Ensenyem als Infants amb emoció

Ensenyem amb emoció

He parlat en diferents ocasions de les emocions, la importància de les emocions a la nostra vida i com saber o voler gestionar-les.

Les emocions són de diferents colors com els hi expliquem als nostres infants però son ben comuns perquè tots hem tenim.

 “Ensenyar a gestionar  les emocions és diferent de reprimir-les”

Els sentiments estan lligats a la nostra vida, però poc és el reconeixement que han tingut, ha estat arrel de que la neurobiología ha començat a l’estudi científic de les emocions, qüestionant així les teories diferents, doncs les emocions es consideren beneficioses en el procés de la raó, sen així importants d’estudiar.

• Àmbit del coneixement en plena expansió.
• Aporta dades rellevants per a la pedagogia i didàctica
• Aporta evidències a propostes derivades de la recerca didàctica.

Sentir emoció amb el que fem i compartir-ho és el que ens cal

Mirem de valorar només el fet de fer les coses que fem dia rere dia amb emoció, qualsevol acte, feina, gest. Ara parlo de l’emoció des de les ganes de fer o transmetre a nosaltres mateixos i als que ens envolten.

Doncs moltes són les teories però sabem que quan vivim amb passió, quan valorem allò que fem i sentim amb emoció, podem transmetre  des de el plaer de fer-ho. Amb Il·lusió!

Si ensenyem amb emoció podrem fer-ho gaudim del que fem i al mateix temps ho aprendran amb més facilitat.

Els infants aprenen des de el primer moment de vida. 

Mitjançant l’atenció que reben, l’afecte, la imitació i experimentació envers el que els envolta, el joc és el millor recurs que tenen o tenint.

 Els humans aprenem principalment per imitació.

 En aquest procés hi tenen un paper clau les neurones mirall.  “L’emmirallament” no només es dóna en aspectes d’actuació sinó també a nivell emocional.

Per aquesta raó en de:

·         Ser coherents amb les nostres emocions i les nostres actituds

·         Les activitats han de ser participatives i creatives: que permeten a tothom aportar i aprendre. Cadascú des del seu nivell.

·         Tenint i induint actituds positives i constructives.

·         Fomentant el plaer intel·lectual i el plaer derivat de la interacció social.

·         Reconeixent l’esforç i la implicació.

El cervell no és un òrgan “acabat” quan naixem.

El cervell és modifica, va canviant tan en la seva forma com en el pensament i el sentiment, influint així en la conducta. Aquests canvis són el resultat del que anem memoritzan i aprenem al pas de tota la nostra vida.

Durant la infància aquest procés es molt més eficaç, doncs l’eficiència de l’aprenentatge que va modificant el cervell, viu en les emocions.

El nostre cervell té dos hemisferis molt diferenciats a nivell funcional:

• L’hemisferi dret controla els aspectes emocionals 

•L’hemisferi esquerre controla els aspectes racionals

Qualsevol presa de decisions es emocional

Això implica que:

• Les emocions regulen el què decidim aprendre i quan ho fem

• Sense emocions no hi ha aprenentatge, tan positiu com negatiu.

Amb una actitud “anem a aprendre junts”

“Amb  implicació personal, curiositat, indagació i expectativa de la descoberta”

Amb empatia!

Eines d’estimulació per l’aprenentatge des de l’emoció

El Joc

Com ja saben els més petits mitjançant el joc aprenen. Envers el joc simbòlic, per imitació poden assolir conceptes, joc amb grup envers els altres inclòs en els jocs lliures son eines essencials per créixer.

Els Esports

Fer esport és clau per l’aprenentatge, genera dopamina, neurotransmisor del cervell, que ens obre la curiositat i la motivació. Despertant així la sensació de plaer. En grup ens ensenya normes bàsiques, d'interacció i col·laboració, el compartir i el plaer de transmetre uns i altres les emocions del moment que vivint, ensenyant així a créixer.

