Parlem de vincles
El vincle és la
relació afectiva que es crea entre les persones.
Si
parlem dels nadons, des del punt biològic, és la mare qui té una millor
disposició per crear el vincle més fort amb el nadó.
Al
llarg de la vida, tradicionalment la mare ha estat la principal encarregada de
cobrir les necessitats del seu fill/a, avui dia podem parlar d'una
corresponsabilitat per part del pare i la mare quant a l'atenció d'aquestes
necessitats.
Que
es doni un bon vincle pot determinar el desenvolupament evolutiu del nadó, i
alhora garantir una estabilitat emocional.
Aquestes
relacions afectives, de cura i estima, ajudaran a l'infant a passar de ser atès
a adquirir una conducta més autònoma i segura
Crear bons Vincles
La cura, l’estima, la companyia, els bons moments plegats i el respecta són
pilars fonamentals de les relacions tan amb els infants com entre els adults.
Durant tota la nostra vida anem creixent, evolucionant, dins del tarannà de
cadascú de nosaltres aprenem a viure, a ser, a sentir, envoltats de persones
que ens deixen una mica d’ells mateixos a l’igual que nosaltres a ells.
_ A que ens ajuden
el vincles?
Ens ajuden a créixer saludablement, a ser capaços de desenvolupar el
potencial de cadascú, és fonamental mantenir una relació amb les persones del
nostre entorn, pares, família, educadors, cuidadors, veïns, companys...
_ Quan inicià aquest
vincle?
Ja des de dins de la panxa de la mare, però és des de que naixem, quan s’estableix un vincle de supervivència amb
aquelles persones que ens ofereixen protecció i seguretat, i quan el perdem patim
angoixa.
D’aquesta manera, el vincle és el primer model de relacions íntimes i fomenta
la sensació de seguretat i autoestima en un mateix.
_ Com es reflexa?
Mitjançant la cura dels uns als altres, les abraçades
i les mirades de complicitat són molt poderoses, i més quan
sovint, en els infants sobretot, ens centrem més en corregir, criticar, voler
ensenyar contínuament...
La creació del vincle s’ha de treballar sempre, tota
la nostra vida, però si parlem de relació amb els infants, s’ha de marcar més
quan l’infant té de 0 a 18 mesos i dels 15 als 18 anys.
Som etapes de canvis més sobtats, i necessiten
sentir-se segurs, per assolir tots aquests canvis, sentint-se segurs d’ells
mateixos, i de la confiança que els tenim.
A
partir dels 8 mesos els infants solen tenir reaccions d’aferrament cap a les
persones amb les que té vincle, davant dels estranys, l’infant reconeix les
persones del seu entorn, que li aporten seguretat, i mostra angoixa.
Podent
actuar en contra dels moments de separació o d'aparició de noves persones o
estranys.
L’inici
a l’escola infantil suposar un veritable canvi en la vida dels
infants, ja que esdevenen la primera sortida del seu entorn més proper, cap a
un altre totalment desconegut per a ells. Pot crear moments de neguit, per això
és important que aquesta separació es faci de manera gradual, per al seu nou
entorn i les noves persones que l’envolten, per donar temps a crear altres
vincles.
_ Com
hem d’actuar davant els infants?
Envers l’exemple bàsicament i la
comunicació.
L’exemple que els hi donem totes
les persones que estem vinculades en el seu dia a dia, tan pares com familiars,
professionals de l’educació i de la salut són referents per l'infant. Tenir una
bona comunicació entre tots, és essencial.
L’estima i el
respecte, crearà un entorn segur de comunicació.
Així saber
gestionar de la millor manera, garanteix que els infants a l’arribar a l’edat
adulta estiguin segurs de si mateixos, valorats, conscients i responsables,
adaptats al seu entorn i en conseqüència feliços i respectuosos amb altres.
_ Com s’aconsegueix?
Per aconseguir-ho hem de actuar a una, hem de respectar a l’infant i a la
resta de persones vinculades en el seu creixement, i per extensió a la resta
del món.
D’aquesta manera la gestió de les
emocions és part fonamental del nostre procés de vida, per això ens hem de
conèixer, acceptar i entendre a nosaltres mateixos, a fi de tenir una vida sana
i una bona gestió de les relacions amb els altres.
Les necessitats emocionals
Els
infants tenen la necessitat d'establir un vincle per poder adquirir seguretat
emocional, relacions amb iguals i adults, necessiten se acceptats de manera
incondicional.
Per els companys i els amics!
I nosaltres els adults, també.
