Les Emocions, La Tristor

 

La Tristor

La tristesa és una de les emocions bàsiques de l'esser humà.

La tristesa sorgeix de la pèrdua, la pena i el mal. Unida a una sensació de solitud, que es va auto alimentant de si mateixa, del desànim que produeix.

Cognitivament fomenta la negativitat, unida als records dolorosos. A nivell físic la tristesa afecta la pressió arterial, la freqüència cardíaca, la activitat neuronal i el to muscular. 

Com a resultat produeix una conducta inactiva, apàtica, que aconsegueix està més trist encara.

Si és veritat que com altres emocions la tristesa té una durada concreta, però és l’emoció que més perdura, tot i que hi ha una tendència a apartar-la, oblidar-la sense més, forçant-nos a no està tristos, però per poder vèncer-la cal acceptar-la.

Aquest sentiment  ens ha de servir com a reflexió de nosaltres mateixos. 

Del que ens està passant!

Si l’expressem gairebé sempre se n’anirà ben aviat, però si no ho fem així, quedarà mal endreçada a dins nostre massa temps, no es veurà però ens farà patir.

Quan l’infant està trist

Els adults hauríem de transmetre als petits que estar trist és normal, que de vegades nosaltres, els grans, també ens sentim tristos i animar-los a que en parlin i es ho expliquin, tot i que sense pressionar-los.

La tristesa és una emoció com qualsevol altra

 Ajuda a créixer, permet valorar els instants de felicitat i d’alegria

 Que els infants senten tristesa és real, la senten ben aviat i sol anar acompanyada de: 

_"no ploris" no passa res”

Així aprenen a reprimir la tristesa i a guardar-la al seu interior, d’aquesta manera viu ben amagada, és el que volen els pares, i tots són més feliços.

Han après mecanismes per a amagar-la o, no podem expressar-la verbalment amb claredat i l’expressen amb la conducta:

Enfadant-se, neguits que no entenem, dificultats d’aprenentatge...

 Hem d’ estar atents als canvis de comportament dels infants.

  _Cal observar als nostres infants, està amb ells sempre que tinguem ocasió

_ Parlar de com ens sentim, escoltar amb atenció sempre. Mostrant afecta!

_ Si el trobem trist, li direm, i preguntarem la raó del perquè està trist, amb comprensió, si no vol dir-ho, li direm que quan vulgui dir-ho l’he escoltarem.

_ No hem de riure mai quan un infant plora, ni permetre que ningú es rigui.

_ No farem cap pressió, només acompanyar-lo, igual que necessitem nosaltres quan estem tristos.

_ Si veiem que necessita ajuda, podem explicar contes que tinguin relació, o potser una pel·lícula, i així poder parlar d’aquest sentiment.

_ Mira de que mengi bé, tenir més cura de l’infant durant aquest període.

 

Un joc molt beneficiós

 Amb imatges de les diferents emocions podem fer un joc als vespres, el...

 Com hem estat avui?

 L’infant i nosaltres hem de col·locar  aquella imatge que indica com hem estat,  segons com es sentim en aquell moment o recordant un moment del dia.

 Com adults ens costa acceptar la tristesa, sobretot davant dels infants, gairebé mai la col·loquem.  Als infants els passa el mateix, si que ho fan en la de la por, la ràbia, l’avorriment, el fastig… l l’alegria o la sorpresa, però la cara trista poques vegades ho fan.

Això passa perquè es evident que amaguem la tristesa , i els infants són el reflex del que passa a la societat.

Una societat que pretén ignorar la tristessa!

Cal obrir pas a manifestar aquest sentiment, cal sentin-la i compartir.la sense amagar-la.

Els pares acceptem que els  fills puguin tenir moments de ràbia incontrolada, doncs el mateix amb la tristesa. 

Cal normalitzar-la per superar-la, així passarà al igual que les altres emocions també passant, no ens sentim igual en tots els  moments del dia, anem canviant depenen de com ens sentim.

Com hauríem d’actuar des de la petita infància

 Ens cal saber que  la tristesa és l’emoció que obeeix a la sensació d’haver perdut alguna cosa, tot i que no sempre l’esmentada pèrdua és real.