Dibuix o Plàstica

Els infants envers el dibuix connecten al seu món interior i l’expressen.    

Reforcen la psicomotricitat, els àmbits sensorials i cognitius i les emocions.

La Música

Estimula, ensenya, anima i relaxa. Aprenen escoltant i entonant o cantant. 

La música és essencial pel desenvolupament emocional.

Que ens reforça l’emoció?

Davant de tot la motivació. La voluntat de fer-ho.

L’atenció, la curiositat i la implicació.

Per un bon aprenentatge la memòria es esencial, el poder relacionar i acumular, dona pas a pensar per un mateix, valorar les pròpies emocions creant així la memòria significativa. Expressant individualment i alhora emfatitzant amb altres. 

Si esteu interessats entreu a: Neurociència educativa   

Viure amb emoció cada experiència ha de ser el primer i principal objectiu d’una educació respectuosa amb la identitat de la infància! 

Anem a aprendre junts!

Sostenibilitat en l'educació

Educació per una vida Sostenible

Per un futur més acollidor...

Si analitzem el fet de que el millor aprenentatge és mitjançant el joc, entendrem que envers la manipulació i experimentació assolin millor tots els conceptes, si a més a més tot això ho fem a l’exterior i amb llibertat, l’aprenentatge serà molt més assolit, ens omplirà de coneixements i molt més important encara, de felicitat.

Si aprenem dins del ventall de la diversitat cultural al voltant del món estarem d’acord que és imprescindible preservar el medi que ens envolta. Per aquesta raó haurem d’enfrontar la crisis climàtica dins de l’educació com a base educativa, creant hàbits sostinguts dins de les escoles i al nostre entorn.

Els Infants

Els infants són veritables esponges que absorbeixen tot el que veuen i els ensenyem, quan parlem d’educar per la sostenibilitat no es tracta de posar un altre assignatura  i donar una classe de preservació natural.

És afegir un altre valor essencial per la vida, com el respecte, la empatia, passant a ser una manera de vida, al tenir cura d’un mateix i dels que ens envolten i del que ens envolta.

Com?

Igual que aprenen a cantar,  ballar,  escriure, fer poesia, fer coses amb les mans,  vestir-se  i rentar-se, parar la taula, actes que fomenten lo quotidià.

Com cultivar el seu hort...

 El respecte per la diversitat, la cura del planeta, la igualtat... valors essencials per tenir una vida més acollidora.

Sabem que no tots aquests valors estan tan fomentats al nostre dia a dia, però hem arribat a un punt en el que li hem de donar impuls, la educació ambiental té una necessitat d’emergència.

Per aquesta raó des de l’acció educativa en de plantejar unes bases essencials de crítica per millorar el medi ambient.

 Formant part de les mobilitzacions davant la crisi climàtica, per fer força als impediments dels governs per preservar el nostre planeta.

Convertir la nostra vida en preservar, exigir que  aquesta és la manera de viure, doncs les conseqüències poden ser nefastes si no  assumint el fet d’un col·lapso ambiental, que podem evitar si ens posem en marxa.

Un món millor

Creant una xarxa de col·laboració i cooperació. 

Creixent progressivament cap a la conservació, des de els nostres petits.

Estem avançant mica a mica, cada dia hi ha més escoles que ja veuen que la sostenibilitat és una prioritat en el seu projecte de centre. 

Moltes tenen projectes per reafirmar i defensar el medi ambient. 

Però reciclar, fer una sortida a l’any a un espai natural, incloure una lliçó a l’aula com el canvi climàtic ja no són suficients, ha de convertirse en un medi de vida.

Ha de ser una prioritat!

La sobreexplotació dels recursos naturals, la pèrdua de la biodiversitat, toxicitat de residus, contaminació d’aire, aigua i sòl deriven a una mala pràctica, tan d’actuació com econòmica. L’escalfament global planteja un escenari força difícil.

