És bo l'avorriment?

 

L’avorriment i els infants

Actualment les múltiples activitats i entreteniments ens deixem poc temps per l’avorriment.

El fet de “no fer res” no és gens valorat per la societat en que vivim, d'aquesta manera les tasques del nostre dia a dia sumat al gran ventall d’opcions i la nostra capacitat personal va lligat al fet de tenir diferents coses a fer sempre, de tal manera que sovint no les acaben. 

No vol dir que no siguem organitzats i complidors, totalment al inrevés, més bé és degut a anar ampliant-les a mesura fem altres.

De feina, de casa, de lleure, les nostres tasques poques vegades ens deixem temps per  no fer res. Tal és així que no gaudim mai d’un dia sense fer res, i tampoc ens sentiríem bé si així fos.

Aquesta manera de viure és el que ensenyem als nostres infants, equivocadament donem el missatge de que no tenir res a fer o avorrir-se és dolent.

Observem el nostre dia a dia...

Les nostres diferents tasques quotidianes, dels adults i dels infants, anem a la feina i ells a l’escola, al sortir fan activitats extraescolars, deures i diferents rutines, sempre enfeinats. Amb poc temps lliure, de desconnexió, de compartir amb tranquil·litat, de inclòs parlar de com estem o com ens a anat.

Els infants van aprenen des de ben petits a viure enfeinats i amb rapidesa, a tenir un sentit del immediat molt enraigat, de manera que afecta el nivell de tolerància a la frustració, el aquí i ara és la causa de que sigui així.

D’aquesta manera el fet de no fer res té poca tolerància, no tenir res a fer o amb qui jugar, a que jugar o que s'ha de fer és poc tolerat, donat a que no tenen l'hàbit de buscar recursos, així com si no res el que tenen al seu abast es converteix en forma de vida, i la tecnologia esta sempre al nostre abast.

Jugar amb la play, la tauleta, l’ordinador o el mòbil es converteix en ocupació, envers de jocs lliures i lectures...

Els més petits primer cridaran la nostra atenció, però en quan els hi donem l’altra opció ja tindran entreteniment.

Cal avorrir-se

Ens preguntarem el perquè ens cal l’avorriment?

Ens aporta algun benefici?

L’avorriment obra la nostra curiositat, evitant que fem sempre el mateix, d’aquesta manera la recerca de nous objectius i noves coses a fer s’obre davant nostra i dels infants, augmenta la motivació, la creativitat, fa que la nostra ment busqui altres maneres de fer, a la descoberta del mon que ens envolta.

Temps per connecta amb nosaltres mateixos

L’infant quan s’avorreix pot fer recerca en el seu interior, connecta amb si mateix, això li permet deixar-se anar, trobar altres maneres de fer, partint de la seva imaginació, descobrint allò que més li agrada i com treure profit.

Viurà més relaxat i aprendrà a ser més tolerant, a ser més pacient.

D’aquesta manera ens cal comunica als infants que aquets moments son bons, que està sense cap estímul també és bo, donat que estem envoltats d’ells.

Asclar que hem de saber que a segons quines edats el fet de no tenir gaires estímuls podria ser un avorriment continuo i provocar conductes de risc alhora de buscar recursos no beneficiosos, com activitats negatives.

Cal trobar la manera de no programar tan, donant espai perquè puguin trobar-se a si mateixos, la seva habitació o jardí amb les seves coses, sense cap pauta concreta, i veurem el que poden arribar a descobrir.

I també seria molt bo que ho fessin nosaltres també

Amaguem les pantalles, això sí!

Les pantalles

Com a pares i cuidadors sovint ens plantegem posar límits envers l’ús de la tecnologia, doncs la veritat és que el temps connectats va augmentant a mesura creixen, per tasques a fer, per excuses diferents però no disminueix.

Durant l’estiu aquest fet augmenta, tot i que es realitzen diferents activitats d’estiu al final les hores lliures es converteixen en hores davant de les pantalles.

