Els infants i les sorpreses

SORPRESA!

Després, darrere d’una porta? 

Sempre hi ha emoció!

Potser ha vingut a veure algú a qui estimem molt, i si és així, aquesta sorpresa vindrà acompanyada d’una gran alegría, o potser que en aquest moment ens molestin molt i aleshores vindrà acompanyada de tristor, d’emprenyament...

La capacitat de sorprendre  és molt important! 

Perquè si passa això vol dir que les coses perden la importància. 

En el precís moment que es produeix una sorpresa el nostre organisme es prepara per poder genera l’emoció.

 Perquè les emocions tenen una manifestació fisiològica.

Tot està interrelacionat, la psiconeuroimmunologia és la ciència que estudia com envers les emocions, el nostre organisme va produint les diferents hormones que ens permetrem poder tractar les emocions que sentim a cada moment. 
La sorpresa ens genera incertesa!

I això als adults no ens agrada gaire. No ens resulta agradable no saber què passarà després d’una sorpresa. Però, haurem de saber què és molt important que acompanyem als infants en els procés de sorprendre’ns del món, és part del seu procés maduratiu.

Per els infants les sorpreses són molt importants!Degut a què, el procés maduratiu que ve darrere de l’emoció de sorprendre’s li ajudarà a evolucionar dintre del seu món. No podem estalviar-les, encara que sí podem regular-les.

 Algunes sorpreses no els hi agradaran gens. Per exemple: 

El fet de veure un pallasso, hi ha èpoques en que als infants el hi fa molta por, aquest fet  pot arribar a ser molt desagradable per ells.

Els adults tenim la missió d’intentar conèixer quines coses que als nostres infants els hi agraden:No cal evitar les sorpreses negatives, però sí caldrà facilitar aquelles sorpreses que els hi donaran plaer.

Aquest fet no tan sols preservarà la curiositat dels infants, sinó també ens ajudarà als adults a mantenir la nostra capacitat per meravellar-nos, gaudint dels moments.

Preguntes com:

 _ Per què els núvols no són verds?  Per què les fulles no volen?                                                                                                        
No són més que reflexions de la descoberta del seu entorn, desig de conèixer el món, valorant diferents possibilitats davant del seu nou descobriment. Tot aquest procés de preguntar, no és tan la resposta en qüestió, sinó el fet de compartir-lo amb l’adult que li acompanya. Les possibles respostes no han de concretar el fet en qüestió sinó ajudar-los a posar en marxar la seva curiositat.

Descobrir per ells mateixos els hi ajudarà a la seva autonomia, se sorprenen sols i per tant aprenen sols.

Acompanyar-los en tot aquest procés, respectant la seva curiositat i el seu ritme d’aprenentatge els hi ajudarà a trobar respostes.