Marató de Solidaritat

Fem-ho possible

La Marató de TV3 és un projecte  solidari des de 1992

Es realitza anualment en una gala solidaria, el diumenge abans de Nadal

El seu objectiu anual és obtenir recursos econòmics per  investigació científica de malalties, que no tenen curació definitiva, per ara.

La seva presentació es realitza a TV3 durant un programa en directa de més de 15 hores.

Durant aquesta jornada es transmet el coneixement de la malaltia presentada amb professionals mèdics, científics, la realitat de la mateixa amb testimonis de persones que la pateixen.

Siguem Solidaris

Any rere any es genera una mobilització ciutadana que realitzem diferents activitats a fi de recapta el més possible, convertint aquest dia en una gran festa de la Solidaritat a tota Catalunya.

Amb la col·laboració de professionals del teatre, música, cinema, esport i d’un gran ventall de voluntaris anònims, que participen en el programa desinteressadament.

La reacció de la ciutadania és sorprenent, des de entitats, fundacions, pobles, barris, ciutats, associacions es realitzen activitats diferents, cada any més, per col·laborar amb la recapta de recursos econòmics per la malaltia en qüestió.

Enguany dedicat a la Salut Mental, aquells problemes més comuns que ens afecten a una de cada quatre persones en algun moment de la nostra vida.

Problemes com la depressió i la ansietat que tots la podem patir en qualsevol moment, darrerament amb la pandèmia estem més esposats, trastorns obsessius compulsius que van en augment, trastorns de la personalitat, addiccions, de conducta alimentària, trastorns de neuro desenvolupament entre altres.

Els problemes de neurodesenvolupament si no són detectats durant la infantesa poden arribar a ser molt greus al llarg de tota la vida.

Es molt necessari fer recerca en l’àmbit de la Salut Mental, cal dirigir-la a la millora de la qualitat de vida de les persones afectades i dels que els envolten.

En aquest moment més que mai, que patint les diferents conseqüències de la Pandèmia, salut, feina, estabilitat emocional envers les relacions amb altres limitades per els contagis, confinaments, la por...

Les pèrdues de persones que hem patit tots, ja per la COVID o bé per altres malalties, “ les de sempre “ que potser no s’han pogut tractar amb resolució positiva per les limitacions a la salut pública arrel de la Pandémia.

Els nostres infants i joves

S’han vist confinats durant un període massa llarg, sentint-se d’alguna manera part del problema dels contagis, quan no era de tot cert, a falta d’explicacions certes, degut al desconeixement de la malaltia.

Han agut de canviar el seu ritme de vida, els seus plans d’estudi, de relació amb altres, en un moment de la seva vida en el que les relacions ho són tot.

 Els projectes  ho són tot!

Per aquesta raó molts d’ells s’han vist afectats emocionalment fins a extrems de patir ansietat, depressió...augmentant malauradament els suïcidis.

No ho podem permetre

 Hem de treballar tots plegats per fer recerca i millorar l’assistència sanitària per la Salut Mental, hem d’agafar uns mínims de coneixement a fi de poder detectar qualsevol problema dels nostres fills, des de els més petits als més grans, des de nosaltres mateixos i dels adults que ens envolten,.

Hem de demanar ajuda i que els sistema estigui a l’alçada de donar l’atenció necessària, sense prejudicis tots necessitem ajuda per seguir endavant.

El tema de la Salut Mental ja s'anava a organitzar l'any passat, però en conseqüència a la pandèmia, la COVID va ser el tema del 2020.

Col·laborem

Tot podem fer-ho des de la participació, la conscienciació, la solidaritat dels uns i els altres ens farà més forts, ens ajudarà a sentir-nos més bé.

Avui dia 19 de desembre inicià com cada any el programa de la Marató, cal saber que es treballar per la recapta i la participació durant tot l'any a fi d'aconseguir fer-ho el millor possible. Participem al poble, barri i ciutat, amb casals, esplais, associacions...

