El més important que ens cal saber és que no vivim per treballar, treballem per poder viure!
El Dia Internacional dels Treballadors,
el Primer de Maig, és la
jornada reivindicativa del moviment
obrer mundial.
Si ho
busquem al wikypedia diu: Ja gairebé sense
càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per
convertir-se en una simple data no laboral més del calendari.
Serà perquè
potser no tenim res per reivindicar?
No serà per
això!
De nou 1 de maig, el dia en què commemorem segles de lluita de la classe
treballadora, de lluita de les persones humils i decents per canviar les seues
condicions de vida i les dels seus fills.
Vivim temps
difícils, les condicions de vida de les classes més desfavorides es deterioren
cada dia, l’atur i l’exclusió colpegen amb duresa, milers de famílies viuen
sense sosteniment, abandonades pels poders públics, expulsades dels seus
habitatges, les seues feines i els seus negocis, i cada vegada amb menys
cobertures socials.
El sistema polític està segrestat pel poder econòmic, de
tal manera que és difícil de distingir.
Any rere any hi ha molt que reivindicar i
molts sectors que ho fan. Però enguany, hi ha molt més, estem lluitant tots junts,
cadascú dins les seves possibilitats per sortir d’aquesta pandèmia, COVID-19
Som més solidaris que mai, per moltes raons,
una d’elles és perquè tots estem patint pèrdues, tots tenim algú que ha marxat,
o coneixem famílies que han quedat afectades, tenim moltes inquietuds, tots les compartint,
intentem cuidar el nostre entorn, sense pensar no tan en el nostre futur
laboral, però tots ho tindrem força difícil, i els que estant treballant pocs
som els que tenen les condicions necessàries a tots els nivells per afrontar
aquest moment.
Farts estem de sentir com quasi bé li donen
més importància a la crisi econòmica que a les morts, que a les necessitats primàries
de les persones, parlen de milions com si fos tan fàcil guanyar-los.
Tots estem preocupats, però intentem lidiar
amb coratge, ara bé quan les persones tenen necessitats que no poden cobrir per elles mateixes, si
el govern no s’involucra de manera individual a cada sector, a cada empresa, a
cada família, a cada individu, no pararem de reivindicar-nos i d’ajudar-nos els
uns als altres, aquests uns i d’altres que segurament som els que més difícil ho tenim,
però farem el que calgui per sortir-nos tots.
El confinament ha agreujat
de manera sobtada la situació de moltes famílies, per a les quals des del Casal
dels Infants tractar de mobilitzar tots els suports possibles, en coordinació
amb les administracions i les xarxes de solidaritat.
L'escletxa de les
desigualtats estructurals del sistema es fan més grans. Malgrat l'angoixa, les
famílies estan enfortint la relació de suport mutu entre elles i
generant nous espais de
relació amb els seus fills i filles.
Sector
de L’Educació Infantil
Podríem
reivindicar moltes coses però necessitem que se’ns consideri com les altres
etapes educatives en la desescalada del COVID-19
Com
a treballadores del sector 0-3 anys en educació infantil, estem indignades i
emprenyades. Doncs ens preocupa les declaracions del govern.
El
curs escolar 2019-2020, la etapa obligatòria
s’ha donat per finalitzada, presencialment.
Als
centres infantils tindrem d’obrir a la fase 2, doncs s’haurà de donar servei de
”guarderies”( Paraula poc adient al servei que donem, som escoles bressol, no
guardem res) haurem de donar aquest servei perquè els pares puguin anar a
treballar i conciliar.
Estem
molt preocupades, ens preguntem si el govern a
pensat en que els treballadors d’aquests centres també tenen fills.
Aquesta
disposició per part del Govern ens crea una sèrie de preguntes, algunes d’elles
les respostes les tenim molt clares, però no entenem la desigualtat cap al
nostre sector, iniciem les preguntes:
_ Perquè
els mestres i infants de la etapa obligatòria donen per finalitzat el curs presencial
a excepció del que necessitin reforç i el sector d’escola infantil no?
_Perquè
sempre s’infravalora aquest col·lectiu?
_ Aquesta etapa educativa de 0 a 6 anys
dels infants, no és important?
_ S’han
plantejat que la distància amb els infants de 0 a 3 anys és inexistent?
