Les emocions, la ràbia, la Ira, l'enuig...

 

La Ira, la ràbia

 És un estat d’ànim d’enuig, d’indignació, arribant a estar furiós, enfadat.

 Els essers humans depenen els uns dels altres, necessitem referents per créixer, que ens donin estimació, tinguin cura de nosaltres, així créixer sentint-nos segurs i amb una bona autoestima.

 Les experiències que tenim durant la infància ens formem com a persones,  i algunes d’elles podem condicionar la nostra vida, ens cal poder treballar tots els aspectes d’una manera segura, amb una bona intel·ligència emocional. Per això ens cal saber com ens sentim!

Com ja hem comentat moltes vegades, poder controlar les emocions no vol dir de cap manera reprimir-les.

Regular-les vol dir, saber gestionar adequadament, per nosaltres mateixos, buscant eines per poder fer front a les situacions de conflicte, de ràbia.

La ira està considera lligada a la frustració no tolerada

Objectius no aconseguits, contrarietats i injustícies.

 Mal gestionada pot donar lloc a mostres d’agressivitat, rancúnia, ressentiment, violència, venjança i odi.   És un mecanisme de defensa!

Sentir ràbia forma part de la nostre relació amb els altres. forma part de les emocions principals. No és positiu, però tampoc té perquè ser negatiu

 És totalment necessària per sobreviure.

Ens ensenya com ens sentim davant situacions que sense cap dubte no ens agradem gens, creant  reaccions, que haurem de aprendre a gestionar.

 El que sí serà positiu o negatiu és, com gestionem el que fem.

 Només nosaltres tenim la possibilitat de triar!

 Hem d’aprendre a  conduir l’energia emocional en benefici propi i de les relacions amb els demés, ens farà millor persones. I ens sentirem bé!

 

Com ens afecten les coses no ho podrem evitar, però si quina pot ser la nostra reacció. Com gestionar aquests moments...

  Davant qualsevol situació tensa, el millor és fer una pausa i respirar a fons.

 Identificar el que sentim. Posar-li nom al que sentim.

 Requereix connectar amb l’emoció. Acceptar el que sentim.

 Raonar per què ens sentim així, explicar com ens sentim i les causes de per què ho sentim. Què ens passa?  Hem de poder canalitzar la ràbia.

Poder expressar permet alliberar amb nosaltres mateixos o bé compartim amb algú altre. És bo parlar-ne, buscar suport amb els més propers.

 Activitats que ens agradin, com  caminar, fer exercici físic, pastar fang, dibuixar, escriure, cantar, etc. Ens ajuden a poder-la gestionar.

 

Transformar la ràbia

Com a inici ens cal pensar que volem fer.

No decidir ni actuar en estat furiós. Donar-nos temps per reflexionar sense pressions. Resseguint el camí del que ens ha portat a sentir-nos malament.

Interpretar el que em passa des de la reconciliació amb un mateix. 

Assumir que amb un estat nerviós no podem pensar bé, ens cal relaxar-nos primer.

 Així podrem gestionar-ho millor

 _ Explicar els fets dins de la nostra ment, d’un ‘altra manera.

Canviant d’aptitud

_ Facilitant així la recerca de solucions.

_ La manera de protesta o comunicació als altres serà més adequada.

 _ Ens ajudarà a poder valorar altres punts de vista, altres significat dels fets.

 _ D’aquesta manera el que fem és aprendre a tolerar la frustració.

_ Centrant-nos en les pròpies conductes, més que en jutjar als altres.

 

_ Si podem expressar la ira de manera  més controlada, no anirà a més.

_ Si la reprimim, la carregem, generant tan sols ressentiment i l’odi.

_ Alterant així la nostre manera de ser, deixant-nos portar per la ràbia.

 Aquests comportaments només ens generen malestar i ens perjudicar alhora de relacionar-nos amb els altres, arribant a no deixar-nos veure la part positiva de les coses. Convertint-nos en algú que veritablement no som.

