La integració amb la Síndrome de Down

 

Síndrome de Down  21 de Març, el vostre dia!

La síndrome de Down, és un trastorn genètic, resultant de tenir una copia del cromosoma 21. Les causes son hipòtesis com: l’exposició ambiental, l’envelliment cel·lular, sense establir cap relació directa entre algun agent causant i l’aparició de la trisomia.  

                                                                                                       L’anàlisi prenatal, mitjançant la amniocentesis, permet diagnosticar o millor dit, veure conforme no està present en el fetus. 

Les persones afectades, poden tenir característiques mentals i físiques similars, però els símptomes de cada persona varían. 

Poden patir: 

Malalties cardíaques, problemes digestius, problemes de tiroides, de l’esquelet, oïdes, ulls i retard mental.                                 

La síndrome de Down, no te cura, però, hi ha molta gent que el pateix que tenen una vida productiva. 

Amb l’ajuda de programes específics com: l’estimulació, l’atenció primerenca i tots els programes de salut que milloren la qualitat de vida. 

S’ha d’actuar de manera individual i continuada en mantenir una bona salut, en la formació i  el desenvolupament d’ habilitats cognitives i adaptatives.

No existeix, actualment, cap tractament mèdic que “curi” la síndrome de Down, o que elimini el cromosoma 21 extra. 

Malgrat això, sí que es disposa d’estratègies terapèutiques, mitjançant les quals s’aconsegueix incorporar a cada persona amb Síndrome de Down a la societat, on serà capaç de desenvolupar les seves múltiples habilitats i capacitats pròpies.

La integració amb la Síndrome de Down

El paper de la interacció i amb la comunicació en les primeres adquisicions lingüístiques de l’infant amb la síndrome de Down              Antònia Domènech i Montagut

L’infant amb la síndrome de Down (SD) és un nen en procés de creixement, amb interessos, desitjos i necessitats com qualsevol infant amb la seva edat cronològica. El seu desenvolupament lingüístic presenta unes particularitats determinades, algunes d’elles donades per la síndrome, degut al retard mental (RM). Aquestes particularitats, però, no es poden tractar aïlladament perquè conflueixen en altres adquisicions del desenvolupament global.

El com interactuen i la comunicació son molt importants en els inicis de l’adquisició del llenguatge des d’un enfocament funcional, tenint en compte la complexitat del sistema lingüístic i les interconnexions. Tractant-se de la primera infància, més que un treball específic amb el nen, ajudar els pares a trobar estratègies comunicatives per afavorir les interaccions amb el seu fill.



La Fundació Catalana Síndrome de Down

http://www.fcsd.org/ca/index.html

Des del 1984, dedica els seus esforços a estudiar les necessitats que sorgeixen en la vida de les persones amb síndrome de Down a mesura que la seva participació en la societat s’ha fet més activa.

Com podem explicar la síndrome de Down als nens?

Mitjançat el contes, podem trobar respostes a determinades preguntes que es fan els infants.

" Els meus germans i jo”

Descripció: El conte narra la situació familiar de tres germans, de 12, 9 i 5 anys. El de 9, en Pau, té síndrome de Down .

Objectiu: Ajudar pares i/o educadors a explicar la síndrome de Down als germans. Reflexió: La síndrome de Down d’un germà pot generar sentiments ambivalents (gelosia, sobreprotecció, ràbia, pena, por, etc.), que s’han de poder aclarir. 


 "Sóc especial per als meus amics”

Descripció: El conte narra les relacions que estableix un nen amb síndrome de Down, en Pau, a l’escola, amb els seus companys i la seva percepció de la discapacitat.

Objectiu: Donar elements al professorat per abordar la síndrome de Down a l’aula, amb la finalitat de normalitzar la situació de la integració escolar.
Reflexió: Analitzar les discapacitats i les capacitats de les persones amb síndrome de Down per ajudar a acceptar la seva situació.
 

"Què seré quan sigui gran?”

Descripció: En el conte, en Pau, un nen de 9 anys amb síndrome de Down, es planteja el seu futur.

Objectiu: Explicitar la idea que les persones amb síndrome de Down, com la resta de la població, han de construir el seu projecte de vida i aquest projecte passa per plantejar-se el seu futur professional. És a dir fer-se la pregunta:

 “Què sere quan sigui gran?”

Reflexió: Si ens centrem només en la discapacitat, limitem el futur professional. Si reconeixem les capacitats, podem donar suport a un projecte de futur basat en la inserció social.

Una visió de futur 

Segons les dades actuals, es pot afirmar que la majoria de persones amb Síndrome de Down tenen una discapacitat intel·lectual de grau lleugera o moderada, a diferència de les velles descripcions en les quals s’afirmava que el retard era sever. Aquest canvi es degut tant als programes específics que actualment s’apliquen (com són l’estimulació, l’atenció primerenca i tots els programes de salut que milloren la qualitat de vida) com a l’obertura i l’enriquiment ambiental que, en conjunt i de manera inespecífica, estan actuant sobre els infants de la població general, inclosos els que tenen síndrome de Down.

Resulta esperanzador comprobar que quan una bona acció educativa persisteix no té perquè produir-se un deteriorament o regressió personal al passar d’una etapa de la vida a una altra (de nadó a infant, i posteriorment a adolescent). 

És a dir, que les persones amb la Síndrome de Down poden continuar avançant i desenvolupant-se si se’ls ofereixen els suports necessaris i adequats. 

Malgrat el ritme de creixement de la seva edat mental és més lent que el de la seva edat cronològica, això no significa, en cap cas, que s’aturi (sempre i quan es mantingui una correcta acció educativa)