La Nutrició Infantil
La
nutrició infantil és una de les claus principals de al bon desenvolupament
físic i mental dels infants des de petits.
Durant els primers mesos de vida la lactància materna és la opció més recomanable, degut a tota la bona aportació nutricional i la creacció de vincles afectius, a la demanda, quan el nadó ho demani. La llet de fórmula també a nivell nutricional conté tota l'aportació necessaria per le crèixement del nadó.
Els
hàbits d’alimentació que s’adquireixin durant el seu creixement queden interioritzats,
d’aquí la importància de que siguin saludables.
Quan parlem d’una bona nutrició,
parlem sobre la importància de consumir fruita, hortalisses i llet, sabem que
de vegades cal desenvolupar estratègies per poder introduir en els àpats diaris
aliments que normalment són rebutjats pels infants.
L’educació
alimentària s’inicia a partir dels 6 mesos i s’anirà modelant durant tota la
vida.
Si
de ben petits, quan iniciem l’alimentació complementaria del nadó ja anem
donant a conèixer diferents aliments tot serà més senzill.
El
com incorporar l’alimentació complementària en la seva dieta, serà el
pediatra el que us orientarà quan i com haurà d’iniciar.
En
els darrers anys s’ha introduït un mètode de deslletament del nadó, que
segurament hagueu escoltat com a el Baby Led Weaning. Aquesta tècnica
d’incorporació dels aliments en els Infants, era la que utilitzaven els nostres
avis.
En que consisteix?
En
oferir a l’infant aliments sòlids ja directament, sense donar pas als pures i
farinetes que tan han marcat aquest procés d’introducció.
Així
l’infant podrà manipular amb les mans els diferents aliments, com poden ser les
fruites, primer una mica més toves i mica ja més sòlides.
Ell mateix va
descobrint les textures, sabors i formes diferents.
Aliments evidentment saludables, pera, plàtan
i poma, com a fruites inicials, sense oblidar les verdures con pastanaga,
llegums com els pèsols, boletes gracioses que poden anant agafant, sempre
asclar ben cuits, força important que aquests menjar sigui el que veuen als
plats de la resta de la família, obrint així més l’interès.
Quan
s’inicia aquests procés han de seguir ingerint la llet, sigui materna o de
fórmula adaptada. Compaginar els diferents àpats.
En
cap moment s’ha de forçar a l’infant.En el moment que no vulgui més, hem de
deixar de oferir-li. Així l’infant per si mateix regula la quantitat que vol
menjar.
Al seu ritme!
Hem
de tenir present que es recomana que la lactància materna sigui fins als sis
mesos de l’infant de manera única, així quan inicia la introducció dels
aliments tenen més capacitat motora per fer-ho quasi sense ajuda dels adults.
A partir dels 3 anys, el
menú dels petits podrà ser el mateix que el dels adults. Segons com es fomenti
una alimentació saludable, serà la relació que tindran els nens amb el menjar,
tant a curt termini com a llarg.
Si pensem, en
com afecten els colors a la vida dels infants, donant a tot un toc de màgia i
fem crida de la seva atenció, doncs qui no en té un color preferit? O com uns
colors ens transmetrem alegria i vitalitat i d’altres ens donem pau i relaxació.
És important que sapiguem que
als nadons i als infants més menuts també, encara que poden anar canviant amb
l’edat, sempre hi ha preferències.
Aquesta preferència per determinats colors
es reflexa sobretot, en els aliments que més els atrauen.
Hi ha investigacions que concreten
que els colors preferits dels infants solen ser: El taronja, el vermell i el groc.
Mentre els que menys els atrauen
solen ser el negre, el verd i el morat.
Això evidentment és a nivell
general, doncs cada persona sol ser un món ben diferents uns d’altres i també
solen estar molt influenciats per les experiències viscudes. D’aquesta manera
els infants que no veuen gaire res verd als plats familiars, solen sentir recel
i desconfiança davant d’aquest color rebutjant-lo p evitant-lo al fer-se grans.
Sabem que als infants els hi agrada
els menjars amb molts colors, així que quanta més varietat de colors veuen al
plat més solen animar-se a tastar i menjar, sobretot aquells aliments que si
els hi presentem sols de ben segur rebutjarien.
Si per exemple: Els
hi presentem pastanagues, blat de moro, tomàquets i espinacs, la possibilitat
de que mengin l’espinac augmenten, encara que només sigui una mica, de ben
segur que si la posem sola o amb pèsols al mateix plat no voldran ni tastar-la.
Amb això no volem dir que hem de
cuinar varietat d’aliments cada dia, però si podem cuinar més quantitat d’allò
que sabem que els agrada, pel color o gust i anar aprofitant per aconseguir més
combinacions als plats dia a dia.
Quan ja siguin més llarg ja estaran
més acostumats als diferents sabors, però també els hi podem explicar el
significat dels diferents colors en les fruites i verdures. Com cada color
representa una propietat beneficiosa per la nostra salut.
Per exemple:
El color taronja de pastanagues i carbasses representa
la vitamina A, que ens manté sans els ulls.
Que el color verd ho
dona la clorofil·la que s’encarrega de transforma la llum del sol en energia,
que és com la sang de les plantes. I que conté molt de calci que necessiten els
nostres ossos.
Sense oblidar els colors groc i taronja de els
fruits que representen la vitamina C, que augmenta les defenses del nostre cos,
evitant així posar-nos sovint malalts. Doncs ens protegeix de les infeccions. Entre altres!
Com els orienten i ajudem?
Si
ajudem a que els infants gaudeixin diàriament d’un menú saludable, els ensenyem
pautes molt importants per a la seva vida.
