Tot Anirà Bé

Ho Vivim

 Dia a dia

Hi ha moments de tot, això és ben segur:

Moments que ens desanimem i d'altres que ens animem. I ho parlem, hem de parlar de com ens fa sentir tota aquesta situació. Acostumats a estar...

Sempre actius, amb el que fem! Però, ara necessiten està a casa, estar aturats!

Així ens sentim, però està a casa no vol dir estar aturats!

Potser no serà la manera, que hem après a formar-nos, però és una manera com un altre. 

I tant que sí, de moment el millor és seguir a casa, per el benestar de tots, per ajudar a ajudar-nos. Serà de la millor manera! 

 De l’escola, què se’n diu?

Els que estem sempre pensat en l'educació dels nostres infants, tot i cada un d'ells, en aquest moment intenten buscar recursos, cosa que sempre estem fet en les condicions "normals" que vivim cada dia. Però, aquesta és una situació "EXCEPCIONAL" no podem anomenar-la d’un‘altra manera. 

S'ha de dir que nosaltres també, som excepcionals, cadascú de nosaltres, tots tenim el dret i, inclòs l'obligació de sortir-nos d'aquesta, tots i cadascú de nosaltres en té les eines per fer-ho.

Ara hem d’intentar fer-ho de la millor manera, això passarà i hem de preparar-nos també per desprès. 

Com?

Agafant molta força i energía sempre positiva, asclar...

Aquest és el moment en que sense les exigències del dia a dia a l'escola, podem donar resposta a les tasques de l'escola, valorar el que és més important, poden expressar on ens costa més, buscant recursos per superar-ho. Aquests recursos els tenim a casa mateix, tot el suport dels educadors, i de tutories que ens ensenyen. I de nosaltres mateixos...

I parlar clar amb els nostres, grans i petits. Penseu que tot el temps" d'estar a fora" el tenim per acostar-nos als que estan amb nosaltres. 

Sí, patirem pels que tenim i no podem veure, però les trucades, la força per animar-nos ha d'estar sempre present. L’empatia, en aquests "moments excepcionals" en el que tots patirem alguna conseqüència, del que succeeix. 

Així que, endavant tots units encara que no ens veiem i ni ens puguem toca, aquí estem per compartir.

L'escola dels infants al igual que la dels adults, s'haurà de basar en saber que no estem sols, i en ser creatius. 

A les persones que els hi preocupa si perdem el curs, doncs, jo faria un ‘altre pregunta: 

Quin Curs?

"El que marca la societat, de setembre a juny amb un glossari d’aprenentatge pautat,  que marquen el nivell que en té cadascú dels nostres infants.

Que deu ser molt important, per saber al que potser no val la pena ajudar o bé no reforçar quan arribi a l'adolescència. Potser no m'explico bé, o potser sí, jo m'enten"

Ens hem de referir al curs, com l'any de vida? 

Que aprenen cadascú d'ells i de nosaltres el que el dia a dia ens ensenyar, i aquesta situació ens ensenyar, això ho tenim tots clar.

 Em refereixo a l'escola de la vida, i ara, la vida està fent un canvi, sempre estem fent canvis, i mai hi ha un temps perdut, tot és aprenentatge.

Els nostres infants tenen millor acceptació als canvis dels que ens pensem, s'ha de dir, hi ha un procés de transició, en el que ens cal diferenciar d'un cop, l'important del que veritablement ho és.

 Cadascú amb les seves capacitats...cadascú amb el seu tarannà

Ara tenim un “bitxo” que en està fent quedar-nos a casa, i a casa estem els que estem, que de ben segur tenim capacitats diferents, i quan tornem ens haurem d’incloure a tots, i tots tindrem que adaptar-nos...

Però tots i cadascú de nosaltres, i com nosaltres, vull dir tots, estem en aquesta tessitura...

 Per això caldrà aprofitar tot els recursos que podem!

Cuideu-vos molt!

 www.tindremunfill.es   Teniu més! Molta força per a tots

#joactuo