martes, 27 de septiembre de 2022

Els amics imaginaris

 

Els amics imaginaris

“La imaginació és un dels grans tresors de la infància, promoure-la és essencial per el desenvolupament global dels infants” 

Els infants a partir dels dos anys poden tenir amics imaginaris, als quals atorguen la condició de reals, i es comporten com si ho fossin. 

Poden ser animals, monstres, persones o altres éssers que sorgeixin del seu pensament, ja que en aquesta etapa la realitat i la fantasia solen estar molt relacionades.

"Res és més lliure que la imaginació humana." David Hume

És molt comú que els nens tinguin amics imaginaris,  generalment les nenes creen amigues dones i els nens homes. Però no té perquè ser així.

Els infants poden descriure fàcilment com són els seus amics imaginaris, quina edat tenen, quines són les seves característiques i com es comporten, fins i tot ens poden explicar experiències o històries que han viscut amb ells.

No ens ha de semblar desconcertant el fet que els infants tinguin amics imaginaris, ja que encara que s’ imaginin vivències amb ellstenen una comprensió molt clara que no existeixen, que són una fantasia. 

Molts infants menors de 7 anys, tenen o han tingut amics imaginaris en algun moment de les seves vides.

 Aquests amics imaginaris els ajuden amb els seus temors. Doncs l’infant pot projectar en ell  gran part de les seves preocupacions i així, sentint-se acompanyat en situacions difícils.


Altra funció important dels amics imaginaris és la de la socialització.

 L’infant practica les seves maneres de relacionar-se, d'aprendre a parlar clarament, expressar les seves idees, inventar jocs i superar conflictes mitjançant la convivència amb el seu company imaginari. Alhora que exercita la imaginació i la creativitat, ajudant a regular el comportament. Aproximadament, segons diferents estudis, un 60% dels infants experimenten aquesta relació, les edats més propenses oscil·len d’entre els 4 als 7 anys, que no vol dir que per maneguin durant aquest període, de fet poden desaparèixer al poc temps, ressorgir més endavant, romandre un període llarg o no tornar a aparèixer.

Beneficis de tenir un amic imaginari

Els seus beneficis són molt diversos:

  • Canalitzar les pors i fòbies provocades per situacions noves: deixar el bolquer, anar a l’escola, canvis de domicili, la pèrdua d’un ser estimat...
  • Adquirir seguretat i confiança en si mateixos.
  • Guanyar en autoestima en sentir-se més capaços i forts.
  • Controlar les emocions negatives i positives.
  • Afavoreix la comunicació i la creativitat, sent més socials i creatius en arribar a l’adolescència i l’edat adulta.
Ens hem de preocupar?

Com a pares i cuidadors, no ens hem de preocupar perquè els infants tinguin amics imaginaris, sinó que hem de mirar d’actuar amb naturalitat.

Mai hem de renyar a l’infant per això, el que si podem fer és observar discretament les converses que té amb el seu amic imaginari.

Si veiem que no són gaire normals o que el prefereix en lloc d’infants reals, hem d’explicar-li que l’amic és només per quan estigui sol. En cas contrari podrien aparèixer problemes de relacions socials en un futur.

Només ens hem d’amoïnar si la relació amb l’amic imaginari impedeix complir amb les seves tasques quotidianes, si ja no desitja tenir amics reals o si s’ha tornat excessivament reservat o agressiu.

En aquests casos s’haurà de buscar ajuda i suport d’un especialista.

A part d’això, tenir un amic imaginari no ha de ser motiu d’alarma:

A mida que vagi creixent i el seu pensament es desenvolupi, de la mateixa manera que va aparèixer se n’anirà.

Com relacionar-nos

És important no qüestionar mai sobre l'existència dels seus companys imaginaris, ja que en el fons ells saben que no són reals

Tampoc hem desacreditar o negar-los, això restringiria les seves fantasies i els nens poden sentir frustrats.

