Les Pors dels infants
La por és una emoció molt freqüent, davant de
situacions i experiències noves.
Forma part de l’ésser humà i hem d’ aprendre a
viure amb ella.
La por és una de les emocions que abans es
manifesta en els infants.
Apareix quan se sent en perill, sigui per una
amenaça real o imaginària. És una resposta normal que prepara el cos per
reaccionar davant una situació en concret.
Les pors igual que apareixen també desapareixen, a
mesura es va adquirint experiència respecte a elles.
Són necessàries per al desenvolupament evolutiu
dels infants. A mesura que van creixent,
aquesta por disminueix i acaba desapareixent de forma natural.
La por produeix inquietud, angoixa i fins i tot
terror. Així durant la infantesa, aprendre a controlar aquesta emoció serà molt
important.
Evolució de les pors en els
infants
_ De 0 a 1 any: l’infant plora
davant d’estímuls desconeguts, si parlem fort, sorolls fort, moviments sobtats...
_ A partir dels 8 mesos: a les
persones desconegudes.
_ De 2 a 4 anys: por a la foscor, sorolls forts,
persones disfressades…
_ De 4 a 6 anys: por de la
foscor, d’éssers imaginaris (monstres i fantasmes), d’estar sol...
_ De 6 a 9 anys: por de fer-se mal, de la mort,
del ridícul per l’absència d’habilitats escolars, de la pèrdua dels adults o
dels animals de companyia.
_ De 9 a 12 anys: por als incendis, als accidents, a contraure malalties greus.
Apareix la por al divorci dels pares o
al mal rendiment escolar…
_ De 12 a 18 anys: pors
relacionades amb l’autoestima i les
relacions amb altres...
Es aquí quan els infants a qualsevol edat podem sentir-se angoixats per la possible pèrdua dels que els envolten, és aquí quan es materialitzen i s’ha sumen altres pors.
Això també ens passa als adults però
tenim més capacitat d’enteniment. Encara que moltes de les nostres pors són justificades, i les seves causes no sempre les podem comprendre.
Ens és impossible d’entendre a molts de nosaltres,
tal i com coneixem la vida, com una continuïtat de situacions que hem de
superar, algunes provocades per nosaltres mateixos d’altres la vida mateixa ens
exposa.
És absurd que el esser humà com a tal provoqui
les guerres, no més guerres.
Els conflictes armats tenen impactes directes i
indirectes.
Així, nens i nenes poden resultar morts o ferits,
sovint es veuen obligats a desplaçar-se de les seves llars –en moltes ocasions
sense els seus familiars o cuidadors, i exposats a greus riscos durant el
desplaçament, poden patir situacions molt difícils d’enfrontar i conseqüències
a curt i llarg termini en salut física i mental. Obrin pas a noves pors, reals i molt difícils de gestionar tan pels infants com per els adults.
Una d’aquestes conseqüències, sense cap dubte, és la constant por que genera viure en un constant estat d'alerta, degut a totes les situacions que succeeixen al seu voltant.
Així la seva infantesa es veu troncada, i tots sabem què:
Convertir
els infants en persones sense infantesa, és un dels pitjors actes de l’ésser
humà.
Com una amenaça, amb angoixa, poden arribar a
tenir pànic per viure la situació que ho provoca, arribant a ser
desproporcionada i fent tot el possible per evitar-la. Des de el silenci i l’aïllament
fins canvis de comportament que sovint no entenem.
La por pot afectar a diferents nivells:
_ Emocional amb angoixa, ansietat, inseguretat, estrès,
insomni…
_ Conductual amb rabietes, mals hàbits, conducta
desafiant…
_ Fisiològic amb possibles episodis de mareig, vertigen,
mal de panxa i mal de cap...
Envers l’observació dels infants podem detectar la possible por.
Haurem d’identificar-la i prendre’n consciència. No
podem mai treure-li importància. Doncs pel infant ho és d’important!
La comunicació és l’eix més importat, hem de poder
deixar l’espai necessari perquè l’infant pugui expressar la seva preocupació i
les seves pors.
Hem d’escoltar-lo i donar-li confiança, afecte i
seguretat. Respectant sempre els seus sentiments, mai recriminar que tingui por,
ni riure-se’n perquè l’expressi.
Un cop ja hem escoltat el que ens ha de dir,
caldrà explicar-li que, de vegades, nosaltres també tenim por. Han d’acceptar
que és normal sentir-la.
Així entendrà que tothom en certes situacions de la vida l’ha sentit!
Què és una resposta innata del nostre cervell i
forma part del nostre ADN emocional.
La pateixen
fins i tot els animals quan s’exposen a
una situació desagradable o davant la percepció de perill.
Diferents nivell de por
Parlem de por real quan és proporcional
a la dimensió de l’amenaça.
I parlem de por irracional quan la proporció
de la por no té cap relació amb el perill.
La por per tan és beneficiosa, és una reacció del
nostre instint de supervivència.
Com adults hem de transmetre seguretat
i confiança als infants
Amb la finalitat de que sigui l’infant qui
s’enfronti a la situació que li provoca por de forma gradual i hem d’evitar la
sobreprotecció.