El temps en família

Durant estones, quan els pares es troben enfeinats, els més petits es calmen davant d’una pantalla, sigui la d’una tauleta, un smartphone o un portàtil.

Però sovint aquestes estones són extremadament llargues.

Massa temps enganxats a jocs, a vídeos o a altres activitats online.

Un dels nostres neguits és que el consum excessiu de pantalles porta als infants a tenir un estil de vida sedentari.

El sistema de salut pública diu ...

_ Que els infants que passen més temps connecctats presenten més risc de desenvolupar diabetis i d’adquirir sobrepès.

_ Que els infants massa enganxats a tauletes i a mòbils tendeixen a consumir més menjar escombraries. Al estar més exposats a la publicitat d’aliments no saludables.

L’estiu

És un problema més visible durant les època de vacances.

Molts pares es pregunten quin és l’equilibri que han de fomentar entre temps online i temps de lleure dedicat a altres activitats (esport, lectura, joc, etcètera)

Pros i contres
Els dispositius tecnològics diferents també aporten beneficis. Els infants poden divertir-se, aprendre, informar-se i estar en contacte amb els amics.

Però cal sempre amb una supervisió dels adults, és clar.

Efectes secundaris

Pitjor rendiment escolar

L’excés de temps online pot portar a què els infants rendeixin menys a l’escola i a deixar els deures e banda. A l’estiu, els escolars tenen assignats quaderns d’estiu, l’abús de pantalles pot fer que aquestes tasques quedin relegades fins ben entrat setembre. Després tot són presses, manca d’hàbits i d’estudi.

L’exercici físic i la vida social

També es veuen afectades per les hores davant de les pantalles, deixant de costat activitats tradicionals de l’etapa infantil i adolescent.

Així, els infants més enganxats fan molt menys esport i jocs d’activitat física amb els amics. Es relacionen menys amb altres infants de la seva edat, socialitzant  menys.

Continguts no adequats

Molts dels continguts online sobre àmbits importants per a nens i adolescents són poc beneficiosos. Temes d’aspecte físic, moda, consum, estil de vida, relacions afectives, actituds i comportaments.

I a moltes interaccions digitals entre menors, hi ha risc de ciberassetjament.

Disrupció del somni
Els dispositius poden perjudicar el som dels infants, com que estiguin desperts quan haurien de ser ja al llit, dormint.

Molts infants no poden dormir sense el mòbil, amb greus problemes de concentració i de comunicació.

Addicció

Molts infants viuen com dins d’una bombolla, no responen al sentir el seu nom, ni miren als ulls quan els parlen.

Aquestes reaccions s’han de poder evitar, són senyals d’alarma.

El fet de que l’infant s’estimi més la pantalla que jugar ja ens ha d’activar per desconnectar de les pantalles, doncs són additives , tal i com un drogoaddicte necessita la seva dosi ells també necessiten l’accés a les pantalles.

Trastorn del llenguatge

La manca de comunicació i l’aïllament social dificulta el llenguatge en molts infants abocats a l’ús d’aparells tecnològics.

Com adults que hem de fer...

N’hi ha prou amb allunyar als infants de les pantalles perquè recuperin l’atenció, la comunicació amb les persones que l’envolten, en definitiva les seves capacitats mentals, ens cal evitar la sobreexposició dels infants a elles. 

Com a pares hem de parlar molt amb els nostres fills, la comunicació ha de ser fluida i continuada.

Com distribuir el temps online dels més petits

Les raons de l’ús que nens i adolescents utilitzin les pantalles evoluciona amb molta rapidesa. Així ens calen horaris d’estudi i de joc tecnològic controlat per no convertir un benefici en una addició.

D’altra banda, la literatura científica disponible tendeix a posar el focus en el temps que nens i joves destinen a veure la televisió.

Quant de temps hauria de passar el nen online?