Per aquestes i moltes més raons cal una sensibilització, conscienciació i actuació dins de l’àmbit educatiu i familiar. Veïnat i associacions...  

Recursos Naturals

Hem de plantejar-nos com els utilitzem:

• Com fem ús de l’aigua
• Com obtenim l’energia i com la consumim
• Com produïm i consumim
• Com ens alimentem i quin impacte té la nostra alimentació
• Quantes deixalles produim

                        I moltes més...

Si eduquem per la sostenibilitat a l’escola i a casa com a medi de vida, des de l’aigua, l’alimentació, la preservació de la biodiversitat, l’energia, la salut, els residus. 

Consum responsable!

Per on comencem i on anem? Doncs comencem per les accions puntuals i anem a l’ambientalització de l’escola. Els iniciats en els temes ambientals planifiquem una sèrie d’accions puntuals al llarg del curs escolar lligades a les ciències de coneixement del medi, organitzem sortides a l’entorn natural més proper mitjançant la contractació d’una oferta variada d’activitats d’educació ambiental.

El Programa d’Escoles Verdes ofereix una programació rigorosa i orientada mitjançant els programes d’acció, crea grups de treball estables formats pels comitès ambientals d’alumnes i mestres, disposa de l’assessorament i supervisió d’agents externs que guien el treball del centre, organitza espais de trobada i intercanvi d’experiències entre alumnes i escoles, i disposa de tot un conjunt de recursos educatius per treballar la sostenibilitat a l’aula.

Quan l’escola es troba en aquest punt, ja ha incorporat la sostenibilitat en el seu projecte educatiu de centre, és a dir, que la comunitat educativa sap que la sostenibilitat representa una línia estratègica per a l’escola.

Per tant, l’èxit i la continuïtat d’un projecte ambiental d’aquesta tipologia estan pràcticament garantits.

I des de casa fem un consum responsable, contribuirem a un futur millor.

Mitjançant els contes poden apropar-nos a la sostenibilitat:

EL SENYOR RIU és un conte que vol sensibilitzar els infants sobre la realitat del cicle de l’aigua a través de la història d’un riu, que es presenta com un personatge misteriós que neix a les muntanyes, ens fa gaudir de la remor de l’aigua, ens dibuixa el paisatge, permet la vida dels animals i les plantes i finalment també fa funcionar els molins i les fàbriques i ens proveeix d’aigua per beure.

El senyor Riu ha estat escrit especialment per al programa Va d’aigua per Teresa Duran (Barcelona,1949), una de les autores de literatura infantil catalana més reconegudes, doctora en pedagogia, amb més de 100 llibres per a infants i joves, i ha estat il·lustrat per Mercè Tous (Barcelona), llicenciada en Belles Arts, i una de les dibuixants emergents del nostre país.

Es tracta d’una proposta per apropar el riu (i el cicle de l’aigua) a nens molt petits, a través de l’emoció i de l’art de la narració.

Entre altres...

Reciclatge, lleialtat i altruisme defineixen aquest llibre, la importància de que les escombraries no desapareixen per art de màgia...

Han aprovat concessions de subvencions destinades a entitats sense ànim de lucre per a finançar projectes i activitats de la sensibilització i participació ciutadana en matèria d’acció climàtica, prevenció residus plàstics i ecosistemes aquàtics continentals, que estiguin realitzats durant l’any 2020 dins l’àmbit territorial actuïn de forma coordinada amb els municipis.

 I si poguessis dissenyar la teva pròpia ciutat?

Una ciutat sostenible i respectuosa amb la vida, la salut de les persones i el medi ambient?

Segur que així ha de ser i si la construim des de baix, des de els arrels, des de els nostres infants, serà sense cap dubte millor, serà fantàstica, deixem que puguin fer-ho. Ajudem a fer-ho...

Fem un món millor!

