Canvi de mirada
Darrerament aquesta manera d’actuar està
acaparant els medis.
Però ja fa anys que molts de nosaltres, treballem amb
aquest canvi de mirada cap a l’infant, com a la manera més correcta de fer,
d’acompanyar a l’infant.
Sí, dic acompanyar, doncs l’infant a mesura va
creixent va assolint conceptes que ha de poder portar a terme el més aviat possible
i nosaltres com adults, els hem de guiar, acompanyar, deixant que ells facin i
prenguin les seves decisions
Com adults
Com a base, tenim una mirada adulta cèntrica i no
volem cedir responsabilitats als infants.
Aquest fet sumat a que hi ha un grau alt d’infants en
situació de pobresa, fa que es centren més a cobrir les necessitats més
primàries i deixen en segon pla els drets dels infants, vinculats amb el dret a
la participació. Entre altres!
Sense deixar oblidades aquestes males costums adquirides
pels adults, de comentar, estereotipar, etiquetar, als nostres infants.
Exemple
Fa una setmana, a la parada del bus amb la Laia, la
nena que acompanyo els matins, van coincidir com moltes vegades amb una mare
que va amb el seu fill, deu tenir uns 7 anys, la conversa va anar així:
_ No estires la mascareta, la faràs gran.
_ Veus ja l’has trencat, es que no pares mai, això no
pot ser.
L’infant amb un to de veu fluix, va dir:
_ Es que no se com va.
La mare pujant el to encara més del que ja ho feia, li
va contesta:
_ No saps, no saps, clar que no saps, però dir
tonteries si em saps, a casa i a l’escola, si saps dir tonteries.
Va seguint donant queixes de l’infant, queixant-se de
que tots els matins...
Com a mare i educadora tinc clar que de vegades perdem
els papers, no hem d’estar orgullosos, al contrari, cal fer autocrítica a fi
d’evitar tornar-ho a fer.
En un moment l’infant va queda avergonyit, a mercè del que volgués sentir, segur que com tots nosaltres l’infant diu tonteries, però la meva preguntar és:
_Què té que veure això amb no saber posar-se
la mascareta, en que l’estiris o la
trenquis?
Per mi això i de bon matí és una manca de respecte cap a l’infant, sense venir al cas, i no serveix per millorar el suposat mal comportament amb la mascareta trencada.
Pobre mascareta, tinc clar que el problema no es pas el sentiment de la mascareta, sinó el fet d’haver d’arreglar-la o buscar un ‘altre.
Està bé comentar que, els infants han de dur en
principi mascaretes de recanvi per cada dia de la setmana dins de la motxilla, a
part de la que ja porten posada, al menys a algunes escoles és així.
La mascareta trencada, segur que no en té sentiments però l’infant de ben segur que si en té, i aquest incident no ha estat gens positiu per afrontar el dia, sí dic afrontar, o tan sols som nosaltres els que fem l’esforç del dia a dia, els infants també han de viure diferents experiències cada dia, i moltes no són tan agradables com ens pensem.
Tota la vida s’ha sentit a dir: _ Aquests no són problemes, ja veuràs quan et facis gran.
Segurament resoldre els problemes d’adults, és una tasca
complicada comparada amb les dels infants, però això no ens dona la força per
minimitzar-los, quan segurament molts d’aquests problemes no em sabem ni
gestionar-los nosaltres mateixos.
Però, amb tot el que estem vivint, cal
enfadar-nos d’aquesta manera per una mascareta? Si li demanem a l’infant de ben segur
que ens diu que la mascareta li molesta i no sap ja que fer, com ens passa a
tots nosaltres, però no les anem trencant, de ben segur que ell tampoc, però
de vegades es trenquen.
I només faltava que les mascaretes passin a ser motiu de reprimenda.
Segur que com adults vivim
situacions que no ens agraden, però no per això hem de crear situacions
desagradables als altres i molts menys als nostres infants.
Històries com aquestes es donen sovint
La Neus de 4 anys
Jugava amb els coberts a la taula
durant el sopar, el seu pare ja li havia dit que deixés de fer-ho. De cop al
moure's va donar un cop al got d'aigua, que va caure.
Ara et fots, i no prens res! Li va dir el seu
pare.
La Neus va adonar-se de que havia fet alguna malifeta, sense entendre ben bé el que volia dir el seu pare, ni el que havia passat.