És la seva funció i és el senyal que el nostre cervell ens envia perquè puguem identificar el que ha ocorregut en el món real.

 Des de ben petits als infants haurien d’acceptar els sentiment de tristesa que els acompanya als diferents moments de la vida, des d’allò per nosaltres insignificant fins a les coses que els hi donem més importància.

Doncs com ja hem comentat tenim com costum treure importància a la tristesa dels infants, com si no poguéssim sentir-se tristes, cadascú de nosaltres s’ha sent d’una manera determinada depenen les situacions que hagin de viure. 

Depenen el estat emocional que ens trobem, en el moment. Els infants també!

Volem i estem acostumats a que els infants estiguin sempre actius i alegres que ens costa acceptar que no té perquè ser sempre així.

 

Les emocions ens ensenyem i ajudem a créixer, a evolucionar com a persones, calen eines per poder gestionar la realitat de la millor manera.

 D’aquesta manera hem d’ensenyar als infants a identificar l’emoció de la tristesa i explicar-los que no és dolent sentir-se trist en ocasions.

Hem de donar eines als infants per gestionar l’emoció de la tristesa.

Identificar les necessitats, emocions o preferències pròpies i mica en mica, ser capaços de gestionar-les, expressar-les i comunicar-les als altres, identificant i respectant també el que senten els altres. Amb empatia!

Així saber que un company pot estar trist, per qualsevol cosa ens apropa a ell, amb respecte, consideració i d’aquesta manera reafirma les relacions.

Per els més petits... contes

Els contes són l’excusa per iniciar una conversa sobre l’emoció o valor a treballar. És una bona ocasió per compartir pensaments, sensacions i reflexions.

Els contes ens faciliten la vida

El conte  “El Lluc està trist”

En Lluc està trist, el seu gos està malalt i l’han de dur al veterinari, però el gos mor i no torna a casa.

Aquesta història, ens apropar a parlar amb els infants sobre l’emoció de tristesa que ens dóna la pèrdua d’un ésser estimat. Compartir aquest sentiment que en Lluc en té, ens farà sentir con ell, alhora que ens dona a entendre aquest grau de tristor, sentiment profund derivat de la pèrdua.

Fer un dibuix amb aquest sentiment que, desprès de llegir el conte, ens ha deixat, és molt positiu, ajuda a exterioritzar i desprès compartir en paraules a traves del dibuix allò que sentim.

Cal buscar una manera de vèncer aquesta sensació de tristor, pensant en el patiment del gos en aquest cas, o buscant recursos que ens animin com una dolça cançó. 

Hem de poder assumir que és així i canviar el xic i animar-nos!

Monstre de colors

Parlant de contes recordem al Monstre de colors, que els infants coneixen des de ben petits, amb ell saben que poden passar d’una emoció a un ‘altre amb molta facilitat.

_ Hem de reconèixer que davant una situació nova, sempre ens genera neguit.

_ Que d’alegres estem, quan aconseguint l’objectiu, que ens hem marcat.

_ Tristos quan no aconseguim un objectiu, perdem un valor positiu o algú de la nostra vida, o el nostre dia a dia no encaixa amb els nostres desitjos.

Moltes són les situacions que a tots ens provoquen reaccions emocionals.

Treballem les emocions amb l'objectiu de fer-nos persones més equilibrades, reflexives i segures de nosaltres mateixes

Contes per una nova realitat

Begoña Ibarrola, il·lustracions de Marisa Morea

Contes per ajudar als infants a gestionar les emocions, recuperar rutines...davant tot les mesures que encara perduren de la COVID, per vèncer la por, la mort, la tristor...entre altres.

El núvol gris

Mireia Canals, il·lustracions de Sandra Aguilar

Deixa pas a la preocupació, moltes vegades sentiment inicial abans de la tristor, ens preocupen quan per exemple com explica el conte, el gos Flip, de l’Anna i en Xavier desapareix, fent que al cap de l’Anna aparegui algú ben curiós. Quan estem preocupats, compartint-lo i unint-se, donant suport per afrontar la situació ens ajudarà molt.

