Dol Perinatal

 

La mort abans de néixer

Hem d’educar als infants de manera integral, com ja van comentar a l’anterior publicació, la mort forma part de la vida i no podem evitar parlar d’ella.

Els hem de preparar per a la mort i ajudar-los en el procés de dol. 

Hem d’educar per la vida i educar per la mort. 

Com ja sabem l’escola i la família tenen un  paper essencial per la preparació i vivència del dol.

El Dol perinatal

El dol perinatal, és el procés pel qual passen els progenitors d’una criatura que ha mort abans de néixer, sovint està silenciat, però  “És important que els progenitors puguin expressar com se senten, si estan tristos, enfadats…

 Que sentin que el que ha passat és veritat”, i que puguin parlar entre ells i amb els seus fills si els tenen.

Cal diferenciar entre...

Mort perinatal:

En el cas d'aconseguir les 28 setmanes de gestació o inclusivament néixer i superar la primera setmana de vida, però ocorre el decés, aleshores es parla de mort perinatal.

Mort neonatal:

Quan el nadó neix, però presenta problemes durant els 28 dies següents i mor, ocorre el que es coneix amb el nom de mort neonatal o de nounats.

Encara que emocionalment per als pares i família el dol s’ha de lliurà de la mateixa manera. 

Un bon assessorament

És molt important rebre un bon assessorament mèdic que permeti conèixer totes les opcions en el moment que es pateix una mort gestacional. Moltes vegades els metges els diuen el que faran, quan els progenitors el que necessiten és saber entre quines opcions poden escollir.

El sentiment de culpa

Algunes mares tenen un fort sentiment de culpa.

Hi ha la tendència que algunes mares pensin que potser han fet alguna cosa que pot tenir a veure amb aquesta pèrdua o bé hi ha alguna cosa incorrecta amb el seu cos. 

Moltes viuen aquest procés com un fracàs.

I quan l’experiència es repeteix i els progenitors “no aconsegueixen tenir un fill viu, és més fort el sentiment de culpa.

 

La reacció de l’entorn

Les persones de l’entorn o els familiars d’aquells que han patit una pèrdua perinatal. Cal que no restin importància, amb expressions com per exemple, “Ja en tindràs un altre”.  

Cal fer costat, més que donar consells, és important ser-hi i preguntar, què necessites?

 

Poder acomiadar-se

Existeixen serveis que permeten fer un acomiadament a aquells fills que no arriben a néixer en vida, una opció que permet anar passant per les diverses etapes del dol.

Conservar imatges, objectes o que tinguin un espai físic on poder guardar els records.

 Donar invisibilitat al dol, no ajuda a superar-ho.

Experiències d’altres famílies

Cada any a l'estat espanyol 2.500 nadons moren durant la gestació o durant el primer mes de vida per problemes durant l'embaràs o en néixer.

Com es pot assumir la mort quan s'espera la vida?

En parlem amb mares i pares que han hagut d'afrontar aquest, per exemple...

La Maria recorda que va haver de parir, sabent que el bebè naixeria mort.

"És molt dur portar el teu fill al ventre sabent que morirà. Va ser un part molt llarg. Va ser el moment més terrible de la meva vida."

La Maria va comptar amb acompanyament psicològic tant abans del part com després i això la va ajudar a assumir millor la pèrdua.

"Vam decidir i preparar molt bé com volíem que fos el comiat del nostre fill. Quan va néixer li vam fer fotos i la nostra filla petita també el va veure."

"Les mares necessiten compartir aquesta vivència amb altres persones en la mateixa situació. Els pares també tenen una pèrdua, si bé és cert que a l'inici és la dona qui necessita més atenció."

Quan hi ha germans a la família

Explicar la mort als altres fills

Els infants perceben tot el que ocorre al seu al voltant, fins i tot quan eludim parlar d'un assumpte que ens afecta o que no sabem com plantejar-ho. Alguns pares i algunes mares ens estimem no parlar d'aquests temes per a protegir els  fills/as o perquè pensen que no ho van a entendre.

