Famílies
A mesura evolucionem ens obrim més a la
diversitat, parlem de diversitat quan
parlem de les diferents maneres de vida, tot i que encara ens queda molta feina
a fer per entendre que el més natural és ser diferent, que cadascú de nosaltres
a de viure amb llibertat sempre dins del respecte als altres.
Les famílies tenen models diferents de viure, això a existit sempre, tot i
que no sempre ha estat del domini públic, i ha estat marcat per etiquetatges i
tabús, al mateix temps que moltes d’aquestes diferencies han estat mal enteses, imcompreses i molt sovint maltractades i censurades.
Degut a aquest trist fet, moltes persones, i per continuïtat famílies han
hagut de reivindicar el seu dret a ser respectades, parlem de les persones i parelles
en general que no són heterosexuals, aquestes que de cara a una normalitat
retrograda poc realista, influenciada per una societat hermètica, ignorant i
tancada a la diversitat.
Aquestes denominades gays , tota
persona que senti atracció per persones del seu mateix sexe, per aconseguir fer
costar la seva realitat, així es va
crear el col·lectiu LGTBI, on lesbianes, gays, bisexuals i transsexuals tenen
cavitat.
La de fer-se visibles, la de demostrar a la societat més tancada que l’amor no marca diferències, les marquen els ignorants.
Hem d’aconseguir viure amb la llibertat d’escollir. Així podem trobar moltes famílies que en els darrers anys han participat per commemorà aquesta realitat, evidentment fent partícips als infants on neix l’amor lliure sense condicionats.Així en aquests mes de juny, concretament el dia 28, sortirem de nou a carrers i places a celebrar el dia de l’Orgull LGTBI, el dia d’estimar lliurament i molts infants participaran com sempre, d’altres potser serà la seva primera vegada.
I d’altres ho observaran sense forma part, són a aquestes persones i infants als que més cal poder
explicar tot el que significa aquest dia, com d’important és la seva història.
Què
caldrà explicar
Com inici cal que sàpiguen que fa uns quants anys a alguns països estaven prohibides les relacions entre persones d’igual gènere.
No podien fer-ho
públic!
Molt menys formar una família, era impensable !
Les revoltes de Stonewall, que marquen l’inici de les
manifestacions de l’Orgull, fa més de 50 anys, i després d’un llarg camí amb
entrebancs, persecucions i patiments, però també amb moments de gloria, com
l’aprovació fa 15 anys del matrimoni igualitari o de la Llei 8/2016 per
garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals .
Per eradicar la no tolerància i l’LGTBI-fòbia, així amb molts esforços hem
vist com s’anaven fent passes per garantir els drets de totes les persones del
col·lectiu LGTBI.
Celebrant aquest dia amb orgull!
Encara avui dia més de 70 països en el món penalitzen les relacions afectives
com a parella entre persones del mateix sexe. Arribant a la pena de mort en
alguns d’ells.
Com a referència la raó de commemorar aquestes
relacions ve arrel de que el 28 de juny de 1969, a Nova York, en un bar on es
trobaven clients homosexuals, la policia va entra a prohibir que es trobessin,
així es va crear un moviment de protesta en contra d’aquesta repressió, a la
defensa dels drets homosexuals, des de aquest moment es van unir a fi de
recolzar-se i crear vincles d’unió per la igualtat, creant així un dia de
festa massiva.
Anomenant-lo El dia de l’orgull, és el dia de l’estima i l’amor propi per la llibertat de cada persona com a mereixedora de respecte.
D’aquesta manera hem de poder explicar als infants que
cap persona deu avergonyir-se del que és, sigui quina sigui la seva orientació
sexual, i que no s’ha de discriminar a ningú. Cal tractar a les persones amb
respecte, a totes per igual, i no ser excloses per la seva condició.
Educar per
la diversitat!
El dia
de l’orgull, cada any és més
popular, portadors de símbols que posen en manifest la seva llibertat, com
banderes i pintades dels colors de l’arc de sant Martí, ( “ el arco iris”)
aquest símbol forma part d’aquest dia de reivindicació d’amor lliure des de 1970,
es va inspira en la cançó de la pel·lícula del “ Mago de Oz” Anomenada “ Over
the rainbow” on es parla d’un món més enllà
del Arco iris.
Els colors de la bandera tenen cadascú d’ells un
significat...
Trobem el color rosa símbol de
la sexualitat, el que ens defineix.
El vermell
que simbolitza la força de la vida, estem vius!
El taronja defineix el nostre estat d’ànim,
la nostra salut.
El groc
l’escalf, la llum del Sol.
El verd
el que ens apropa a la natura, com la nostra vida està vinculada al món natural
que ens envolta.
El blau que simbolitza la
nostra creativitat, el poder de la màgia i l’art, com som capaços d’innovar,
transformar, crear...
El blau
fort ens aportar serenitat per prendre les nostres decisions.
I no menys important el violeta que ens dona l’esperit, que ens guia, que ens ajuda a conèixer a nosaltres mateixos.
L’Assajament
És molt important parlar amb els infants sense cap prejudici de la sexualitat. Ajuda a comprendre el món en que vivim, per evitar injustícies com el bullying cap a altres companys als centres escolars malauradament encara aproximadament uns vuit de cada deu infants que reconeixen que els agrada altres infants del seu mateix sexe, són assetjats per altres companys.
Sense oblidar que sovint ve influenciat per els
comentaris d’alguns adults poc tolerants, i sense cap dubte la manca
d’informació correcta.
Aquesta és la principal raó per la que hem de transmetre als infants tolerància, els hem de transmetre que mai s’ha de discriminar, molt menys aïllar o mancar el respecte a ningú.