Com a
persones, només podem arribar a estimar-nos si ens accepten com som, és per
això que les figures del vincle han de tenir aquest caràcter incondicional.
El sentiment de
seguretat dins d'un grup porta al sentiment de pertinença.
_ És tan important
sentir-nos segurs?
Sí, si ens sentim segurs... per exemple si ens cal ajuda,
podrem demanar-la amb tota la serenor necessària per afrontar qualsevol
situació de la nostra vida. Sense sentir-nos dèbils o menyspreats. Al mateix
temps també serem capaços d’ajudar a altres, sense jutjà, sense qüestionar.
El que ens permetrà i facilitarà qualsevol relació,
sempre des de l’estima i els respecte.
Deixant de banda, les crítiques a uns i a altres i a nosaltres mateixos,
gaudint de tot el que ens aporten les diferències, la diversitat, la vida.
Les diferències ens enriqueixen, doncs les hem de mirar com a riqueses i no com a obstacles.
Hem d’entendre que cadascú de nosaltres, és una
peça única i irrepetible de l’engranatge de la vida.
Formem part del teixit humà!
Els Vincles amb els animals de companya
Un animal és un ésser viu, i tenir a casa, implica integració
a la llar. El respecte i l'amor cap a ell, serà per sempre.
Sempre
són afectuosos i protegeixen incondicionalment als membres de la família,
sobretot dels més febles. La seva presència ajuda que els infants tinguin
sensació de seguretat.
La
unió emocional amb ells, fa que els infants
tinguin la capacitat d'establir noves i bones relacions, perquè aprenen a crear
vincles afectius.
Alguns
estudis demostren que en infants amb hiperactivitat o agressivitat, tenir un
animal de companyia, pot ajudar a que es relaxin. Parlem d’un
amor i companyia incondicional que fa que els infants se sentin importants.
Fa que millori
l'autoestima dels més petits.
Un llibre per adults, que ens aportarà una mica de llum...
“ Vincles “ d’Àngels Torras i Míriam Tirado
Ens ofereix reflexions i consells a l’entorn de la
gestació, el part, la lactància i l’inici de la criança, en un llenguatge
senzill vol ajudar als futurs pares i mares a iniciar aquesta primera etapa de
la vida amb tot l’entusiasme que es mereix.
Escrit des de l’amor i l’experiència i ple d’orientacions molt
útils.
“ Què necessito quan m'enfado? “(Emocions, valors, hàbits) de Tania Garcia
El primer àlbum il·lustrat de Tania García,
autora d' Educar sense perdre els nervis.
_ Quan el Dami s'enfada crida, plora, es llança a
terra, dona cops de peu, s'estira els cabells..., però hem d’entendre que: NO
es comporta malament, només està expressant les seves EMOCIONS.
Sovint no sabem què fer davant les rebequeries i
les empipades dels nostres fills, ni com acompanyar-los emocionalment en
aquests moments que trenquen l'harmonia familiar.
Per això, Tania
García, creadora de Educació Real®, ha escrit aquest preciós conte amb
un doble objectiu:
1) Ajudar pares i mares a entendre les
rebequeries dels fills i a saber com guiar-los perquè aprenguin a comprendre's
a ells mateixos.
2) Ajudar nens i nenes a reconèixer les
empipades i la ràbia i a integrar-ho com una part més en la seva evolució com a
persones.
Un llibre ideal per llegir en família, perquè
pares i nens aprenguin a gestionar junts emocions com la ràbia.
_ De Míriam Tirado, tenim un llibre molt especial, del que ja hem parlat a tindremunfill, però és essencial per acompanyar a adults i infants a l’entranyable món dels vincles...
“ Fil
Invisible “ de Míriam Tirado (autora) i Marta
Moreno (il·lustracions) ( a partir dels 7 anys)
Ens expliquen una història sobre els vincles que ens uneixen
amb els qui més estimem, i sobre com, sovint, les coses més importants són
aquelles que no es veuen i es toquen, però hi són. “ Units
per un fill invisible ”
La Nura ha descobert el secret que amaga el melic.
Ara ja sap que en surt un fil invisible que la
uneix a totes les persones que més s’estima: la mare, el pare, els avis, els
tiets, els cosins, els amics…
S’ha acabat tenir por quan no estiguin amb ella
perquè sap que aquest fil la lliga a ells més enllà del temps i de l’espai i
que els connecta sempre!
Recordem sempre, que: Tots formem part del teixit humà!
Siguem feliços!
.jpg)
.gif)
.jpg)
