viernes, 25 de noviembre de 2022

Suïcidi Infant/jove

 

Els articles durant tot el mes de novembre han estat vinculats a la mort, les pèrdues, el procés de dol, aquests temes que hem d’assolir com a part de la vida però costen tant de pair, de parlar d’ells, el darrer article serà encara més difícil d’entendre, però per desgracia forma part de la societat, i per el contrari que la mort, que tots arribarem, aquest no tindria que existir...

El suïcidi

Ser pares és igual a patir en diferents moments pels nostres fills i filles, el gran amor que sentim per ells sumat a el sentiment de protecció, genera diferents pors, però el pitjor és saber que poden arribar a pensar en el suïcidi.

Parlar de suïcidi  

Cal parlar de suïcidi, és urgent...

La conducta suïcida és considera un dels majors reptes a nivell mundial.

Cal que la societat, l’atenció sanitària, l’educació i les famílies adquireixen una mirada humanitzada cap a la infància i l’adolescència. És necessari!

El suïcidi és una de les principals causes de mort no natural, en població adulta i infant juvenil.

Durant tot el procés de creixement de la infància, guiem i acompanyem als infants en la seva educació, els sentiments generen emocions diferents que hem d’aprendre a acceptar i a gestionar, de la millor manera per cada infant i pel seu entorn.

El procés de maduració ha de ser continuo, també cal que sigui plural, que podem assolir qualsevol tema de manera natural com a part de la vida,  d’aquesta manera les pèrdues, el dol i també el suïcidi han de estar visibles.

Cal poder parlar de la soledat, del sentiment de desesperança, i de la desconnexió davant la vida.  Necessitem aportar llum a la conducta suïcida, per poder evitar-la, cal conèixer-la.

Moltes són les preguntes que ens fem davant l’idea d’un suïcidi, cal donar veu per poder estar alerta.

A molts de nosaltres ens costa creure i pensar que un infant passi per tantes angoixes que només trobi la solució a la seva situació mitjançant el suïcidi, posant fi a la seva vida, tenim la tendència a pensar que els seus patiments no tenen molta importància, però això no és així, el patiment, la desesperança sumat a la manca d’expectatives, pot arribar a pensa en acaba la seva vida.

Així el suïcidi infant juvenil és una realitat per ara silenciada.



Concepte de mort a la Infància

Com ja sabem els infants no tenen el mateix concepte de la mort que els adults.

Aquest va canviant a diferents edats...

_ De 0 a 2 anys, poden percebre l’absència de les persones, els canvis i l’estat d’ànim dels seus cuidadors.

_ De 3 a 6, Percebem la mort com temporal i reversible, creuen que poden tornar. Inclòs poden pensar que els que els envolta no moriran.

_ Dels 6 als 10 anys, comencen a saber que les persones que moren, ja no senten fred, ni calor, ni gana, ni tenen cap dolor. Fins als 9 0 10 anys ja entenen que ja no estan vius com a que ja no hi som al món. El que pot generar temor, angoixa per si li passa a les persones que estima o a ell/a mateix.

La pèrdua d’un estimat pot arribar a aquesta edat a tenir sentiment de culpa, com si hagués fet alguna cosa perquè passés.

_ Dels 10 als 13 anys, ja es compren tot el significat de la mort, encara que costa expressar el sentiment sobre ella, podem arribar a no voler parlar d’ella.

_ A l’adolescència, el concepte de la mort com a tal ja és com la concebin els adults.

Suïcidi Infant Juvenil

Donat als canvis dels infants a les diferents edats del concepte de la mort, ens porta a pensar que alguns infants quan prenen aquesta decisió no tenen clar el que implica en tota la seva magnitud.

Cal saber que la majoria de suïcidis en els infants són a partir dels 10 anys, més entre els 13 als 19 anys, els que succeeixen abans dels 10 són excepcionals.

Els Infants i els adolescents tenen factors en comú...

_ Trastorn depressiu, la planificació de l’acte suïcida. Però cal entendre i valorar cada un d’ells de manera personalitzada.

