La veritat de la mort
Compartir la tristesa
La mort és un tema del que no ens agrada
parlar gaire i amb els infants encara menys.
Explicar la realitat als infants i
protegir-los de la mort, és el que volem fer, però sí cal que els preparen per entendre-la,
i els haurem d'ajudar en el procés de dol.
Els hem d’educar per la vida i educar
per la mort.
Tot i que ells tenen una curiositat per
tot, de manera natural i per la mort també, els adults no sabem com parla
d'aquest tema amb ells, no sabem com afrontar-lo i d'aquesta manera tampoc els
hi ensenyen a entendre i molt menys a afrontar la mort.
Però aquest tema no el podrem esquivar
sempre, la mort forma part de la vida, quanta més vida tinguem, més morts
viurem al nostra voltant.” De ben segur és així!
En funció de la seva edat, els infants
expressen el dol a la seva manera, fins als 9 anys no conceptualizan
la mort.
Davant d’una mort, la família sol apartar
l'infant, negant-li així la possibilitat de compartir el dol amb els més
propers i d’aprendre les eines per fer front a aquest moment de la vida.
Així no li eviten el patiment. Moltes
vegades fins i tot, intentem buscar un substitut que amorteixi aquest patiment,
però simplement estén distraient.
Hauríem d'involucrar a l'infant en el
procés de dol tenint en compte, la seva edat.
Com facilitar el dol? Si
faciliten el record, l'escoltem, donem informació, amb un llenguatge senzill i
adequat a cada edat, mantenim les rutines, respectem les necessitats de solitud
i la participació en rituals, afavorim el suport escolar, responem a les
inquietuds, els llegim contes i els dediquem més temps.
Entendre la mort
Les reaccions més habituals dels infants
_ Tristesa i depressió _ Ansietat _Ràbia _ Culpa
_ Desorganització del comportament
_ Sentit de la vulnerabilitat i inseguretat
personal
_ Problemes de disciplina
_ Trastorns del son, atenció i concentració
.Enuresis
_ Somatitzacions, com ara mal de cap, mal
de panxa...
Són símptomes normals davant una situació
d'angoixa, si treballem amb l'infant la seva pèrdua, donarem cobertura a exterioritzar
els seus sentiments, i poder respondre a les seves inquietuds, que de ben segur
seran moltes.
No ajudarà a l'infant
_No tenir-lo en compte en el procés de dol,
excloure’l ,
_La inestabilitat ,la manca d’afecte , la
indiferència , no escoltar-lo
_No respectar les seves emocions ni el seu
espai
-_No conmemorar la persona que ha marxat,
la negació i/o la sobreprotecció
Qué l'ajudarà?
_ Animar-ho a expressar el que sent
_ Parlar de la mort
_ Fer un àlbum o caixa de records
_ Anar al cementiri si el petit ho desitja
_ Estimular-lo a fer un homenatge
personalitzat
_ Llegir contes
Mitjançant els contes podem explicar gairebé
tot, doncs la mort també,
què millor manera d'entendre que a través dels contes, ja només per ells sinó
per nosaltres mateixos serà el millor recurs.
Anem a fer un recull d'alguns d'ells:
"La Júlia té una estel"
D'Eduard José (Autor), Valentí Gubianas
(Ilustrador) Ed. la Galera
La Júlia és una nena que sap del cert
que al cel hi ha un estel molt especial.
La seva mare va morir, però abans de
marxar, li va explicar que s’anava a treballar a un estel i així la Júlia la va
poder sentir a prop seu i la va poder veure cada nit.
Les Estels del cel. Qui no ha observat
les estels, imaginant-se histories o tan sols admirant la seva brillantor. Ara ens
caldrà poder imaginar també que una d'aquestes estels és aquella persona que,
que ja no tenim amb nosaltres. I que sempre la tindrem aquí enlluernat-los
durant la nit, vigilant els nostres somnis.
Què si mirem amunt, gaudirem.
Quan la persona que s'ha mort, es una
mare és difícil d'entendre, però el que si entenem des de ben petits és com els
pares van a treballar cada dia, i desprès ens venen a buscar, en aquest cas no
vindrà pas, però el cel és un bon espai per tenir-la, per imaginar-la.
El conte tracta un tema molt delicat, la
malaltia greu (gairebé en fase terminal) de la mare d’una nena de cinc anys.
Aquest conte és podrà ajudar molt a fer
entendre, sobretot quan la pèrdua no és tan directa com la de la Júlia, doncs
la pèrdua de qualsevol persona del nostre entorn, de l'entorn d'un infant és
difícil de justificar.
Doncs durant la nostra infantesa, tenim
força pèrdues, més dels que ens adonem, aquella cangur, aquell amic del parc,
aquella mestre, aquell company, per un infant són pèrdues, de vegades els
adults no els hi expliquem bé, i ells no saben encara preguntar, a vegades ni
semblen adonar-se. Però se sumen a altres, i van formant el nostre caràcter.
"T'estimaré sempre petitó"
De Debi Gliori. Ed. estrella polar.
Aquest senzill conte, dirigit als més
petits, dóna a entendre que l’amor de les persones que ens estimen és
incondicional. I
així és!
En Cueta fa preguntes a la mare, per
saber si l’estimaria malgrat fos dolent-te, un ós, un cocodril, un insecte… i
planteja altres qüestions com ara si l’amor es gasta, es pot trencar o fer
malbé i arreglar, enganxar o refer.
La guineu contesta que ella l’estimarà
sempre, i en Cueta pregunta si també l’estimarà i el seu amor continuarà quan
ja no hi sigui.
M’agrada molt la resposta de la mare:
“Veus aquelles estrelles lluminoses? doncs n’hi ha algunes que van desaparèixer
fa molt temps i encara brillen al cel.
Doncs l’amor, com les estrelles, mai no
s’acaba”.
Alguns adults, jo diria quasi bé tots, o almenys els que ens dediquem
a l'educació, ens agrada pensar que les estrelles són alguna cosa més que el
que són:
Boles de gas lluminós i de foc enormes.
Com diu el seu significat al wikipedia, el que també diu és que tenen características propies que les fan úniques.
Com les persones. Sobre tot les
que ja no hi són, doncs el que recordem d'elles és únic, i potser trobem algú
que s'hi sembla, però de ben segur no serà el mateix.
“No és fàcil petit esquirol” De Rosa Osuna Alcalaya (Autor), Elisa
Ramón Borafull (Ilustrador) Ed. Kalandraka
Aquest conte parla d’un esquirol que
perd a la seva mare i dels sentiments de dolor que aquest experimenta. A poc a
poc, l’esquirol accepta l’absència definitiva de la mare i sorgeix el seu
record.
"El Buit"
La Júlia té un gran forat i no li agrada
gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per
tal que desaparegui.
Ho aconseguirà? La vida és plena de trobades. I també de
pèrdues.
De vegades aquestes pèrdues són
insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que
poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada.
El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de
sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.
La veritat és que és el que necessitem tots, trobar un
sentit al que ens passa. al món que ens envolta, ens ajudarà a acceptar-ho, a
poder raonar-ho i buidar els nostres sentiments, omplint una mica aquest forat.
Fem que no faci tan mal!
Explica als infants el que nosaltres sentim, com
ho portem nosaltres, també l'ajudarà entendre que el que sent és adient davant
la situació de pèrdua.
"Efímera"
De Stéphane Sénégas. Editorial Takatuka
Dos germans descobreixen un petit
insecte molt divertit: una efímera
Busquen per internet i, quan saben que
la seva nova amiga només viu un dia, decideixen fer mans i mànigues perquè
aquest únic dia li sigui inoblidable, i la fan participar en tota mena de jocs
i aventures…
La mort de l’efímera entristeix el germà
petit fins que entén que les vint-i-quatre hores que viu aquest insecte
equivalen a la vida d’una persona i que, per tant, els éssers humans també hem
d’intentar viure l’existència amb tota la intensitat possible.
No podem perdre l’estona! I ens passarà
a tots!
Hem d'apendre a deixar marxar
"On és el iaio"
Mar Cortina Selva. Tandem Edicions, S.L
Els avis, les àvies i altres persones que volem , moren i ens deixen. La mort acompanya la vida , forma part d’ella. Educar per a viure reclama també , com diuen els experts , contemplar serenament la idea de la mort. Un text deliciós sobre una vivència difícil, il·lustrat amb una sensibilitat serena .
Amb aquest precís moment, en què estàn morint-se tantes persones, la gran majoria d'elles són "els iaios" els avis dels nostres infants o besavis.
Aquest conte ens pot ajudar d'una manera excepcional, com de excepcionals són aquestes pèrdues, qualsevol mort comporta un buit, una sensació de tristor, però quan el teu voltant està envoltat de pèrdues, degut a una nova malaltia a nivell mundial, per la qual en de deixar d'anar l'escola, feina, sortir a passejar, la mort d'un dels teus avis en aquest moment, com infant, t'ajuda a entendre la situació de confinament, però no et treu la tristor per la pèrdua. Al mateix temps que ensenyar a estar més alerta!
La historia de Elvis (Rosa y manzana). Peter Schössow (Autor, Ilustrador)
Una nena petita està trista perquè l’Elvis ha mort. No el famós Elvis, sinó el seu canari. Un llibre que serveix de consol als nens i un meravellós àlbum ple de poesia. El dolor, l’elaboració del dol , compartir els sentiments , que genera la pèrdua d’un ésser estimat , són els continguts d’aquest bonic conte.
"La Carla ara és una Estrella"
La mort sobtada de la Carla, una nena de 4 anys, eixerida, juganera i plena de vida, ens posa davant el repte d'afrontar la vida sense ella. Els seus amics i companys de classe ara saben quan, on i com trobar-la...
Autors del text: Anna M. Agustí, Meritxell Blasi, Montse Esquerda, Begoña Esteban, Cristina Gómez, Marta Menal i Joan-Oriol Vinyes. Autora de les il·lustracions: Esther Molinas Els autors cedeixen els drets d'autor als projectes de l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya.
Els contes ens poden ajudar a entendre la vida d'una manera més fàcil. Envers les diferents històries podem facilitar-nos la tasca d'ensenyar, d'explicar diferents circumstàncies de la vida que d'una altre manera ens seria força més difícil.
