens ensenyen la importància del compartir.                  

L'anomenat “egocentrisme infantil” és clarament evitat o tractat a través d'activitats conjuntes  que ajuden als nens a apreciar el material educatiu, cuidar-ho i cedir-li-ho al company com una mostra de despreniment.

A causa que no tots els nens reaccionen de la mateixa forma,              Els educadors han d'estar sempre preparats per corregir als infants, explicant-los que existeixen altres joguines igual de maques que poden utilitzar.

És un procés de vegades llarg que necessita de molta paciència.

L' Escola Infantil

Escoles Infantils

Ara ja està acabant l'estiu, alguns del més petits tornaran a l'escola d'altres iniciaran aquest període, alguns pares ja coneixeu el funcionament de l'escola infantil, d'altres iniciar-eu aquest procés, aquí trobareu una mica d'informació per conèixer aquest entorn, espero que us sigui de suport, molta sort en el procés.

L'Escola Infantil

És un establiment educatiu, de gestió pública, privada o concertada (privada de gestió pública), que forma a nens entre 0 i 3 anys. Els encarregats de supervisar als menors són professionals a l'àrea de l'educació primerenca, educació preescolar o educació infantil i el seu treball consisteix no només a supervisar als nens i donar l’atenció necessària per la seva edat, sinó també a encoratjar-los a aprendre d'una manera lúdica mitjançant  l'estimulació de les seves àrees cognitives.

Quan el portarem a la llar d’ infants?

Aquesta és la pregunta més qüestionada del pares i mares, l’heu de portar quan us sigui necessari, en aquest moment social que viviu, heu de tenir clar que si la vostra vida laboral és activa, la llar d’infants està al vostre abast en tot moment.

En moltes ocasions, després de la fi de la baixa maternal, els nadons  s'incorporen a la guarderia. A partir dels 4 mesos.

 Aula de nadons

Amb aquesta edat qui ho passa malament sou vosaltres, els pares.

 El nadó està ben atès per les educadores (alimentació, higiene, son, contacte i afecte) .

En les primeres setmanes, fins que no agafeu la confiança, la seguretat de que el vostre fill estarà bé, el ritme i l’hàbit de deixar el vostre fill a l’escola, patireu, us heu de anant mentalitzant amb temps, buscant l’escola i coneixent l’espai i els professionals que estaran al cuidat del vostre fill o filla.

Els pares creieu que heu d'ocultar les vostres inseguretats, temors, dubtes, recels, vacil·lacions als vostres fills perquè els creieu fràgils, perquè creieu que heu de protegir-los. 

Però els vostres fills (des de nounats!!) ja perceben les vostres emocions. No entenen de paraules però sí de sentiments. 

Els vostres sentiments desprenen una energia i aquesta energia acompanya a tots els vostres actes.

Per tant, si us sentiu culpables, si teniu dubtes i esteu patint encara que ho calleu, el vostre fill ho percep, ho absorbeix i també ho pateix.

Si parleu amb el vostre fill de com us sentiu, ja sigui alguna cosa positiva com alguna cosa negativa, encara que sembli el contrari, li estem transmetent pau. 

L’infant quan més petit sigui, més fàcil serà l’adaptació a l’escola.

Com valorar l’escola infantil, una bona escola infantil ha de ser aquella que no es limiti a "vigilar" als nens, sinó que els hi proporcioni un ambient acollidor, en el qual professionals formats disposin d'una base adequada per al seu desenvolupament.

L'escola ha d'oferir confiança i seguretat a les famílies i als més petits.

Si els pares es troben satisfets amb l'elecció, serà més fàcil que els seus fills acceptin i s'adaptin ben al canvi. 

És aconsellable que la guarderia es trobi a prop del domicili familiar. Els amics que faci el vostre fill en la escola infantil també seran els seus amics de veïnat.                               

Els pares heu de visitar diverses escoles i informar-vos sobre el funcionament i  l'organització de cadascuna d'elles. 

Per a això, és necessari tenir una mica de temps per estar allí i observar la relació del personal, com es parlen i es comporten entre ells i amb els nens.

 Si l’infant ha d’anar al finalitzar la baixa maternal, durant l’embaràs podeu començar a visitar les escoles, el dia de la visita convé fer totes les preguntes que cregueu necessàries. Aprofiteu l'ocasió perquè no us quedin dubtes, si és possible. 

