D'infants a Joves, referents

 

L’adolescència

Què sabem de l'adolescència?

Què és una etapa important de canvi, única i diferent en cada persona: s'inicia com a infant i se'n surt com a jove.

L'adolescència necessita uns referents segurs i pacients per afrontar un període evolutiu complex en la vida de l’infant-jove..

L'adolescència sol començar cap als 12 anys i es pot allargar fins als 20, té com a objectiu principal del desenvolupament la consolidació de la pròpia identitat.

Grans canvis físics i psicològics, que poden comportar en l'adolescent un augment del conflicte psicològic intern que, amb el temps, es resoldrà en l'estabilitat i la confiança en si mateix.

És desenvolupen formes diferents d'actuar i comprendre, ha d’arribar a poder pensar només amb conceptes o idees.

Les emocions

Tan i com d’important a la infantessa, i com hem de treballar-les sempre, quan arriba l’adolescència més encara.

Les emocions dominen la seva vida afectiva, ja que totes les seguretats existents durant la infància comencen a posar-se en dubte, generades per les inseguretats, i sol afectar les relacions amb els adults.

Viuran en contínua contradicció, ja no necessiten contínuament els adults, però no saben encara quina relació establir.

 Passen de l'admiració al refús de tots els suggeriments i mostres d'afecte per part dels seus pares o d'altres adults propers.

Als adults  sovint ens costa saber com fer, quins límits marcar.

A l’adolescència qualsevol adult referent pot generar un canvi important i recolzà aquest procés.

Quan els pares no hi són presents, degut a diferents circumstàncies com pot ser l’excés de  feina o  manca d’interès, altres seran els referents, aquí sovint el paper de l’educador juga un rol molt important.

Això pot arribar a passar a qualsevol etapa de creixement, però durant l’ensenyament mig, quan la infantessa va quedant poc a poc enrere és més necessari. Inclòs moltes vegades són els companys com a col·legues els que viuen aquests canvis.

Els adults juguem un paper determinant doncs ja hem viscut aquest canvi tan important a la nostra vida. Per aquesta raó hem de pensar en les nostres pròpies experiències a fi d’establir un vincle amb les emocions dels infants que estan passant per aquesta etapa.

Aquest fet ajudarà als infants a viure la transició d’una manera més natural, es sentiran acompanyats. 

Els adults hem de saber posicionar-nos, no ens hem d’imposar, convertint la relació en una guerra de poder.

Hem de permetre que visquin a la seva manera, l’aprenentatge és seu i han de cometre errors, si podem orientar quan tots estem receptius per després deixar fer, si la base de l’infant és la confiança i el respecte, hem de poder confiar i respectar les seves decisions.

Els canvis i les transformacions que es produeixen en l'adolescència no sols afecten els fills i filles, sinó també a nosaltres com a  pares i mares, cuidadors, educadors... que hem de saber adaptar-nos a les necessitats i característiques que defineixen aquesta etapa, modificant estratègies i hàbits que eren vàlids durant la infància.

Així el gran repte educatiu durant aquesta etapa serà superar les inseguretats que poden produir els canvis vinculats a l’adolescència i seguir endavant.

Com reaccionar

Com a pares, educadors i persones adultes properes als infants en l’etapa de l’adolescència, el factor més important que hem d’aplicar és l’empatia. Sempre ens hem de poder posar en el lloc de l’infant jove, doncs hem de facilitar aquest canvi fem que l’entenguin i sigui més fàcil o menys difícil.

Crear bons hàbits des de petits ens facilitarà la vida a tots, però ens cal entendre que les costums canvien, sobre tot en aquest període, on els horaris no són tan controlats, el son varia, l’alimentació pot ser diferent degut a els canvis soci emocionals, ens cal tenir clar que durant l’etapa prèvia i l’adolescència continua el creixement, augment de massa osa, l’alçada... així les seves necessitats nutricionals segueixen sent molt importants i això cal que ho sàpiguen des de petits, doncs pot afectar la seva salut en general.

Sabem que és aquesta etapa de més canvis, que portarà més incertesa i noves preocupacions... La seva imatge, com els veu la resta, i la seva roba.

Solen rebutjar l’ajuda dels seus referents, enfocant-se més en si mateixos. És una etapa més individualista, de poques mostres d’estima.

Els canvis d’humor també formen part del procés, sovint els hi costa controlar-los. Cal tenir present els seus canvis hormonals!.