Infants i educació, família i escola!

Infants i Educació

Els infants s’eduquen en dos contextos diferents (família i centre educatiu) i, de vegades, un tercer  d’activitats extraescolars.                                           
 Per tant, l’educació dels infants és una tasca compartida entre els pares, mares i els professionals que els atenen als centres educatius formals, no formals, assistencials o qualsevol altre tipus de servei que puguin oferir els educadors i educadores infantils.

Els pares i mares són els principals agents socialitzadors, l’educador ha de fer arribar els coneixements que va obtenint del seu fill,  l’equip educatiu ha de fer partícip els pares de les seves propostes i projectes educatius. 
Les relacions família i el centre educatiu han de ser fluides i s’han de desenvolupar en un clima cordial de enteniment.
Però això no passa sempre.                                                                              
La relació amb els pares, si bé és molt necessària, de vegades resulta difícil.

Dificultats per part de les famílies
Una de les dificultats ve donada pel fet de tenir una ideología diferent sobre com s’ha d’educar. 

Que la perspectiva educadora d’una família i la d’una escola siguin més o menys properes, depèn de la mesura en què els progenitors han tingut la llibertat de buscar i triar el lloc que els sembla més adient per a l’educació dels seus fills, però també depèn, en una altra part, de si una escola o un centre educatiu no formal es capaç d’obrir-se i d’explicar la seva línia educativa.

Una altra font de dificultat prové del poc interès d’alguns pares pel que succeeix a l’escola: els pares i mares que només apareixen pel centre per deixar i recollir el fill o la filla, no estan interessats en el seu funcionament i es mostren indiferents a les orientacions que reben de l’equip educatiu, això dificulte la comunicació imprescindible que ha d’existir.                                                                                                               

Hi ha vegades en què l’actitud distant d’alguns pares i mares és degut a la timidesa, un fet que els educadors han d’entendre a l’hora que han de trobar canals de comunicació que motivin els pares a participar més activament en els assumptes de l’escola.

Un altre focus de dificultat són els sentiments de culpa que provoca el fet de desprendre’s del seu fill: avui dia és molt freqüent que els pares portin els fills a una escola bressol més per necessitat o exigències de la feina que amb un convenciment del benefici educatiu que se’n pot derivar. Aquesta situació la poden viure amb inseguretat, ja que no saben si fan el que és correcte, i amb culpabilitat (encara que sigui de forma inconscient) per no complir el paper tradicional d’una “mare” que es queda a casa ocupant-se del seu fill.            

Quan l’infant presenta, a més, alguna dificultat, sovint pensen que tot això “no passaria si pogués estar més temps amb ell”.

Com educadora Infantil, sempre he valorat molt, la importància de l’acolliment, de pares i infants a l’ escola, transmetre’ls confiança es essencial, per facilitar la comunicació i evidentment la relació. 

Viure l'escola amb angoixa?                                                                     
Davant el sentiment de culpa,de no estar fent el que és el correcte, poden viure l’escola amb angoixa.                                                                   
A vegades els pares poden sentir por de perdre l’afecte del seu fill. 
Temen que l’infant s’ho passi millor al centre educatiu que a casa, però alhora necessiten que el nen estigui bé, perquè l’estimen. 
Aquesta actitud de contrarietat, dificulta la relació amb l’educadora i els fa viure amb pena el moment en què han de deixar el seu fill o filla al centre,   tal com es pot observar en mares i pares que allarguen el comiat fins que el seu fill no comença a plorar, o d’altres que, si l’educador no està atent, se’n van sense acomiadar-se quan la seva filla no els veu.

El moment del comiat ha de ser natural i afectiu, donar el bon dia al mestre, fer el petó a l’infant, desitjant-li un bon dia, i fins desprès, crearà un dia estable sense angoixes, per l’infant i pels pares, fent així la tasca dels educadors més fàcil.

