miércoles, 7 de noviembre de 2018

La Diabetis


Concepte de diabetis...és una malaltia crònica, s’ocasiona degut a un defecte d’una hormona, s’anomena insulina. Les cèl·lules del cos no poden utilitzar els sucres que es prenen amb els aliments, ocasionant un augment de sucre a la sang.
Què és la Insulina... Una hormona que fabrica el propi  cos dins del pàncrees i actua dins del mateix. En el cas de la diabetis no és fabrica la quantitat  suficient que necessita el cos per regular el metabolisme dels sucres.
Què és el pàncrees...És una glàndula situada a sota del estomac que està connectada al tub digestiu.

Té dues funcions principals:
  •         Fabricar sucs que ajuden a la digestió dels aliments.
  •          Produir varies  hormones, com la insulina que ajuda a regular els sucres a la sang.                           

 Les cèl·lules del pàncrees que fabriquen la insulina, pateixen una inflamació, anomenada “insulitis”, provoca que la quantitat d’insulina no sigui suficient per regular el metabolisme dels sucres a la sang.
La diabetis és una malaltia que s’hereta la predisposició, la manca de símptomes no vol dir que no hi hagin familiars amb diabetis, o predisposats a tenir-la. Quan hi ha predisposició genètica s’ha afegeix  un altre factor, generalment immunològic(autoimmune) es posa en marxa la inflamació de les cèl·lules del pàncrees que fabriquen la insulina, amb el temps la quantitat d’insulina és insuficient i apareixen els símptomes de la diabetis.
També una de les causes desencadenants és la introducció precoç del gluten a la dieta dels infants, per això s’aconsella endarrerir aquest aliment, millor introduir-ho a partir dels 6 o 7 mesos d’edat. També s’aconsella no donar llet de vaca no derivats abans dels 6 mesos de vida.
La inflamació es produeix per una al·lèrgia a una proteïna present en alguns cereals, com:      
La avena, la civada, l’ordi , que s’ anomena gliadina.
Es pot diagnosticar a qualsevol edat, però amb més freqüència es detecta de més petits. 

Símptomes                                                                                                                               

Molta set. La manca d’insulina ocasiona que la glucosa no es pugui aprofitar, per això va augmentant a la sang on es concentra. Necessitat de beure molta aigua.                            
L’infant estarà com desanimat, moix. Tindrà canvis de ritme. Les deposicions també variaran, poden anar des de l’estrenyiment fins arribar a tenir canvis diarreics.                                                                                                                                      
Manca de gana. Més tard s’apreciarà  en el ritme de creixement, serà més lent.
De vegades el grau de compensació de la diabetis és farà difícil, amb possibles variacions brusques de la glucèmia i facilitat per presentar hipoglucèmia.
Al inici pot passar desapercebuda, però a partir dels controls analítics es podrà diagnosticar.   

Perdua de pes.


Infants
Els infants amb diabetis deuen fer una dieta, agafar els hàbits adequats, un menú adient serà el més indicat, valorant la variació i els gustos de cadascú o desitjos. Caldrà planificar diàriament quantitats d’aliments “genèrics” de la tabla d’aliments.

Els infants diabètics s’han de controlar els greixos i moderar els saturats.                                     La fibra alenteix l’absorció dels hidrats de carboni per això cal tenir una especial cura amb la ingesta de fruita i verdures. És aconsellable acostumar els infants diabètics a portar sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia ja que pot derivar a que els nivells de glucosa en sang es troben baixos, ja sigui per falta d’alimentació, excés d’administració d’insulina o per augment de l’activitat física.

És molt important que el nen diabètic sigui coneixedor de la seva malaltia, ja que haurà de conviure amb ella tota la seva vida.

Se li haurà d’ensenyar a autocontrolar-se la glucèmia i a punxar-se ell mateix la insulina a mesura que es faci gran. També ha de saber com organitzar la seva alimentació i adquirir hàbits per garantir el control de la malaltia.