No hi ha cap conclusió concreta.

Cal arribar a un consens sobre els límits a partir de les necessitats de cada nen. 

Tractem de tenir sentit comú. Unes estones concretes com a part de la nostra rutina, sense més propòsit que el de fer un ús raonable, com a consulta d’estudi o de recerca.

Sense deixar de realitzar activitats amb la família i els amics, que no interfereixi mai amb els plans de la família, mai ha d’interferir en les relacions i en el moment d’anar dormir, conte o relaxació.

Important:

_ Donar exemple

Com sabem hi ha una tendència a la imitació per part dels infants cap als seus referents i ens cal actuar en conseqüència.

_ Fitxarem un temps límit

Els quals poden ser consensuats però mai s’ha d'augmentar, doncs semblarà de fàcil manipulació i no volem està discutint sobre això constantment.

_ Hi ha alguna aplicació que permet que els infants facin activitats més constructives com fer créixer un bosc, una granja...

_ Les activitats a l’aire lliure com piscines, platges, muntanya no requereixen la presencia de cap aparell tecnològic. Seria el moment de portar jocs d’aire lliure, o cartes, llibres o alguna mena de revista infantil o juvenil.

Alhora dels àpats el millor és xerrar, comentar el que hem fet o farem, riure i gaudir del moment en companya.

_ Si endrecem les pantalles lluny de les habitacions dels infants garantirem anar a dormir tranquils i que les hores de son siguin reparadores.

_ És bo parlar i arribar a acords tota la família, conjuntament podem decidir quina plataforma de televisió, com utilitzar la tecnologia i perquè utilitzar-la.

_ Compartir un temps en línia plegats també ens ajudarà a seleccionar amb qualitat i veure opcions positives. Evitant que es tanquin en un joc concret, proposant altres del seu interès.

_ Conèixer llocs, aplicacions i jocs junts, des de com ensenyar continguts i eines que ens ajudin a explorar aficions o adquirir noves habilitats.

Quan es fan més grans limitar l’ús és més complicat, hem de evitar conflictes amb ells, i si ja tenim uns hàbits marcats de com fer ús serà més fàcil protegir la seva intimitat, tot i que si tots coneixem els límits serà més fàcil, encara que entrem en conflicte ho podrem fer des de la serenor i amb el convenciment de que tots ho entenem sense enuigs que no porten a res positiu.

Bases de convivència

_ Marca un horari d’ús de l’ordinador que no interfereixi amb cap activitat familiar. Si no s’usa en aquella franja de temps, no s’usa.

_ Fixar un temps d’ús de l’iPad. El nen pot triar en quina franja farà ús d’aquest temps (sempre que no interfereixi en activitats familiars). L’anunciarà i els pares garantiran que es respecta. Si no es respecta, l’endemà no es pot utilitzar.

_ Fixar uns espais per a l’ús del mòbil.

Per exemple: la sala d’estar i la cuina.

_ Fixar una hora límit als vespres, a partir de la qual es tanca el Wifi.

_ Controlar els continguts que es baixen d’internet.

Cal aplicar protocols de seguretat per a menors.

_ Decidir prèviament quins programes volen mirar.

El millor és oferir-ne una selecció prèvia feta per nosaltres i deixar que triïn. I deixar la pantalla quan acabi el programa.

_ Intentar mirar els programes de televisió amb ells, almenys una part, per tal de poder-ne comentar en altres moments continguts i transmetre els valors.

_ Apagar totes les pantalles durant les estones dels àpats.

_ Encarregar-li que sigui ell qui apagui els aparells quan l’estona s’acabi. No fer-ho nosaltres.

_ Buscar junts activitats no digitals per gaudir lluny de les pantalles.

Així d’aquesta manera podrem trobar un equilibri en les nostres relacions i envers l’ús de les tecnologies, que per una part ens proporcionen un munt de connexions, i per l’altre ens creen addició i limitació en les nostres relacions. 