 Per viure amb bona harmonia amb nosaltres mateixos ens convé saber reconciliar-nos, poder analitzar qualsevol situació al marge dels nostres sentiments inicials, sense això sí, deixa de combatre la situació de la manera que menys malestar ens comporti, tan a nosaltres com als que ens envolten.

 Saber perdonar forma part del nostre benestar, doncs ens allibera del ressentiment. Si perdonem deixem enrere el que ens ha passat!

Com a pares, cuidadors i educadors

Hem de tenir paciència, doncs aprendre a gestionar la ira comporta temps i pràctica. Ensenyar a l’autocontrol és molt important, doncs saber gestionar les emocions de manera beneficiosa per a nosaltres ens aporta felicitat. Alhora que ens facilita les relacions, acceptació dels altres, al mateix temps que ens permet està més centrats per estudiar, fer activitats, saber el que ens fa sentir bé i el que no, el que volem i el que no volem. 

Tasques que ajuden a gestionar la Ira

Aturar-nos a pensar!

Allunyar-nos del lloc o fet que està causant la Ira. Per calmar-nos, per poder pensar amb tranquil·litat.  Com ho podem fer?

Pensaments positius, canviar la activitat,  donar una volta, passeig, pintar, llegir, fer alguna activitat que ens agradi, que ens faci relaxar-nos, o en un moment donat ens ajudi a treure aquesta ràbia que sentim de manera beneficiosa, com podria ser realitzar un esport. Llençar la pilota de Basket a la cistella, a la terrassa de casa, fer un xuts al baló, córrer o qualsevol activitat accessible. Depenent el lloc i el moment, asclar.

Si podem tenir pensaments freds, doncs quan ens enfadem el nostres pensaments s’escalfen, si podem abaixar la temperatura aportant pensaments positius i així no auto alimentar la ràbia ens serà més fàcil.

Sí som nosaltres els que trobem aquests pensaments per nosaltres mateixos acaba funcionant, i ens tranquil·litzen, pensaments com: 

 _ Segur que es resoldrà! _ Si m’emprenyo no solucionaré res! _ No volia això, però jo podré assolir la situació... Quan més ens ho repetim més ens ajudarà!

Alliberar la ira amb seguretat

Ens cal saber que alliberar la ira de forma ruda, com crits, cops i violència ens genera més malestar encara. Aquestes reaccions només serveixen per generar més ira i malestar, no per desfogar-nos, com a vegades diem.

Així necessitem alliberar-la, una sería la manera que hem dit abans, fem una activitat que ens faci cremar la energia negativa.

L’altre seria controlar la nostra respiració, ulls tancats per exemple i pensar només en respirar, en relaxar-nos. La meditació ajuda molt, si alhora que respirem estirem els músculs ens destensen, es relaxen, ens fan està millor.

Escoltar música també ens pot ajudar molt, la música ens pot ajudar a calma i donar temps per reflexionar...

La música té la capacitat de canviar estats d'ànim, activant cada una de les estructures emocionals del cervell. 

Vídeo músical per canalitzar la ràbia 

 

Ocupar-se dels problemes i seguir endavant

Quan ja pensem amb més claredat, veurem que davant un problema tenim dos solucions,  ocupar-nos del problema o seguir endavant.

Si ens ocupen d’ell el farem front, i així segur que millorarem la situació.

Cal saber primer que és el que volem, separant el que de fet volem amb el que la realitat ens permet fer. Aquí necessitem ser flexibles, tornarem al problema i veurem les possibles solucions, decidim així la que creiem millor i arribarem a un acord.

Seguir endavant significa deixar enrere el problema , sense rancúnies, a vegades és el més adient, doncs hi ha situacions que perdre temps, esforç i energia no valen la pena.

Aprendre a resta impotència a les coses sovint és agradable i positiu.

Ambdues solucions poden ser beneficioses!

Com a pares llegir el llibre de EL PODER DE LA IRA

Dalai Lama. 