Si veiem
que no és capaç d’exposar-se a la situació de por tot sol, hem acompanyar-lo
perquè vegi que no passa res. Sempre de mica a mica, no s’ha de força les
situacions, doncs allò podria perjudicar més encara.
Tenir recursos
Per exemple, encendre una llum al costat del
llit si té por a la foscor.
_ Evitar històries de por o veure pel·lícules que
comportin terror, foscor, bruixes, fantasmes, monstres, si ho passa malament.
_ Hem de valorant l’esforç, la decisió d’
exposar-se a una situació tan complicada per a ell. I ser pacients si encara no
està preparat.
_ Mai hem d’ utilitzar la por per corregir
conductes, doncs estarem generant una nova por o remarcant la ja existent.
_ L'estima i una actitud positiva és la millor manera de resoldre inseguretats...
D’aquesta manera hem d’entendre que la solució per vèncer les pors no és persuadir de la por per si mateixa, sinó donar eines als infants per afrontar-la i que desaparegui poc a poc.
Els llibres com sempre ens poden ajudar...
Una molt bona estratègia per superar pors
infantils és la lectura de contes.
És un
llibre que ens ensenya a identificar, comprendre i recolzar les pors dels més
petits. Anima a que deixem que els nens i nenes expressin les seves pors, a
respectar-los i que perdem la por a la por.
Un conte per ajudar a superar la por a la foscor.
Aquest conte intenta donar la volta a la por a la
foscor, amb una idea tan brillant, com explicar als infants que quan pitges
l’interruptor per anar a dormir no estàs apagant la llum, sinó que estàs
encenent la nit i amb ella, les estrelles, la lluna, els estels fugaços…
Vet aquí la història d'un nen a qui no li agradava la nit perqué era fosca. D'un nen a qui no li agradaven gens els interruptors perqué apagaven els llums. Vet aquí la història d'un nen trist i sol fins que, un dia, va aparéixer una nena misteriosa que li va presentar la nit i el va ajudar a descobrir la llum especial que s'hi amaga.
La nit deixa de ser
sinònim de foscor i por, i es converteix en un espectacle de llums i d’altres
meravelles que no ens podem perdre.
Ens revela l’enriquidora poesia de la natura
És
un àlbum il·lustrat que convida als infants a endinsar-se al bosc per descobrir
el que s'amaga en la foscor.
Tot i que el protagonista de la història sent por,
no dubta a agafar la seva llanterna i recórrer el bosc per trobar els tresors
que allí s'amaguen.
Les il·lustracions fan honor al títol i conviden a
sentir la màgia del bosc, que anireu descobrint en traços platejats sobre fons
negres.
El vocabulari del llibre és senzill i les
frases molt curtes, fàcils de comprendre. Les imatges són molt acolorides i
estimulen un sentiment positiu.
Alhora, també són descriptives, de manera que els
nens que encara no sàpiguen llegir també podran comprendre la història sense
necessitat que algú més les llegeixi en veu alt.
“El
gos negre” de Levi Pinfold
Un conte per vèncer la por als animals i alhora descobrir
secrets sobre la por.
A través de la història d’un gos negre que apareix
davant de la porta d’una casa on tota la família té por als animals,
descobrirem que som nosaltres mateixos qui ens creem la por, fem que creixi i
empitjorem la situació.
Heu sentit parlar del Gos Negre? Explica la llegenda que tan sols amb mirar aquesta horripilant criatura, es desencadenarien els esdeveniments més terribles...
Qui podria culpabilitzar la família Esperança per sentir-se atemorida, quan el Gos Negre va aparèixer davant de casa seva?
Aquesta és una història sobre tenir por.
També és una història sobre no tenir por.
Tot depèn de com vegis les coses.
Ens ensenya que només sent valents i plantant cara a les nostres
pors podrem fer-les més petites i superar-les.”
“ La Nana Bunilda menja malsons “ de Mercè Company, amb il·lustracions d’Agustí Asensio
D’una gran ajuda per infants que tenen somnis trencats pels malsons
És una
divertida història que ajuda als petits a vèncer el seu temor als mals somnis. Afegeixen
molt valor al test, l’obra ha estat portada al teatre per
Grup Charly Trama.
Nana Bunilda és petita i rabassuda. La seva feina
és menjar-se els malsons quede vegades s'escolen per les escletxes dels bells
somnis.
“ Tu com estàs?” de Imapla, autor i il·lustrador
Aquest llibre pertany
a una deliciosa sèrie de llibres per a nadons
La
felicitat de la Marta, la por de l’Isaac o la tristesa de la Rocío omplen les
pàgines d’aquest divertit àlbum que parla dels sentiments.
Un
mirall en l’última pàgina reflectirà la sorpresa dels més petits a més de
convertir-los en els autèntics protagonistes del llibre.
“ Laberint de l’anima” de l’Anna
Llenas
Il·lustradora i autora de llibres. Psicoterapeuta
a través de l'art i especialista en educació emocional,
Com saber com ens sentim
Un deliciós recorregut per les emocions de l’ésser
humà, una obra descriptiva i poètica al mateix temps, que ens ajuda a
reflexionar, identificar i fins i tot gestionar el nostre món interior.