La Marta de dos anys
Corria pel pati de casa seva, l'avi li va dir que no havia de córrer que podia caure. I la Marta molt obedient, va caure, "Jodete" li va dir l'avi. Ella es va sentir culpable, sense saber que havia de fer.
La Carla de 3 anys
Va acaronar un gatet del carrer, i el gatet la va esgarrapar.
La resposta de la mare va ser
"Jodete" Així aprendràs a no tocar els animals que no coneixes.
Tampoc sabia que havia de fer.
I així van aprendre a "joderse"
a creure que havien fet alguna cosa dolenta sense
saber el que.
I així van aprendre a dir als altres el mateix.
Així des de petits, es va esborrant la compassió,
l'empatia, la solidaritat pels altres. Se'ns van allunyar de ser una mica més
humans...
_ Millor que ningú es foti, i podem dir-li a la Neus que jugui i sigui feliç. Que li tornarem a omplir el got un ‘altre vegada.
_ Si li diem a la Marta que corri i s'ho passi
bé. I si cau? Li donarem la mà per ajudar-la a aixecar. I li direm que vagi amb
cura, i la curarem si cal.
_ A la Carla, li direm que expressar afecte no és dolent, encara que l'altre no ho sàpiga rebre. I els gatets també tenen pors.
Així d’aquesta
manera, totes tres quan siguin
grans, no manifestaran males formes, ni critiques gens constructives.
Tal i com tracten els infants, ells ho reben i així ho transmeten.
L'efecte enmirallament es reflexarà en les seves maneres de fer.
Som els adults que acompanyem, que guien, que
acaronem, ens cal aturar-nos a pensar i repensar que som l’adult que
acompanyar i que hem de deixar fer.
Cadascú de nosaltres necessitem un temps, per portar a terme diferents tasques, per aprendre a utilitzar una eina, per saber, cadascú necessita el seu temps.
Però ens cal fer-ho, contan amb el respecte dels altres.
Els Infants també!
Ens cal Identificar les emocions
El primer, posar-li nom a l’emoció, saber què la provoca i
per què. Com ens fa sentir per dins i com l’expressem.
Coneixent les emocions, apendrem a conèixer els diferents moments nostres,
i dels altres, les dels infants també...
- Com ens fa sentir l’estat emocional de
l’altra persona? Per què?
- Posem atenció a les seves emocions, o
li projectem les nostres?
- Entenem que és seva l’emoció, o ens hi
identifiquem i ens la fem nostra
Un cop les distinguent, és important disposar de recursos que ens facin
sentir emocionalment competents. Per poder-les gestionar...
Els infants també han de fer tot aquest aprenentatge, si els limiten la resposta, si li diem com comportar-se en tot moment, el control per si mateix de l’emoció no arribarà mai, així el que fem, els atura el seu aprenentatge.
Cal
donar importància a saber diferenciar l’emoció
de la resposta:
Per
exemple: Que pegar no sigui adequat, no vol dir que enfadar-se tampoc ho sigui.
La ràbia, ben expressada, té la seva funció
i ha de poder ser expressada.
Davant una situació
Com
la d’un infant desprès de realitzar una manualitat, a l'anar a rentar-se les
mans, es mulla la bata, la nostra reacció podria ser:
T’has mullat ! Doncs
ara et quedes així!
L’infant
protestarà o s’ha sentirà trist, sense cap necessitat. Tots ens podem mullar
quan ens rentem.
La reacció més
normal, seria: No
passa res i posar la bata a assecar!
De
vegades acceptar o reconèixer que a nosaltres també ens passem aquestes coses,
costa molt, com quan tenim angoixes, que no ens les permeten per no sembla
dèbils o no fer patir als altres, o perquè hem de ser forts i tirar endavant.
Però
la veritat, és que cal compartir amb altres com ens sentim, cal normalitzar les
situacions que sense cap dubte són normals.
Donat que son humans, aquesta sensació de
ser perfectes, no es fa més forts i més savis, al contrari ens fa més lluny
dels altres i difícils d’accedir.
No cal posar com a referents muntanyes ben altes, que no ajuden a créixer sanament. Es converteixen en limitacions, en dificultats.
Ens cal acceptar les nostres emocions
_ És un pas important, i potser un dels que ens costa més.
També quan acompanyem! Perquè a vegades, l’emoció de l’altra
ens remou o ens atrapa i sentim la necessitat de protegir-nos-en.