Us pot servir de gran ajuda.

És tracta d’una obra inspiradora sobre enfocar el sentiment de la Ira.

Al mateix temps ens apropa a la saviesa del Dalai Lama, de manera accesible.

Ens parla de la ira compasiva com a força humana, com el perdó pot millorar la nostra vida individual i amb la resta de les persones.

Ens parla de la societat, com la part també fosca, envers les desigualtats, la ignorància, les injustícies. Ens ofereix perspectives sobre diferents aspectes del món actual, des de la competitivitat, la ira, com a força de canvi, per avançar amb compassió com a eina d’educació, ètica, igualtat i justícia.

Un canvi de mirada cap als nostres fills, que ens donarà força per orientar-los al mateix temps que ens orienta a nosaltres mateixos, com a persones del món.

Quan més preparats més fàcil ens serà!

Sovint moltes vegades actuem de manera contradictòria davant les rebequeries i solen tenir poca paciència i poca fermesa amb els nostres fills.

 

Com actuar amb els nostres infants

Davant les rebequeries

La reacció pot ser, cridar i plorar i fins i tot tirar-se al terra, donar petades .

Situacions límit que de vegades no sabem com actuar.

Els infants solen cridar l’atenció amb conductes negatives com a protestar per alguna cosa amb el que no estan d’acord.

Com a pares en aquests moments normalment no sabem què fer, ens sentim perduts. Poder evitar totalment les rebequeries és impossible amb infants de 2 a 6 anys però sí podem intentar prevenir una possible rebequeria , acostuma a ser més fàcil que el seu tractament.

Tot i que de vegades és complicat saber què situacions motivaran una rebequeria i així de vegades ens trobem en una situació complicada envoltats de persones estranyes. 

Quan més dur és per a nosaltres!

“Els infants que tenen rebequeries intenses i freqüents corren el risc de desenvolupar en la infància trastorns emocionals i de la conducta greus”

Per tot això és positiu tenir alguna mena de pautes

_ Ens cal poder  preparar les sortides

Compartir amb els nostres fills les activitats que anem a fer amb temps per assimilar. Per d’alguna manera no li vingui de sorpresa.

Pot ser que no li vingui de gust, però nosaltres ja li hem deixat clar les tasques a fer per la família i no li suposarà cap sorpresa.

Ens cal anar amb condicions, vull dir sense gana, havent descansat prou, si no fos així ja anirien condicionats a aquest fet. Tenir gana i/o son.

 _ Nosaltres també hem de procurar anar en bones condicions, que ens trobem amb forces per fer el que ens hem marcat, ens serà més fàcil mantenir la calma si arribés el cas.

En cas de que passés, hem de mantenir sempre la calma, doncs actuar de la mateixa manera que l’infant només serviria per agreujar la situació. El millor es restà importància. Intenta comprendre-li parlant, amb la comunicació.

Si nosaltres estem tranquils ajudarà més a que l’infant canvi la seva conducta.

 _ Deixar que s’esplaï

Sovint deixar que es calmi és la millor opció, el podem portar a un ‘altre espai diferent, apartat del lloc on va iniciar la rebequeria, sol funciona, un cop ja més tranquil és quan podrem iniciar el diàleg explicant el que pensem, que l’entenem, alhora pot explicar també l’infant el que li calgui dir.  Cal evitar sempre amenaces com que ens anirem o semblants.

_ Hem de poder parlar amb tranquil·litat

Fer-li saber que la seva actitud no ha estat correcta. Explicar la raó amb tota sinceritat, mirant als ulls sempre, posant-nos a la seva alçada.
_ No hem de cedir a les seves peticions

Ha d’entendre a acceptar el no, si cedim, es mostrarà sempre igual

Si li expliquem l’infant anirà entenen i la seva actitud anirà canviant. Ens hem de mantenir fermes. Davant la negació al que volia, davant un càstig degut a la seva conducta. Ara bé, hem de fer-li saber que l’estimem d’igual manera!
Amb els càstigs hem de  ser proporcionats envers el fet realitzat per l’infant i la seva edat.