Des de casa podem gaudir de tot aquest procés de recerca de les malalties, patiments d'un grup de persones que donen veu a tantes altres que pateixen els mateixos símptomes.

Com a capçalera del programa la Depressió és un dels temes principals, doncs ens envaeix a molts i tots estem  exposats, per molt que sigui dur acceptar-lo. 

Eines per detectar-la i com afrontar-la són ben necessaries per a tots.

Posem el nostre granet de sorra, entre tots podem!

Un petit gest fa una llavor

Participem i cuidem-nos molt

Nadal 2021, més sostenible

 

Nadal 21/22

S’apropa el Nadal

De nou ens apropem a aquelles dates d’il·lusions i rialles, de compartir somriures, abraçades i vincles.

Enguany serà diferent encara, no serà com altres que als nostres records es guarden, però malgrat tot, el Nadal és una època molt especial per als infants, i com adults hem d’estar a l’alçada i crear moments de gaudir amb la  família i amics. 

Tots plegats farem un Nadal màgic!

 I per nosaltres, els adults, també hem de retrobar la il·lusió d’aquests dies.

 Com ja hem parlat en altres articles, caminem cap a un món més sostenible cada dia, més solidari, més igualitari, més just, aquest a de ser el nostre repte, la nostra fita.

Per això la solidaritat, la cura del nostre entorn i de tots els que ens envolten ha de ser el nostre objectiu aquest Nadal, aquest final d’any i inici del 2022.

 

_ Aquestes festes, ens hem d’apropar a mercats, exposicions i fires, aquestes que a l’inic del solstici d’hivern trobem a pobles i ciutats, per santa Llucia organitzades amb molta il·lusió per molts veïns nostres.

Aprofitem les vacances per fer sortides en família:

La visita a  un pessebre vivent, on l’esforç de la gent està a l’ambient que ens envolta per compartir el  Nadal, obres de teatre, com els Pastorets que per Nadal es preparen.

 Cantades de Nadales que ens omplen d’alegria...

_ Cal recordar que a l ’hivern als boscos i muntanyes si posa la neu, que bonic és si podem gaudir d’ella, encara que sigui per fer un petit ninot de neu, o agafar pinyes i branques de vesc, que ens acompanya a la sort, sempre les branques caigudes que la tardor i el vent sempre deixen caure.

Per guarir les nostres llars, i sentir l’olor del bosc a casa, amb l’escalfor d’aquests dies que compartim amb alegria.

Són dies per preparar bons menjars i regalar als estimats, no podem oblidar la nostra fita, la sostenibilitat, per aquesta raó hem de tenir un consum responsable, valorant sempre el que es necessari, i no malbaratar.

Són moments per potenciar el comerç de proximitat i el comerç just.

Fer reciclatge a l’hora de guarir la casa, guarniments fets amb els infants, amb branques, cintes de colors, cartolines , fustes, paper i teles, els hi farà molta il·lusió.

I els regals?

Crear bons moments i grans experiències, és el millor regal, compartir el temps junts i fer gresca, jocs divertits de taula.

Asclar que alguns han de ser comprats si la nostra economia ens ho permet, però cal ser mesurats i compra allò que tenim clar que es farà servir, sense oblidar de fer recerca a casa per compartir amb altres.

No podem obviar les joguines fetes de materials més naturals com la fusta, evitant així els materials més tòxics per el nostre medi natural.

Si parlem de joguines cal seleccionar les més igualitàries, oblidant-nos ja de les sexistes, caminant cap a la  coeducació, la igualtat, durant les festes cal tenir-ho ben present. 

Cal donar missatges de llibertat, on cadascú es lliure de ser i formar-se així la seva personalitat lliure de etiquetatges.

Menjar de Nadal

Cal tenir tendència a fer-los amb més productes naturals, sense tan additius, fer plegats en família galetes, polvorons amb fruites de la tardor.