"És important fer partícips a altres fills/as, independentment de la seva edat, de tot el procés perquè millorarà l'acceptació de la pèrdua i el sentiment de control de la situació. 

Ells també pateixen intensament la pèrdua, poden sentir-se culpables i tindran la necessitat d'esplaiar-se.

Encara que pot ser molt dolorós i difícil, és millor comunicar l'ocorregut com més aviat millor, passades les primeres hores de major desconcert i confusió.

Les persones més adequades per a comunicar la pèrdua del germanet seran les mares o els pares, ni un professional ni un psicòleg. Però si no podem fer-ho nosaltres, pot fer-ho un familiar o amic/a molt pròxim.

Explicar amb paraules senzilles i sinceres, adaptant l'explicació a la seva edat i enteniment.  “No estarà amb nosaltres perquè ha deixat de viure”.

En els infants de 3 a 6 anys cal explicar-les bé el significat de la mort, perquè per a ells és temporal i reversible. Hem d'evitar frases com: “s'ha anat”, o termes que li inciten a pensar que pot tornar.

Parlar del nadó mort pot ser la millor manera d'ajudar-se, els uns altres i afrontar sanament l'experiència de dol.

Un llibre, guia,  que ens pot ajudar a explicar l'ocorregut és ...

“Explica'm quin ha passat” de la Fundació Mario Losantos.

 

                                                             Entrevista

“ El meu germà el tinc al cor” 

Roser, Maria i Georgina són tres dones gironines que han engegat una campanya de micromecenatge per editar el conte 'El meu germà el tinc al cor', un conte per ensenyar els infants la pèrdua d'una germà en camí.

Amb l'objectiu d’ajudar a explicar la pèrdua als germans d’una família que hagi patit una pèrdua perinatal. 

Al mateix temps que fa homenatge a totes les mares que ho han agut de viure.

Aquest llibre és fruit de les vivències de les seves autores, amb un llenguatge senzill, i  amb claredat, una historia de resiliència.

Com a protagonistes del conte, hi ha la mare elefanta, el seu fill i el petit que creix a la seva panxa.

Ens ajudarà a parlar d’amor, d’homenatges i de la transformació de la vida.

“ La Cuna vacia “ de Mª Àngels Claramunt, Mònica Alvarez, Rosa Jové i Emilio Santos.

Un llibre que neix de la necessitat de parlar, sense por d’una realitat que viuen moltes parelles, i per la que ningú està mai preparat... 

La pèrdua d'un nadó en algun moment de l’embaràs, els fills que no arriben a néixer.

Quan aquesta dura experiència succeeix, es necessita poder abordar-ho des de diferents perspectives, amb l’acompanyament de tot l’entorn, intervenció psicològica, i el més important poder acomiadar-se...  

Fruit d’una pèrdua

L’Anna Sanchez i en Llorenç Ramon, a les 38 setmanes i 3 dies de gestació, malauradament van rebre la noticia de el cor de la seva filla, la Núria, havia deixat de batega...ells no van poder-se acomiadar com haurien volgut.

Degut aquest dolorós fet, van iniciar una campanya, que en poques setmanes els hi va permetre adquirir el primer bressol tèrmic, que facilita el comiat del nadó que mor en néixer, és `possible per un sistema que es refreda a la temperatura ideal per preservar el nadó, sense que sigui massa fred, i així els pares disposin de temps per acomiadar-se.

L’hospital Trueta té des de fa 3 anys un protocol, i ara incorporaran el bressol tèrmic, en casos de pèrdua perinatal i neonatologia, s’oferirà a les famílies que ho necessitin.

La campanya iniciada segueix activa, a fi de poder destinar bressols tèrmics a altres hospitals.

Una bona manera de pal·liar el dolor patit, el buit davant una pèrdua tan inesperada , contribuir d’alguna manera a ajudar a altres en el seu patiment.

Gracies, sempre des de l'amor