Com ja hem comentat abans, la paciència ha de ser abans de res

Si en algun moment teniu dificultats per assolir alguna situació, poder allunyar-nos una estona, deixant l’infant amb algú, veiem la situació des de fora, respirant i agafant forces sempre serà millor que patir nosaltres també neguits i angoixes.

 Aquestes maneres d’actuar s’han de portar a terme per un igual totes les persones encarregades de l’infant en algun moment, doncs si no anem tots a una, difícilment es podrà controlar. Quan els comportaments negatius no guanyen res, al final s’acaben i deixen d’existir. Doncs vinga, molta força!

 

Quan hem d'ajudar als infants a gestionar les emocions, cal saber que no és gens fàcil, els hàbits, l’estima, l’entorn de comunicació i una actitud positiva sempre ajuda, però comporta poder repetir moltes vegades sovint el mateix, molta paciència i donar-se temps. 

També dependrà de cada entorn i de cada infant, sabem que els infants amb TDAH, no ho tenen gens fàcil, i poder gestionar les seves emocions és força més complicat, així sentir frustració per ells comporta normalment una reacció d’ira.

Amb aquest vídeo us donen algunes eines de com poder ajudar als infants a gestionar les seves reaccions, aquestes pautes serveixen per a tots, encara que semblin més especifiques, el que val és el resultat!

En quan a lectures per compartir amb els nostres infants que ens ajudin a gestionar la ràbia tenim: 

Contes i emocions són una colecció de contes sobre les emocions, per infants d'entre 3 i 6 anys. Aquí la Maria sovint té rebequeries, com podem fer?

En xavier és un bon exemple del que no s'ha de fer, doncs quan la seva mare no li dona el que ell vol, s'enfada tan que és posa vermell. 

Tan és així que en Xavier es transfortma en una criatura de contes.

Quan el pare li mana recullir i ell no vol, ell s'enfada encara més, així la ràbia el sobrepasa i haurà de fer front a les conseqüències dels seus actes.

Aleshores ha d'aprendre a gestionar la seva fustració.

  EEstà dirigit a infants entre 2 i 8 anys, i podem trobar una guia d'activitats.

L'Elvira s'enfada molt i molt!  Inclòs el cap de setmana, amb l'Elvira podrem aprendre moltes coses sobre la Ira. 

La seva autora, vol ajudar als infants més petits a comprendre, gestionar i expressar els seus sentiments amb paraules. 

Com ja sabem escollir un bon llibre sempre ens pot ajudar a veure les coses d'altra manera, així saer quins llibres compartir amb els nostres infants també serà de gran ajuda.

Recull 20 històries on les emocions juguen un gran paper, en cada una d'elles descubrirem un petit secret, que ens ajudarà a conviure millor amb els que ens envolten. 

Maneres de trobar energia positiva en moments difícils, ideies per conviure més bé, el més important és que tot surt des de nosaltres mateixos, la nostra manera de ser, com relacionar-te amb els altres, com tenir una bona relació.

El més important és ser nosaltres mateixos en tot moment, i recordeu sempre que si els infants es senten segurs, seran infants feliços. 

Fins Aviat i cuideu-vos molt!

Les Emocions, La Tristor

 

La Tristor

La tristesa és una de les emocions bàsiques de l'esser humà.

La tristesa sorgeix de la pèrdua, la pena i el mal. Unida a una sensació de solitud, que es va auto alimentant de si mateixa, del desànim que produeix.

Cognitivament fomenta la negativitat, unida als records dolorosos. A nivell físic la tristesa afecta la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la activitat neuronal i el to muscular. 

Com a resultat produeix una conducta inactiva, apàtica, que aconsegueix està més trist encara.

