Totes
Sí, totes i cada una de nosaltres, les dones, formem part del cicle de la vida, aquell que de forma natural, neix i evoluciona formant part de tot el que ens envolta, amb coratge, amb valor, amb força, així és i així serà sempre.
Totes les dones que han passat per la meva vida han estat dignes d’admirar, totes han agut de superar obstacles de la vida que formen part del fet de viure, totes han format el teixit humà dins de la condició de dona, com a tal, evolucionant davant els canvis, adaptant-se per sobreviure i així ajudar a altres, família, amics, veïns, a nivell social, professional, humà...Així ha estat, és i seguirà sent per sempre, per molt que hi hagi algú que ho posi en dubte, poder posar-ho en dubte no, però segur que ens sentirem a dir que els homes també han agut de fer totes aquestes coses. I així és, no hi ha cap dubte, però a l’home ningú li ha limitat poder fer per la seva condició d’home, com a tal.
Però viure amb tot això, condicionada per el fet de ser una dona, perquè?
En quin horrorós moment va
iniciar?
Gràcies a totes i cada una de nosaltres!
D’aquesta manera hem de poder canviar la mirada cap a un món igualitari on tots i cada un de nosaltres tinguem el nostre lloc.
"L’educació és
l’arma més poderosa per canviar el món” Nelson
Mandela
Ens calen trobar referents i els tenim, cal poder educar infants lliures
Educar en el feminisme és educar per la igualtat, per ser persones igualment diferents amb els mateixos drets i les mateixes oportunitats
La Coeducació és l’eina bàsica per l’educació, hem de construir una societat on s’ha de fer possible el desenvolupament de totes les persones, sense discriminació. Potenciant la igualtat d’oportunitats.
Avui va per
això i per tota l’opressió marcada al llarg dels anys en contra de la dona
lliure, lliure de se i fer, lliure d’aconseguir qualsevol fita que es proposi,
sense la mirada critica d’una part de la societat.
Encara recordo
com m’agradavem les històries de la “Pipi Calcesllargues” tot i que tothom reia
no volien pas que ens sembléssim a ella...
Encara hem d’aprendre
molt de la Pipi...
La Pippi Calcesllargues viu tota sola a
Vil·la Villekulla amb un cavall i un mico. Amb una maleta plena de monedes d’or i per
això es pot comprar tot el que vulgui. Però sobretot és generosa, intel·ligent,
té un món de recursos per ajudar als altres, amb una gran imaginació i és una
nena. És la nena més forta del món i ningú l’influirà per deixar de confiar
en ella mateixa
Pipi Calcesllargues va provocar una
revolució a l’habitació dels infants quan es va publicar per primera vegada el
1945.
Des de aleshores ha format part d’unes
quantes generacions d’infants a tot el món, l’hem coneguda i estimada.
_ Tot i
que no com la Pipi, moltes són les dones que en la realitat ens han
acompanyat al llarg de generacions passades.
Al llarg de la història hi ha hagut milers de dones que amb el seu
talent, esforç i actitud han aconseguit deixar empremta.
D’aquella que tot i no estar reconeguda sempre, ha estat reconeguda al
llarg dels anys.la gran majoria a títol pòstum!
Per fer-se un lloc en un món pensat i dominat únicament pels homes els
va caldre una gran fortalesa, molt més que tenacitat i valentia.
I malgrat fer descobriments que van revolucionar
la ciència, la història o la societat, la gran majoria van treballar a l’ombra,
pràcticament sent invisibles o, en el pitjor dels casos, subestimades.
Mares, filles, germanes, amigues, veïnes, família, marcant-se tasques
com a polítiques, escriptores, científiques, activistes, pintores,
exploradores…, la llista és innumerable. Perquè som totes!
En un món masclista en el qual s’han amagat les històries de
moltes d’aquestes dones.
Uns dels primers llibres
que va arribar a les meves mans, penso que amb uns 10 anys, va ser Joana d’Arc,
que sense cap dubte en fa fer reflexionar força..
Joana d’arc, va néixer en una família de pagesos, acomodada. Va viure en una França marcada per la guerra dels cent anys, que enfrontava els país Gales i a Anglaterra per el regne de França.
Ella va tenir diferents visions, un d’elles la va portar a defensar França, l’exercit anglès la va processar, la van condemnar, la seva defensa era que sentia unes veus que li dèiem el que havia de fer, aquí per diferents interessos uns deien que li parlava Deu, altres que era el Dimoni. Va morir a l’edat de 19 anys cremada a la foguera, doncs deien que era una bruixa.