L’infant diabètic a l’escola
És important comunicar-ho i fer una nota informant de com actuar davant una disminució de glucosa. No ha de provocar una sobreprotecció a l’infant, molt al contrari, així és vol aconseguir que l’infant desenvolupi un instint d’independència i autocontrol per portar la seva situació davant la societat de forma natural i correcta.
Informació al professorat:
L’infant...........(nom)...................és diabètic.  La diabetis és manifesta per un defecte  en la secreció d’insulina, hormona que regula els nivells de glucosa a la sang. Abans del tractament l’infant té molta set i orina moltes vegades. Necessitant injeccions d’insulina per viure. Ells mateixos generalment és poden administrar la insulina. No hi ha cap perill!  L’infant diabètic pot portar una vida normal inclouen la activitat esportiva.                                                                                      
 La dieta, habitualment són petites modificacions al menú de l’escola.                                                                
Si un àpat porta un retard o ha fet molt exercici pot tenir un descens de la glucosa, es pot manifestar en canvis d’ànim, pal·lidesa, mareig i/o estat acalorat.   Davant això s’ha d’actuar de forma natural inicialment amb un entrepà o un sobre de sucre(que el mateix infant portarà)     En cinc o deu minuts l’infant ja ha d’estar totalment recuperat i podrà seguir la classe normal.   Podria donar-se excepcionalment el cas de que l’infant perdés el coneixement, s’ hauria de subministrar el GLUCAGÓN, AVISAR ALS PARES I PERSONAL SANITARI  o PORTAR-HO A UN CENTRE HOSPITALARI.

Cal recordar:
1.       Tenir a l’aula sucre o deixa que l’infant porti.
2.       Si el dinar escolar portar retard deixa que l’infant prengui un suplement.
3.       Assegurar-se que l’horari dels àpats sigui regular.
4.       Si l’infant és responsable creure en la seva paraula davant la situació de la diabetis.
5.       Davant de l’exercici físic es aconsellable que l’infant prengui un suplement abans de fer-ho.


lunes, 5 de noviembre de 2018

Els Infants I la Diabetis


Els Infants i les Llaminadures 


Ben conegut és que quan els infants fan anys els hi agrada portar llaminadures als seus companys d’escola, és un moment de sentir-se protagonista davant els companys i al mateix temps oferir-les un detall que sempre reben amb un somriure!



 Ara podem trobar diferents tipus de llaminadures, algunes ja fa anys que consideren les diferents intoleràncies, com podrien se les sense gluten.
Però d’un temps enrere si mirem al nostre voltant trobarem diferents publicitats en que anomenen i destaquen en especial les llaminadures “light o dieta” 

Aquestes darrerament son consumides en grans quantitats tant per infants com per adults, però hauríem de tenir en compte que els substitutius del sucre, els anomenats additius, utilitzats per donar el gust dolç a les diferents llaminadures, poden produir un efecte laxant, al ser absorbits de forma lenta i incompleta pel nostre intestí.

Per tant seria convenient limitar el seu consum diari, inclòs podríem dir que no és necessari substituir el sucre, doncs tot i que no aporta nutrients essencials, el sucre és força important per el seu valor energètic, en infants per la seva etapa de desenvolupament i creixement.


La alimentació dels infants ha de ser variada i harmònica:

Lactis, carns, vegetals, fruites i també sucres, és molt important per el seu desenvolupament tan físic com intel·lectual.
El paper o la actitud dels pares i mares reforça el bons hàbits que tindrà un infant, doncs els infants aprenen per imitació, és la manera més adient i més efectiva. Caldria dir que el gust dels infants inicia el seu desenvolupament a l’úter, així la dieta de la mare exerceix sobre els futurs gustos del seu fill o filla.


Els sucres afegits... són els utilitzats en el procés i preparació d’aliments o begudes. 
Els sucs per exemple són molt utilitzats per la dieta dels infants i hauríem de reduir-los, o fer-los naturals, els productes han de assenyalar al seu etiquetatge la quantitat de sucre afegit que contenen, així podrem escollir el més adient en contingut de sucre afegit.




El sucre dels vegetals i les fruites es el més adient:

Sucres simples...
 Fructuosa, glucosa i galactosa. Els podem trobar a la fruita, la mel, llet i derivats respectivament.
Sucres complexos o midons... 
Presents a les llegums, les verdures riques en midó( com la patata, moniato o la carbassa) els pans i cereals integrals.
 Destacats molts d’ells per el seu contingut en fibra.
Tots hauríem de saber que als infants menors de dos anys no se’ls ha d’incloure a la seva dieta els sucres afegits.