Factors de Risc

_ L’entorn, quan es presenten conflictes, separacions, violència familiar, negligència i/o abusos, i si hi ha antecedents familiars de suïcidis.

Les relacions socials que l’envolten, violència al carrer, a l’escola conductes d’assetjament, fracàs escolar, dificultat per l’adaptació entre els altres.

_ Aspectes psicològics, baixa tolerància a la frustració, impulsivitat, ansietat, manca de reconeixement afectiu, distorsions cognitives.

_ Trastorn psiquiàtric, aquest sempre implica risc. Com un grau alt depressiu, trastorn de la conducta, o de personalitat narcisista.

Causes de suïcidi

_ Maltractaments o abusos, davant de l’assetjament escolar, l’infant s’ha sent atrapat i necessita poder acabar amb aquesta situació, poden arribar a voler acabar a la seva vida. No pati més.

La manca de seguretat del seu entorn, una baixa autoestima o intensa, pot dificultat alhora de genera alternatives, donat lloc a decisions sobtades.

Hi ha la necessitat de pertànyer a un grup, de forma part de tot, la recerca de la nostra identitat, tan personal com a sexual. Això els fa vulnerables. I si no tenen l’acompanyament dels pares, de la guia de l’adult, es perden i neix l’idea d’acabar amb tot.



L’aïllament

Serà el detonant!

Si sumem la manca d’amics, conflictes amb els seus pares, victimisme envers l’assetjament i trets depressius, si el resultat serà un dolor intens pot derivar a una determinació errònia com seria acaba amb la seva existència per així acaba amb la situació de desesperança, com a única solució.

Un infant o un adolescent no deriva a aquesta presa de decisió sinó hi té un dolor immens.

Detectar actituds suïcides

Poder detectar possibles impuls suïcides és molt important, alhora de prendre mesures de prevenció.

Les persones de l’entorn de l’infant deuen tenir molta atenció al seu comportament i als possibles signes que puguin suggerir presencia de depressió o pensament suïcida.

Com actua l’infant o jove

Indicadors que podrien ser de preocupació si es manifesten al mateix temps...

_ Trastorn del son, dormir poc o massa.

_ Pèrdua de la gana, derivant a perdre pes.

_ Aïllament, apatia.

_ Pèrdua d’interès per les coses, sobretot aquelles que més agraden.

_ Absentisme escolar, manca d’interès.

_ Deixadesa del seu aspecte, de la seva higiene.

_ Mostres d’agressivitat física o psicològica.

_ Consum d’alcohol o drogues.

_ Actitud per corre riscos innecessaris.

_ Interès cap a la mort

_ Enviament de missatges preocupants per internet

_ Problemes escolars inusuals, dificultat per concentrar-se.

_ Baixa autoestima, autocrítica de les seves qualitats.

Prevenció

Hem de poder parlar de suïcidi sense cap tabú, de manera natural.

Davant un acte suïcida d’algun company, dir el que pensem, alhora que els hi demanem als infants o joves que senten ells, que opinen? Intentar comprendre les raons que van portar al seu company a fer-se mal.

La clau és tenir una bona comunicació, un entorn de confiança, on és parlar de tot sense jutjar, fent de guies i donant missatges de superació, doncs res dolent és per sempre.

Ensenyar als infants a entendre el possible fracàs com una nova oportunitat. Que podem tenir pèrdues emocionals, afectives, econòmiques... que ens ensenyaran durant la vida al mateix temps que faran més fort el nostre caràcter. Que ho superarem, sense necessitat de fer-nos mal.

Hem d’estar alertes si noten alguna mena d’autolesió, són crides d’atenció, maneres de demanar ajuda, que no sempre resulta fàcil parlant.

_ Evitar deixar a l’abast medicaments, o productes agressius a l’abast.

Si ens donem compte de que l’infant o jove a intentat fer-se mal, hem de conservar la calma davant d’ell, i buscar ajuda professional.

Intervenció

La intervenció requereix que tots els agents que envolten a l’infant o adolescent s’involucrin, detecció, avaluació i intervenció  precoç.

Com adults hem d’acompanyar als infants i implicar-nos a les seves vides, l’estima, el respecte, la comunicació oberta amb empatia, fent de guies i recolzament en qualsevol etapa de la seva vida, com infant i adolescent.