Recordo que quan va morir el meu germà, un cop dur per tota la família, l’endemà al mati, quan la mare es va aixecar, un pes al pit m’ofegava, al mateix temps que el cap em deia: “Mama se’ns a mort en Paco” i no volia dir-li, doncs semblava tranquil·la i dir-li, segons jo, representava fer-li pensar, fer-la patir. Però aquest pes augmentava per segons, i aquella la meva veu dins del meu cap no deixava de ressonar.
Fins que, no
vaig poder més, la mare em va abraçar, totes dues ens van abraçar, jo vaig
treure tota l’angoixa que jo mateixa havia deixat créixer dintre meu, i la mare
va estar forta, al temps que ens feia sentir bé a totes dues.
Aquest, és un dels moments que ens cal compartir, siguin mares o infants que creiem protegir.
Si som humans els farem humans, això no ens fa imperfectes, ni molt més, doncs cadascú de nosaltres en té unes meravelloses imperfeccions, que ens fan perfectes.
Només cal poder-les treure i a partir d’aquí gestionar-les com més bé podem
o creiem.
Doncs un cop sabem com ens sentim, ens cal saber com ens volem sentir i per què. És el moment de posar en marxa els recursos que ens permetran transformar-ho.
Si això és el que volem.
Quan tenim la possibilitat d’expressar i compartir l’emoció amb algú que
l’acull amb empatia i respecte, la seva intensitat es fa més suportable i la
comencem a regular.
D’aquesta manera
La regulació emocional ens permet transformar una emoció en una altra, transitant, del neguit a la calma, de la tristesa a l’alegria, de la ràbia a la pau…
Quan posem consciència i observem el procés que ens ha dut fins aquí,
les nostres competències
emocionals creixen i es reforcen.
I d’aquesta manera, un bon acompanyament marca la diferència, afavoreix
l’aprenentatge envers l’autonomia i el benestar.
Què cal fer per arribar també a cobrir els infants?
En la societat ens calen més professionals dedicats a
l’atenció a la infància.
En els últims anys el nombre ha augmentat, però també
ha crescut la complexitat de la infància a Catalunya.
Quin objectiu principal haurien de seguir?
Reduir el nombre d’infants que estan en risc de
pobresa i de vulnerabilitat.
Cap infant amb risc, la pobresa econòmica, la pobresa
de caire emocional.
Les situacions de vulnerabilitat són molt àmplies.
Dins de les diferents famílies pot haver una família
amb molts recursos i, alhora, molt vulnerable.
La mirada apreciativa
Es tracta d’una metodologia tan senzilla
que es transforma fàcilment, en una forma d’entendre la vida, en una Mirada.
La mirada apreciativa ve de la Indagació Apreciativa (Appreciative
inquiry, de David Cooperrider.
Enfocada a buscar el millor de les persones
Per descobrir i reforçar les fortaleses i el potencial de les persones que en formen part, amb el propòsit
d’acompanyar-les a créixer i millorar.
Una mirada que ens permet acompanyar emocionalment des del reconeixement
i la confiança.
Des d’aquesta perspectiva,
aportar recursos i un acompanyament que facilitin una millor
resposta emocional a les situacions i contextos de la vida.
Quina funció tenen les emocions?
Totes les emocions tenen el seu valor i la seva funció, i ben gestionades,
són clau per a la supervivència i la salut, l’aprenentatge i la relació amb el
món i les persones que ens envolten. La pel·lícula “ Del Reves” ens ho deixar
clar.
Aprendre a regular-les, és un dels objectius de l’Educació Emocional i aprendre a acompanyar-les, també.
Les emocions ens mouen i, com passa amb l’energia, ni es creen, ni es
destrueixen, es transformen.
Amb un bon acompanyament que ens recolzi, que ens faci de guia, és més fàcil, i ens aporta estratègies i nous aprenentatges.
Com podem acompanyar l’infant?
Com a pares i Educadors...
Una manera d’acompanyar-los és des de la mirada apreciativa, enfocant-nos
en les fortaleses i confiant en la capacitat i la llibertat de les persones des
de el respecte.
Des del sistema
Darrerament ha hagut un increment d’educadors socials,
treballadors socials, mestres i docents amb una mirada més social, però encara
no és suficient.
Dins el nostre sistema tenim bones pràctiques però no
són difoses perquè no hi ha temps per a la innovació.