Si és veritat que com altres emocions la tristesa té una durada concreta, però és l’emoció que més perdura, tot i que hi ha una tendència a apartar-la, oblidar-la sense més, forçant-nos a no està tristos, però per poder vèncer-la cal acceptar-la.

Aquest sentiment  ens ha de servir com a reflexió de nosaltres mateixos. 

Del que ens està passant!

Si l’expressem gairebé sempre se n’anirà ben aviat, però si no ho fem així, quedarà mal endreçada a dins nostre massa temps, no es veurà però ens farà patir.

Quan l’infant està trist

Els adults hauríem de transmetre als petits que estar trist és normal, que de vegades nosaltres, els grans, també ens sentim tristos i animar-los a que en parlin i es ho expliquin, tot i que sense pressionar-los.

La tristesa és una emoció com qualsevol altra

 Ajuda a créixer, permet valorar els instants de felicitat i d’alegria

 Que els infants senten tristesa és real, la senten ben aviat i sol anar acompanyada de: 

_"no ploris" no passa res”

Així aprenen a reprimir la tristesa i a guardar-la al seu interior, d’aquesta manera viu ben amagada, és el que volen els pares, i tots són més feliços.

Han après mecanismes per a amagar-la o, no podem expressar-la verbalment amb claredat i l’expressen amb la conducta:

Enfadant-se, neguits que no entenem, dificultats d’aprenentatge...

 Hem d’ estar atents als canvis de comportament dels infants.

  _Cal observar als nostres infants, està amb ells sempre que tinguem ocasió

_ Parlar de com ens sentim, escoltar amb atenció sempre. Mostrant afecta!

_ Si el trobem trist, li direm, i preguntarem la raó del perquè està trist, amb comprensió, si no vol dir-ho, li direm que quan vulgui dir-ho l’he escoltarem.

_ No hem de riure mai quan un infant plora, ni permetre que ningú es rigui.

_ No farem cap pressió, només acompanyar-lo, igual que necessitem nosaltres quan estem tristos.

_ Si veiem que necessita ajuda, podem explicar contes que tinguin relació, o potser una pel·lícula, i així poder parlar d’aquest sentiment.

_ Mira de que mengi bé, tenir més cura de l’infant durant aquest període.

 

Un joc molt beneficiós

 Amb imatges de les diferents emocions podem fer un joc als vespres, el...

 Com hem estat avui?

 L’infant i nosaltres hem de col·locar  aquella imatge que indica com hem estat,  segons com es sentim en aquell moment o recordant un moment del dia.

 Com adults ens costa acceptar la tristesa, sobretot davant dels infants, gairebé mai la col·loquem.  Als infants els passa el mateix, si que ho fan en la de la por, la ràbia, l’avorriment, el fastig… l l’alegria o la sorpresa, però la cara trista poques vegades ho fan.

Això passa perquè es evident que amaguem la tristesa , i els infants són el reflex del que passa a la societat.

Una societat que pretén ignorar la tristessa!

Cal obrir pas a manifestar aquest sentiment, cal sentin-la i compartir.la sense amagar-la.

Els pares acceptem que els  fills puguin tenir moments de ràbia incontrolada, doncs el mateix amb la tristesa. 

Cal normalitzar-la per superar-la, així passarà al igual que les altres emocions també passant, no ens sentim igual en tots els  moments del dia, anem canviant depenen de com ens sentim.

Com hauríem d’actuar des de la petita infància

 Ens cal saber que  la tristesa és l’emoció que obeeix a la sensació d’haver perdut alguna cosa, tot i que no sempre l’esmentada pèrdua és real.

És la seva funció i és el senyal que el nostre cervell ens envia perquè puguem identificar el que ha ocorregut en el món real.

 Des de ben petits als infants haurien d’acceptar els sentiment de tristesa que els acompanya als diferents moments de la vida, des d’allò per nosaltres insignificant fins a les coses que els hi donem més importància.

Doncs com ja hem comentat tenim com costum treure importància a la tristesa dels infants, com si no poguéssim sentir-se tristes, cadascú de nosaltres s’ha sent d’una manera determinada depenen les situacions que hagin de viure. 