Una altra font de dificultat és la desconfiança de la professionalitat dels educadors i les educadores:                                                                                                       
És normal que els pares sentin angoixa quan han de deixar els seus fills a càrrec d’altres persones, que tinguin por que no estiguin prou ben atesos o que dubtin de la competència dels educadors.  

Aquests sentiments poden provocar hostilitat i reaccions molestes. Hem de comprendre que és l’angoixa la que els mou a tenir aquest comportament i, en conseqüència, hem de procurar una actitud relaxada i tranquil·la que ajudarà molt a resoldre els conflictes quotidians.  

Programes de prevenció                                                                    
De vegades, els pares i les mares es veuen superats en les seves possibilitats quan es tracta d’educar, criar i fer-se càrrec dels fills en un món sotmès a canvis tan vertiginosos. El problema esdevé encara més greu en el moment en què des de les famílies també han de sorgir les respostes a les noves demandes i necessitats dels infants.

Si tothom està d’acord en que el primer agent de socialització de l’infant són els pares i les mares, i és constant que a tots dos els manquen certs recursos en les diferents tasques que duen a terme amb els infants, cal ser conscients que si es vol millorar la situació dels infants i la situació de la societat, haurem de treballar conjuntament tots els agents socialitzadors implicats, col·laborant-hi i donant-nos mútuament suport.

Els plans de prevenció que es porten a terme, s’han de dissenyar tenint en compte l’entorn més proper dels infants (barri, població, on viuen) i tenen com a finalitat donar suport a les famílies en la cura i educació dels infants.

Són serveis que van sorgir a partir de projectes creats en el si dels ens locals més propers als ciutadans, és a dir, els ajuntaments i, més en concret, en els sí de les àrees de serveis socials dels ajuntaments, amb el suport d’altres administracions públiques com el Departament d’Ensenyament.  

                                                                                                
En aquest grup de serveis es troben els espais-familiars i els espais de trobada. Molts dels projectes que treballen en aquesta línia  amb les famílies van sorgir com a conseqüència de les situacions de risc que patien alguns infants.                                          

Però en l’actualitat, encara que es continua treballant amb col·lectius de risc, la tendència és que aquests dos serveis –un espai de trobada i un espai familiar– s’apropin a ciutadans de tota mena.

Es busca que pares i mares d’un nucli de població coincident puguin trobar un espai on compartir les seves experiències amb els seus “veïns” i “veïnes”, amb suport professional.

Programes orientats a pares i fills
 

 Pretenen col·laborar en la tasca que duen a terme les famílies d’educar els seus fills, ja que la inclusió de la família en qualsevol programa adreçat a la infància és imprescindible per garantir-ne l’èxit.

La pedagoga Montserrat Jubete parla de dues tipologies de models d’intervenció amb infants, orientats a les famílies:

• Els programes que confien en la competència de les famílies a l’hora de prendre cura i encarregar-se de l’educació dels seus fills, i entenen que la família té prou competència i, que totes les pràctiques que duen a terme per aconseguir-ho, en principi són acceptables.
• Els programes que desconfien de certes pràctiques de les famílies i entenen que les pràctiques coincidents amb les de les famílies de la cultura dominant són les més idònies per procurar una bona educació als infants.

Entre el primer grup de programes destaquen els espais familiars i els espais de trobada, que són aquells dos tipus de programes que analitzarem amb més detall.

 I entre el segon grup de programes hi ha  l'escola de pares.

Els objectius generals que des d’aquests programes es dissenyen pretenen:

• Donar suport als pares i les mares en l’exercici de les seves funcions parentals, i potenciar una relació amb els infants que faciliten el creixement de tots dos i garanteix la protecció, l’educació i estabilitat emocional dels infants.
• Crear un espai pels pares i les mares on es troben a gust i experimenten la seva participació en el projecte global de l’entitat, i afavorir el diàleg sobre els temes que els preocupen i els interessen amb relació als seus infants.
• Possibilitar l’ampliació de les relacions familiars amb l’entorn social, al  mateix temps que es reforcen els sistemes d’ajut mutu i afavorint la integració de les famílies amb més dificultats socials.
• Afavorir el coneixement mutu i la convivència de famílies estrangeres i de famílies autòctones.