Al final de la història el llibre conté unes activitats per mesurar les nostres pròpies preocupacions. Per infants de 2 als 8 anys.

 

El Punt

De Peter H. Reynolds, Muntsa Fernandez. Ed. Serres

El Punt és una preciosa faula sobre l’esperit creatiu que tenim tots al nostre interior. Peter H. Reynolds fa una empenta a tots aquells que tossudament ens entestem a dir que no sabem o no podem expressar-nos artísticament, i ens anima a tots a fer la nostra marca”. Envers la creativitat com ja hem parlat en diferents ocasions, es canalitzen totes les emocions que sentim.

Un conte molt útil per treballar l’autoestima i la creativitat.

 

 La increïble història del nen menja paraules. 

Marlet Sunyer, Jordi Sunyer. Ed. Babulinka Books

Un llibre per aprendre a expressar les emocions.

Una emotiva història per a que els infants aprenguin a identificar què i com els fan sentir les diferents emocions.  D’una forma molt divertida!

Què passaria si un dia un nen es mengés la paraula alegria? I la paraula por? I si decidís no menjar-se’n cap?

Un llibre per ajudar als petits lectors a precisar, concretar i poder definir els seus sentiments i així, amb un llenguatge emocional, poder transmetre i entendre què succeeix en al seu interior. 

Un llibre que acompanyar a conèixer el nostre interior!

No vull tenir els cabells arrissats!

Laura Ellen Anderson

Explica la història d’una nena de cabells arrissats, que busca totes les maneres possibles per deixar de tenir-los així.  No vull aquesta mata de cabell arrissat!

De raspalls a llibres, i fins i tot amb globus INFLATS … Com puc acabar amb aquestes tossudes ondes?

Ens parla de l’autoestima, de les persones que no aprecien el que tenen, potser som totes, que en algun moment de la nostra vida volem fer o ser d’un ‘altre manera. 

Un divertit conte sobre aprendre a estimar el que tenim.

Cafè dolç, cafè amarg

Anna Obiols, Joan Subirana. Ed. Proteus

És un àlbum dedicat «a tots els nens i nenes que tenen el cel com a sostre». 

Narra la cançó trista d’un orfe del carrer, en Mikhail, de nou anys, qui, violí en mà, va comparant la vida corrent d’altres nens amb la seva.

Llibre sobre els valors que sovint oblidem i que hem de transmetre als infants, per formar la seva mirada crítica, valors com la compassió, la generositat...

Les il·lustracions d’en Subi ens mostren el món d’en Mikhail des de molt a prop i opten per la tendresa i el sentiment, amb certa idealització i amb una paleta de colors molt interessant i encertada.

D’un contingut molt emotiu!

 “Fins aviat Griselda!”

El primer títol de “La colla pessigolles i les emocions” que pot ser un recurs per a parlar de la tristesa amb els petits de la casa.

La colla pessigolles i les emocions, és una col·lecció de contes, d’Anna Esteve, que recull històries de cinc amics inseparables. En aquestes històries hi ha una gran dedicació a la gestió de les emocions, sense deixar de gaudir del plaer de la lectura.

Fins aviat Griselda, ens narra com la Paula al veure que la seva germana marxa per estudiar a Berlín, està trista. Tot i així i gràcies als seus amics, la Paula entén que aviat tornarà i espera el seu retorn amb molta il·lusió.

Per què plorem? 

Fran Pintadera. Ana Sender. Ed. Akiara books.

Un poètic àlbum il·lustrat que ens recorda que les llàgrimes ens reguen molt lentament i ens fan créixer, ens calmen i són un bàlsam per a les ferides. I que tots plorem: nenes i nens, petits i grans, alts i baixos…

Un recull que inclou realitat i ficció, on convidar a la reflexió.

Un llibre a partir dels 4 anys que fins i tot parlar del pes d’una llàgrima, entre altres curiositats, plora convida en moments diferents a buidar els pensaments que ens pressionen molt fortament.

Un cop ja sabem com adults que hem de fer per ajudar a créixer els nostres infants, a saber sentir, a saber com som, inicialment hem de poder saber com som nosaltres mateixos, com ens sentim, que segurament no hem arribat a tenir al nostre abast les eines que ara compartim amb els nostres nens, per això, ens cal saber... Com ens sentim!

Educar las emociones. Amanda Céspedes Calderón. Ed. B

Aquest llibre és una invitació a despertar aquest pou d’infinit amor que dorm en la majoria dels adults.

Un llibre que busca que cada lector descobreixi, en el seu interior, aquesta gran pou d’amor i aprengui a treure’l cada vegada que haguem d’ acompanyar un nen en el seu trànsit cap a una vida adulta sana i plena.

És un llibre per ajudar a pares, famílies i educadors, en la formació emocional de la joventut. Inicià amb les obres d’art que reflecteixen emocions, envers imatges, jocs i el diàleg. 

S’aprèn a conèixer, distingir i controlar les emocions pròpies.

Al llibre es defineixen més de setanta emocions i sentiments, presenta a l’hora tècniques bàsiques del control emocional.

La tristor com adults

_ Ens cal acceptar i explorar...

No passa res per sentir-se trist, desanimat, és inevitable. Cal pensar en el que està succeint, per conèixer allò que necessitem, que desitgem en el moment. Cal pensar en positiu, en que això passarà, sense jutjar-nos, però sí posant de la nostra part per superar-ho.

_ La alimentació

Quan estem desanimats, tristos, tendim a sentir apatia, desgana, això pot afectar la nostra alimentació, fins al punt de deixar de fer algun àpat. O bé al inrevés tenir moments d’ansietat i abusar del menjar. Aquest fet ens crea un sentiment de culpa, que com a resultat augmentar el nostre estat de tristor.

Cal saber que el dèficit nutricional augmenta l’estat d’ànim.

El aliments més adients són aquells que contenen més vitamines, minerals, regulen el sistema nerviós, d’aquesta manera ens caldrà afegir-los a la nostra alimentació... Les llegums, fruits secs com ametlles, nous, llavors de lli i sèsam, advocat, cítrics com mandarines. La civada, ous i peix blau.

_ L’Esport...

Com ja sabem l’exercici físic allibera serotonina, hormona de la felicitat, ens fa sentir animats, més alegres, crear benestar.

Si ho podem realitzar apropant-nos a la naturalesa, serà molt més efectiu, ens carregarà d’energia.

Envers la música sentim, ens apropem a el coneixement de les emocions...

_ Escoltar música...

Quan estem tristos ens vindrà de gust, segurament, sentir música trista, ja està bé doncs així ens ajudarà a reflexionar sobre els nostres sentiments.

Si fem al mateix temps algun exercici de relaxació, ioga, ens ajudarà a identificar les nostres necessitats.

Si teniu ganes d’escoltar música animada, ens aportarà positivitat.

Molt Important

_ Deixar sorgir els nostres sentiments, desfogar-nos i parlar de com ens sentim, ens ajudarà a exterioritzar i canalitzar el com ens sentim.  A ajudar-nos a veure amb més claredat. Si els escrivint també ens ajudarà!

_ No deixar de fer activitats fora de casa, encara que ens estimem més no sortir, doncs augmentarà el sentiment de tristor. I pot afectar al nostre higiene personal, al nostre aspecte.

Cal cuidar-se, ens farà sentir millor!

_ Cal tenir molt present que el sentiment de solitud, augmenta la tristor, cal intentar portar una vida activa, que ens provoqui pensar en altres coses.

Els petits objectius diaris ens ajudem a sortir de l’apatia i aconseguir petites fites que ens aixecaran l’ànim.

 Hi ha una cancó que sempre ens anima, i diu així:

Si estàs trist i et manca l'alegría, apa fes fora la melancolia.

Vine amb mi, t'ensenyaré la cancó de la felicitat. Bum, bum , bum

Bat les ales, mou les antenes, dóna'm les dues potetes.

Vola per aquí, vola per allà, la cançó de la felicitat. Bum, bum, bum...

Fer aquelles coses que més ens facin sentir emocions positives.

Cuideu-vos molt!