Davant l'avorriment

No hem de patir quan els nostres fills et diuen " m'estic avorrint"  no ens toca evitar als nostres infants l'avorriment, el que cal fer és convidar-los a fer recerca per trobar allò que vulguin fer quan estan avorrits. 

Com ja hem comentat l'avorriment no és més que l'emoció que ens farà obrir la creativitat, és la millor estratègia per desenvolupa l'imaginació i aprendre a gestionar el temps. 

Cal que els infants tinguin temps lliure, sense tants estimuls, per pensar, imaginar, per fer els seus propis jocs, sense l'estructura dels adults. Gestionar per ells mateixos el seu temps els farà més independents, més forts amb els seus propis recursos.

Els servirà per viure més relaxats, ajudant-los a ser més pacients i tolerants, ens cal tenir present que aixi com hi ha infants que s'avorreixen d'altres no ho fan mai, doncs sempre tenen coses a fer, tenen desenvolupat el sentit de crear i entretenir-se. 

 Els ajudarem deixant-los créixer !

Cuideu-vos molt!

Famílies, presa de decisions. Separacions

 

Famílies, presa de decisions

Quan el nostre nucli familiar es veu afectant per una mala convivència entre  adults, ens cal arribar a una entesa i prendre decisions per el bé comú de la família.

 Poder parlar amb llibertat i mirant sempre d’arribar a un enteniment ha de ser el nostre objectiu, tot i així degut a diferents raons sovint la millor decisió és la separació de la parella, serà difícil i trist, però també pot arribar a ser molt alliberador.

Quan arriba el moment en el que una parella decideix separar-se, per la decisió d’un d’ells o de mutu acord, les emocions estaran a flor de pell, hi haurà una alteració de les emocions que caldrà saber gestionar de la millor manera. 

Tan per part de la parella com dels altres membres de la família, principalment el nucli familiar, els fills. 

Però també es veuran afectats la resta, avis, oncles, aquells més propers i per extensió tots el que tinguin relació amb la família, amics i educadors.

Per part de la parella pot arribar un sentiment de forta tristor, inclòs de ràbia al sentir-se potser fracassats, sentiments de culpabilitat, dubtes, pors i patiment del nostre futur, i per com ho assumiran els nostres fills.

Els fills més petits seran els més afectats, doncs la vida els hi canviarà d’una manera o un ‘altre. No necessàriament ha d’anar malament, només serà diferent, hi hauran canvis, i davant de qualsevol canvi hi ha reaccions diferents.

Separació

El que hem de valorar primer és que una separació suposa una pèrdua, però també ens obre portes, ens dona noves expectatives, maneres de fer i oportunitats.

Podrem de nou refer la nostra vida a noves maneres de fer i viure.

 Buscant el camí més satisfactori!

 Ens caldrà treballar la nostra autoestima!

Si la nostra decisió és a fi de bé, el fet de fer-ho ens farà bé, i d’aquesta manera trobarem recursos per transmetre-ho als nostres infants de la millor manera.

Separació o divorci

El divorci dissol el matrimoni, la separació, no ho fa

La separació consisteix en una autorització que dóna el jutge als cònjuges a fi  de poder viure separats, sense dissoldre el vincle matrimonial, raó per la qual  no podem contreure un nou matrimoni.

Existeix la possibilitat de reconciliació, seguint casats a tots els efectes.

La legislació vigent estableix que, per demanar el divorci o la separació,  n’hi ha prou amb la voluntat d’un dels cònjuges i no cal donar cap raó.

Es sol·licitarà una Demanda de Divorci (o Separació) que s’haurà de dirigir al jutjat.

En cas de mutu acord, es presenta incloent els acords, que prèviament hem pactat sobre tots els punts bàsics del divorci o la separació. 

Haurem d’anar al jutjat per a ratificar el conveni regulador que s’acordi. 