Tant en els espais familiars com en els espais de trobada hi ha confiança, pels professionals que hi intervenen, en la competència dels pares i mares com a primers educadors dels infants. Tots els agents que intervenen en l’educació dels infants gaudeixen del mateix protagonisme, i gràcies a l’intercanvi social es genera l’aprenentatge.

La intervenció en l’espai familiar està estructurada tant des del punt de vista de l’atenció a l’infant, com a les seves famílies, com a tots dos alhora, ja que és on els infants poden desenvolupar les seves capacitats a partir de diferents propostes de joc, materials i joguines adequades a les seves necessitats, i, relacionar-se amb altres infants i adults compartint espais, materials i activitats fora de l’ambient familiar.

D’altra banda, les famílies poden compartir jocs amb els infants de forma individualitzada, amb el seu fill o filla i compartint les seves descobertes, i de forma comuna amb tots els altres infants i els seus progenitors.

Els pares poden també observar com juga i es relaciona el seu fill o filla fora de l’ambient familiar, en un espai que ha estat dissenyat intencionadament amb la finalitat educativa. Resulta molt profitós compartir l’experiència d’educar l’infant amb altres famílies amb infants d’edats similars, i rebre suport dels professionals en l’educació del fill.

En tot aquest treball, els educadors atenen tant els infants com les seves famílies, i dinamitzen les activitats i els grups de debat organitzats pensant en els pares i les mares. 

També potencien les competències i habilitats familiars per tal d’incrementar la confiança de les famílies en la tasca d’educar els infants a partir de la programació d’activitats de jocs per als infants amb famílies o sense, així com durant els espais de temps dedicats a les reunions amb les famílies en què poden detectar situacions, explicar experiències i abordar temes importants.

Els professionals que intervenen en els espais familiars necessiten coneixements teòrics sobre el desenvolupament integral dels infants i sobre la manera d’arribar a les famílies. 

Per aconseguir arribar a les famílies cal tenir coneixements sobre dinàmiques de grup, i també dominar determinades habilitats socials com: 
L’empatia, la sensibilitat i el respecte vers les individualitats.

Les intervencions que realitzen els professionals, ja sigui en la intervenció directa amb els infants, amb els progenitors o amb tots dos alhora, estan estretament relacionades amb les seves funcions, que són:

• Acollir infants i adults.
• Observar-los.
• Escoltar-los.
• Informar-los.
• Realitzar funcions de contenció en casos excepcionals.
• Coordinació, col·laboració i cooperació amb altres professionals d’atenció a la infància –des de l'educació, la sanitat o els serveis socials– que treballen al mateix territori.

Espais de trobada
El contingut de cada programa...
Es dissenya prenent com a base les necessitats i els interessos de les famílies que participen, gràcies a la coordinació entre els professionals i els serveis que intervenen.

Els espais de trobada són espais on els pares i les mares, juntament amb els seus fills menors d’un any, poden compartir l’experiència de ser pares i mares amb altres persones que es troben en la mateixa situació. Hi ha professionals encarregats de donar-los suport i ajut en aquesta nova experiència que afronten, molts cops per primera vegada.

A molts municipis de Catalunya s’estan posant en pràctica aquest tipus de projectes adreçats a famílies que tenen fills menors d’un any.

Hi han llibres que  poden ajudar com:

Els infants, al igual que els adults, també estan tristos, tenen por, estan enfadats, i necessiten sempre algú que els consoli, ja que en un infant li és molt complicat entendre i controlar les seves pròpies emocions. 
Treballar les emocions els hi ajudarà a créixer.