Els professionals de l’àmbit social que atenen la
infància són molt competents i podrien cobrir les necessitats del col·lectiu,
però el temps que tenen per acompanyar és insuficient.
La innovació en altres països ens pot ajudar, ens dona marcs de referència.
Participació de la infància a l’esfera pública
La participació dels infants suposa el seu reconeixement com a ciutadans de ple dret. Permet reconèixer les seves competències per implicar-se al projecte col·lectiu d’una comunitat.
A formar part de la societat.
Han de prendre part! Doncs són part
de la societat, són part de nosaltres.
Amb el suport dels adults
Les persones adultes tenim la responsabilitat
d’ajudar-los a saber qui són i com volen ser al món.
Organismes
internacionals com la Comissió Europea i les Nacions Unides asseguren que la
participació és un dels pilars per trencar les desigualtats.
Incrementar les oportunitats de participació política
a l’adolescència és fonamental pel seu desenvolupament com a ciutadania activa.
Necessiten l’ajuda, la comprensió i la presa de consciència
dels adults perquè aquesta participació política sigui efectiva.
Com adults hem de saber cedir responsabilitats.
Cal fomentar accions que visualitzin la veu dels infants
Algunes entitats i administracions estan afavorint el
protagonisme de la infància des de l’acció política. A diferents Municipis de Catalunya:
Com participen a la demanda de necesitats bàsiques de cada zona:
Per exemple, amb els pressupostos participatius. Posant-se d’acord, decideixen que la ciutat necessita més endolls, una xarxa wifi més potent o un espai de ludoteca...Per als infants és molt satisfactori veure com les idees pròpies i personals es transformen en idees col·lectives millors de les que havien proposat de manera individual.
Veuen com el treball es construeix entre
tots.
El Consell Nacional de la Infància està format per 46 infants i joves d’entre 8 i 17 anys. És un òrgan consultiu i de participació.
Representen els interessos i els punts de
vista dels infants i adolescents de Catalunya
El seu focus
d’acció es centrar en la defensa dels drets dels infants de Catalunya. També
vetlla per difondre’ls.
Han tingut estands a diferents llocs, com a la Festa
dels Súpers o al Saló de la Infància.
A més de treballar perquè hi hagi més consells a més municipis.
https://ciudadesamigas.org/convocatoria-unicef-ciudades-amigas-infancia/
Aquest enllaç trobareu tota la informació per Les noves convocatories
Reflexions
Com
a tècnic en Educació Infantil, sovint he pensat en com havia de ser l’educació
dels infants, i la reflexió més adient és del tot senzilla, doncs els infants
des de petits haurien d’aprendre on viuen, en refereixo a la part que ens
alimenta i ens dona oxigen, la part natural. La Terra.
_ L’infant pertany a un món natural anomenat planeta, en aquest planeta hi ha uns recursos per viure, que s’han de cuidar, doncs depèn de l’aire, de l’aigua, dels essers vius, que qualsevol detall petit de malmesa, sigui violent o un petit error, pot alterar-lo.
I
així fer malbé tot. Inicialment sembla una petita alteració, més tard va
alterant el sistema natural de vida. El que anomenem Ecosistema.
_
També seria important ensenyar als infants a que com humans cometem errors, i
així aprenem.
Però que aquests errors han portat als homes a destruir-se entre ells,
fins arriba a matar. En guerres, que han estat una continuïtat d’elles, sense
parar, per molt desenvolupats que estiguin.
_ La història caldrà ensenyar-la tot just per saber d’on procedim, no per sentir-se lligats a ella, per admirar el que sigui digne d’admirar, que serà el més humà i considerat cap a altres.
Serà
tot el que forma part del creixement i l’evolució natural, respectant el medi
que ens envolta i a la resta dels humans.
Com a base de la seva Educació
_
El coneixement del seu cos, del seu creixement i dels canvis, la sexualitat, la
cura i el respecte del nostre cos, respectant els dels altres. L’activitat
física com a medi de vida.
_
El coneixement de la seva ment, les emocions, com gestionar-les, com meditar,
com relaxar la nostra ment, com equilibra ment i cos.
_
La comunicació com a base essencial, de forma natural i sense prejudicis.
_
Coneixement de primers auxilis. Com prevenir i com curar.