Ens podem trobar, que l’infant davant una malifeta, a fi de no assumir responsabilitat o culpa, acrediti que ha estat el seu amic, aquí hem d’intentar que es disculpin tots dos, ell i els eu amic imaginari.

Envers l’observació podem descobrir si l’infant està revelant coses que no sap o pot verbalitzar a través de la interacció amb el seu amic imaginari. 

Respectarem l’espai de relació que tingui amb el seu amic imaginari, no interferirem a no ser que ens ho demani. Doncs és la seva fantasia.

Hem d'acceptar als infants, respectar les seves fantasies i deixar que ells mantinguin el control d'aquestes .

Si tinguéssim dubtes o temors, sempre és beneficiós comentar-ho amb el pediatra de l’Infant, si més no, per la nostre tranquil·litat.

 


Envers els llibres sempre podem arribar a entendre més.

Contes que poden ajudar...

“ Els Malets “ de LAURA HUERGA

Trobarem un món imaginari on els nens i els Malets, els adorables personatges d’aquest llibre, s’encreuaran i descobriran tot allò que els envolta amb el seu dia a dia.

Un món on realitat i imaginació es barregen, on els animals viuen com ho fan ells.

Estimula la imaginació, fem visibles les emocions i ensenyant les primeres paraules i rutines dels infants, creant un món més comprensible i enriquidor. 

 


“ Fred, l’amic imaginari “ de Eoin Colfer i Oliver Jeffers com il·lustrador

A partir de 6 anys

Fred és un amic imaginari voluntariós i constant, que s’esforça per ser un bon amic amb tots els nens que el necessiten. El pitjor moment, però, és quan els nens troben un amic “real”, i s’obliden d’ell… Fins al dia que Sam, l’amic perfecte, entra a la seva vida… 

 


“ Skeleton Keys “ “ L’amic Imaginari “  de Guy Bass\Pete Williamson com illustrator.

És una divertida història envers els amics imaginaris

Tens un amic imaginari? Descobreix un guardià extraordinari capaç d’obrir amb els seus dits les portes del cor.

Skeleton Keys és la combinació perfecta de fantasia i aventures del dia a dia, ideal per a joves intrèpids, que creguin en la màgia i en mons imaginaris.

El protagonista és un esquelet. Té les claus a mons extraordinaris.

Mitjançant l’humor intel·ligent, l’autor britànic, Guy Bass, ens presenta aquest personatge que té tot el necessari per convertir-se en l’heroi de tota una generació.

_ Ei, ei, ei. Em dic Skeleton Keys i els meus dits fantabulosos obren les portes dels mons més recòndits. Deixa’m que t’expliqui el curiós cas d’en Ben Bunsen i el seu amic… ehem, inimaginari. Sí, inimaginari.

Aviat descobriràs a què em refereixo. Prepara’t per conèixer monstres temibles i pirates centenaris: la història més increïble que hauràs sentit mai.

Una història on coneixerem en Ben Bunsen, un nen què, malgrat que li costa fer amics, té una gran imaginació. En Ben no s’ho pot creure quan en Gorblimey, el seu amic imaginari, es torna inimaginari. És a dir, real! Aviat, en Ben coneixerà Skeleton Keys, el guardià dels mons imaginaris, el qual està convençut què en Gorblimey és una amenaça i l’han de fer caure en l’oblit.

Però el que el Skeleton Keys no sap és que aquest no és l’amic inimaginari més perillós que hi ha al poble…

 


 “ Memòries d'un amic imaginari  

De Matthew Dicks (Autor), Mar Albacar i Morgó (Traductor)

 

En Max no és un nen com els altres. Ell viu en el seu interior i com menys el molestin, millor. No li agraden els canvis, ni les sorpreses, ni els sorolls, ni que el toquin ni que el facin parlar per parlar.

Si algú li preguntés quan és més feliç, segur que diria que jugant amb els legos i planificant batalles entre exèrcits enemics.

En Max no té amics perquè ningú no l'entén i tothom vol que sigui d'una altra manera, fins i tot els seus professors i els seus pares. Només em té a mi, que soc el seu amic des de fa cinc anys.

Ara sé que en Max corre perill i només jo el puc ajudar.

El problema és que en Max és l'únic que em pot sentir i l'únic que em pot veure. Pateixo per ell, però també per mi. Els pares d'en Max diuen que soc un «amic imaginari». Espero que a aquestes altures tinguis ben clar que això no és veritat, jo no soc imaginari.

 

“ Kevin “ L'amic imaginari en què pots creure de debò de Rob Biddulph

En Kevin és un amic imaginari amb un cor de debò, i ha vingut per ensenyar a tothom que, si creus en els teus amics, ells també poden dur part de la seva màgia al teu món?.


Pintures de gran i mig format, amb títols que fan referència a cançons de Joan Colomo, obren un univers nou, per tornar a creure que tot pot ser...

“ Amic imaginari “ On t’has ficat De Sandra Partera

 Sandra Partera ens mostra el seu treball titulat AMIC IMAGINARI [On t'has Ficat!]. Fa tornar a l'Amic imaginari d'una infància passada.

Aquest apareix en nosaltres per jugar, fer-nos somiar, inventar, ajudar-nos a entendre millor el món que ens envolta i creure que tot és possible en la imaginació i des de la il·lusió. Si l'Amic imaginari existeix, és perquè les criatures creuen fermament en ell.

En el seu món, gaudeixen de la llibertat per inventar i crear el que vulguin al seu voltant

 www.sandrapartera.com/work/amic-imaginari/

Pintures que són el reflexa d’aquells primers dibuixos dels infants...



I segur, que com adults ens preguntem...

 Quant de temps viurà un amic imaginari? 

Tant com l’infant segueixi creien en ell. 



Fins aviat i sigueu feliços

miércoles, 21 de septiembre de 2022

El valor de l'amistat

El valor de l’amistat

L’amistat afavoreix l’equilibri emocional dels infants

Com éssers humans som sociables per naturalesa, des de la nostra infància comencem a donar-nos de les primeres relacions d'amistat que, amb el temps, van evolucionant. 

L'amistat és essencial pel desenvolupament emocional i social dels infants .

S’inicia en el mateix instant en què busquen aquell primer amic per jugar, una mirada, un somriure, ja que amb ell es senten bé, a gust,  es diverteixen i estan feliços.

Aquestes primeres interaccions es donen a partir dels dos anys, tot i que no serà fins als sis anys quan seran  conscients.

Aquí ja poden parlar d’aquell “ millor amic” amb tot el seu significat i el respecte que allò implica. 

D’aquesta manera:

·       Coneixen el Respecte, tolerància i empatia . Els infants aprenen a acceptar als seus amics amb les seves diferències, a ser respectuosos. També pateixen quan els seus amics ho passen malament, i s'ajuden mútuament per superar els mals moments.

  • Comencen a gestionar valors complexos com la lleialtat i la reciprocitat , i aprenen a confiar en altres.

  • Junts resoldran  conflictes, en un grup d'amics poden sorgir problemes que s'hagin de resoldre entre tots els seus membres, buscaran  una solució  i seran conscients de la importància de la cooperació. Els infants aprenen tècniques de negociació, així com a fer valer la seva opinió davant els altres.

Etapes de la amistat

Durant cada etapa de la vida l’amistat va variant, es percebuda de maneres diferents, evoluciona a mesura anem creixent. Com a pares i educadors hem de ser conscients, de com es desenvolupa aquest procés

L'amistat comença a donar-se a partir dels dos anys.

No és una amistat on es comparteixin moltes coses, es tractar de tenir amb qui jugar, l’elecció dels seus amics es basa en sentir-se bé, els infants de dos anys busquen amb qui compartir l’espai, mentre juguen cadascú amb el seu propi món. Ben a prop, això si. 