És molt important poder treure els tabús que ens envolten, poder parlar de qualsevol tema, els patiments, les angoixes, la mort, el suïcidi, és part de la vida i tots podem necessita ajuda en algun moment, no és una debilitat és una realitat.

Què fer davant la sospita que existeix l’idea de suïcidi?

Hem de crear un clima de confiança al diàleg obert i directa, donant seguretat.

Cal escoltar amb atenció el que ens diu, per poder entendre el que succeeix, i preguntar-li que necessita i com li podem ajudar.

 

Hem de valorar les seves emocions sense jutjar, sense treure importància a la seva situació, això només el farà sentir menys incomprès, augmentant així la seva angoixa, i el que és pitjor deixarà de comunicar-se, hem de reforçar la confiança, donar alè, acompanyar i ajudar a demanar i rebre ajuda.

 

 Cal buscar assessorament i ajuda professional.


Què no hem de fer

No hem de mostrar rebuig i incomprensió. 

Hem de tenir molt present que la persona està patint, que no sap com trobar solució al seu patiment.

Ens cal serenor, sense discutir, acusar o  mostrar la nostra desesperació.

 

Tot i que nosaltres patirem també, no hem de fer cap retret per aquest fet, doncs només augmentarem més encara la seva angoixa.

No hem de treure importància, el que li està passant és molt important.

 

Cal entendre que no és culpa de ningú, cal protegir i sostenir el dolor, recolzar i donar esperança.

 

Alhora de explicar el que sentim, cal ser clars i sincers, però amb serenor.

 

El més important és la nostra atenció, hem de recolzar sempre, especialment si passa per un moment de canvis forts o un període d’extres.

 

Hem d’intentar eliminar els pensaments o comportaments destructius. Seguir totes les pautes d’assessorament psicològic, per determinar un possible tractament adequat, si fos necessari.


Eduquem la nostra mirada

 

Si des de petits eduquem i guiem amb respecte i empatia, donarem eines per afrontar la vida, si fem forta l’autoestima dels infants, crearem un entorn segur de confiança.

Al llarg de tot seu desenvolupament, l’infant necessita establir vincles emocionals, els quals són fonamentals per a un desenvolupament afectiu sa.

L’atenció que oferim al nadó, des del seu naixement, a mesura va creixent amb totes les seves etapes i els seus canvis, sobretot l’adolescència, pot influir en el desenvolupament de la seva personalitat i en la seva evolució com a persona.


Llibres per compartir, que ens poden ajudar...




 

“ Invisible “ de Eloy Moreno per infants

Un llibre perfecte per gaudir en família, no tan sols divertir-se, sinó aprendre, participar i viure plegats moments molt especials.

_ Amb preguntes per que els infants participin.

_ Personatges amb que els infants es poden identificar.

_ Desenvoluparan habilitats d’observació amb les seves il·lustracions.

_ Amb un text que impulsa el desenvolupament de les emocions.

“ Invisible “ de Eloy Moreno / Joves i Adults

 

Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?

Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?

«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»

"El món de la Bruna" de Mònica Llamas

“El món de la Bruna” és un conte il·lustrat de l’autora Mónica Llamas, mestra de 3r de Primària i alhora escriptora. Partint d’un cas real tracta l’assetjament escolar en els nens i nenes de poca edat.

"La fantasía y la realidad de Félix" escrit per Valeria García

"La fantasía y la realidad de Félix" és un relat a càrrec de Valeria García Abraham, una nena de nou anys, que parla sobre el bullint lligat al treball a partir de les emocions. 

El llibre ve acompanyat d'una guia de lectura a càrrec de José Luís Abraham. docents de l'IES “Diego de Siloé” d'Íllora.

Una eina que ve lligada al projecte ¿Invisibles?.  

Fem-ho visible

Guia per la prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situació de soledat

La Guia és un recurs adreçat a tots els i les professionals que treballen amb adolescents i joves amb la finalitat d’esdevenir un material útil per a la consulta i l’orientació específica pel que fa a situacions de soledat o aïllament social en aquest col·lectiu.