_
Coneixement del medi Natural, plantes naturals, plantes de l’hort,
l’alimentació natural derivada del procés natural de recol·lecció per zona i
temporada. El procés natural de la vida. Preservar i respectar la Natura.
_ Coneixement envers els llibres, com saber que temes interessen i escollir lliurement.
Valorar
i estimular l’experimentació, les manualitats, les creacions.
_ Coneixement
d’altres cultures que ens ensenyen maneres diferents de viure, ètnies
diferents. La música com a part essencial del coneixement, d’apropament als
altres.
_
Per poder viure en societat cal aprendre uns principis morals de respecte i
convivència, sense ells seria impossible. Sense oblidar els respecte a si
mateix i als altres com a éssers iguals de diferents, valorant les capacitats
de cadascú.
_
Respecte a les llibertats i la solidaritat. El treball com a eina fonamental de
creixement, de formació. Treballar per viure, no viure per treballar.
_
Créixer amb la llibertat d’expressió, d’elecció, sense l’influencia social, ni
estereotips marcats per una societat de mals costums, influenciada per la
superficialitat, la publicitat i la comercialització. Amb el respecte per un mateix i per Altres!
_
Solidaritat i cohesió amb els altres, la inclusió social partint dels nouvinguts a un nou país, nova ciutat, nou barri, està bé, però ens cal cohesionar
plegats, aprendre uns d’altres com a forma de vida, cohesionar capacitats.
Des de la primera Infància, des del primer moment de vida
Per fer tot això ens cal un canvi de mirada
_ Un canvi que
vingui de dins nostre, dels adults.
_ Cal canviar el
concepte que tenim dels nostres infants.
_ Guiar i
acompanyar no vol dir anular, els infants son actius i competents per
desenvolupar-se.
_ Necessiten
tenir llibertat per cobrir les seves necessitats de moviment, de relació, de
comunicació entre ells i envers els adults. D’exploració amb el seu entorn,
donant respostes.
_ Han de poder
viure el present, el moment del joc, del coneixement en si mateix, creant així
la seva personalitat, gestionant les seves emocions.
_ Com adults hem
de poder acompanyar i donar eines suficients perque aconsegueixin l'autonomia,
arribant a resoldre per si mateixos, sense la mà de l’adult.
_ Sense cap
influencia, sense jutjar-los, sense condicionar les seves capacitats de
resposta. La seva espontaneïtat. La seva interacció amb altres.
Aula de Nadons
L’evolució del
nadó, tots l’entenem com a natural, hi ha un procés per familiaritzar-se amb el
seu entorn, per assolir de manera natural els seus sentits, com adults els
estimulem, però els deixen créixer. Així hem de seguir!
Tot i ser dependents!
Els infants més
petits, si els observem ens ensenyen com evolucionar dia a dia de manera natural,
per si mateix, ara em giro, ara m’estiro, ara puc aguantar-me assegut...
Si no intervenim ells continuen evolucionant,
no es queden aturats sense la nostra intervenció. La nostra companyia i guia és essencial pel seu creixement, però ells ja evolucionen per ells mateixos, de forma natural com la vida mateixa.
En relació amb
els altres, com es relacionen, com somriuen quan reconeixen un company, i tant
que si, la majoria d’infants quan veuen un ‘altre infant riuen. Però no té que
veure amb el somriure que fan quan reconeixen la persona, ells sols es
socialitzen.
Com adults us
preguntareu si això que he escrit no és més que voler influenciar-vos, voler
qüestionar-vos.
Canviar la mirada, no vol dir canviar la vostra essència, el vostre tarannà, canviar la mirada per la meva manera de pensar, vol dir abonar la nostra essència per evolucionar de la manera més natural, des de la vostra elecció, des de la vostra manera de ser.
Doncs tots ho
fem el millor que sabem, però sovint ens cal saber que fer, i canviar la mirada
per nosaltres mateixos ens ajudarà a trobar la millor manera, això no vol dir
que sempre ho farem bé ,ni molt menys, però si ens dona la certesa de que ho
farem de la millor manera.
Quants de nosaltres haguessin valorat un
canvi de mirada durant la nostra infantesa, la nostra adolescència, poder
sortir del marc de les influències per poder trobar-nos a nosaltres mateixos,
segur que molts ho intentem fer tots els dies de la nostra vida, com adults,
però segurament hagués estat més fàcil, si des de petits, ens haguéssim deixat
viure amb llibertat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario