Infants i Mascotes

Els animals són companys afectuosos
A la immensa majoria d'infants els hi agraden els animals. 
El fort vincle  que s'estableix entre els infants i les seves mascotes, es sa i natural, l'animal no té sentiments negatius, no té enveja, és un bon exemple pels infants. La comunicació entre ells tan afectiva com la narrativa que l'infant pot compartir amb la seva mascota, els infants comparteixen amb les seves mascotes, fan activitats junts, ajudant així a estimular la imaginació. Aquesta relació ajuda als infants a ser millors persones, amb l'amor i reconeixement incondicional que els animals els donen. 

Quan ens referim a infants petits, que creixen envoltats de les seves mascotes, que formen part de la seva vida, de la seva família, aportant seguretat, els infants quan per exemple tenen malsons busquen consol amb els pares i també a la seva mascota, està amb ella els hi fa sentir-se acompanyats i segurs. L'infant dins del seu nucli familiar situa a la seva mascota en un lloc molt important. Hi ha una unió natural que fa estimar-los de ben petits.

Els animals dins del nucli familiar ajuda a crear rols, l'animal és com el germà que juga, o inclòs com el fill que s'ha de tenir cura d'ell. A nivell educatiu implica assumir responsabilitats i reforçar la gestió de les pròpies emocions.

Els infants associen el tenir animals a diferents idees com:

• Jugar amb ell
• Alimentar-lo
• Tenir cura d'ell

Són una font de relaxació, de diversió, de seguretat tenint-los sempre a prop.

Les demandes dels animals no tenen gaires complicacions, i ells són companys fidels, que ens estimem, ens admirem, i ens donem suport.

• Redueixen l'estrès i la ansietat
• Creen un ambient agradable i acollidor
• Milloren les relacions entre les persones
• Augmenten l'autoestima
• Milloren l'estat d'ànim dels seus propietaris
• Ens fan estar ocupats, tenim cura d'ells, treien-los de passeig.
• Ajuden als infants a sentir-se més segurs i a tenir responsabilitats
• Entre els adolescents milloren el seu comportament, doncs els fa més sociables, ajudant-los d'aquesta manera a les seves relacions socials.
• Ajuden a la recuperació de persones amb malalties

Quan els infants no son tan petits els animals els hi fan ser més responsables!

Nens amb al·lèrgies

Moltes famílies amb animals a casa saben què significa tenir un fill amb al·lèrgia.

Molts nens esternuden, pateixen congestió, senten picor o els costa respirar quan estan compartint espai amb animals, això podria ser degut a una al·lèrgia. 

El pelatge dels animals és una causa freqüent d'al·lèrgia respiratòria. 

 

Els símptomes d'al·lèrgia poden aparèixer de forma immediata durant l'exposició o contacte a l'animal o substàncies derivades d'ell com la caspa, l'orina o la saliva de l'animal, encara que en algunes ocasions poden aparèixer hores després del contacte amb l'animal. 

 

Així les proteïnes que es troben a la caspa d'un animal de companyia, escates de la pell, saliva i orina poden causar una reacció al·lèrgica o agreujar els símptomes d'asma en algunes persones. A més, el pèl o la pell dels animals poden acumular àcars, pòl·las, esporas de floridura i altres al·lèrgens.

Símptomes d'al·lèrgia en animals

Els esternuts, la picor, inflor en els ulls i el llagrimeig, la secreció nasal i la congestió quan s'està en la mateixa habitacio que un animal poden ser indicadors que es pateix aquest tipus d'al·lèrgia. 

 

Aquests símptomes poden aparèixer fins i tot en un moment en què l'animal no està a la casa.

De vegades també poden desencadenar-símptomes d'al·lèrgia cutània (granellada), picor a la pell, inflamacions o faves vermelles. En altres ocasions poden aparèixer símptomes d'asma, amb sibilàncies, dispnea i opressió al tòrax. 

 

El millor mètode per estar segur de si realment existeix una al·lèrgia és sol·licitar la valoració d'un pediatre al·lergòleg. D'aquesta manera es realitzarà un estudi per intentar determinar els factors que causen els símptomes.

Tractament de l'al·lèrgia a animals 

El tractament més recomanable és, simplement, mantenir-se lluny l'al·lergen, en aquest cas l'animal. Tanmateix, això no sempre és possible, i en qualsevol cas, moltes famílies no volen o no poden lliurar al seu animal en adopció.

 

En cas de tenir contacte amb l'animal i que apareguin símptomes existeixen tractaments farmacològics com els antihistamínics o broncodilatadors que alleujaran els símptomes, encara que s'ha d'usar sempre prèvia recomanació del metge i no són ideals com a tractament prolongat.

 

En determinats casos poden ser necessaris tractament preventius per evitar l'aparició de símptomes. El pediatre al·lergòleg establirà un pla de tractament en funció del cas concret.

 

A més existeixen vacunes contra l'al·lèrgia a epitelis (immunoteràpia específica), que s'han mostrat eficaços a llarg termini. Tanmateix, aquesta mesura l'ha de prescriure un facultatiu especialista en al·lergologia pediàtrica individualitzant el tractament en cada cas concret.

Si totes aquestes mesures fracassessin, considera la possibilitat d'oferir a l'animal en adopció.😢

Cada vegada hi ha més persones que decideixen compartir la seva vida amb un animal, quina mena d'animal es recomanable?

Gossos

Gairebé tots els nens, si poguessin triar un animal, escollirien un gos segurament, doncs  és un company de joc incondicional!

• Són molt socials
• Necessiten la companyia humana
• Tenen una gran capacitat d'aprenentatge i aprenen moltes coses...

Però, els gossos són mascotes que tenen més necessitats:

• Han de sortir de dos a tres cops al dia
• S'han d'educar
• Cal organitzar la vida amb ells, vacances, sortides..

Aquestes responsabilitats no poden dependre només d'un infant, la resta de la família hauran d'assumir-les. L'opció de tenir un gos ha de ser molt clara per part de tota la família.

Gats
Són més independents que els gossos. No necessiten pas sortir i poden quedar-se a casa sols estones mes llargues, inclòs durant un cap de setmana sense cap necessitat de ningú. Sovint aquesta es la raó de que s'adopti un gat. Aquesta no ha de ser la raó per tenir-los, un gat pot ser molt afectuós, però són animals que s'estimen més el seu espai. Se'ls pot acaronar i juga amb ells, però respectant sempre els seus moments.


Els hàmsters
Són fàcils de mantenir i de manipular.

Els ocells, peixos i rèptils. 
Com tortugues, iguanes. Per molts infants són fascinants, encara que és impossible compartir jocs amb ells. Però observar-los serà molt constructiu i pot obrir la curiositat per investigar les seves costums.


Els animals ens ajuden a connectar amb la naturalesa, reforçar l'equilibri de la nostre ment, tan pels infants com per els adults.


S'ha de tenir en compte que un animal no ha de ser propietat de ningú, sinó un membre més de la família, abans de que una mascota hi arribi a casa, tothom ha d'estar d'acord, que han d'haber canvis que es produiran i que estaran amb nosaltres molts anys. Sempre que no pateixin cap malaltia o accident, en aquest cas la pèrdua serà dura, però ens servirà per assumir el cicle de la vida, que evidenment els trobarem a faltar i la tristor ens durarà un temps. però els records superaran tot el patiment.

Si voleu una mascota, adopteu-la. sigueu responsables amb la seva cura.
 I mai els abandoneu, si teniu problemes per cuidar-los busqueu ajuda. 



Ells us estimen!