El consum desmesurat del Nadal té conseqüències nefastes per al medi ambient.

Fer un bon ús dels contenidors de reciclatge amb totes les deixalles que generem durant les festes

No llençar menjar: Hem d’ aprofitar-ho

Consumir menjar de proximitat, ecològic i sostenible

Cuinar en família i inventar-nos receptes divertides, galetes!

Moments a casa

A l’hivern, fa més fred al carrer i es fa fosc molt aviat.

Augmentant així les hores a casa, són moments per aprofitar tots junts, obrim  la imaginació en família, aquests temps ens convida a ser més creatius...

Activitats

Muntar una petita obra teatre, amb disfresses .

Afavorir el joc simbòlic donant el temps i l’espai necessaris

Escoltar música, cantar i ballar plegats, amb coreografia propía.

Per després relaxar-nos plegats amb una mica de Ioga.

Inventar-nos històries i compartint-les

Els infants més grans podem escriure-les i tots junts fer la seva narració

Manualitats

Ja no tan sols fem els guarniments de Nadal amb diferents materials, també podem fer regals artesans, fets per nosaltres mateixos.

Amb pintures de dits per als més petits, aquarel·les, pintures de vidres, mosaics, costura creativa, ganxet, moneders i bossetes...

Amb fil i pasta  collarets de diferents colors, amb fang podem fer pots per guardar els colors o bolígrafs.  

Hem de ser més solidaris

Són moments per participar a campanyes d’ajuda diferents:

Durant les festes de Nadal són moltes entitats i associacions les que organitzen activitats solidàries en les que podem participar, a part de la recapte d’aliments a diferents supermercats que es realitza sempre a aquestes dades, hi ha campanyes de recollida de joguines o de roba, mercats solidaris,  campanyes perquè els Reis Mags arribin a tots els infants, punts de recollida de joguines, fires d’intercanvi, sopars solidaris per a la gent gran, etc.

Com adults podem accedir a aquestes campanyes i col·laborar, acompanyats dels nostres infants, però també els podem ensenyar a ser solidaris des de la proximitat, amb les persones que ens envolten o tenim al nostre abast, com al nostre nucli familiar serien els germans, els pares asclar, avis i resta de familiars, també els veïns, amics, les persones que ens envolten en aquells moments que poden necessitar la nostra ajuda i aquelles que estan lluny, a aquestes amb una carta o postal per felicitar les festes o per explicar com les enyorem o per tenir un detall diferent amb elles.

 Inclòs a  aquelles que estan lluny, a aquestes amb una carta o postal per felicitar les festes o per explicar com les enyorem o per tenir un detall diferent amb elles.

Si els nens i nenes creixen i s’acostumen a tenir mostres solidàries dels seus adults, desenvoluparan  també aquestes actituds i serà part de la seva vida.

Moments per compartir

Llegir contes, com sempre però amb una mica més de temps, deixem que els infants puguin escollir, per exemple anant plegats a la biblioteca i que cadascú agafi aquell llibre que cridi al seu interès. 

Per després a l’arribar a casa compartir el perquè l’hem escollit, i inicia plegats la lectura.

Contes per aquest Nadal

Entre les tradicions nadalenques i la lectura compartida, podem passar unes bones estones al mateix temps que potencien la lectura, llegir contes clàssics i d’altres més moderns ens aportaran una gran varietat d’experiències...

“ Per fi Nadal “ De Lola Casas Peña i Sebastià Serra Bonilla (Il·lustrador)

Ha arribat el Nadal a casa i, com cada any, els més petits treuen les caixes i munten el pessebre amb ganes i il·lusió.

Però un fet màgic i misteriós s’anirà repetint nit rere nit: Quan els petits es lleven, troben totes les figuretes desordenades i representant escenes estranyes i fins i tot molt còmiques.

Què passa a les nits mentre dormen? Viu un Nadal màgic i diferent!