Aliments a evitar:

Dolços, pastisseria, gelats comercials, melmelades...
Sucs de fruites envasats, refrescos ensucrats i begudes per esportistes
Aliments precuinats.
 Edulcorats, són aquelles substàncies que s’empren per donar un gust dolç als aliments. Cada cop hi ha més increment d’edulcorants als aliments.

Un dels efectes  negatius del consum de sucre serien:

Càries dental


Alternatives Saludables

Promoure la ingesta de fruita, preparar gelats casolans amb iogurt natural i fruita     

Exemples: Un gelat de plàtan amb decoració
Punxeu un plàtan amb un pal de gelat i poseu-lo a la nevera. Foneu xocolata i cobriu-lo, deixeu que es refredi una mica abans de decorar-lo. Un cop decorat el podeu deixar al congelador. Traieu-lo una estona abans de menjar, serà més gustós.

 Gelat de fruites naturals.
 És molt saludable. Amb mango, kiwi i gerds, tres fruites de colors molt vistosos que combinades queden molt bé, són exòtiques i refrescants. 

Beure sempre aigua.

Preparar els àpats a casa amb aliments frescos.

Cal fomentar una alimentació el més natural possible tan per infants com per adults!


Bon Profit!

miércoles, 30 de mayo de 2018

Anem de colònies



Les sortides de colònies

 “Tenen un efecte d'activació, perquè fan que passin coses, sentiments, sensacions i emocions”.  Son moments únics per educar els infants  i fer-los créixer
Les convivències impliquen obligacions, reptes, normes, temps per a activitats i molts moments d’esbarjo.
L'infant guanya autonomia en la cura d'ell mateix, en com gestionar les seves emocions i enforteix vincles amb companys i educadors. 
Hi ha una gran diferència del dia a dia a l'escola, de quan es troben en un context diferent i més relaxat, manifestan així un comportament diferent: 

  1. Mostra altres facetes de la seva manera de ser i descubreix altres dels seus companys i inclòs dels educadors, les convivències permeten relacionar-se d'una manera més relaxada i alhora més.
  2. S'enforteix la relació amb els companys. Augmenten els vincles de relació.
  3. Els hi ayuda a creixer, enfrontar-se a situacions noves, guanyen autonomia. 

Dinàmiques que estimulen a nens i nenes a ser corresponsables de tot el que hi passi, com participar dels àpats, cuidar les seves coses o vestir-se. Per no parlar de dormir en grups i compartir el temps amb els companys de viatge. “El respecte, la col·laboració i la cooperació són elements imprescindibles en la vida quotidiana”, que modulen i canvien els hàbits de durant el curs als quals estan acostumats.
Com han de reaccionar els pares
Amb tota normalitat! Pares segurs, fills amb més autonomia

Les reaccions dels infants seràn variables, però si els pares tenen total confiança en que l'experiència estarà plena de bons moments i que l'atenció dels educadors serà la correcta, transmetren seguretat als infants, aquests gaudirant desde un primer moment totalment segurs i emocionats d'aquesta experiència...
 És una experiència molt beneficiosa per tota la família, molts pares tenen la sensació que el fill/a se'ls ha fet gran durant les colònies.
Resultado de imagen de anar de colònies
Durant aquesta estada dels infants, els pares també poden aprofitar per fer altres activitats diferents, sobre tot si tenen altres fills. 


HI HA UNA EDAT IDEAL PER A COMENÇAR A FER COLÒNIES?

Segons els experts, no es pot parlar "d'edats idònies".
 "El que s'ha de procurar és que els objectius i els continguts s'adiguin amb les edats dels nens i els seus interessos", però quan més aviat més formarà part de les activitats normals de la seva vida, això els ajuda a compartir estones d'esbarjo amb companys i companyes de la seva edat. "Cada nen/a, però, és diferent: sempre cal pensar en la maduresa de la criatura", però sense deixa de banda el fet de que ens sorprenen sempre!

