miércoles, 21 de diciembre de 2016

L'Hivern





Conte de l’hivern

Una vegada hi havia un bosc, no gaire lluny d’aquí, que tenia tots els arbres sense cap fulla...

Era l’hivern!

Feia molta fred i les branques dels arbres eren plenes de neu.
Els arbres que encara que no ho sembli els agrada molt xerra i també canta, hi parlaven entre ells,
_Fas molt bonic amb totes les branques plenes de neu” però, tu també tens tan fred com jo?
L’altre arbre li va respondre:
_I tant que tinc! Fa molt fred perquè el sol s’amaga darrera d’aquests núvols. Que et sembla si tots junts cantem la cançó del Sol, solet? Per veure si surt...

Tots van cantar la cançó, tot i amb fred, però amb molta il·lusió.
I de sobte va començar a bufar un vent molt fort, era tan fort que va fer caure la neu  dels arbres, era tan fort que va arrossegar els núvols de que amagaven el sol.
Els arbres quan van veure al Sol, es van posar molt contents, el sol els escalfava una miqueta.
Però l’alegria no va durar gaire doncs un món de núvols ben negres van tornar a amagar el sol.
Els núvols a l’arribar davant d’ells van deixar anar tota l’aigua que portaven dintre seu, i els arbres van quedar tristes i ben molls. Això va fer enfadar al sol, que aviat els hi va dir que marxessin  d’allí ara mateix, però ells no se’n volien anar i el sol amb molta força els va empènyer i es van moure una mica, entre el mig d’ ells van poder passar alguns raigs de sol, que juntament amb l’aigua que encara queia va fer sortir l’arc de Sant Martí. I seguidament els arbres canten: 
L’arc de sant Martí...., estaven molt contents perquè sabien que quan surt l’arc de Sant Marti, sempre marxa la pluja i arriba el bon temps.


Així el sol els va poder escalfar a tots, com cada dia el sol va seguint el seu camí, després d’un dia feliç, ell es va amagar i la lluna va venir a fer companyia als arbres del bosc, que l’esperaben cantant: La Lluna, la pruna vestida de dol...                     I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fosc... 
Bona nit!


El 21 de desembre solstici d’hivern.


El canvi del paisatge, de temperatura, dies més curts que ens fan estar més estona a casa, gaudint de la familia i del benestar de la llar.                           

A l'hivern com a les altres estacions les festes populars i les tradicions ens omplen de plaer. 


El Nadal, Cap d'any i Reis, més endavant carnestoltes, la setmana Santa!


Les dites d'hivern formen part de nosaltres!




BON HIVERN I BONES FESTES!

martes, 13 de diciembre de 2016

Ara ve Nadal


Dies de Nadal, dies de festa, somriures de petits i grans
Plaers d’una vida, moments de compartir, de recordar..
Alguns ja no hi són, altres potser es el seu primer Nadal,
I per ells i per nosaltres omplim de joia la nostra llar,
Guarniments de molts colors omplen el nostre espai, si
mirem el nostre voltant, observarem com d’important és viure el Nadal...
El Nadal a Catalunya
Com diu la tradició...

A l'inici de Desembre ja trobem a diferents pobles, barris i ciutats les paradetes d'avets i guarniments de Nadal, voltar per elles ens omplirà d'esperit nadalenc.

Inici de les Festes 

El 13 de desembre, Santa Llúcia, és el dia del preludi de les festes de Nadal. 
Antigament tal dia com aquest començava la fira de Santa Llúcia, ara comença molts més aviat, a finals de novembre.
 A diferents pobles i ciutats s'organitzen fires, on trobem els arbres de Nadal, figuretes del pessebre, diferents ornaments plens de llums i colors diferents per guarnir aquest Nadal.

El 24 de Desembre, nit màgica. El Tió
Personatge Nadalenc molt important per la mainada, i també per grans!
La relació que es fa del Tió i del Nadal està relacionada amb el fred de l'hivern i la llenya que s'utilitza per fer foc i donar escalfor.