Per cap raó entre elles evidentment la seva tendència sexual, el com s’ha
sent, molt menys els seus sentiments.
Siguem
nosaltres
La millor manera per fer-los entendre és explicar
nosaltres mateixos, cal abordar el tema serenament i de forma natural, responen
les seves inquietuds i escollint les paraules adients per cada edat.
El dia a dia dona molts moments per poder transmetre
informació als nostres infants de la millor manera, cal entendre que mica a
mica i des de ben petits el respecte ha de se el nostre principal valor.
Si esperem que rebin tota la informació envers els
medis de televisió, internet, l’escola, la visió pot ser no gaire adient doncs
dependrà de la font que procedí.
Sovint és més fàcil del que pensem, tenir una conversa
on intercanviem informació amb els infants ens ajudarà a saber quina idea
tenen, que pensen o que cal dir, així poder donar una explicació senzilla.
No hem de fugir o trobar-nos estranys si ens
pregunten, doncs podrien arribar a pensar que d’aquest tema no es pot parlar,
així ens cal entendre que la base de l’educació, de les relacions és la
comunicació envers a qualsevol tema.
Poder parlar de tot obertament, atenen els seus dubtes
de forma natural els ensenya a entendre i comprendre millor el món en el que viuen.
Basant-se sempre en el respecte!
Davant el tema que ens ocupa fer participis de les
injustícies que moltes persones han patit o pateixen per la seva condició
sexual, ajudarà a entendre el perquè sortim al carrer a reivindicar la nostra
llibertat.
Amb solidaritat i un tracte d’igualtat per
a tots.
Com sempre i ja tenim ben après des de tindremunfill.es, els llibres ens ajuden:
“Mi
primer Amor”
De Brane Mozetic
Història de quan tenia 6 anys, amb l’amic del parvulari que sempre estaven junts, que a les excursions anaven de parella, com als educadors no els va agradar aquest fet i els van separar.
“ El
meu pare es pensa que sóc un noi”
De Sophia Labelle, activista dels drets trans gènere.
Com
de vegades les persones grans s’equivoquen i pensen coses que no som veritat.
Envers
l’Alexandra veurem com el seu pare no l’escolta quan li diu que li agraden els
insectes i tota mena de llibres.
D’Oscar Espirita, il·lustracions de Sanz i Vila
Llibre
dirigit al públic infantil però l’hem de considerar per totes les edats.
És un
llibre il·lustrat que narra la història de Kium, un infant que no s’ha sent
acceptat per els seus companys en el seu primer dia de classe, per portar una samarreta
de color rosa, la seva samarreta preferida, empren una aventura per la
naturalesa fins descobrir que els colors són de tots.
Justin Richardson, Peter Parnell i Henry Cole
Un
llibre que ja el van recomanar fa un temps, està basat a una història al Zoo de
Nova York, dos pingüins mascles, de nom Silo i Roy sempre estan junts, així
construeixen un niu per formar una família. Un dels cuidadors del Zoo els
ofereix l’oportunitat de cova un ou fecundat, d’aquí surt en Tango.
Pren
protagonisme la diversitat familiar i l’afectiu sexual.
On
el valor de tenir cura d’uns i altres, obra espai a les noves masculinitats.
“ Me
llamo Pecas”
De Raquel Díaz Reguera
Li
diuen Pecas, no sabem el seu nom, ni la seva entitat sexual.
El
que sí sabem és el que és plantejar, hi ha jocs de nens i jocs de nenes?
Hi
ha roba per a nen i roba per a nena?
Hi
ha llibres per a nens i llibres per a nenes?
I perquè?
Pecas
es planteja aquesta qüestió i descobreix que tot i que tothom defineix les
coses de nens i les de nenes, ningú ben bé sap el perquè.
Com
en un món on es reivindica la igualtat, degut a una realitat social que ens
invaeix tan a petits com a grans.
Com
a través dels contes podem arribar a exposar davant el món el dret a la
igualtat, a deixar-nos d’etiquetes i viure amb la llibertat de ser cadascú de
nosaltres com som.
Com aquest àlbum és testimoni d’un temps cultural i social que marca història.
Pecas convida a reflexionar sobre els judicis i els límits d’una societat que defineix a través del sexe, diferents gustos, necessitats i preferències. Dona peu a reflexions individual i col·lectives que ens obren pas a parlar obertament de la igualtat i la llibertat de ser com som.
Una llibertat basada
en el respecte!
A través
de la coeducació de les noves generacions ho podrem fer real!
Com a famílies trobarem a Guiainfantil.com.
Recursos per educar amb igualtat i
respecte per nosaltres mateixos i en conseqüència als altres.
Així recordo com un dia, les desigualtats sumades a la
manca de respecte, violència de gènere dins d’una societat basada en la
desigualtat, com a protesta i posar en evidencia aquests patrons de sense raons
, vaig escriure aquest pensament, aquesta poesia...
“ Som
Persones ”
He nascut diuen, he sortit d’un cau on l’espai era més petit a mesura jo anava creixent!
Tot i així era senzill!
El món que m’envoltava era senzill!
Quan estava al meu cau on l’espai era més petit que
jo, tot era tendresa, jo era un nou ésser que creixia ple de tendresa...
Ara que estic en aquest gran espai que m’envolta, ara
que tinc un nom i diuen que un possible sexe, ja no és tan tendre.
El món
que m’envolta ja no és tan tendre!
Hi ha un munt de noms que marquen grans diferències
entre la tendresa d’un nou ésser i el seu possible sexe.
Davant
de tot hem de ser persones!
Així si volem canviar el món hem de començar per les coses petites, i com sempre dic un petit gest fa una llavor.
Ens calen molts gestos per crear un món basat en el respecte !