Les colònies són estades, en les quals mestres i monitors realitzen activitats educatives i lúdiques pels infants. S'acostumen a realitzar en un entorn natural, al voltant d’un edifici que es converteix en la casa de tothom. I sempre seràn adients a l'edat dels infants.

Us recomano un conte per treballar l'enyorança dels pares quan els nens i nenes van de colònies i com compensar-la gaudint amb els amics i amigues que els acompanyen. 

"La provisió de petons de la Zea"
Resultado de imagen de conte de la provisió de petons de la zea Resultado de imagen de conte de la provisió de petons de la zea

 Va d'una petita zebra que se'n va de colònies i els seus pares li preparen una capsa de petons per a quan els trobi a faltar n'agafi un i se'l posi a la galta.                                            Però s'adona que altres els necessiten més que ella i els acaba repartint tots, a les altres petites zebres que també estan tristes per no estar amb els pares. Molt bonic.


Resultado de imagen de anar de colònies
A l'escola es treballen les colònies amb cançons i diferents contes que ajuden a conèixer la bonica experiència que és "Anar de colònies"

Resultado de imagen de anar de colònies

sábado, 7 de octubre de 2017

L'Angoixa dels infants



He parlat de l'alegria en diferents moments, agrada parlar de coses que ens fan sentir bé, perquè l'alegría fa que la nostra vida sigui més agradable i més fàcil de portar. Al ser una sensació positiva.
L'alegria contraresta, les experiències inevitables de la vida, com la frustració, decepció que fan l’efecte negatiu creant molta angoixa.


L’angoixa

És un estat afectiu de  caràcter inquiet, de neguit, que pot aparèixer com una reacció davant d’un perill o una impressió desconeguda. 
Se sol donar acompanyat de malestar, nus a l’estomac, al pit, sensació d’opressió o manca d’aire. Comparable amb l’ansietat o por.
Va acompanyat amb una necessitat de fugir o d’evitar una situació potencialment perillosa.
Per els infants un bon mecanisme d’ajut davant aquestes situacions son els contes.           
 Poder fer una interpretació simbòlica del que hem de viure, com iniciar l’escola, haver d'explicar alguna cosa davant els companys, fer una prova, una malaltia, una operació, un accident, separació dels pares, una pèrdua familiar o inclòs d’una mascota.

 Mitjançant els contes poden descriure diferents situacions que poden derivar a moments d’angoixa que si les podem conèixer una mica més, les podem gestionar més fàcilment o bé no tenir moments de neguit i angoixa.

Els infants poden manifestar aquesta emoció de diferents maneres com serien:

Processos psicosomàtics: Alteracions de l’alimentació, com inapetència als aliments, rebuig, vòmits, problemes de mal de panxa i/o de cap, inclòs alteracions dermatològiques com èczemes o gratar-se molt, tics, etc.

Alteracions de la son: Dificultat de l’infant per dormir sol, necessitant la companyia de l’adult. Terrors nocturns, malsons, insomni...


Envers de les crisis d’ansietat: Irritabilitat, agressivitat, plor desconsolat,        por en diferents estats fins poder arribar a ser desproporcionat.
Dificultats escolars: Manca d’atenció, concentració, bloqueig...
* Dificultat a l’ hora de relacionar-se companys i educadors...
   Disminució del rendiment acadèmic...   Bloqueig intel·lectual.


Com a pares i educadors si veiem diferencies en el comportament dels nostres infants hem d’observar si són puntuals o no, comunicar-ho i compartir-ho per comparar percepcions i buscar ajudar per gestionar-ho de la forma més adient, sense generar més angoixa.
 Amb paciència i tranquil·litat!





martes, 19 de septiembre de 2017

Emoció L'alegrìa

Alegria (estat  d’ànim  agradable)
Felicitat, reproducció del fet que  ens va fer sentir bé!            Satisfacció, orgull, plaer, gratificació, lleugeresa, diversió...

L’alegria es produeix com a reacció del nostre organisme davant d’un esdeveniment. Pot ser extern, qualsevol situació agradable, o intern degut al nostre pensament.
 Suposa un benestar psicològic. Es manifesta amb el riure i està relacionaT amb l’equilibri emocional, ens permet una adaptació adient ajustada al medi que vivim. Quan fem progressos raonables cap a la realització dels nostres objectius la nostra sensació interna és d’alegria, de benestar, que es manifestarà també de manera externa al nostre medi familiar, social...  
    
