La il·lusió d'aquesta nit tan esperada, es respira en carrers i llars.
La sensació, quan un és petit, és inoblidable.
Cada familia té les seves tradicions per aquesta cita tan important...
Tots i totes sabem que la nit del 5 de gener arriben els Reis d’Orient, que guiats per l’estrella, arribaran a les cases de tots els nens i totes les nenes, sense perdre’s.
És una nit màgica, en què tots els somnis es poden fer realitat.
Però abans, hem d’haver escrit la carta als Reis, amb els nostres desitjos per al nou any, i l’hem haguda de portar al Patge o la Patgessa Reials perquè ho puguin preparar tot.
Contes per anar a dormir, els infants esperen que la nit passi ràpida, doncs al despertar de bon matí, els regals els estaran esperan. Contes com...
" Tres reis i un desig... i una carta per als Reis d’Orient " de Teresa Giménez
La Gemma és una nena que demana carbó als Reis. Decideix que la mala fama d’aquest mineral, tanta com per ser considerat un càstig per als nens que es porten malament, és injustificada.
Per a la Gemma, el carbó és un regal fantàstic. Serveix per a dibuixar i té moltes altres utilitats ben importants.
Però, és clar, aconseguir que els Reis li portin carbó la nit més màgica de l’any tampoc no serà cosa fàcil: haurà de tenir un comportament certament desagradable.
S’hi haurà d’esforçar molt i dur a terme un bon grapat de malifetes quan només queden sis dies per a l’arribada de ses majestats.
La nena que volia carbó és un conte que trenca tòpics i capgira conceptes: què passaria si una criatura volgués trobar-se amb una muntanya de carbó l’endemà de la nit de Reis?
Aquest plantejament un bon xic divertit ens porta una història original. Ens desperta tot l’interès per a conèixer la seva protagonista singular, la Gemma, i l’aventura que s’hi esdevindrà.
Perquè per moltes trapelleries que inventi la Gemma, que és bona nena de mena, tot li sortirà malament. És a dir, no aconseguirà fer la punyeta a ningú amb les seves pilleries ja que no tindran les conseqüències desitjades.
Tot i així, finalment, els Reis Mags de l’Orient complauran la Gemma. Perquè ja se sap que, poc o molt, aquests homenets màgics acaben fent feliços tots, tots els infants.
La nena que volia carbó, escrit i il·lustrat per la Cristina Sardà, ens convida a reflexionar sobre la importància de tenir cura de les il·lusions dels infants.
Fins i tot quan els seus desitjos s’escapen de la comprensió dels adults.
Respectant aquest hàbitat de joc i tendresa, els grans els acompanyem en el camí de crear la pròpia identitat, d’allò que els mou a ser qui són i a fer el que fan.
Records d'infantesa
No hay comentarios:
Publicar un comentario