Alguns Referents
Pilarin Bayes
Quina manera tan particular tenen els seus dibuixos, sempre m'han agradat molt. S'han caracteritzat com a infantils, ingenus, però al mateix temps ens omplen de gràcia i sentit un xic irònic. Cal destacar el seu toc personal, les galtes vermelloses dels seus personatges.
Lligada a la revista Cavall Fort, en la qual ha col·laborat des del 1964, i ha il·lustrat també molts llibres didàctics, narratius, auques, cartells, etc., Si bé la seva producció va principalment dirigida a un públic infantil i juvenil, també ha publicat caricatures a periòdics (El Correo Catalán, Oriflama, El 9 nou). El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Gloria Fuertes
Poeta espanyola del S.XX que amb el seu humor i la forma senzilla dels seus poemes va acostar la poesia als més petits de la societat. Gloria va ser una escriptora autodidacta fundadora de la primera biblioteca infantil ambulant per tal d’acostar la literatura a tots els infants encara que visquessin en un entorn més desfavorable econòmicament.
Gloria va ser una
defensora del feminisme, l’amor, l’ecologisme i el pacifisme.
Clara Campoamor. “El primer vot de la dona”
Advocada, escriptora, política i defensora dels drets de la dona.
Clara
Campoamor va participar en política durant la Segona República i la seva
insistència en els drets de la dona i el vot femení va fer que el seu propi
partit (Partit Republicà Radical) l’abandonés. No obstant això, va aconseguir
el suport de partits com el Partit Socialista Obrer Espanyol així com d’altres
com Esquerra Republicana de Catalunya.
En l’iniciar-se la Guerra Civil, Clara va haver d’exiliar-se, primer, a
Paris on va publicar un llibre. Posteriorment, va marxar a Buenos Aires on es
va guanyar la vida traduint, escrivint i oferint conferències. Finalment, va
morir a Suïssa.
Ada Lovelace Primera programadora de la història
La seva mare li va donar classes de matemàtiques, la seva infància va estar
envoltada d’estudi i mala salut. Va poder contar a grans mestres, difícil en
aquella època, va ser mare de tres fills, després de naixement del seu tercer
fill va col·laborar amb Charles Babbage en la màquina analítica.
A més, va adonar-se de les possibilitats de la màquina més enllà del càlcul
matemàtic.
En el seu treball es recullen les notes del que ara és considerat el primer
algorisme que es va intentar implementar en una màquina.
Ada és considerada la primera programadora de la
història.
Harriet
Tubman
Una líder
abolicionista nascuda en l’esclavitud.
Va aconseguir fugir fins als estats anomenats
“lliures”, al nord dels Estats Units.
Harriet va
participar en tretze ocasions en missions d’activistes abolicionistes per tal
d’alliberar més de setanta persones, entre els quals hi havia familiars seus.
Aquesta lluita
contra l’esclavitud la va fer esdevenir una icona de llibertat i va inspirar a
generacions d’afroamericans en la lluita per la llibertat.
Marie Curie – El coratge d’una científica
Científica extraordinària i la primera persona en guanyar dos premis Nobel,
un de Física i un de Química. Polònia 1867
Aquí li va ajudar ser filla d’un professor de matemàtiques i física, tres viure
la infantesa amb molts problemes econòmics, acollien infants a fi d’obtenir més
ingressos, tot i així va tenir molta força per seguir estudiant, va tenir
impediments pel fet de ser dona, era 1880, això no va fer més que avivar les
ganes de seguir estudiant.
Marie va marcar una època en el món de la ciència i la seva valentia i els
seus avenços són, encara, font d’inspiració per a moltes persones.
Al 1891, amb 24 anys va marxar a França amb els seus estalvis i l’ajuda del
seu pare va poder seguir estudiant.
Va investigar
sobre les radiacions conjuntament amb el seu marit, descobrint la radio i el poloni.
Tot i així Marie no va tenir reconeixement que el seu home, pel fet de ser
dona. Ell va tenir un malaurat accident i així ella va ocupar la càtedra Física
d’ell, e la Universitat de Sorbona, convertint-se així en la primera dona catedràtica.
Així va descobrir que la radioteràpia podia ser un tractament contra el càncer.
Així va guanyar popularitat, al mateix temps que es feia càrrec de les seves
tres filles.
Al 1911 va
guanyar el Premi Nobel de Química.
Durant la
primera guerra mundial, va crear ambulàncies radiològiques, gràcies a aquest
fet molts soldats van salvar la seva vida. Convertint-se en la directora del
Servei de Radiologia de la Creu Roja
Francesa. Va morir al Juliol de 1934, degut a la carrega de la radiació
a la que va esta exposada al llarg dels seus experiments.
Maria Montessori
Dins del món de l'educació. Pedagoga, metgesa, humanista, psicologa i feminista.
