La Diabetis

Concepte de diabetis...és una malaltia crònica, s’ocasiona degut a un defecte d’una hormona, s’anomena insulina. Les cèl·lules del cos no poden utilitzar els sucres que es prenen amb els aliments, ocasionant un augment de sucre a la sang.

Què és la Insulina... Una hormona que fabrica el propi  cos dins del pàncrees i actua dins del mateix. En el cas de la diabetis no és fabrica la quantitat  suficient que necessita el cos per regular el metabolisme dels sucres.

Què és el pàncrees...És una glàndula situada a sota del estomac que està connectada al tub digestiu.

Té dues funcions principals:

•         Fabricar sucs que ajuden a la digestió dels aliments.
•          Produir varies  hormones, com la insulina que ajuda a regular els sucres a la sang.                           

 Les cèl·lules del pàncrees que fabriquen la insulina, pateixen una inflamació, anomenada “insulitis”, provoca que la quantitat d’insulina no sigui suficient per regular el metabolisme dels sucres a la sang.

La diabetis és una malaltia que s’hereta la predisposició, la manca de símptomes no vol dir que no hi hagin familiars amb diabetis, o predisposats a tenir-la. Quan hi ha predisposició genètica s’ha afegeix  un altre factor, generalment immunològic(autoimmune) es posa en marxa la inflamació de les cèl·lules del pàncrees que fabriquen la insulina, amb el temps la quantitat d’insulina és insuficient i apareixen els símptomes de la diabetis.

També una de les causes desencadenants és la introducció precoç del gluten a la dieta dels infants, per això s’aconsella endarrerir aquest aliment, millor introduir-ho a partir dels 6 o 7 mesos d’edat. També s’aconsella no donar llet de vaca no derivats abans dels 6 mesos de vida.

La inflamació es produeix per una al·lèrgia a una proteïna present en alguns cereals, com:      

La avena, la civada, l’ordi , que s’ anomena gliadina.

Es pot diagnosticar a qualsevol edat, però amb més freqüència es detecta de més petits. 

Símptomes                                                                                                                               

Molta set. La manca d’insulina ocasiona que la glucosa no es pugui aprofitar, per això va augmentant a la sang on es concentra. Necessitat de beure molta aigua.                            

L’infant estarà com desanimat, moix. Tindrà canvis de ritme. Les deposicions també variaran, poden anar des de l’estrenyiment fins arribar a tenir canvis diarreics.                                                                                                                                      

Manca de gana. Més tard s’apreciarà  en el ritme de creixement, serà més lent.

De vegades el grau de compensació de la diabetis és farà difícil, amb possibles variacions brusques de la glucèmia i facilitat per presentar hipoglucèmia.

Al inici pot passar desapercebuda, però a partir dels controls analítics es podrà diagnosticar.   

Perdua de pes.

Infants

Els infants amb diabetis deuen fer una dieta, agafar els hàbits adequats, un menú adient serà el més indicat, valorant la variació i els gustos de cadascú o desitjos. Caldrà planificar diàriament quantitats d’aliments “genèrics” de la tabla d’aliments.

Els infants diabètics s’han de controlar els greixos i moderar els saturats.                                     La fibra alenteix l’absorció dels hidrats de carboni per això cal tenir una especial cura amb la ingesta de fruita i verdures. És aconsellable acostumar els infants diabètics a portar sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia ja que pot derivar a que els nivells de glucosa en sang es troben baixos, ja sigui per falta d’alimentació, excés d’administració d’insulina o per augment de l’activitat física.

És molt important que el nen diabètic sigui coneixedor de la seva malaltia, ja que haurà de conviure amb ella tota la seva vida.

Se li haurà d’ensenyar a autocontrolar-se la glucèmia i a punxar-se ell mateix la insulina a mesura que es faci gran. També ha de saber com organitzar la seva alimentació i adquirir hàbits per garantir el control de la malaltia.

L’infant diabètic a l’escola

És important comunicar-ho i fer una nota informant de com actuar davant una disminució de glucosa. No ha de provocar una sobreprotecció a l’infant, molt al contrari, així és vol aconseguir que l’infant desenvolupi un instint d’independència i autocontrol per portar la seva situació davant la societat de forma natural i correcta.

Informació al professorat:

L’infant...........(nom)...................és diabètic.  La diabetis és manifesta per un defecte  en la secreció d’insulina, hormona que regula els nivells de glucosa a la sang. Abans del tractament l’infant té molta set i orina moltes vegades. Necessitant injeccions d’insulina per viure. Ells mateixos generalment és poden administrar la insulina. No hi ha cap perill!  L’infant diabètic pot portar una vida normal inclouen la activitat esportiva.                                                                                      

 La dieta, habitualment són petites modificacions al menú de l’escola.                                                                

Si un àpat porta un retard o ha fet molt exercici pot tenir un descens de la glucosa, es pot manifestar en canvis d’ànim, pal·lidesa, mareig i/o estat acalorat.   Davant això s’ha d’actuar de forma natural inicialment amb un entrepà o un sobre de sucre(que el mateix infant portarà)     En cinc o deu minuts l’infant ja ha d’estar totalment recuperat i podrà seguir la classe normal.   Podria donar-se excepcionalment el cas de que l’infant perdés el coneixement, s’ hauria de subministrar el GLUCAGÓN, AVISAR ALS PARES I PERSONAL SANITARI  o PORTAR-HO A UN CENTRE HOSPITALARI.

Cal recordar:

1.       Tenir a l’aula sucre o deixa que l’infant porti.

2.       Si el dinar escolar portar retard deixa que l’infant prengui un suplement.

3.       Assegurar-se que l’horari dels àpats sigui regular.

4.       Si l’infant és responsable creure en la seva paraula davant la situació de la diabetis.

5.       Davant de l’exercici físic es aconsellable que l’infant prengui un suplement abans de fer-ho.