En aquest moment, l’infant escull els seus amics per jugar, es basa en les experiències positives que hagi tingut prèviament amb ells. 

És l'etapa del joc en paral·lel, on cadascun jugarà de manera independent però compartint espai.

L’important es divertir-se.



A partir dels 4 anys

Amb els primers comentaris, observacions entre ells, iniciant mica a mica un joc conjunt. A mesura van creixent, els infants seleccionen a les seves amistats tenint en compte característiques com la seva personalitat o els seus gustos. D'aquesta manera, és freqüent que tendeixin a relacionar-se amb els que comparteixen mateixes aficions, o tenen un caràcter similar o complementari al d'ells.

És freqüent que canviïn d'amics amb facilitat , i fins i tot s'enfadin amb aquest "gran amic" de què de vegades parlen. És normal que això passi, ja que les primeres amistats es nodreixen de jocs, baralles i reconciliacions, formen part d'un procés d'aprenentatge. 
Així pot passar fins la pro adolescència.

El concepte de "millor amic" tendeix a aparèixer al voltant dels sis o set anys, quan el nen ja ha arribat a un grau de maduresa suficient. 

Aquest "millor amic" es converteix en peça clau en la seva vida , i amb ell aprendrà coses meravelloses com la importància de la protecció mútua, el suport incondicional i fins i tot a guardar secrets, a confiar.

Però amb aquestes relacions intenses arriben també les primeres decepcions quan l’infant sent que l'altre li ha fallat, un ‘altre amistat, malentesos, el dolor davant una baralla o la  tristesa, si l'amistat s'acaba a causa de circumstàncies externes, com una separació.

És de gran importància que com adults tinguem en compte que això és normal, que forma part del procés d’aprenentatge dels infants.

/
Entre 9 i  12 anys

A mesura el temps passa, els infants van adquirit major grau de maduresa, creant vincles més forts. Aquesta etapa, l’amistat juga un paper molt important en el desenvolupament de l’autoestima, l’autoconcepte social, arribant a l’adolescència.

Es aquí, quan com a pares i educadors hem d’estar al seu costat, mira d’entendre’ls, pot ser difícil, però necessiten el nostra suport al mateix temps poder experimentar per si mateixos, la comunicació amb fluïdesa, de forma natural, a de formar part de la relació amb ells, l’important és realitzar-ho ja des de petits i no deixar de fer-ho, per cap raó. 

Creant un vincle de confiança, evitant jutja, doncs cadascú ha de poder experimentar a la seva manera, sentint que el respecten, d’aquí surt el millor aprenentatge.

L’Adolescència

En l'adolescència, l'amistat es torna imprescindible.

Durant la infantesa, les estones amb els amics son poques, comparades amb quan ja son adolescents, aquí ja passen llargs períodes de temps al costat dels seus amics, interactuen molt més i la seva opinió es torna molt important .

En aquesta etapa, els joves comencen a forjar els seus gustos i personalitat en base als seus amics, d'aquí la importància que aquestes amistats tinguin una influència positiva i sana per a ells.

Els amics son un punt de referència per establir interessos i preferències

Durant aquesta etapa de canvis i incerteses per els joves, és molt important com a pares conèixer els seus amics, acompanyar-los a l’hora de fomentar relacions sanes, doncs seran de gran influència en el seu desenvolupament.

Els vincles forjats en aquesta etapa son forts, quan es trenquen , per qualsevol raó, en té un impacte emocional molt significatiu per tots ells.


El valor de l’amistat

Tenir amics, no només es tracta de diversió i passar l’estona, és fonamental per el desenvolupament sa de la personalitat, envers l’amistat s’adquireix habilitats socials i ens serveix per poder coneixents a nosaltres mateixos.