Depenen el estat emocional que ens trobem, en el moment. Els infants també!

Volem i estem acostumats a que els infants estiguin sempre actius i alegres que ens costa acceptar que no té perquè ser sempre així.

 

Les emocions ens ensenyem i ajudem a créixer, a evolucionar com a persones, calen eines per poder gestionar la realitat de la millor manera.

 D’aquesta manera hem d’ensenyar als infants a identificar l’emoció de la tristesa i explicar-los que no és dolent sentir-se trist en ocasions.

Hem de donar eines als infants per gestionar l’emoció de la tristesa.

Identificar les necessitats, emocions o preferències pròpies i mica en mica, ser capaços de gestionar-les, expressar-les i comunicar-les als altres, identificant i respectant també el que senten els altres. Amb empatia!

Així saber que un company pot estar trist, per qualsevol cosa ens apropa a ell, amb respecte, consideració i d’aquesta manera reafirma les relacions.

Per els més petits... contes

Els contes són l’excusa per iniciar una conversa sobre l’emoció o valor a treballar. És una bona ocasió per compartir pensaments, sensacions i reflexions.

Els contes ens faciliten la vida

El conte  “El Lluc està trist”

En Lluc està trist, el seu gos està malalt i l’han de dur al veterinari, però el gos mor i no torna a casa.

Aquesta història, ens apropar a parlar amb els infants sobre l’emoció de tristesa que ens dóna la pèrdua d’un ésser estimat. Compartir aquest sentiment que en Lluc en té, ens farà sentir con ell, alhora que ens dona a entendre aquest grau de tristor, sentiment profund derivat de la pèrdua.

Fer un dibuix amb aquest sentiment que, desprès de llegir el conte, ens ha deixat, és molt positiu, ajuda a exterioritzar i desprès compartir en paraules a traves del dibuix allò que sentim.

Cal buscar una manera de vèncer aquesta sensació de tristor, pensant en el patiment del gos en aquest cas, o buscant recursos que ens animin com una dolça cançó. 

Hem de poder assumir que és així i canviar el xic i animar-nos!

Monstre de colors

Parlant de contes recordem al Monstre de colors, que els infants coneixen des de ben petits, amb ell saben que poden passar d’una emoció a un ‘altre amb molta facilitat.

_ Hem de reconèixer que davant una situació nova, sempre ens genera neguit.

_ Que d’alegres estem, quan aconseguint l’objectiu, que ens hem marcat.

_ Tristos quan no aconseguim un objectiu, perdem un valor positiu o algú de la nostra vida, o el nostre dia a dia no encaixa amb els nostres desitjos.

Moltes són les situacions que a tots ens provoquen reaccions emocionals.

Treballem les emocions amb l'objectiu de fer-nos persones més equilibrades, reflexives i segures de nosaltres mateixes

Contes per una nova realitat

Begoña Ibarrola, il·lustracions de Marisa Morea

Contes per ajudar als infants a gestionar les emocions, recuperar rutines...davant tot les mesures que encara perduren de la COVID, per vèncer la por, la mort, la tristor...entre altres.

El núvol gris

Mireia Canals, il·lustracions de Sandra Aguilar

Deixa pas a la preocupació, moltes vegades sentiment inicial abans de la tristor, ens preocupen quan per exemple com explica el conte, el gos Flip, de l’Anna i en Xavier desapareix, fent que al cap de l’Anna aparegui algú ben curiós. Quan estem preocupats, compartint-lo i unint-se, donant suport per afrontar la situació ens ajudarà molt.

Al final de la història el llibre conté unes activitats per mesurar les nostres pròpies preocupacions. Per infants de 2 als 8 anys.