Rebran molta més influencia per part dels companys, què dels adults referents.

Augmenta el risc d’estrès, responsabilitats, estudis, relacions...portant frustració, tristor, solitud, altres comportament de risc relacionats al medi social que l’envolta.

Alhora de parlar de riscos, el millor és prevenir.

Han de tenir clar que la seva vida canviarà, que estaran exposats a nous reptes, els ajudarà a saber desenvolupar-se millor en algunes situacions.

Cal ser honest, directa i molt clar amb els nostres futurs joves alhora d’establir comunicació i de parlar de qualsevol tema, com l’alcohol...cal que tinguin clar a què s’enfronten. Saber la importància de mantenir una vida sana.

I el més important que ens cal tenir sempre present, és que per molt que patim, són ells els que s’esposen, els que han de viure aquest impàs i són ells els que necessiten comprensió i respecte.

Per molt que ens dolgui, els que pateixen són ells, nosaltres podem ser l’escut o uns bons companys, o potser el sac de bòxer per alguns, i ens cal preservar-nos, però són ells qui ho viuen, en primera persona.   

Parlar envers el que significa una veritable amistat, quan accepten a un amic tal i com és i ell ens acceptar a nosaltres d’igual manera, sense jutjar-nos, sense obligar-nos a fer res del que no volem.

Cal assumir que hi hauran situacions difícils, moments de tot, però hem d’allunyar-nos de les conductes de risc, cal tenir seny.

La comunicació és molt important en qualsevol relació, sense ella poc podem compartir, cal poder explicar als nostres joves les nostres vivències, i mostrà interès per les seves, permetre que es desfoguin, i puguin compartir aquells dies on tot sembla sortir malament. 

Cal entendre’ls, per poc greu que sigui la seva situació per nosaltres, hem d’entendre que és el seu món i a ell li preocupi.

Hi hauran altres moments, en que nosaltres potser li donarem molta importància a alguna cosa que amb ells els hi és més fàcil, cal compartir el nostre patiment, però sense ser dramàtics, basant-nos sempre en la confiança i l'estima.

Si des de petits els deixen ser autosuficients, serà més fàcil acceptar que poden ser autònoms per no deixar-se influir per ningú. I decidí per ells mateixos si no volen participar en activitats que no els hi agraden o poden ser perjudicials.

Si els seus hàbits són sans, segur que triaran alternatives més saludables.

Cal això sí, posar molt interès en orientar sempre a les relacions entre coneguts i limitar les opcions d’oci que poden trobar davant les pantalles, socialitzar a través d’internet pot comportar riscos que no cal assumir.

L’oci

En els períodes d'oci, els adolescents exploren interessos i inquietuds, però per la naturalesa de l’edat és important que aprenguin a aprofitar-los bé.

Tots els infants i joves necessiten estones d'oci per desenvolupar-se, en l'adolescència el temps lliure és més intens i especial, ja que guanyen protagonisme moltes coses noves, com ara sortir amb les amistats. No obstant això, molts experts afirmen que si el temps lliure no està ben organitzat, l'adolescent pot arribar al punt de no saber molt bé què fer... i avorrir-se.

Saber com gestionar el nostre temps lliure no és sempre fàcil, molt menys quan el període cap a l’adolescència està en procés, per això com a referents ens cal donar idees, sempre sense forçar. 

_ Podem proposa activitats extraescolars que l'estimulin, com els esports.

_ Sovint els joves volen fer activitats que costen diners.

Quan es tracta de diners el millor  és que ells mateixos aprenguin a administrar-ho, i que aconsegueixin la quantitat que necessitin , que evidentment comportarà unes tasques que hauran de realitzar prèviament.

Hem d’intentar que no abusin del temps entre pantalles...

No ho hem de prohibir del tot, però proposarem que realitzin també altres activitats (esport, llegir...). El més interessant en aquest cas és que junts arribeu a un acord sobre un límit d'hores. 

Activitats  en família:

Fer  activitats tots junts sempre és una opció vàlida. Hem de tenir en compte  els seus gustos.

Ens cal trobar  punts en comú ( música, pel·lícules) i anar-hi junts a gaudir.

Opcions com: Organitzar excursions a la muntanya o a àmbits més rurals.

Jocs de Taula.

Convidem  de tant en tant a algun amic, valorant les seves amistats. 

Tot i així hi poden haver situacions difícils, però és part de la relació i ens cal entendre que...