Els nostres fills

Davant de tot els infants el que necessiten és afecte, seguretat i seguir marcant els límits necessaris per una bona convivència.

La separació dels pares pot arribar a suposa una amenaça per a ells, si no la fem amb normalitat, en refereixo a poder parlar amb ells, contestar totes les seves preguntes de la manera més clara i tranquil·la.  Donant sempre confiança!

Mirem la part positiva, aquella que com a pares separats podem estar més centrats, més receptius amb ells i no capficar-nos en discussions que només portaven malestar. 

 Què els hem d’aportar?

_ Hem de tenir serenor, transmetre tranquil·litat davant els possibles canvis, el que els donarà confiança i seguretat.

_ Molt d’afecta, els estimem i sempre seguirem fem-ho, això no canviarà mai. Els cal atenció i molt d’amor, i transmetre què sempre ens tindran!

_ Actuarem en conseqüència, amb respecte sempre, donant exemple de bones maneres i entesa. Podem tenir desavinences, però ara més que mai ens cal resoldrà fora de la presència dels infants.

_ Tots els canvis es comunicaran amb harmonia, així podran entendre’ls i  adaptar-se.

Poder gestionar les nostres emocions de la millor manera serà la base essencial d’una bona separació, amb respecte per nosaltres mateixos i per l’altre. 

Aspectes negatius

_  Cal evitar en tot moment parlar de l’altre malament als nostres fills, no entrarem en detalls que no els beneficiaran de cap manera.

_ Les vies de comunicació han de ser fluides i clares, mai utilitzar els infants per donar cap missatge, cadascú la seva responsabilitat.

_ Hem de procurar fer la nostra vida sense transmetre als infants el nostre patiment, ells no són el nostre pany de llàgrimes, si necessitem suport ens cal buscar ajuda. Amics, família extensa o professionals, que ens podran escoltar tranquil·lament.

Com parlar amb els fills?

Tal i com hem pres la nostra decisió, cal explicar-la als nostres fills, ens ajudarà a tots a preparar-nos per aquesta nova etapa de la vida què tenim en comú. 

Planificar la separació pot resultar difícil, però cal minimitzar l’efecte, així un cop ben segurs, ens cal parlar abans de que es faci efectiva, i estem preparats per posar-la en acció.

Les nostres raons de cara als fills han de ser generals, amb paraules fàcils d’entendre, evitant negativitats. Tot es fa per viure millor!

El més petits segurament no ho entendran, així ens caldrà anar parlant a mesura ells preguntin, així la seva interpretació serà diferent dels uns i els altres. Dependrà de la seva maduresa cognitiva.

L’explicació més important és la marxa d’uns d’ells per a formar un ‘altra llar, que compartirà amb ells, sigui sol o amb família, amics, altra parella...

Situació que prèviament haurem parlat.

Cal tenir molt present si es pot, evitar situacions de canvis que afectin més en el seu dia a dia, com podria ser canvi de la vivenda, d’escola, amics...

El com actuaran els infants davant aquesta noticia poc agradable, ens serà més difícil de preveure, doncs tot i que els coneixem, no sempre sabem com actuaran davant del desconegut.

Ni ells mateixos poden saber quina serà la seva reacció, per la nostra part hem de reforçar la nostra estima manifestant seguretat i donant amor i tranquil·litat.

Potser ens trobem plors, tristor, alguna reacció d’enuig, ben normal a l’entendre la situació. Sentiment de culpa, o d’oposició.

A nivell fisiològic també poden tenir algun canvi, amb el control d’esfínters per exemple, o el menjar. A la part evolutiva pot haver retrocés en el llenguatge, o els més grans a nivell acadèmic.

Com els ajudem

Ens cal està molt pendents, respectar les seves reaccions i parlar molt amb ells quan ens preguntin, quan creiem convenient, sense pressionar-los, han de poder processar i tenir temps d’assimilació.