 

El Punt

De Peter H. Reynolds, Muntsa Fernandez. Ed. Serres

El Punt és una preciosa faula sobre l’esperit creatiu que tenim tots al nostre interior. Peter H. Reynolds fa una empenta a tots aquells que tossudament ens entestem a dir que no sabem o no podem expressar-nos artísticament, i ens anima a tots a fer la nostra marca”. Envers la creativitat com ja hem parlat en diferents ocasions, es canalitzen totes les emocions que sentim.

Un conte molt útil per treballar l’autoestima i la creativitat.

 

 La increïble història del nen menja paraules. 

Marlet Sunyer, Jordi Sunyer. Ed. Babulinka Books

Un llibre per aprendre a expressar les emocions.

Una emotiva història per a que els infants aprenguin a identificar què i com els fan sentir les diferents emocions.  D’una forma molt divertida!

Què passaria si un dia un nen es mengés la paraula alegria? I la paraula por? I si decidís no menjar-se’n cap?

Un llibre per ajudar als petits lectors a precisar, concretar i poder definir els seus sentiments i així, amb un llenguatge emocional, poder transmetre i entendre què succeeix en al seu interior. 

Un llibre que acompanyar a conèixer el nostre interior!

No vull tenir els cabells arrissats!

Laura Ellen Anderson

Explica la història d’una nena de cabells arrissats, que busca totes les maneres possibles per deixar de tenir-los així.  No vull aquesta mata de cabell arrissat!

De raspalls a llibres, i fins i tot amb globus INFLATS … Com puc acabar amb aquestes tossudes ondes?

Ens parla de l’autoestima, de les persones que no aprecien el que tenen, potser som totes, que en algun moment de la nostra vida volem fer o ser d’un ‘altre manera. 

Un divertit conte sobre aprendre a estimar el que tenim.

Cafè dolç, cafè amarg

Anna Obiols, Joan Subirana. Ed. Proteus

És un àlbum dedicat «a tots els nens i nenes que tenen el cel com a sostre». 

Narra la cançó trista d’un orfe del carrer, en Mikhail, de nou anys, qui, violí en mà, va comparant la vida corrent d’altres nens amb la seva.

Llibre sobre els valors que sovint oblidem i que hem de transmetre als infants, per formar la seva mirada crítica, valors com la compassió, la generositat...

Les il·lustracions d’en Subi ens mostren el món d’en Mikhail des de molt a prop i opten per la tendresa i el sentiment, amb certa idealització i amb una paleta de colors molt interessant i encertada.

D’un contingut molt emotiu!

 “Fins aviat Griselda!”

El primer títol de “La colla pessigolles i les emocions” que pot ser un recurs per a parlar de la tristesa amb els petits de la casa.

La colla pessigolles i les emocions, és una col·lecció de contes, d’Anna Esteve, que recull històries de cinc amics inseparables. En aquestes històries hi ha una gran dedicació a la gestió de les emocions, sense deixar de gaudir del plaer de la lectura.

Fins aviat Griselda, ens narra com la Paula al veure que la seva germana marxa per estudiar a Berlín, està trista. Tot i així i gràcies als seus amics, la Paula entén que aviat tornarà i espera el seu retorn amb molta il·lusió.

Per què plorem? 

Fran Pintadera. Ana Sender. Ed. Akiara books.

Un poètic àlbum il·lustrat que ens recorda que les llàgrimes ens reguen molt lentament i ens fan créixer, ens calmen i són un bàlsam per a les ferides. I que tots plorem: nenes i nens, petits i grans, alts i baixos…

Un recull que inclou realitat i ficció, on convidar a la reflexió.

Un llibre a partir dels 4 anys que fins i tot parlar del pes d’una llàgrima, entre altres curiositats, plora convida en moments diferents a buidar els pensaments que ens pressionen molt fortament.

Un cop ja sabem com adults que hem de fer per ajudar a créixer els nostres infants, a saber sentir, a saber com som, inicialment hem de poder saber com som nosaltres mateixos, com ens sentim, que segurament no hem arribat a tenir al nostre abast les eines que ara compartim amb els nostres nens, per això, ens cal saber... Com ens sentim!