Va renovar l'educació basant-se en el respecte cap als infants i en la seva gran capacitat per aprendre.
A inicis del segle XX, és díficil imaginar-se el gran impacte d'aquest canvi, doncs les seves ideies ara semblen evidents.
Ningú pot ser lliure a menys que sigui independent!
Una prova d'una bona educació és veure els infants Feliços!
Anne Frank
Va ser coneguda
pel seu diari escrit durant la Segona Guerra Mundial mentre es mantenia amagada
en unes golfes.
Anne Frank, la
nena jueva gràcies a la qual hem pogut imaginar i conèixer com vivia una
família alemanya d’ascendència jueva mentre s’amagava dels nazis.
A més,
representa i dóna veu al milió i mig d’infants que van morir durant l’holocaust
nazi.
El seu diari ha estat traduït a més de
55 idiomes.
Frida Kahlo
Frida Kahlo va
ser una gran artista mexicana.
No va tenir una
vida gens fàcil i així ho ha plasmat a les seves obres. Frida va néixer amb una
malaltia congènita però el seu esperit lluitador i rebel van fer que aquesta no
li impedís fer allò que volia. Més tard, a causa d’un accident de trànsit va
quedar malferida i pel qual va passar uns anys sense gairebé moure’s del llit.
Va ser
aleshores quan va començar a pintar autoretrats on es representava a ella
mateixa segons el seu estat emocional del moment així com en altres moments ja
viscuts.
La seva lluita
va afavorir que pogués tornar a caminar fet que va obrir de nou les seves
portes com a artista. Va utilitzar la pintura com a vàlvula d’escapament per el
seu patiment físic.
És encara una
gran referent per a totes les dones, per artistes, dissenyadors i músics. La
seva imatge recolzada amb la determinació amb la que va viure tota una vida de
patiment.
Audrey Hepburn
Coneguda actriu
que va esdevenir una icona del cinema americà. Audrey era solidària amb les
causes més socials, sobretot quan a infants es referia.
Va ser
ambaixadora d’UNICEF. Va iniciar-se en estudis de dansa i va començar la seva
carrera com a ballarina i no pas com a actriu.
Hepburn
transmetia tendresa i bondat. Va marcar estil amb la innovació cap a looks masculins,
camises i ballarines, va marca tendència
i són moltes les dones que han imitat el seu estil al llarg dels anys
Jane Austen
Jane Austen, novel·lista
britànica més importants de la història.
Al S.XIX no era
pas fàcil publicar escrits, ella va aconseguir superar els obstacles, va ser
una escriptora reconeguda mundialment.
Autora d’obres com Orgull i prejudici, es va
transformar en una figura de la novel·la per l’anàlisi de la societat del
moment que feia junt amb el seu estil narratiu, que unia l’ús de la narració
indirecta amb la ironia. Avui dia les seves obres continuen molt presents.
Georgia O’Keeffe
Georgia és considerada la mare del modernisme americà.
Era una artista d’esperit independent que va experimentar amb les
composicions abstractes. Les seves obres mostren la gran influència que va
tenir per l’expressió artística dels indígenes americans. Tenia una visió de
l’art lliure el qual va marcar una època posterior.
Wangari i els arbres de la Pau
Wangari Maathai
era una activista política i ecologista nascuda a Kènia. Quan era jove vivia
envoltada d’arbres i li encantava.
Va anar
creixent i els arbres cada vegada corrien més perill de desaparèixer per una
desforestació massiva.
Com a mesura per “salvar” l’ecosistema del seu
voltant va decidir plantar 9 arbrets, acció que va començar amb un moviment
anomenat Moviment del Cinturó Verd.
Així doncs,
gràcies a aquest moviment s’han plantat al voltant de 30 milions d’arbres en
tot el país.
Va ser la
primera dona africana en rebre un premi Nobel de la Pau el 2004.
Soledad Estorach Esterri
Va néixer a Albatàrrec, al Segrià, el 1915.
El seu pare va ser qui la va ensenyar a escriure i a llegir. També va ser
qui la va marcar políticament, ja que tenia idees molt avançades per l'època.
Al morir el seu pare quan ella tenia 11 anys va haver de posar-se a
treballar. Un amic del pare, també mestre, va continuar formant-la.
Amb 15 anys va marxar cap a Barcelona, després de convèncer la seva mare amb l'argument de guanyar diners per mantenir la família i obtenir
una educació.
A l'arribar a Barcelona, primer va
treballar a la botiga del seu oncle, però la botiga va haver de tancar per la crisi
econòmica.