Als adults també ens cal ajuda:

https://fundaciobofill.cat/publicacions/creixer-en-familia-2

 

La podem trobar com sempre als llibres:

“ Adolescents “ De Joana Alegret, Anna Coll i Vinent Noguera

Com podem actuar? Prevenir i educar, arguments, respecte i confiança.

Organitzem-nos  en quatre àmbits clau, aquest llibre ens ajudarà en les relacions quotidianes amb els nostres fills

_ La família, quin lloc ocupa, Hàbits i rutines de la transició.

_ Nosaltres, ells i les drogues.

_ Educació afectiva i sexual en l’adolescència

_ El culte al cos, fenomen propi d’aquesta etapa de la vida.

“ Mares i Pares Influences “ 50 idees. De la Montse Jiménez Vila i la Eva Bach.

Ambdues grans professionals, la Montse és llicenciada en Filologia i professora de Secundària. Membre de l’equip d’innovació, comunicació i formació de la xarxa de centres de Vedruna Catalunya Educació. Reconeguda pels seus processos de transformació educativa i metodologia d’aprenentatge.

Eva Cobacho, és llicenciada en Ciència de l’Educació per la Universitat de Barcelona. Pedagoga, formadora de formadors, escriptora en orientació familiar.

Està adreçat a les persones en general que tinguin jovent que aviat seran adolescent o ja ho són!

Ens farà més agradable tot aquest procés tan emocionant i alhora desconcertant.

Envers 50 idees, les autores ens orienten a noves maneres de veure i entendre la vida en general: Les emocions, valors, prioritats, les relacions, l’amistat, l’amor, la sexualitat, el futur... Tot allò que sovint ens descol·loca!

Envers les seves experiències com a mares i educadores, sumades a les aportacions d’altres professionals d’àmbits diferents i l’escolta a més de 1.500 joves, ens ofereixen orientació i recursos a fi de poder arribar al cor dels joves.

Durant el nostre recorregut com a pares, educadors...les incerteses educatives formen part del nostre dia a dia, el següent llibre ens parla d’elles.

 “Estima'm quan menys m'ho mereixi...perquè és quan més ho necessito” De Jaume Funes.

Ens convida a pensar sobre la relació amb els adolescents de casa. Combina les ganes d’entendre amb la necessitat de ser exigents amb els nostres joves, des de l’autocrítica.

Un ‘altre llibre que ens pot apropar a sentir-nos millor, entendrem la importància d'aprendre a enfocar l'atenció i descobrirem pautes per combatre les pors, les angoixes i com canalitzar les emocions negatives que ens arribem a bloquejar físicament i mentalment.

“ Com fer que et passin coses bones” De Mariam Rojas

Per a la doctora Marian Rojas Estapé la felicitat consisteix a viure instal·lat de manera sana en el present, havent superat les ferides del passat i mirant amb il·lusió el futur. Molts dels trastorns que patim provenen de la incapacitat de gestionar el nostre present.

La felicitat no és el que ens passa, sinó com interpretem allò que ens passa.

En quan als futurs joves, algunes lectures que els poden ajudar:

L’adolescència com ja hem comentat, és sovint una etapa de la vida que, tot i que és molt personal, té a veure amb canvis i descobriment del caràcter propi.

Així ens caldrà potenciar històries que afavoreixin la curiositat, la reflexió amb el procés de creixement personal, a més dels misteris i l’aventura, afavoriran el desenvolupament de la personalitat pròpia.

Cal tenir present que els joves a part dels llibres que a l’institut els ofereixen d’estudi, alhora de la seva lectura personal els diferents interessos i gustos són molt important, cal tenir-ho en compte a l’hora de recomanar o regalar un llibre. 

Compartirem alguns:

“ La Història impossible d’en Sebastian Cole “ De Ben Brooks

Al llibre trobarem com dos amics que s’avorreixen a les classes s’inventen un amic invisible, que es fa realitat! Diferents aventures viuran tots tres, les quals els ajudaran a entendre que sovint les coses no són el que semblen.

“La casa de l’Iggie “ De Judy Blume, a partir d’11 anys.

Una història sobre el racisme i la intolerància.                                                                                    L’ Iggie marxa a viure fora i la seva amiga Winnie, d’onze anys, es pregunta qui viurà a la seva casa. La sorpresa arriba amb l’arribada dels Garber, una parella de color amb tres fills, que entren a viure a la casa, convertint-se en la primera parella negre al barri. 