La nostra ànima té tants rostres, pensaments i
sentiments com estats en què et puguis trobar. Alguns d’ells són amables,
lluminosos i d’altres ben obscurs.
Aquest llibre és una col·lecció d’emocions i
estats de l’ànima que ens convida a retrobar-nos amb cadascun d'ells en un
viatge al nostre interior.
L’objectiu d’aquest llibre és fer que les pors que tenen els infants
quan van a dormir desapareguin.
Un recull de contes que té l’objectiu de fer que els infants perdin les diferents pors a l’hora d’anar a dormir.
Dormir és un hàbit necessari per al nostre benestar, l’adquirim sense adonar- nos-en. Però per a poder dormir bé cal tenir son i tenir sensació de tranquil•litat i benestar, poder tancar els ulls sense pors.
Contes curts de Pors i Pau...
“ La fàbrica de guix “ de Sandra Gómez
Il·lustració
de Camila d’Errico
De visita al país dels guixaires trobaríeu que tot està fet de
guix:
Els carrers i els semàfors, les estacions de tren
i les parades de l’autobús, les escoles i els hospitals, i, fins i tot, els
cotxes de la policia.
També la fàbrica de guix estaria feta de guix, de
color blanc com la bandera de la pau. Però, com totes les construccions
d’aquell país tan curiós, la fàbrica romandria blanca per poc temps.
Acabada d’estrenar, els nens i nenes correrien a
agafar les seves capses de pintures i s’afanyarien a pintar-la de colors
llampants i ben alegres: la teulada vermella, les parets verdes, la porta
blava, les finestres grogues.
Vet aquí perquè el color blanc no existiria al país dels guixaires: per força havia de ser un lloc que no hauria conegut cap guerra des de qui-sap-lo i, per això, els infants hi creixerien sans i feliços, i omplirien la vida del país de molts colors. Com la bandera de l’amor que és feta de mil i un colors.
“Flon-Flon i la Museta” de Elzbieta
Les guerres existeixen de debò, no només a les
pel·lícules. Les guerres porten la destrucció, la por, la mort.
En Flon-Flon y Musina , són els millors amics del món, sempre volen viure
junts. Un dia, sense saber com ni perquè, una guerra els separa. Flon-Flon
deixa de veure a la seva amiga i ni tan sols pot parlar amb ella perquè, segons
li diu la mare, la Mussina "està a l'altre costat de la guerra".
El conte és preciós encara que tracti de la pitjor cosa que podem fer els humans.
El conte parla del malson de la guerra, sí, però també de l'amistat que vola per damunt de les parets i de qualsevol guerra.
“ Una muntanya qualsevol “ de Fran Pintadera i Txell Darné (il·lustrador).
Els habitants de dalt de la muntanya viuen feliços
al seu poble i n’estan satisfets, gaudeixen del sol i del vent fresc que hi
bufa; consideren que el seu poble és el millor de tots els pobles del món.
Alhora, els veïns de la terra baixa també se senten orgullosos del seu, el riu
hi passa a la vora i poden regar els conreus; tal com els del poble de dalt,
estan convençuts que el seu poble és el millor. Tots dos pobles celebren llurs
respectives festes, però un incident els porta a un enfrontament absurd de
proporcions bèl·liques.
Acompanya un petit colom al llarg d’un viatge en
el qual difondrà un missatge de pau i tolerància entre els ocells d’arreu del
món, de totes mides i formes. Amb la lletra de la immortal cançó de John
Lennon, i creat en col·laboració amb Amnistia Internacional, aquest llibre tan
emotiu gosa imaginar un món ple de pau.
https://youtu.be/T8siUXAAj_8
IMAGINA
(IMAGINE)
Imagina que no hi ha cel.
Pensa-hi per un moment.
No hi ha un infern sota els teus peus.
Només per sobre el firmament.
Imagina't a tot el món
vivint en el present, oh, oh, oh, oh, oh...
Imagina que no hi ha nacions.
És fàcil si tu ho vols.
Res per morir o per matar
i tampoc religions.
Imagina't a tot el món
vivint la vida en pau, oh, oh, oh, oh, oh...
Ja pots dir-me somniador si vols
però com jo hi ha molta gent.
Només cal que t'hi afegeixis
i el món serà un lloc molt diferent.
Imagina que hi ha un sol món
i que tot és per tots.
Res per morir o per matar,
només fraternitat.
Imagina't a tot el món
compartint-ho tot, oh, oh, oh, oh, oh...
Si, pots dir-me somniador si vols
però com jo hi ha molta gent.
Només cal que t'hi afegeixis
i el món serà un lloc molt diferent.
Lletra i música: John Lennon
Traducció: Enric Roca
Que un dia s’acabin les guerres i la Terra torni a ser blanca una
altra vegada. Com la Lluna. Com una bandera de pau dalt del cel.
I de ben segur que ajudarà molt
a que acabin les pors, almenys aquelles que no es formen de manera natural a la
vida.
Cuideu-vos molt!
No hay comentarios:
Publicar un comentario