Compartint sentiment i deixant que ells ens expliquin com es senten, si no amb nosaltres directament amb aquelles persones que formen part del seu entorn diari, aquelles amb qui tinguin confiança. Així ens caldrà parlar amb elles amb confiança i tots a una per no complicar-nos la vida, ni tampoc la dels infants.

Sempre podem demanar ajuda professional si ho creiem necessari, ens garantirà fer les coses correctament i ens donarà tranquil·litat.

Un cop establert com i de que manera ens repartirem, cal que els nostres fills sàpiguen tots els canvis que viuran. 

Cal explicar-ho al mateix temps, aclarint que ells no tenen res a veure i que els estimarem sempre. Sempre els hem de donar seguretat i estima!

Ens cal està preparats per assolir respostes negatives, sense haver de castigar o renyar, aquest no serà el moment, cal entendre les seves emocions amb serenor.

Sempre que puguem mantindrem les bones rutines!

Els infants podran fer comentaris, i imaginar-se que els seus pares tornaran a està junts, no ens hem de preocupar, tan sols deixar clar la nostra posició i estimar-los sempre molt.

Els contes també ens poden ajudar, tan a nosaltres com als nostres fills...

“ Quan els meus pares van deixar de ser amics “

De Jennifer Moore, que ens apropar a entendre els canvis de la vida.

Abans els seus pares eren bons amics, ho feien tot junts, però tot va canviar, estaven tristos i discutien. Pensava que era culpa meva...

“ No és culpa teva “ De Maria Adele Garavaglia

Per infants a partir de 5 anys. Ens ajudarà a viure les coses difícils.

A en Marc li costa entendre, es pensa que es culpa seva.

Els pares ja li diuen que no, però li hauran de dir més vegades, també caldrà que la seva mestra li faci saber.

S’ho repensa quan tots dos van a veure’l a un partit i l’animen ben fort.

“ Quin embolic de família “ De Pascale Francotte

Ens dona una visió molt positiva d’aquestes situacions sovint difícils.

Un conte que ens explica com després de veure la separació dels seus pares, veu com la seva família augmenta, la nova parella del pare en té una filla, la mare en té un amic i tindran junts un ‘altre fill.

“ Visc en dues cases, i què?” De Miren Agur, Jokin Mitxelena com il·lustrador i Lurdes Serramià de traductora.

Amb 9 anys, ha agut de patir forces canvis, per la separació dels seus pares, però ara en té dues cases. Una de dilluns a divendres i dos caps de setmana al mes, l’altre dos caps de setmana al mes i la meitat de les vacances. Ens explica el seu punt de vista, i que la gent li diu pobreta, ella no és pobreta!

Aquest ens servirà de gran ajuda en el moment d’haver d’explicar als nostres fills de la manera més natural possible que ens separem...

“ Els meus pares ja no viuen junts, ara són amics “

De Carles Soro i Elisa Soro

Els nostres fills estan al mig de la nostra relació i son el motiu de que continuem sempre tenint relació, ens unirà sempre els ser pares d’ells, com adults hem pres la nostra decisió de sortir de la nostra relació de parella, però els nostres fills sempre hi seran.

D’aquesta manera els hem de deixar ben clar que sempre els estimarem, que tenen un valor a part, aquell que sempre existirà, un vincle afectiu que mai s’acabarà.

" Algo pasa en casa " De Gloria Mercedes Isaza i Maria Elena Lopes, psicològues clíniques

Aquest llibre fa un estudi psicològic envers les separacions i els divorcis, cada cop més comú a la nostra societat. Tot i així la situació és complicada i sovint difícil de portar a terme. Aquest llibre acompanya als infants al nou ordre familiar , proporcionan alhora una original guia per els pares.

No ens hem d’oblidar mai de respectar-nos, dels nostres sentiments i dels sentiments dels nostres infants/adolescents i evidentment de viure, hem de viure cada moment amb positivitat.  

 

Sigueu feliços i cuideu-vos molt!