Al mateix temps que es desenvolupen habilitats cognitives per conviure en societat, tots necessitem amics, però els infants més, les seves relacions els hi farà comprendre un món diferent fora de l’entorn familiar.

Les verdaderes amistats, ajuden a ampliar horitzons i compartir.

Les amistats de la infància ens marquen per sempre

 

Un ‘estreta amistat durant la infantesa augmenta els sentiments d’autoestima i solidaritat.

 

Algunes perduren en l'etapa adulta, sent una amistat pura i vertadera.

 

Altres acaben desapareixent amb el temps, però sempre es recordaran amb un afecte especial

 

Si és per bé, i amb el temps es recuperen, es com si sempre haguéssim estan entre nosaltres, i veritablement es així, doncs dins nostra han format part sempre d’alguna manera, amb els records, o potser sense adonar-nos.



 Contes d’amistat


 “ Pere, el Gat Dempeus” De Nadina Robert amb il·lustracions de Jean Jullien

Un llibre per a nens de 2 a 5 anys

 El valor de l'amistat i l'acceptació de les diferències: Ens explica com un matí, en Marc es troba una caixa davant de la seva porta. Intrigat, l’obre. A l’interior, un gat negre i blanc s’aixeca sobre les seves potes del darrere.

En Marc es sorprèn molt, però és que en Pere no és un gat qualsevol!

 De fet, és molt i molt especial. Sap fer un munt de coses que un gat corrent no sap, i el més important, sap ser el seu amic!

Ens ensenya el valor de l’amistat i que, de vegades, ser diferent et fa únic i especial.

És un conte ideal per explicar que tots podem ser diferents i que això ens fa especials.

_
Nadine Robert és una reconeguda escriptora i editora canadenca a qui li agrada agafar la maleta i anar a explicar contes per tot arreu.

Jean Jullien és un polifacètic artista reconegut per les seves il·lustracions divertides i molt expressives.


“L’arbre de l’amistat”, de Britta Teckentrup, traduït per Núria Riera

 En aquest àlbum descobrirem que l'amistat és com un arbre màgic i preciós que només creix si es rega amb afecte i amabilitat cap als altres, i que les paraules lletges que ens diem quan estem enfadats o enrabiats obren una esquerda cada cop més gran entre nosaltres.

 


“ Sigueu amics “ de Salina Yoon

 Dennis és un noi que s'expressa de manera extraordinària.

Alguns nens criden, uns altres canten i uns altres ballen. Dennis fa mim.

Però ser un mim de vegades pot ser una afició solitària. Quan Dennis coneix a una noia anomenada Joy comença a descobrir el poder de l'amistat i que les nostres diferències ens fan especials.

Cal posar valor a les diferències. A partir de 3 anys. Destaca sobre el respecte, l’autoestima, l’enfocament positiu davant qualitats/situacions diferents, l’acceptació i la relació dels infants entre .


“El meu costat de la bufanda” de Carmen Parets Luque  

 El meu costat de la bufanda és un breu i tendre conte infantil sobre el significat de la veritable amistat, per ensenyar als més petits el seu valor a partir de la bufanda que va unir a dos amics, Hèctor i Violeta.

En passar el temps els dos bons amics passen junts bons i mals moments que posen a prova la seva bufanda.

De vegades sembla que s’estronqui i desaparegui, en altres que ofega i en moltes més ocasions senten la calidesa i l'amor que transmet.

“El cofre de l'amistat”   de Raquel Díaz Reguera, traducció d’Emma de Porrata Dòria Botey 

 Ens ensenya que no és fàcil tenir amics íntims, aquests que saben el que pensen en tot moment, els que són al nostre costat encara que no els vegem.

No és fàcil, però si ho aconseguim els resultats no poden ser millors i més gratificants.
En aquest llibre trobarem, d’una manera clara i divertida, les claus per cuidar d’aquestes persones especials que anomenem 
AMIC… AMIGA. Amics...



Sigueu feliços i bons amics