Ha estat elaborada a partir de l’aportació de bona part del col·lectiu de professionals del sector a través de la jornada “Ens posem les ulleres: la soledat també va de joves”



Siguem sempre feliços i cuideu-nos molt

jueves, 17 de noviembre de 2022

Dol Perinatal

 

La mort abans de néixer

Hem d’educar als infants de manera integral, com ja van comentar a l’anterior publicació, la mort forma part de la vida i no podem evitar parlar d’ella.

Els hem de preparar per a la mort i ajudar-los en el procés de dol. 

Hem d’educar per la vida i educar per la mort. 

Com ja sabem l’escola i la família tenen un  paper essencial per la preparació i vivència del dol.



El Dol perinatal

El dol perinatal, és el procés pel qual passen els progenitors d’una criatura que ha mort abans de néixer, sovint està silenciat, però  “És important que els progenitors puguin expressar com se senten, si estan tristos, enfadats…

 Que sentin que el que ha passat és veritat”, i que puguin parlar entre ells i amb els seus fills si els tenen.

Cal diferenciar entre...

Mort perinatal:

En el cas d'aconseguir les 28 setmanes de gestació o inclusivament néixer i superar la primera setmana de vida, però ocorre el decés, aleshores es parla de mort perinatal.

Mort neonatal:

Quan el nadó neix, però presenta problemes durant els 28 dies següents i mor, ocorre el que es coneix amb el nom de mort neonatal o de nounats.

Encara que emocionalment per als pares i família el dol s’ha de lliurà de la mateixa manera. 

Un bon assessorament

És molt important rebre un bon assessorament mèdic que permeti conèixer totes les opcions en el moment que es pateix una mort gestacional. Moltes vegades els metges els diuen el que faran, quan els progenitors el que necessiten és saber entre quines opcions poden escollir.

El sentiment de culpa

Algunes mares tenen un fort sentiment de culpa.

Hi ha la tendència que algunes mares pensin que potser han fet alguna cosa que pot tenir a veure amb aquesta pèrdua o bé hi ha alguna cosa incorrecta amb el seu cos. 

Moltes viuen aquest procés com un fracàs.

I quan l’experiència es repeteix i els progenitors “no aconsegueixen tenir un fill viu, és més fort el sentiment de culpa.

 



La reacció de l’entorn

Les persones de l’entorn o els familiars d’aquells que han patit una pèrdua perinatal. Cal que no restin importància, amb expressions com per exemple, “Ja en tindràs un altre”.  

Cal fer costat, més que donar consells, és important ser-hi i preguntar, què necessites?

 


Poder acomiadar-se

Existeixen serveis que permeten fer un acomiadament a aquells fills que no arriben a néixer en vida, una opció que permet anar passant per les diverses etapes del dol.

Conservar imatges, objectes o que tinguin un espai físic on poder guardar els records.

 Donar invisibilitat al dol, no ajuda a superar-ho.

Experiències d’altres famílies

Cada any a l'estat espanyol 2.500 nadons moren durant la gestació o durant el primer mes de vida per problemes durant l'embaràs o en néixer.

Com es pot assumir la mort quan s'espera la vida?

En parlem amb mares i pares que han hagut d'afrontar aquest, per exemple...

La Maria recorda que va haver de parir, sabent que el bebè naixeria mort.

"És molt dur portar el teu fill al ventre sabent que morirà. Va ser un part molt llarg. Va ser el moment més terrible de la meva vida."

La Maria va comptar amb acompanyament psicològic tant abans del part com després i això la va ajudar a assumir millor la pèrdua.

"Vam decidir i preparar molt bé com volíem que fos el comiat del nostre fill. Quan va néixer li vam fer fotos i la nostra filla petita també el va veure."

"Les mares necessiten compartir aquesta vivència amb altres persones en la mateixa situació. Els pares també tenen una pèrdua, si bé és cert que a l'inici és la dona qui necessita més atenció."