_ Saben
que als infants no li podem negar d’apropament?
Es
poden obrir restaurants, cines, que per
obrir els cal respectar la distància, només podran omplir un terç del seu
aforament.
No entrarem en la importància d’anar al restaurant ni el fet de la
cultura, doncs durant aquest període de confinament, gràcies a la cultura i el
nostre tarannà positiu en tirant endavant.
Si
ara no podem seguir amb el distanciament adient per evitar contagis, si hem d’exposar-nos
a nosaltres, als infants que tenen que venir a l’escola infantil, a les seves
famílies i a les nostres.
“Els
nostres majors”, amb patologies prèvies.
_ Quin sentit te el que hem fet?
_ Valen
menys les seves vides que la dels altres?
_ Valen
menys la salut de les nostres famílies?
Volem tornar a
treballar, amb garanties de salut, per nosaltres, les nostres famílies i les
famílies que formen el teixit educatiu de 0-6 anys, quan la nostra seguretat
estigui garantida.
Que
aquest confinament s’ha portat a terme per protegir de contagis, per protegir
als nostres, a la resta i no col·lapsar els serveis mèdics, que tots sabem per difícil
que sigui de dir, que moltes persones no han pogut ser ateses en condicions per
la gran afluència de contagis.
No perquè
el sector sanitari no s’hagi involucrat, el sector sanitari ha patit molt
durant tota aquesta etapa, i ningú està garantint que no tornin a haver de
patir per que no es prenen les mesures necessàries.
Altres Sectors
En aquest enllaç podeu llegir el manifest
conjunt per aquest 1 de Maig de la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya Salut, treball i justícia social. La prioritat és la vida
Programa 1 de Maig 2020
9.15 h Els
secretaris generals de la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya, Camil Ros i
Javier Pacheco, en directe a Catalunya Ràdio
11 h Els
secretaris generals de la UGT de Catalunya i CCOO de Catalunya, en directe a
TV3 des de l’Hospital del Mar
13.30 h Manifestació
virtual organizada a escala estatal. Fes-te una foto i publica-la a les teves
xarxes socials amb l’etiqueta #YoSoyPrimeroDeMayo #JoSocPrimerDeMaig
#UGTenPrimeraLínia
Participa!
17 h Concert
solidari virtual a través de la web de la UGT www.ugt.es
20 h Aplaudiment
general de reconeixement als treballadors i treballadores sanitàries i dels
serveis essencials
Aquest
serà el primer 1 de Maig confinat a nivell planetari de tota la història.
Això
converteix el Dia del Treball en una festa molt diferent, sense perdre el seu
component reivindicatiu, que encara es veu reforçat davant la cruesa de la
crisi econòmica i social que acompanyarà la tragèdia sanitària.
Les circumstàncies excepcionals d'aquest 1 de Maig obliguen a replantejar un seguit de qüestions que van des de com preservar un estat del benestar amenaçat al futur dels drets laborals que tant van costar d'aconseguir.
Les circumstàncies excepcionals d'aquest 1 de Maig obliguen a replantejar un seguit de qüestions que van des de com preservar un estat del benestar amenaçat al futur dels drets laborals que tant van costar d'aconseguir.
També
és un moment propici per debatre sobre el mateix paper dels sindicats en un
moment que sembla de transició cap a un futur que ve envoltat
d'interrogants.
Diferents articles
dels diferents diaris ens informen de la precarietat que estem vivint, del que
hem de reivindicar o no, del fet de no haver superat encara la crisi anterior,
quan hi ha gent que te uns sous impressionats i és aquesta mateixa gent la que
explotar als que no arriben a mínims.
Desigualtats
No em refereixo només a la desigualtat salarial entre dones i homes, que evidemment existeix i any rere any es parla d'aquestes diferències sense finalitzar amb ells, em fa pensar que potser és molt convenient parlar d'elles per tapar d'altres...
Tampoc deixarem de recordar en un dia com avui, que encara existeix explotació infantil, estem al segle XXI, any 2020, i...
Segle XXI, l'explotació infantil continua existint.
Aixi els hi ensenyem als nostres infants, així els hem de respectar, aixi els hem d'educar i fer entendre que això ha de tenir continuitat quan siguin grans!
Cuideu-vos, no estem sols!
