Els Vincles

 

Parlem de vincles

 El vincle és la relació afectiva que es crea entre les persones.

 Si parlem dels nadons, des del punt biològic, és la mare qui té una millor disposició per crear el vincle més fort amb el nadó.

Al llarg de la vida, tradicionalment la mare ha estat la principal encarregada de cobrir les necessitats del seu fill/a, avui dia podem parlar d'una corresponsabilitat per part del pare i la mare quant a l'atenció d'aquestes necessitats.

Que es doni un bon vincle pot determinar el desenvolupament evolutiu del nadó, i alhora garantir una estabilitat emocional.

Aquestes relacions afectives, de cura i estima, ajudaran a l'infant a passar de ser atès a adquirir una conducta més autònoma i segura

 

Crear bons Vincles 

 La cura, l’estima, la companyia, els bons moments plegats i el respecta són pilars fonamentals de les relacions tan amb els infants com entre els adults.

Durant tota la nostra vida anem creixent, evolucionant, dins del tarannà de cadascú de nosaltres aprenem a viure, a ser, a sentir, envoltats de persones que ens deixen una mica d’ells mateixos a l’igual que nosaltres a ells.

_ A que ens ajuden el vincles?

Ens ajuden a créixer saludablement, a ser capaços de desenvolupar el potencial de cadascú, és fonamental mantenir una relació amb les persones del nostre entorn, pares, família, educadors, cuidadors, veïns, companys...

_ Quan inicià aquest vincle?

Ja des de dins de la panxa de la mare, però és des de que naixem, quan s’estableix  un vincle de supervivència amb aquelles persones que ens ofereixen protecció i seguretat, i quan el perdem patim angoixa.

D’aquesta manera, el vincle és el primer model de relacions íntimes i fomenta la sensació de seguretat i autoestima en un mateix.

_ Com es reflexa?

Mitjançant la cura dels uns als altres, les abraçades i les mirades de complicitat són molt poderoses, i més quan sovint, en els infants sobretot, ens centrem més en corregir, criticar, voler ensenyar contínuament...

La creació del vincle s’ha de treballar sempre, tota la nostra vida, però si parlem de relació amb els infants, s’ha de marcar més quan l’infant té de 0 a 18 mesos i dels 15 als 18 anys.

Som etapes de canvis més sobtats, i necessiten sentir-se segurs, per assolir tots aquests canvis, sentint-se segurs d’ells mateixos, i de la confiança que els tenim.

A partir dels 8 mesos els infants solen tenir reaccions d’aferrament cap a les persones amb les que té vincle, davant dels estranys, l’infant reconeix les persones del seu entorn, que li aporten seguretat, i mostra angoixa.

Podent actuar en contra dels moments de separació o d'aparició de noves persones o estranys.

L’inici a l’escola infantil suposar un veritable canvi en la vida dels infants, ja que esdevenen la primera sortida del seu entorn més proper, cap a un altre totalment desconegut per a ells. Pot crear moments de neguit, per això és important que aquesta separació es faci de manera gradual, per al seu nou entorn i les noves persones que l’envolten, per donar temps a crear altres vincles.

 

_ Com hem d’actuar davant els infants?

Envers l’exemple bàsicament i la comunicació.

 L’exemple que els hi donem totes les persones que estem vinculades en el seu dia a dia, tan pares com familiars, professionals de l’educació i de la salut són referents per l'infant. Tenir una bona comunicació entre tots, és essencial.

L’estima i el respecte, crearà un entorn segur de comunicació.

Així saber gestionar de la millor manera, garanteix que els infants a l’arribar a l’edat adulta estiguin segurs de si mateixos, valorats, conscients i responsables, adaptats al seu entorn i en conseqüència feliços i respectuosos amb altres.

 

_ Com s’aconsegueix?

 Per aconseguir-ho hem de actuar a una, hem de respectar a l’infant i a la resta de persones vinculades en el seu creixement, i per extensió a la resta del món.

D’aquesta manera la gestió de les emocions és part fonamental del nostre procés de vida, per això ens hem de conèixer, acceptar i entendre a nosaltres mateixos, a fi de tenir una vida sana i una bona gestió de les relacions amb els altres.

 

Les necessitats emocionals

Els infants tenen la necessitat d'establir un vincle per poder adquirir seguretat emocional, relacions amb iguals i adults, necessiten se acceptats de manera incondicional.

Per els companys i els amics! 