D'aquí vindria el fet de que d'un tronc de d'arbre esdevingui un fet tan màgic com donar regals. 
El Tió és un dels elements que està a totes les llars catalanes, uns dies abans es portar cap a casa i amb una manteta pel damunt i una barretina, se li va posant menjar, aquest fet simbòlic donarà a entendre als infants que primer s'ha de tenir cura d'ell. 
La nit del dia 24, el nostre Tió està preparat per donar els regals que té amagats sota la manta als més petits i potser algú de gran. 
Quan amb un bastó i canten la cançó tot són rialles i emoció.

                                                           
A molts pobles i barriades es fa un Tió popular, on participen tots els infants dels voltants, hi ha diferents lletres de la cançó del Tió, encara que sempre és la mateixa tonada...                     
                
 25 de Desembre, Nadal
La celebració del Nadal està dedicada al solstici d'hivern.                        
És tradició fer un gran dinar familiar, no pot faltar l'escudella i la carn d'olla, el pollastre farcit o el gall d'indi, el bon vi, el cava amb els torrons i les neules. Durant tot el dia és canten Nadales i els més menuts reciten la seva nova poesia de Nadal, al voltant de l'arbre de Nadal o del pessebre...
A les llars el pessebre és una gran creacció de tota la familia, un munt de figures fetes a mà d'elaboració propia o be comprades a les paradetes, omple conjuntament amb l'arbre de Nadal un dels espais més importants de la casa. 
Un dels elements més característic a part evidentment del naixement, és el caganer, és una figura tradicional de Catalunya, sovint amagada en un racó, on generalment amb camisa blanca i barretina fa les seves necessitats a l'aire lliure.
Es considera un símbol de prosperitat, d'alegria i felicitat.
Ens podem trobar a molts indrets com escenifiquen el pessebre amb persones de la població, els anomenats Pessebres Vivents.
En alguns pobles o barriades és sol fer l'obra dels Pastorets.
On s'interpreta el naixement de Jesús

El 26 de Desembre, Sant Esteve
El celebrem a Catalunya, dia d'aprofitament del menjar de Nadal, es solen fer canalons.

 El 28 de Desembre, els Sants Innocents
Una manera d'entretenir-se durant els dies d'entre festes de Nadal. Un dia per fer bromes divertides i innocentes, com penjar llufes a les portes o a les espatlles d'alguns. La mainada es diverteix molt...

  El 31 de Desembre, cap d'any
  Dia per fer els preparatius per acomiadar l'any i rebre l'any nou.
Ens preparen menjars elaborats, i tot acaba amb ball i festa.
A les 12 de la nit, hi ha la tradició a Catalunya de menjar raïm, 12 grans, un per cada campanada de comiat de cap d'any. 
Seguidament les felicitacions i els brindis amb cava inicià el ball de la nit.                                                                                                               
L'1 de Gener, Any Nou
Durant aquest dia els grans tenim la costum de fer revisió de com anat l'any anterior i fer nous propòsits per l'any que comença. 
Tot acompanyat d'un bon dinar amb la familia o amics.                                                    
El 5 de Gener. Vigília de Reis
Al vespre arriba la cavalcada dels Reis d' Orient.
La mainada pels carrers surt a rebral's. La tradició a molts llocs és surtir amb un fanalet per il·luminar tot el recorregut alhora que canten diferents cançons.
 Es el darrer moment per entregar les cartes als patges reials.
Cal tornar a casa ben aviat, i no oblidar de deixar menjar i beure per els reis i també pel bestiar, sabates o mitjons ben lluents per què ens deixin els regals.

El dia 6 de Gener, dia de Reis
Dia de la mainada, sovint amb neguit es lleven molt d'hora per veure el que els han deixat els Reis. De vegades alguns vailets tenen la sort de que els reis els hi deixen altres regals a casa dels avis, tiets...
El dia de Reis és l'últim dia per gaudir de les festes de Nadal, de postres el tortell de Reis és tradició popular, dins amaga un Rei i una fava.
 I sempre ve acompanyat d'una corona daurada.
 A qui li toqui el tall de tortell que té la fava, li tocarà pagar el tortell i el que es trobi el Rei haurà de portar la corona.


Un conte on podrem trobar un recull de totes les celebracions  que hem comentat...