“ El meu germà es diu Jessica “ De John Boyne, autor del Pijama de ratlles.

Aquesta novel·la està escrita amb sensibilitat, ironia i la capacitat d’emocionar que caracteritza a l’autor. El relat és d’actualitat el que ho fa imprescindible per a totes les edats.

Em Sam és tranquil, una mica solitari, doncs li costa fer amics.

Els seus pares sempre atrafegats, sovint el fan sentir invisible. Tot i que en té un germà gran, en Jason, que sempre hi és. En Jason és amable, popular i bon jugador de futbol, el millor que ell a vist.

Però una tarda, en Jason reuneix a tota la família, per dir-los que en té un secret de fa ja temps, i el vol compartir. En Jason s’ha sent noia!

Els pares no volen saber res, però en Sam té pensaments trobats, doncs ell diu què és una noia, que sempre s’ha sentit així, què de fet ja no és el teu germà, sinó la teva germana...

“ Ohio “ De Àngel Burgas

Després de..., tot va canviar!

Quan existíem com a família hi havia electricitat, ordinadors, xarxa social. 

Hi havia escalfor a les llars, espais on es podia comparar productes, en Max Blau ens explica les seves sensacions, tot i que ja no és qui diu que és, ha canviat!

Un llibre amb molt bon humor...

“ La casa de Mango Street “ De Sandra Cisneros

Un clàssic contemporani, Una història plena de vida i sentit d’humor amb uns personatges que ressonen més enllà de la lectura...

Com l’Esperanza i la seva família es traslladen a Mango street, a les afores de Chicago. 

Tot i que la casa sembla que ser una millora a l’Esperanza no li fa el pes, i somiar en tenir la seva pròpia casa.

“ Segui vora el foc “ De Jair Domínguez

Jair Domínguez, ens presenta el seu text més irreverent i al·lucinat sobre un jove amb ínfules d’escriptor maleït i propostes macabres.

Una història plena de paraules d’amor, senzilles i tendres; una novel·la sobre la vida, la mort i tota la resta.

“ Caminant junts per la Lluna” De Pep Puig

Ens descriu molt bé l’experiència de l’adolescent partint de l’experiència d’una tarda d’estiu. Una catàstrofe!

Quatre amics es troben al final de la seva infantesa, l’últim bany d l’estiu  i això posa el seu món enlaire.

Una mort desgraciada és el punt de partida d’aquesta història que reflexiona sobre les diferents inquietuds i temors dels joves.

L’adolescència a l’estiu

L’estiu és un moment per créixer, i pensarem que  cada moment que passa es creix, veritablement és així, però l’estiu ens dona el temps i les oportunitats per fer-ho més de pressa, un munt d’experiències se sumen a la nostra vida, el mateix passa amb els adolescents, i això no vol dir que sigui dolent, sinó que hem d’estar preparats, la paciència i respira profundament ens ajudarà.Paciència per entendre que les festes, la platja, sortides i més variants, donaran per molt i potser serà un no parar, paciència i memòria per recordar amics i indrets on aniran, paciència amb nosaltres mateixos perquè al recordar la nostra adolescència potser patirem més, els que hem viscut molt per la consciència del que hem viscut, els que no per la por del que desconeixem. És evident que segons les nostres experiències podrem assolir millor aquesta etapa d’incertesa.

Però serà ben diferent, això és ben clar, així que hem de saber:

_ Que hem de confiar i transmetre serenor.

_ Que és part del creixement dels nostres infants i així ho hem de viure.

_ Cal sempre informar-nos sobre amb quins amics i què solen fer quan surten.

_ Què tot i que molts reneguem de la tecnologia, cal fer-li un bon ús, i un whatsapp ens ajudaran a saber, cal tenir paciència per esperar.

_ Hem de ser empàtics, escoltar-los quan estiguin preparats per compartir.

_ Si ens preocupa alguna cosa l’hem de compartir amb ells, amb confiança. Sent madurs, sense neguits. I acceptar les seves respostes!

_ Hem de basar la nostra relació amb ells en el respecte i la confiança.

_ Ens cal pensa en com ens hagués agradat que fossin amb nosaltres, està sempre per recolzar-los, encara que hagin fet alguna cosa poc adient, i davant de tot estimar-los sempre

Deixem que visquin experiències noves, que confiïn en el seu criteri, han de preparar-se per seguir endavant com adults, i com ja sabem tots no és gens fàcil.

Bon estiu i cuideu-vos molt!