Educar las emociones. Amanda Céspedes Calderón. Ed. B

Aquest llibre és una invitació a despertar aquest pou d’infinit amor que dorm en la majoria dels adults.

Un llibre que busca que cada lector descobreixi, en el seu interior, aquesta gran pou d’amor i aprengui a treure’l cada vegada que haguem d’ acompanyar un nen en el seu trànsit cap a una vida adulta sana i plena.

És un llibre per ajudar a pares, famílies i educadors, en la formació emocional de la joventut. Inicià amb les obres d’art que reflecteixen emocions, envers imatges, jocs i el diàleg. 

S’aprèn a conèixer, distingir i controlar les emocions pròpies.

Al llibre es defineixen més de setanta emocions i sentiments, presenta a l’hora tècniques bàsiques del control emocional.

La tristor com adults

_ Ens cal acceptar i explorar...

No passa res per sentir-se trist, desanimat, és inevitable. Cal pensar en el que està succeint, per conèixer allò que necessitem, que desitgem en el moment. Cal pensar en positiu, en que això passarà, sense jutjar-nos, però sí posant de la nostra part per superar-ho.

_ La alimentació

Quan estem desanimats, tristos, tendim a sentir apatia, desgana, això pot afectar la nostra alimentació, fins al punt de deixar de fer algun àpat. O bé al inrevés tenir moments d’ansietat i abusar del menjar. Aquest fet ens crea un sentiment de culpa, que com a resultat augmentar el nostre estat de tristor.

Cal saber que el dèficit nutricional augmenta l’estat d’ànim.

El aliments més adients són aquells que contenen més vitamines, minerals, regulen el sistema nerviós, d’aquesta manera ens caldrà afegir-los a la nostra alimentació... Les llegums, fruits secs com ametlles, nous, llavors de lli i sèsam, advocat, cítrics com mandarines. La civada, ous i peix blau.

_ L’Esport...

Com ja sabem l’exercici físic allibera serotonina, hormona de la felicitat, ens fa sentir animats, més alegres, crear benestar.

Si ho podem realitzar apropant-nos a la naturalesa, serà molt més efectiu, ens carregarà d’energia.

Envers la música sentim, ens apropem a el coneixement de les emocions...

_ Escoltar música...

Quan estem tristos ens vindrà de gust, segurament, sentir música trista, ja està bé doncs així ens ajudarà a reflexionar sobre els nostres sentiments.

Si fem al mateix temps algun exercici de relaxació, ioga, ens ajudarà a identificar les nostres necessitats.

Si teniu ganes d’escoltar música animada, ens aportarà positivitat.

Molt Important

_ Deixar sorgir els nostres sentiments, desfogar-nos i parlar de com ens sentim, ens ajudarà a exterioritzar i canalitzar el com ens sentim.  A ajudar-nos a veure amb més claredat. Si els escrivint també ens ajudarà!

_ No deixar de fer activitats fora de casa, encara que ens estimem més no sortir, doncs augmentarà el sentiment de tristor. I pot afectar al nostre higiene personal, al nostre aspecte.

Cal cuidar-se, ens farà sentir millor!

_ Cal tenir molt present que el sentiment de solitud, augmenta la tristor, cal intentar portar una vida activa, que ens provoqui pensar en altres coses.

Els petits objectius diaris ens ajudem a sortir de l’apatia i aconseguir petites fites que ens aixecaran l’ànim.

 Hi ha una cancó que sempre ens anima, i diu així:

Si estàs trist i et manca l'alegría, apa fes fora la melancolia.

Vine amb mi, t'ensenyaré la cancó de la felicitat. Bum, bum , bum

Bat les ales, mou les antenes, dóna'm les dues potetes.

Vola per aquí, vola per allà, la cançó de la felicitat. Bum, bum, bum...

Fer aquelles coses que més ens facin sentir emocions positives.

Cuideu-vos molt!