Quan hi ha germans a la família



Explicar la mort als altres fills

Els infants perceben tot el que ocorre al seu al voltant, fins i tot quan eludim parlar d'un assumpte que ens afecta o que no sabem com plantejar-ho. Alguns pares i algunes mares ens estimem no parlar d'aquests temes per a protegir els  fills/as o perquè pensen que no ho van a entendre.

"És important fer partícips a altres fills/as, independentment de la seva edat, de tot el procés perquè millorarà l'acceptació de la pèrdua i el sentiment de control de la situació. 

Ells també pateixen intensament la pèrdua, poden sentir-se culpables i tindran la necessitat d'esplaiar-se.

Encara que pot ser molt dolorós i difícil, és millor comunicar l'ocorregut com més aviat millor, passades les primeres hores de major desconcert i confusió.

Les persones més adequades per a comunicar la pèrdua del germanet seran les mares o els pares, ni un professional ni un psicòleg. Però si no podem fer-ho nosaltres, pot fer-ho un familiar o amic/a molt pròxim.

Explicar amb paraules senzilles i sinceres, adaptant l'explicació a la seva edat i enteniment.  “No estarà amb nosaltres perquè ha deixat de viure”.

En els infants de 3 a 6 anys cal explicar-les bé el significat de la mort, perquè per a ells és temporal i reversible. Hem d'evitar frases com: “s'ha anat”, o termes que li inciten a pensar que pot tornar.

Parlar del nadó mort pot ser la millor manera d'ajudar-se, els uns altres i afrontar sanament l'experiència de dol.

Un llibre, guia,  que ens pot ajudar a explicar l'ocorregut és ...

“Explica'm quin ha passat” de la Fundació Mario Losantos.

 


                                                             Entrevista

“ El meu germà el tinc al cor” 

Roser, Maria i Georgina són tres dones gironines que han engegat una campanya de micromecenatge per editar el conte 'El meu germà el tinc al cor', un conte per ensenyar els infants la pèrdua d'una germà en camí.

Amb l'objectiu d’ajudar a explicar la pèrdua als germans d’una família que hagi patit una pèrdua perinatal. 

Al mateix temps que fa homenatge a totes les mares que ho han agut de viure.

Aquest llibre és fruit de les vivències de les seves autores, amb un llenguatge senzill, i  amb claredat, una historia de resiliència.

Com a protagonistes del conte, hi ha la mare elefanta, el seu fill i el petit que creix a la seva panxa.

Ens ajudarà a parlar d’amor, d’homenatges i de la transformació de la vida.



“ La Cuna vacia “ de Mª Àngels Claramunt, Mònica Alvarez, Rosa Jové i Emilio Santos.

Un llibre que neix de la necessitat de parlar, sense por d’una realitat que viuen moltes parelles, i per la que ningú està mai preparat... 

La pèrdua d'un nadó en algun moment de l’embaràs, els fills que no arriben a néixer.

Quan aquesta dura experiència succeeix, es necessita poder abordar-ho des de diferents perspectives, amb l’acompanyament de tot l’entorn, intervenció psicològica, i el més important poder acomiadar-se...  

Fruit d’una pèrdua

L’Anna Sanchez i en Llorenç Ramon, a les 38 setmanes i 3 dies de gestació, malauradament van rebre la noticia de el cor de la seva filla, la Núria, havia deixat de batega...ells no van poder-se acomiadar com haurien volgut.

Degut aquest dolorós fet, van iniciar una campanya, que en poques setmanes els hi va permetre adquirir el primer bressol tèrmic, que facilita el comiat del nadó que mor en néixer, és `possible per un sistema que es refreda a la temperatura ideal per preservar el nadó, sense que sigui massa fred, i així els pares disposin de temps per acomiadar-se.

L’hospital Trueta té des de fa 3 anys un protocol, i ara incorporaran el bressol tèrmic, en casos de pèrdua perinatal i neonatologia, s’oferirà a les famílies que ho necessitin.

La campanya iniciada segueix activa, a fi de poder destinar bressols tèrmics a altres hospitals.

Una bona manera de pal·liar el dolor patit, el buit davant una pèrdua tan inesperada , contribuir d’alguna manera a ajudar a altres en el seu patiment.

Gracies, sempre des de l'amor