Quan estem alegres s’ interpreta com que estem feliços. 
Socialment és l’emoció més reclamada.  Davant qualsevol tasca augmenta l’energia ha dispossar i inhibieix els sentiments negatius, fa relentitzar l’estat de preocupació, Proporcionar repos, entusiasme i dispossició d’acció. Davant l’aprenetatge ens fa tenir més potencial per assolir conceptes.                                                                                                           L’alegria és la actitud amb la que afrontem la vida. Potser espontània o podem decidir amb alegria davant qualsevol circumstància.  


Com gestionem amb alegria:
Ensenyant a gaudir d’ella sense deixa que l’eufòria  no ens deixi veure la realitat.
Compartim amb altres, família, companys, amics, mestres...

Funcions de la Alegria
ü Equilibri i benestar. Que afavoreix les relacions interpersonals.
ü Mecanisme d’evadir situacions o afrontar-les millor
ü Disminueix les conductes d’emocions tristes o de ràbia.

La alegria
ü Disminueix la freqüència cardíaca
ü  Activa els múscul zigomàtic(comissura de la boca) Somriure.
ü  Augmenta l’activitat motora
ü  Si hi ha riure, hi ha canvis hormonals
ü  Obrim més els ulls i la boca” estem més guapos”                                            Sí estem més atractius,  més sociables, més...
És una emoció que s’encomana, però es força delicada, s’ha de aprendre a preservar i defensar-la, per no perdre-la. El seu impuls positiu ens permet tenir força i energia positiva per realitzar projectes, ens estimular a crear i estimar.
Quan la alegria és deteriora sol manifestar-se amb excitació, dispersió de l’atenció saturació dels sentits. 
Per estar alegres hem d’estar tranquils, ha de fluir de forma natural.
 


Sigueu Feliços!

lunes, 4 de septiembre de 2017

Les Emocions "La Sorpresa"

                                                                                                                                    Obres la porta i… SORPRESA!
Darrera de la porta, hi ha l’emoció que l’acompanya. La sorpresa és una emoció momentània.
Potser algú que ha vingut a veure’t, algú que t’estimes molt i aquest fet de sorpresa anirà acompanyat d’una gran alegria. O per el contrari potser succeeix alguna cosa que no ens agrada gens, que pot anar acompanyat de sentiment de ràbia, de tristor...

És molt important no perdre la capacitat de sorprenent-nos...perquè si això passés les coses no tindrien importància.                          Quan és produeix una sorpresa el nostre organisme es prepara per poder genera un‘altra emoció, doncs les emocions tenen una manifestació fisiològica.   
Envers les emocions. El nostre organisme va produint les diferents hormones que ens permetran  poder gestionar les emocions que sentim a cada instant.
La sorpresa genera incertesa
Als adults això no ens agrada gaire. El fet de no saber que passarà desprès d’una sorpresa ens impedeix tenir controlada la situació i com adults aquest fet de control sobre les situacions és molt important, però hem de saber que és molt important acompanyar al infant en aquest procés de sorprendre’ns del món. Perquè per ells és un procés maduratiu.

 Pels Infants les sorpreses són molt importants          El procés maduratiu que ve després d’aquesta emoció espontània els ajudarà a evolucionar i madurar dins del seu entorn .                                                                        
No devem estalviar-les, encara que sí podrem regular-les.
Algunes sorpreses no els hi agraden gens
Per exemple...El fet de veure un pallasso, hi ha etapes que els hi provoca rebuig, por, hem d’entendre que el fet de veure un pallasso en les festes d’aniversari pot ser desagradable per ells.
  
Com a pares tenim la missió d’intentar conèixer quines coses els hi agraden als nostres fills i comunicar-les als seus educadors, perquè així ells sàpiguen com gestionar cada moment amb una mica més de tacte, suavitzant les sorpreses desagradables a fi dafavorir a l’infant . 
No evitant-les però si facilitant-les perquè l’evolució sigui més agradable.