Celebrem el Nadal.  Anna Clariana. Ed. Barcanova

El pessebre, l’arbre de Nadal, el tió, la cavalcada de Reis, un munt d’elements tradicionals que fan del Nadal una festa molt màgica i especial.

Bones Festes a tothom! 
I recordeu que el més important del Nadal és compartir el que tenim sigui poc o molt amb els més estimats, als que ens envolten... I que de temps i d'amor tots en tenim, ens cal donar felicitat i deixar que els altres ens la puguin donar.

Sigueu feliços i Cuideu-vos molt

sábado, 15 de octubre de 2016

Els infants i les sorpreses

SORPRESA!
Després, darrere d’una porta? 
Sempre hi ha emoció!
Potser ha vingut a veure algú a qui estimem molt, i si és així, aquesta sorpresa vindrà acompanyada d’una gran alegría, o potser que en aquest moment ens molestin molt i aleshores vindrà acompanyada de tristor, d’emprenyament...
La capacitat de sorprendre  és molt important! 
Perquè si passa això vol dir que les coses perden la importància. 
En el precís moment que es produeix una sorpresa el nostre organisme es prepara per poder genera l’emoció.
 Perquè les emocions tenen una manifestació fisiològica.
Tot està interrelacionat, la psiconeuroimmunologia és la ciència que estudia com envers les emocions, el nostre organisme va produint les diferents hormones que ens permetrem poder tractar les emocions que sentim a cada moment. 
La sorpresa ens genera incertesa!
I això als adults no ens agrada gaire. No ens resulta agradable no saber què passarà després d’una sorpresa. Però, haurem de saber què és molt important que acompanyem als infants en els procés de sorprendre’ns del món, és part del seu procés maduratiu.
Per els infants les sorpreses són molt importants!Degut a què, el procés maduratiu que ve darrere de l’emoció de sorprendre’s li ajudarà a evolucionar dintre del seu món. No podem estalviar-les, encara que sí podem regular-les.

 Algunes sorpreses no els hi agradaran gens. Per exemple: 
El fet de veure un pallasso, hi ha èpoques en que als infants el hi fa molta por, aquest fet  pot arribar a ser molt desagradable per ells.
Els adults tenim la missió d’intentar conèixer quines coses que als nostres infants els hi agraden:No cal evitar les sorpreses negatives, però sí caldrà facilitar aquelles sorpreses que els hi donaran plaer.
Aquest fet no tan sols preservarà la curiositat dels infants, sinó també ens ajudarà als adults a mantenir la nostra capacitat per meravellar-nos, gaudint dels moments.
Preguntes com:
 _ Per què els núvols no són verds?  Per què les fulles no volen?                                                                                                        
No són més que reflexions de la descoberta del seu entorn, desig de conèixer el món, valorant diferents possibilitats davant del seu nou descobriment. Tot aquest procés de preguntar, no és tan la resposta en qüestió, sinó el fet de compartir-lo amb l’adult que li acompanya. Les possibles respostes no han de concretar el fet en qüestió sinó ajudar-los a posar en marxar la seva curiositat.
Descobrir per ells mateixos els hi ajudarà a la seva autonomia, se sorprenen sols i per tant aprenen sols.
Acompanyar-los en tot aquest procés, respectant la seva curiositat i el seu ritme d’aprenentatge els hi ajudarà a trobar respostes.


jueves, 29 de septiembre de 2016

Les tecnologies de la informació i comunicació a la Educació Infantil

TIC
En els darrers anys s'ha fet evident la influència de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) en el desenvolupament cultural, tan a la societat com als individus que la constitueixen.


Les tecnologies formen part de les nostres vides!
Dins de l' Educació s'han introduït eines educatives d'ensenyament tecnològic.
També dins de la Educació Infantil les noves tecnologies son molt importants. 

