“La
imaginació és un dels grans tresors de la infància, promoure-la és essencial per el desenvolupament
global dels infants”
Els infants a partir dels dos anys poden tenir amics imaginaris, als quals atorguen la condició de reals, i es comporten com si ho fossin.
Poden ser animals,
monstres, persones o altres éssers que sorgeixin del seu pensament, ja que en
aquesta etapa la realitat i la fantasia solen estar molt relacionades.
És molt comú que els nens tinguin amics imaginaris, generalment
les nenes creen amigues dones i els nens homes. Però no té perquè ser així.
Els infants poden descriure fàcilment com són els seus amics imaginaris, quina edat tenen, quines són les seves característiques i com es
comporten, fins i tot ens poden explicar experiències o històries que han
viscut amb ells.
Aquests amics imaginaris els ajuden amb
els seus temors. Doncs l’infant pot projectar en ell gran part de les seves preocupacions i així, sentint-se acompanyat
en situacions difícils.
L’infant practica les seves maneres
de relacionar-se, d'aprendre a parlar clarament, expressar les seves idees,
inventar jocs i superar conflictes mitjançant la convivència amb el seu company
imaginari. Alhora que exercita la imaginació i la creativitat, ajudant a regular el
comportament. Aproximadament, segons diferents estudis, un 60% dels infants
experimenten aquesta relació, les edats més propenses oscil·len d’entre els 4
als 7 anys, que no vol dir que per maneguin durant aquest període, de fet poden
desaparèixer al poc temps, ressorgir més endavant, romandre un període llarg o
no tornar a aparèixer.
Els seus beneficis
són molt diversos:
- Canalitzar les pors i fòbies provocades per situacions noves: deixar
el bolquer, anar a l’escola, canvis de domicili, la pèrdua d’un ser
estimat...
- Adquirir seguretat i confiança en si mateixos.
- Guanyar en autoestima en sentir-se més capaços i forts.
- Controlar les emocions negatives i positives.
- Afavoreix la comunicació i la creativitat, sent més socials i creatius
en arribar a l’adolescència i l’edat adulta.
Com a pares i
cuidadors, no ens hem de preocupar perquè els infants tinguin amics imaginaris,
sinó que hem de mirar d’actuar amb naturalitat.
Mai hem de renyar
a l’infant per això, el que si podem fer és observar discretament les converses
que té amb el seu amic imaginari.
Si veiem que no
són gaire normals o que el prefereix en lloc d’infants reals, hem d’explicar-li
que l’amic és només per quan estigui sol. En cas contrari podrien aparèixer
problemes de relacions socials en un futur.
Només ens hem
d’amoïnar si la relació amb l’amic imaginari impedeix complir amb les seves
tasques quotidianes, si ja no desitja tenir amics reals o si s’ha tornat
excessivament reservat o agressiu.
En aquests casos s’haurà
de buscar ajuda i suport d’un especialista.
A part d’això, tenir un amic imaginari no ha de ser motiu d’alarma:
A mida que vagi
creixent i el seu pensament es desenvolupi, de la mateixa manera que va
aparèixer se n’anirà.
És
important no qüestionar mai sobre l'existència dels seus companys imaginaris,
ja que en el fons ells saben que no són reals
Tampoc hem desacreditar o negar-los, això restringiria
les seves fantasies i els nens poden sentir frustrats.
Ens podem trobar, que l’infant davant una malifeta, a fi
de no assumir responsabilitat o culpa, acrediti que ha estat el seu amic, aquí
hem d’intentar que es disculpin tots dos, ell i els eu amic imaginari.
Envers l’observació
podem descobrir si l’infant està revelant coses que no sap o pot verbalitzar a
través de la interacció amb el seu amic imaginari.
Respectarem l’espai de relació que tingui amb el seu amic
imaginari, no interferirem a no ser que ens ho demani. Doncs és la seva
fantasia.
Hem
d'acceptar als infants, respectar les seves fantasies i deixar que ells
mantinguin el control d'aquestes .
Si tinguéssim
dubtes o temors, sempre és beneficiós comentar-ho amb el pediatra de l’Infant, si
més no, per la nostre tranquil·litat.
Envers els llibres sempre podem arribar a entendre més.
Contes que poden ajudar...
Trobarem un món
imaginari on els nens i els Malets, els adorables personatges d’aquest llibre,
s’encreuaran i descobriran tot allò que els envolta amb el seu dia a dia.
Un món on realitat
i imaginació es barregen, on els animals viuen com ho fan ells.
Estimula la
imaginació, fem visibles les emocions i ensenyant les primeres paraules i
rutines dels infants, creant un món més comprensible i enriquidor.
“ Fred, l’amic imaginari “ de Eoin Colfer i Oliver Jeffers
com il·lustrador
A partir
de 6 anys
Fred és un amic imaginari
voluntariós i constant, que s’esforça per ser un bon amic amb tots els nens que
el necessiten. El pitjor moment, però, és quan els nens troben un amic “real”,
i s’obliden d’ell… Fins al dia que Sam, l’amic perfecte, entra a la seva
vida…
.jpg)
“ Skeleton
Keys “ “ L’amic Imaginari “ de Guy Bass\Pete
Williamson com illustrator.
És una
divertida història envers els amics imaginaris
Tens un amic imaginari? Descobreix un guardià extraordinari capaç d’obrir amb
els seus dits les portes del cor.
Skeleton Keys és
la combinació perfecta de fantasia i aventures del dia a dia, ideal per a joves
intrèpids, que creguin en la màgia i en mons imaginaris.
El protagonista
és un esquelet. Té les claus a mons extraordinaris.
Mitjançant
l’humor intel·ligent, l’autor britànic, Guy Bass, ens presenta aquest
personatge que té tot el necessari per convertir-se en l’heroi de tota una
generació.
_ Ei, ei, ei. Em dic Skeleton Keys i els
meus dits fantabulosos obren les portes dels mons més recòndits. Deixa’m que
t’expliqui el curiós cas d’en Ben Bunsen i el seu amic… ehem, inimaginari. Sí,
inimaginari.
Aviat descobriràs a què em refereixo.
Prepara’t per conèixer monstres temibles i pirates centenaris: la història més
increïble que hauràs sentit mai.
Una història on coneixerem
en Ben Bunsen, un nen què, malgrat que li costa fer amics, té una gran
imaginació. En Ben no s’ho pot creure quan en Gorblimey, el seu amic imaginari,
es torna inimaginari. És a dir, real! Aviat, en Ben coneixerà Skeleton Keys, el
guardià dels mons imaginaris, el qual està convençut què en Gorblimey és una
amenaça i l’han de fer caure en l’oblit.
Però el que el
Skeleton Keys no sap és que aquest no és l’amic inimaginari més perillós que hi
ha al poble…
De Matthew Dicks (Autor), Mar Albacar i Morgó (Traductor)
En Max no és un nen com els altres. Ell viu en el seu interior i com menys el molestin, millor. No li agraden els canvis, ni les sorpreses, ni els sorolls, ni que el toquin ni que el facin parlar per parlar.
Si algú li preguntés quan és més feliç, segur que diria que jugant amb els legos i planificant batalles entre exèrcits enemics.
En Max no té amics perquè ningú no l'entén i tothom vol que sigui d'una altra manera, fins i tot els seus professors i els seus pares. Només em té a mi, que soc el seu amic des de fa cinc anys.
Ara sé que en Max corre perill i només jo el puc ajudar.
El problema és que en Max és l'únic que em pot sentir i l'únic que em pot veure. Pateixo per ell, però també per mi. Els pares d'en Max diuen que soc un «amic imaginari». Espero que a aquestes altures tinguis ben clar que això no és veritat, jo no soc imaginari.
“ Kevin “ L'amic imaginari en què pots creure de debò de Rob Biddulph
En Kevin és un amic imaginari amb un cor de debò, i ha vingut per ensenyar a tothom que, si creus en els teus amics, ells també poden dur part de la seva màgia al teu món?.
Pintures de gran i mig format, amb títols que fan referència a cançons de Joan Colomo, obren un univers nou, per tornar a creure que tot pot ser...
Aquest apareix en nosaltres per
jugar, fer-nos somiar, inventar, ajudar-nos a entendre millor el món que ens
envolta i creure que tot és possible en la imaginació i des de la il·lusió. Si
l'Amic imaginari existeix, és perquè les criatures creuen fermament en ell.
En el seu món, gaudeixen de la llibertat per inventar
i crear el que vulguin al seu voltant
Pintures
que són el reflexa d’aquells primers dibuixos dels infants...
I segur, que com adults ens preguntem...
Tant com l’infant segueixi creien en ell.
Fins aviat i sigueu feliços
No hay comentarios:
Publicar un comentario