Tots els centres, tant públics com a privats, han d'ajustar-se a la normativa de la LOGSE (Llei d' Ordenació General del Sistema Educatiu), però encara que la majoria compleix les normes, és convenient visitar les instal·lacions i comprovar que efectivament és així.

Possibles preguntes, horaris necessaris, heu de demanar l’horari que necessiteu, que l’escola el cobreixi.                                                 

Quants nens en cada classe? Quant més petits són els nens, major és l'atenció que necessiten. Segons estableix el marc legal, el nombre de nens per classe està directament relacionat amb l'edat que tinguin. Per tant, només poden estar: 

_ En el cas de nens menors de 12 mesos, 8 nens per classe. 

_ Si tenen entre un i dos anys, 20 nens per classe. 

_ De dos a tres anys, uns 25 nens per classe.

Com ha de ser l'espai i les instal·lacions de l'escola?

L'espai ha de ser ampli i exclusiu, amb accés independent a l'exterior. Per cada nen, el centre ha de disposar de dos metres quadrats mínims a les sales. A la zona corresponent els menors de dos anys, les àrees de descans i higiene han d' estar diferenciades.

Cal saber també que hi ha una sala d'utilització múltiple. El menjador, per exemple.

És obligatori que hi hagi un pediatre i algun especialista en educació especial?

No és obligatori que hi hagi un pediatre, però és convenient que ofereixin aquest servei mèdic, que té una funció de prevenció. Si el vostre fill té algun tipus de necessitat educativa especial, el centre haurà d'aportar recursos humans i materials de suport determinats per l'administració educativa corresponent.

I el control higiènic?

Existeixen controls periòdics per part de les autoritats competents per comprovar el perfecte estat dels centres, que han de complir les ordenances que assenyala la legislació vigent, i també comptar amb un espai apropiat per al menjador i la cuina. 

Els pares poden visitar la cuina i fer preguntes sobre el menú, per exemple.

    

               

Com ha de ser la zona d'esbarjo?
Per cada nou aules, amb una superfície no inferior als 75 metres quadrats, totes les escoles infantils han de disposar d'un pati exterior de jocs, exclusivament del centre escolar.

Preparació acadèmica dels educadors: 

Els cuidadors o educadors que atenguin als nens entre 0 i 3 anys han de tenir, com a mínim, un títol de Jardí d'Infància, i els que atenguin als nens entre 3 i 6 anys han de ser Mestres d'Educació Infantil.         

 El més important

Alhora de seleccionar la futura escola del vostre fill, us heu de trobar a gust i tranquils, que us tractin amb confiança, visiteu l’escola sense presses, adaptant-vos als horaris de visites, doncs us podran oferir l’atenció que necessiteu , aclarint els vostres dubtes i informar-vos de tot el funcionament de l’escola infantil.

Preneu la decisió a casa, tots junts. Una cop estigui clar, aneu a reservar plaça, i aquesta part la tindreu ja coberta.

Si el vostre fill o filla encara ha de néixer, quedeu amb l’escola per anar a presentar al nadó, i aquí ja confirmareu, la data exacta en quan haurà de començar a anar a l’escola. Segurament haurà de fer un període d’adaptació per familiaritzar-se amb els cuidadors i l’espai en el que haurà de conviure. 

Això farà que el distanciament amb vosaltres sigui progressiu, i no patireu tant.

Tracte a nivell individual:

_ Entrevista família- educadors abans que els infants comencin a anar a l’escola infantil, serviran per a conèixer-se mútuament.

_ Contacte diari, canal d’intercanvi, rebreu i donareu informació puntual, afavorim una millor relació. En algunes escoles la comunicació també es realitzarà mitjançant l’agenda personal del vostre fill, on us informaran diàriament de com a menjat, defecat, descansat i qualsevol  altre detall puntual.

_ Entrevistes puntuals, al llarg del curs escolar, sempre que les famílies i els educadors ho creieu necessari. A l’inici, el vostre fill o filla a l’escola, es realitzarà una entrevista en la qual informareu de tot el procés de l’infant durant la seva vida, embaràs, part, alimentació, hàbits de descans, ambient en el que es desenvolupa.

_ Programació del curs, objectius, formes de treball, etc.

Nivell col·lectiu

• Reunions general de tota l’escola i per nivells, on es parla de cada grup.
• Xerrades sobre diferents temes.
• Activitats diverses, tallers o festes.