En el desenvolupament de les activitats d'aprenentatge i ensenyament, les TIC, com a suport de treball engloben els àmbits de:
  • Llenguatge i comunicació
  • Descoberta d'un mateix i autonomia
  • Coneixement del medi
Amb eines com:
  • Vídeos educatius
  • Pissarra interactiva i lector de documents
  • Racó de l'ordinador
  • Cercar informació a internet
  • Fer contes
  • Exposició de treballs, imatges...
Generen més:
  • Interès. atenció i motivació dels infants
  • Noves formes d'interacció
  • Millor comprensió 
  • Infinits recursos didàctics

Les tecnologies s'han situat a un nivell similar a les competències bàsiques tradicionals com la lector-escriptura, el càlcul matemàtic i estan totalment integrades a l'ensenyament.

El professorat no tan sols com a transmissor de coneixements  i principal font d' informació!
Els educadors han d'aportar als infants allò que sigui més important per la informació acumulada, com serien:
  • La capacitat cognitiva i humana per adaptar-se a les noves perspectives
  • Promoure la reflexió, selecció i la construcció del coneixement
  • Treballar conjuntament com gestionar les emocions


 Per això les podem relacionar amb el desenvolupament de totes les capacitats:
  • Progressar en el coneixement i domini del cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats
  • Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateix o mateixa i de les altres persones
  • Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.
Caldrà fomentar la participació activa de l’infant en l’aprenentatge!


domingo, 25 de septiembre de 2016

La psicomotricitat infantil



La psicomotricitat
En té un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat.
La psicomotricitat és la relació entre l'activitat psíquica i la funció del cos humà. És la globalització dels aspectes motors, psicologics i afectius del desenvolupament infantil.
Durant els primes anys és desenvolupen habilitats psicomotrius espontànies i lliures de diferents aspectes com:

  • Esquema i imatge corporal
  • La lateralitat
  • La coordinació dinàmica
  • L'equilibri
  • La execució motriu
  • La dissociació motriu
  • El control postural
  • La coordinació viso motora
  • L'orientació i l'estructura espacial
  • La respiració 
Tots aquests factors afecten en el desenvolupament escolar dels infants, per exemple: La lateralitat és fonamental per la lector-escriptura, distinció entre la b i la d, i altres signes d'accentuació.

La pràctica psicomotriu és dirigeix a individus sans, en el marc de l'escola ordinària, és treballar amb grups en un ambient enriquit per elements que estimulen el desenvolupament a partir de la activitat motriu i el joc.
Diferents activitats, exploren el material i experiment amb ell, les diferents formes i colors, un divertit circuit on poden pujar, baixar, girar, saltar...

És molt divertit i els hi agrada molt!

Aros, pilotes, matalassos, globus, passar per dins del cuc...




Amb música que ens ajudarà a marcar un ritme de joc evolutiu o inclòs ens facilitarà el poder tornar a la calma, reduint el ritme progressivament, creant així situacions més tranquil·les que conviden a la consciència de propi cos, descansar i relaxar-se, assimilant així el joc realitzat. 


Motricitat fina
La motricitat fina és fonamental per aprendre a escriure i a llegir.
Des de ben petits és primordial aconseguir una bona base. La motricitat fina és treballa amb ajuda de materials diferents, que ajuden a experimentar per una bona coordinació òcul-manual, augmentant les habilitats especifiques als dits.
Envers gomets, peces de fusta, fil per enfilar, plastilina, plastidecors i més...
Desenvoluparan habilitats que els ajudarà a agafar correctament el llapis alhora de començar amb la lector-escriptura.

Per realitzar els diferents exercicis o activitats debem ser flexibles alhora de establir objectius, doncs cada infant té el seu ritme d'aprenetatge i s'ha de respectar.

Les sessions de psicomotricitat han de tenir tres moments bàsics:

  • Iniciació, el moment de tenir contacte amb l'espai, els materials, amb els companys. Primer presa de contacte i d'exploració
  • Desenvolupament,és el moment de donar consignes als infants, que els facilitarà aconseguir l'objectiu traçat. És el m oment de treball.
  • Relaxació, com he comentat abans prenen consciència del seu cos i assimilen el treball realitzat a la sessió.
Les cançons també ens ajudaran a realitzar diferents activitats motrius, alhora que augmenten les habilitats cognitives dels infants.

En un ambient inclusiu tots poden ajudar-se entre ells mateixos i aconseguir un objectiu comú que garanteix un augment d'autoestima i vinculació soci-afectiva.