És Nadal " Conte de llegir a les fosques " D' Ignasi Valios i Buñuel

Ens narra com de diferent és tot al Nadal, tot és màgic, l'arbre amb els guarniments, la música de festes nadalenques, els Reis, d'una manera molt curiosa, amb els seus dibuixos que es veuen a les fosques. sí així és, amb el llibre obeet dabant un focus de llum, al apagar-ho podrem observar com s'il·luminen d'una manera molt misteriosa. Quina il·lusió!

El Tio, apren a cuidar-lo “ Manual del cuidador de Tions “                                  De Ton Lloret Ortínez I Martí Garrancho Rico  

Ens explica com cada any, pels volts de Nadal, milers de llars catalanes reben la visita d’un ésser entranyable: El tió.

Curiosament, durant segles, ningú no ha trobat estrany que un simple tronc de fusta s’alimenti de fruita i de galetes per acabar cagant llaminadures, torrons i obsequis per a petits i grans. Però, un bon dia, dos científics estrangers (Max Palmerius i Frederich Inche) van descobrir-lo i van començar a fer-se preguntes:

D’on surt aquesta tradició? Quins tipus de tions hi ha? Com s’ho fa aquest ésser màgic per convertir el menjar en joguines? Quines atencions necessita?

 “ L’Estel de Nadal al país dels contes” De Ona Caussa

Amb aquest conte trobareu personatges de contes clàssics capgirats, ens donaran forces sorpreses amb un bon humor, ajudarà a obrir la imaginació als més petits.

“ El millor Nadal “ De Chen Chih-Yuan (Autor, Il·lustrador)

En aquest conte tracta amb molta tendresa una situació en la qual, per desgràcia, es troben molts nens i nenes: la pobresa, els problemes econòmics familiars i l’atur dels seus pares.

Un conte sobre la solidaritat, l’amor i el valor de les coses, molt adient per reflexionar sobre el consumisme que ens engoleix a tots per aquestes dates.

“ Contes de Nadal políticament correctes “ De James Finn Garner, traduït per Dolors Udina

El relat ens mostra un caduc patriarca al Pol Nord, rialler, que per l’afany consumista dels preadults d’arreu del món, subjugava els animals i les criatures màgiques...Com podia ser? Quina barbaritat!!

Ens ensenya a veure com la nostra societat imperfecta on les injustícies estan a l’ordre del dia, han de canviar, on ens cal reivindicar els drets de les persones de neu, els elfs, les joguines pacifistes no sexistes i els drets de tothom.

Transformar la nostra consciència social, surtin dels prejudicis al mateix temps que es revifa l’esperit nadalenc. 

Tot amb molt bon humor!

Aquesta novel·la és per llegir-la amb companya, per gaudir de les seves imatges i de la seva narrativa suau que ens farà arribar a estimar a la senyora Jensen

“ Agafi’s fort el barret senyora Jensen!” De Diana Coromines i Cinta Fosch com il·lustradora.

Recomanat per a partir de 8 anys

Ens narra un episodi entranyable de la senyora Jensen, en un parc antic de visita obligada a l’època de Nadal.

Fa galetes i picades d’ullets, i fa passejades per el parc, un dia quan observava les figures dels nans, sorpresa, un d’ells li dona un paquet, dient-li que dins del paquet, hi ha “ Estrelles de la Felicitat”

" Vet aquí una nit de Reis " De Carles Arbat

A l'arribar la nit de Reis, nenes i nens esperen amb emoció els regals desitjats, i com cada any a l'acabar la cavalcada han d'anar a dormir ben aviat.

Els Reis tenen molta feina, i si mai tenen alguna mena de problema, el resolen sempre.

I al conte un dels Reis es posa malalt abans de la nit tan esperada, han de corre a buscar algú que el pugui substituir i així tots els infants podran rebre els seus regals.