El seu segon treball va ser de noia amb una paga miserable, des de les 5
del matí fins a la una de la nit. Va deixar la feina per entrar en una fàbrica amb
l'esperança de guanyar més diners i tenir més temps per aprendre.
A la fi de 1930 va assistir a una escola nocturna, on va conèixer companys
de la CNT que romanien a la clandestinitat.
L'any 1931, amb la caiguda de la monarquia, es va incorporar a un grup de joves de l'Ateneu i va passar a l'acció: preparant mítings o assistint.
L'any 1934, fruit d'uns debats interns sobre les dificultats que tenia la
dona dins de la CNT, van formar una xarxa de suport mutu.
Va rebre el nom de Grup Cultural Femení. No va ser tasca fàcil.
Arran del contacte amb Dones Lliures de Madrid, es canvien el nom pel de
"Agrupació Dones Lliures" i creen una federació nacional.
La Soledat, juntament amb les companyes, emprendrà una activitat de conscienciació i acció directa: xarxes de dones i estratègies per afrontar els problemes, van formar un servei de cangurs a domicili.
A la fi de 1936 va crear, amb l'Agrupació Dones Lliures, l'Institut Dones Lliures i, el 1937, al Casal de la Dona Treballadora, que tenia com a objectiu la formació tècnica i la preparació social.
En els últims
anys va col·laborar en la edició del llibre Dones Lliures. Lluitadores llibertàries, editat
per la Fundació Anselmo Lorenzo (1999) .
El
conte de...
La
Malala
El
llapis màgic de la Malala
La Malala és tota una lluitadora i símbol internacional com a activista per
l’educació.
La seva vida no ha estat fàcil i el seu dret, i desig, a l’educació es va
veure amenaçat per la seva condició de nena.
Tota una història de superació i lluita pels drets de la dona.
El 2014 va guanyar un premi Nobel de la Pau, sent la més jove en aconseguir
dit guardó.
Al conte Malala somnia en tenir un llapis màgic amb el qual trauria la
pudor de l’abocador del costat de casa, aturaria el temps per dormir més estona
als matins i posaria un cadenat a la seva habitació perquè els seus germans no
la molestessin.
Malala va créixer i els seus desitjos van canviar.
La seva educació estava en perill pel fet de ser nena.
Aleshores va ser un llapis de veritat amb el que va escriure els desafiaments que el dia a dia li portava.
La Violeta & Co
Del autor Díaz Reguera, Raquel Díaz
Un nou àlbum de Raquel Díaz Reguera que
continua la saga de Quan les nenes volen alt. “Per canviar el món de dalt a
baix, cal començar canviant les petites coses.” La Violeta i els seus amics
s’ho passen molt bé amb les ales que els teixeix el senyor “ Si vols pots”
Aquesta vegada, el gran enemic serà el
malvat senyor MM, que escampa unes molestes pólvores de micro masclisme per tot
arreu. Per sort, la Violeta i la seva colla tindran l’habilitat de detectar
aquests atacs subtils i podran canviar el món fent petites coses.
Un àlbum
il·lustrat imprescindible que agradarà a petits i grans, amb un missatge potent
molt actual.
Ellas
Raquel Díaz Reguera
És un petit homenatge a totes les nenes que des de l’inici de la història fins els nostres dies han aconseguit alça la seva veu envers la igualtat entre els homes i les dones. nenes anònimes, de diferents èpoques i cultures que s’han sorprès el perquè d’aquestes, per el simple fet d’haber nascut nenes.
UN CONTE PROPI
Isabel Thomas / Anke
Weckmann
Editorial: Takatuka
A través d’aquests relats coneixerem
_ La vida de Harriet Tubman, que va ajudar
a acabar amb l’esclavitud als Estats Units d’Amèrica, que hem comentat abans.
_ La
increïble experiència de Gaura Devi, que van ajudar a frenar la tala
indiscriminada d’arbres a l’Índia.
_ La història de l’Alia Muhammad Baker que durant la invasió de l’Iraq, va aconseguir salvar la biblioteca de Bàssora dels bombardejos.
_ El poder de l’art al servei dels drets de les dones amb les
“Mujeres creando Bolívia”
Tenim molts referents, doncs aquest nomès és un petit recull, dones diferents a indrets diferens amb cultures diferents, lluitadores com totes nosaltres.
Any 2021
Per el canvi de mirada, encara ens queda...
La pandèmia està provocant una major taxa d’atur entre les dones joves (28%) que entre els homes joves (26%).
Malgrat que les noies estan més formades que els nois, tenen menys oportunitats laborals i treballen més en feines temporals i a temps parcial
Però totes unides podrem aconseguir-ho!
Avui...
Sororitat Sempre!
No hay comentarios:
Publicar un comentario