 I nosaltres els adults, també.

Com a persones, només podem arribar a estimar-nos si ens accepten com som, és per això que les figures del vincle han de tenir aquest caràcter incondicional. 

El sentiment de seguretat dins d'un grup porta al sentiment de pertinença.

_ És tan important sentir-nos segurs?

Sí, si ens sentim segurs...  per exemple si ens cal ajuda, podrem demanar-la amb tota la serenor necessària per afrontar qualsevol situació de la nostra vida. Sense sentir-nos dèbils o menyspreats. Al mateix temps també serem capaços d’ajudar a altres, sense jutjà, sense qüestionar.

El que ens permetrà i facilitarà qualsevol relació, sempre des de l’estima i els respecte.

Deixant de banda, les crítiques a uns i a altres i a nosaltres mateixos, gaudint de tot el que ens aporten les diferències, la diversitat, la vida.

Les diferències ens enriqueixen, doncs les hem de mirar  com a riqueses i no com a obstacles.

Hem d’entendre que cadascú de nosaltres, és una peça única i irrepetible de l’engranatge de la vida. 

Formem part del teixit humà!

Els Vincles amb els animals de companya

Un animal és un ésser viu, i tenir a casa, implica integració a la llar. El respecte i l'amor cap a ell, serà per sempre.

 Sempre són afectuosos i protegeixen incondicionalment als membres de la família, sobretot dels més febles. La seva presència ajuda que els infants tinguin sensació de seguretat.

La unió emocional amb ells,  fa que els infants tinguin la capacitat d'establir noves i bones relacions, perquè aprenen a crear vincles afectius.

Alguns estudis demostren que en infants amb hiperactivitat o agressivitat, tenir un animal de companyia, pot ajudar a que es relaxin. Parlem d’un amor i companyia incondicional que fa que els infants se sentin importants.

Fa que millori l'autoestima dels més petits.

Un llibre per adults, que ens aportarà una mica de llum...

“ Vincles “ d’Àngels Torras i Míriam Tirado

Ens ofereix reflexions i consells a l’entorn de la gestació, el part, la lactància i l’inici de la criança, en un llenguatge senzill vol ajudar als futurs pares i mares a iniciar aquesta primera etapa de la vida amb tot l’entusiasme que es mereix.

Escrit des de l’amor i l’experiència i ple d’orientacions molt útils.

“ Què necessito quan m'enfado? “(Emocions, valors, hàbits) de Tania Garcia

 El primer àlbum il·lustrat de Tania García, autora d' Educar sense perdre els nervis.

_ Quan el Dami s'enfada crida, plora, es llança a terra, dona cops de peu, s'estira els cabells..., però hem d’entendre que: NO es comporta malament, només està expressant les seves EMOCIONS.

Sovint no sabem què fer davant les rebequeries i les empipades dels nostres fills, ni com acompanyar-los emocionalment en aquests moments que trenquen l'harmonia familiar. 

Per això, Tania García, creadora de Educació Real®, ha escrit aquest preciós conte amb un doble objectiu:

1) Ajudar pares i mares a entendre les rebequeries dels fills i a saber com guiar-los perquè aprenguin a comprendre's a ells mateixos.

2) Ajudar nens i nenes a reconèixer les empipades i la ràbia i a integrar-ho com una part més en la seva evolució com a persones.

Un llibre ideal per llegir en família, perquè pares i nens aprenguin a gestionar junts emocions com la ràbia.

_ De Míriam Tirado, tenim un llibre molt especial, del que ja hem parlat a tindremunfill, però és essencial per acompanyar a adults i infants a l’entranyable món dels vincles...

“ Fil Invisible “  de Míriam Tirado (autora) i Marta Moreno (il·lustracions) ( a partir dels 7 anys)

Ens expliquen una història sobre els vincles que ens uneixen amb els qui més estimem, i sobre com, sovint, les coses més importants són aquelles que no es veuen i es toquen, però hi són. “ Units per un fill invisible ”

La Nura ha descobert el secret que amaga el melic.

Ara ja sap que en surt un fil invisible que la uneix a totes les persones que més s’estima: la mare, el pare, els avis, els tiets, els cosins, els amics…

S’ha acabat tenir por quan no estiguin amb ella perquè sap que aquest fil la lliga a ells més enllà del temps i de l’espai i que els connecta sempre!

 Recordem sempre, que: Tots formem part del teixit humà!

Siguem feliços!