Per acabar segur que hem sentit parlar, doncs és un clàssic de Nadal...

“ Conte de Nadal “ de Charles Dickens, traduït per Maria Antonia Oliver

Al conte el senyor Scrooge és un vell avar i rondinaire.

No coneix la compassió ni la caritat, té el caràcter agre i un cor dur com una pedra que no s'estova ni tan sols quan arriba Nadal. Però aviat rebrà la visita inesperada de tres esperits que l'acompanyaran en un viatge revelador als Nadals de la seva infantesa, del present i del futur.

El que hi descobrirà li canviarà la vida.

Bones Festes i Cuideu-vos Molt

El dol, els infants han de saber

 

El dret a saber, infants

Després de la commemoració de la convenció pels drets dels infants, cal que ens adonem l’important que és la comunicació pel seu desenvolupament, poder parlar de tot de forma entenedora per cada edat i procés maduratiu de cada infant, és fonamental per créixer.

Parlar del dol, d’aquelles pèrdues que tenim al llarg de les nostres vides, algunes de fàcil entendre, altres més complicades.

Ens cal entendre que la mort és part de la vida, i així poder parlar amb serenor d’ella amb tothom, també amb els nostres infants.

 Durant anys a predominat el fet de no fer patir, de no entristir als infants, però la veritat és que quan no donem explicacions davant qualsevol pèrdua, la tristor, la sensació de buidor és més gran.

De pèrdues hi ha contínuament a la vida, persones que ens cuiden que un dia ja no hi són, veïns, companys, educadors... no han mort, però si les deixem de veure de la mateixa manera, aquí donem tranquil·lament una explicació com: Canvi de casa, d’escola, de  feina, de classe...

No deixen de ser pèrdues, que ens marquen a la vida, per bé o per malament, tan a nosaltres com als infants. Però parlar del dol ens costa més!

El dol és un procés psicològic al qual ens enfrontem després d’una pèrdua, un fet que tots viurem al llarg de la nostra vida.

No vol dir només la pèrdua d’una persona, també pot ser la pèrdua d’un animal que ens acompanya, d’una relació, d’un company, d’una feina, la pèrdua d’un amic, o el fet de no fer alguna cosa que feien...

De la mateixa manera que no es viu igual segons quina sigui la pèrdua, tampoc es viu igual segons l’edat de la persona i la seva sensibilitat.

Cadascú ho viu de manera diferent. 

I en principi els infants viuen la mort depenent de com la visquin els seus adults referents.

La manera com els adults tractem el tema de la mort, influirà en la manera com els nostres infants la perceben.

Plorar no és dolent, sovint ho necessitem fer, cal saber controlar l'angoixa, però han d'haver moments de tot, tots formen part del procés de dol, de fustració...

Davant el dol

Hi ha diferents processos...

El de negació: és la reacció més immediata a la pèrdua i sovint pot anar acompanyada d’un estat de shock.

L’Ira: és el moment en que es busca atribuir la culpa de la pèrdua a alguna cosa. Sentiments de frustració i impotència són els que se solen sentir en aquesta fase.

Tristor: és el moment en què es comença a assumir la situació i on sorgeixen sentiments i estats com la pena, la nostàlgia o aïllar-se de tot.

Acceptació: és l’última fase i pot ser la més difícil d’assolir.

Es tracta d’aconseguir una calma emocional relacionada amb l’acceptació del fet que la mort és un fenomen natural.

Totes aquestes fases es perceben en major o menor grau segons cada persona.

Els infants, segons l’edat, perceben com ens sentim o que ens passa alguna cosa. 

És per això, que està bé mostrar i compartir els nostres sentiments amb ells i elles, això també els pot donar seguretat davant aquestes situacions.

Com explicar-ho

_ De 0 a 3 anys: no entenen el concepte de mort com a tal, però noten l’absència d’una persona molt propera.

Ajuda que hi hagi alguna altra figura que pugui suplir aquest possible sentiment d’abandonament.

_ De 4 a 7 anys: són edats en les que encara poden pensar que la persona pot tornar, per això cal que els deixem clar que és un fet irreversible.

També cal tenir clar que és una època de moltes preguntes i cal estar-ne preparat.

_ De 7 a 12 anys: en aquestes edats ja diferencien la realitat de la fantasia. El procés pot ser similar al dels adults, i per tant cal acompanyar-los.

Actuació aconsellable

Ens cal donar la informació tan aviat com es pugui.

Fer servir un llenguatge senzill i que no confongui a l’infant.

Acceptar la seva reacció i fer-los entendre que la seva reacció pot ser donada per la tristesa o el dolor.

Crear un espai per parlar del tema i resoldre els seus dubtes.

Compartir com ens sentim nosaltres.

Preveure i saber si les nostres rutines canviaran.

És molt important fer un ritual o un comiat, ja sigui anant al tanatori o enterrament o fent alguna activitat d’escriure, fer un dibuix o una manualitat.

Cal poder parlar plegats i donar respostes a les seves preguntes.

Tot i així es necessita temps, doncs cadascú de nosaltres o viu des de la seva sensibilitat, així el record de la persona, o dels moments viscuts, l’entorn. 

Tot ens pot fer recordar, i aquest fet és bo, doncs no ens hem d’0blidar dels que han mort, però també ens  fa patir, sobretot als infants, que no ho entenen de la mateixa manera que nosaltres, cal crear bons moments i donar molta estima, a fi de mica a mica fer-ho més fàcil.

Com sempre els llibres ens poden ajudar a acompanyar als infants, també davant les pèrdues,  en el procés dol, llegir amb ells històries que els apropin més a entendre el què ens ha passat, compartint sentiments i estima.

Adéu, petit amic! D’Ignasi Roda

Les pèrdues durant la nostra vida són de diferents maneres, aquelles que la vida ens va canviant al créixer, d’altres que hem de deixar que passin doncs formen part de l’evolució natural de la vida, en aquest conte...

El dol d’aquest conte és diferent, i és que la Sara, després de trobar un aneguet petit i de cuidar-lo, sap que algun dia haurà de marxar amb els altres ànecs, seguint el seu camí.

En aquest cas, es treballa el dol com l’acceptació del comiat de l’aneguet.

“ Adéu Flap “  De Montserrat Duran, Conxa Pérez, Anna Rusiñol i Mariona Vilarrasa

La pèrdua del nostre animal de companyia sempre és trist, la unió que es crea no és fàcil d’explicar amb paraules. La seva absència és sempre trista.

En Flap ha mort, i ara s’ha de viure el procés de dol.

Al conte, la  manera de fer-ho serà amb dibuixos per acomiadar-se.

“ El Buit “ D’ Anna LLenas i Barbara Fiore

Aquest llibre l’aconsello molt, doncs ens ensenya a treure el que sentim.

Al conte la Júlia sent un buit dins seu i no sap per què.

 Intenta tapar-li amb molts taps, però no troba el que més li encaixa, què li passa?

L’Anna Llenas fa unes creacions literàries precioses, i amb aquesta es vol treballar la resiliència i la superació personal.

“ Adéu Àvia “ De Mieke Van Hooft

L’àvia de la Fiona ha mort, i ella està molt trista.

Uns amics en forma d’animals, ajudaran a la Fiona a recordar els bons moments amb l’àvia. Serà molt important per ella.

“ Així és la vida “ D’ Ana Luisa Ramírez i Carmen Ramírez

Parlem de sentiments...

En aquest conte es parla de la frustració, la frustració de quan no s’aconsegueix allò que volem, quan sentim decepció, tristesa o frustració.

I entre les frustracions hi apareix la mort.

Com ens sentim quan alguna cosa acaba o algú es mor?

A més a més inclou un trencaclosques perquè els infants puguin repassar el que s’ha parlat en el conte.

“ El camí d’en Dan” De Xevi Victori, Neus Ballesteros, Ivan Tàpia i Ewa Stiko. Projecte Luia i Dan

En  Dan és un nen que experimentarà les fases dol degut a la mort de la seva mare. Sentiments i emocions que el superaran, no serà fàcil.

Es mostra enfadat i enrabiat amb tot el que li passa i que l’envolta, i és que superar la mort de la seva mare no és fàcil.

Però amb l’ajuda de la gent que l’estima farà un viatge pel món dels colors que més agradaven a la seva mare.

“ El Fil Invisible “ De Miriam Tirado Torras

La Nura descobreix que del seu melic en surt un fil invisible que la connecta amb totes les persones que estima.

Un bonic àlbum il·lustrat en el que es planteja què passarà quan alguna persona a qui estimem, no hi sigui. Seguirà sent-hi aquell fil invisible?

Et captivaran les il·lustracions i una història preciosa. 

La veritat és que estem units sempre, doncs tot el que vivim ens fa se com som, forma part del nostre ADN i d’aquesta manera ens apropa als bons records.

“ En Joan ha mort “ D’Itziar Fernandez Hurtado

La comunicació és clau quan hem d’explicar la mort d’algú, i és que explicar-ho bé és important per no traumatitzar als infants.

En aquest conte es parla de la malaltia i de la mort d’un familiar proper. Acompanyat d’una guia per tal de poder treballar millor la temàtica, és una eina clau per acompanyar en el dol.

“ El nen dels estels “ De Patrick Somers

La Clara ha perdut en Miquel, el seu germà.

Això la fa sentir molt trista i parlar de la seva mort l’ha ajudat a entendre que tots ens morirem algun dia, així és el cicle de la vida.

La Clara sap que el seu germà seguirà present, vivint als estels.

“ Estirar la pota “ De Babette Cole

Un  bonic conte que ens explica com el cos amb el que naixem, poc a poc va envellint i es va transformant.

Uns nens pregunten als seus avis per què són tan vells i per què tenen pocs cabells. Les respostes dels avis passaran per totes les etapes de la vida, explicant com han evolucionat.

 “ La carícia de la Papallona “ De Chistian Voltz

Aquest conte és espectacular, fet amb diferents filferros, terra i taps de suro, crea unes imatges molt originals i tendres.

Amb aquesta història es planteja la pregunta: on anem quan morim?

Al cel, a la terra… un conte que barreja tocs d’humor, sensibilitat i naturalitat.

“ La lluna d’en Joan” De Carme Solé

El pare del protagonista no està gaire bé de salut, i ell vol salvar-lo de totes les maneres, enfilant-se fins a la lluna o baixant fins al fons del mar.

És una bonica història de tendresa que s’ha convertit en un conte de referència per parlar del dol.

“ Les coses que se’n van “ De Beatrice Alemagna

Et presentem un conte molt original, i és que va exposant coses que van marxant del nostre dia a dia i que es transformen amb el past del temps.

Els canvis de la vida...

La manera que té de mostrar aquests canvis és a través d’unes pàgines de paper vegetal, que fan que el canvi sigui més visible i entenedor.

“ On és el iaio? De Mar Cortina i Amparo Peguero

Afrontar la mort d’un avi o d’una àvia no és gens fàcil, i aquest és un conte per poder explicar aquesta situació.

La protagonista no sap on és l’avi, pensa que tornarà i li fa una caixa amb records perquè quan torni la pugui obrir, però l’avi no torna.

Entendre aquest procés és el que mostra aquest conte.

El tema de la mort cal saber tractar-lo, doncs és part de la vida, amb una comunicació assertiva i adequada a cada edat, ens cal aprendre a normalitzar-ho.

És un fet que tots viurem en algun moment de la nostra vida.

Cuideu-vos molt