Donar
a provar nous sabors és del tot necessari, per així arribar a tenir el
paladar acostumat als diferents sabors, sempre evidentment aportant maneres
diferents per reforçar aquells sabors que no agraden tant amb altres que son
d’un millor gust.
Així
fer alguna salseta, o bé arrebossats de farines suaus amb olis naturals, ens
facilitarà la tasca. No hem d’abusar de les fritures.
Nadons preparats
Hem
de valorar que l’infant pugui agafar el menjar amb els seus dits sense
dificultat, que mostra interès.
Estarem
sempre amb ell durant el moment de cada àpat, quan introduïm un aliment nou,
observarem les possibles intoleràncies o al·lèrgies. Millor no dona sos
aliments nous el mateix dia, espera dos o tres dies per innovar.
La importància d’una
dieta variada
A l’escola solen tenir un menú ben
controlat!
El menú escolar ha d’incloure
un equilibri de nutrients. També
de micronutrients essencials com les vitamines, els minerals i la fibra.
No
ens hem de desanimar si tenim un infant que li costa més.
Cal aplicar-nos
amb la nostra alimentació, doncs l’efecte emmirallament sol tenir bon resultat
i asclar armar-nos de paciència.
Sovint necessiten repetir per acabar
acceptant un aliment.
Que no haurem de fer
Intentarem que a l’hora del menjar, no hi hagi distraccions, que sigui un dels moments més agradables del dia.
Si
rebutgen algun aliment, no els hi farem xantatge,
ni acceptarem que ells ho facin. Podem canviar la manera de presentar
l’aliment, fer-ho de forma diferent o provar dies després.
Una de les principals pors dels pares quan donen aliments sòlids al nadó
són els ennuegaments. Per això és important estar sempre present quan se li
dóna de menjar al bebè, no deixar-lo sol amb menjar a l’abast.
El nadó ha
d’aprendre a menjar i per a això cal deixar que es posi trossos d’aliments a la
boca, que els escupi, que jugui amb ells, que els aixafi entre els dits per
esbrinar la seva consistència, etc.
Per evitar els ennuegaments és
important no fer servir coberts, que sigui ell mateix el que experimenti amb
les seves mans per conèixer de què es tracta abans de posar-se l’aliment a la
boca. En els nens amb poques dents o sense dents també s’aconsella evitar
aliments molt durs que podrien sortir disparats cap a la gola quan intenti aixafar-los
amb les genives.
Per exemple un tros de poma. En aquest cas seria millor
ratllar-la o tallar-la a rodanxes molt molt finetes. L’ideal és oferir al petit els mateixos aliments que menja la resta de la família i també en el mateix
moment. Si el nadó veu als adults menjar certs aliments aprèn a menjar de la
mateixa manera per observació i imitació.
Ara que coneixem els colors que més agraden als infants, i també
anirem sabem que els hi agrada més, podrem crear diferents formes divertides
amb colors i les textures.
Quan els infants no mengen
La
preocupació dels pares per la manca de gana dels infants pot arriba a ser obsessiva,
quasi totes les famílies l’han patit.
Perquè no mengen els infants?
Principalment
és degut a que no tenen més gana, el seu organisme els envia el missatge de que
ja no necessiten més menja. Hem de saber que els infants petits mengen quan
tenen gana, no per cobrir horaris, ni necessitats emocionals com fem els
adults, per ells no és fàcil entendre que han de menjar si no tenen gana. I
davant la pressió es rebel·len, degut a que el seu cos no ho necessita.
Quan ens hem de preocupar?
Si
de com hi volta deixar de fer-ho i l’acompanya amb manca d’energia, tristor,
dorm malament o en els més petits deixen de guanyar pes, hem de consultar al
pediatra el més aviat possible, doncs aquests símptomes poden estar anunciant
una malaltia.
Ens
de preocupar de la qualitat dels aliments més que de la quantitat que els
infants mengin, oferir varietat d’aliments no processats, rics en nutrients,
sense sucres i greixos saturats. I millor deixar que ells decideixin la
quantitat que necessiten, així generen angoixa o malestar i segur que els àpats
seran molt més satisfactoris.
El més important és buscar la causa del perquè no mengen!
Complements alimentaris
Son necessaris?
La
majoria de les vegades no ho son, tampoc solen ser gaire eficaços.
Molts
d’ells proporcionen un excés de vitamines que podien ser negatives.
Només
en ocasions molt concretes i per curts períodes de temps, després d’una
malaltia llarga o degut a problemes conductuals rebutgen tota mena d’aliments
sempre indicats per la supervisió del pediatra.
Obesitat Infantil
L’obesitat és l’acumulació excessiva
de greix corporal (20% del pes ideal per a la talla, edat i sexe)
Però quan parlem d’obesitat no ens
referim al pes com una variable única, sempre s’ha de relacionar el pes amb
l’edat, sexe i talla.
Popularment es creu que l’infant
obès, a l’arribar a la pubertat presentarà una estirada de talla que li
compensarà el sobrepès existent.
No
hem d’oblidar que l’adolescent mantindrà els mateixos hàbits nutricionals i
físics, de manera que, l’excés de pes es perpetuarà.
Parlem d’obesitat
La podem classificar en:
· Obesitat nutricional. Representa el 95% dels casos.
· Obesitat secundària a
malalties endocrina lògiques, neurològiques i mal formatives.
La
gran majoria dels infants obesos es deuen a factors nutricionals.
També existeix una predisposició
genètica, però a relació de l’obesitat amb l’ambient familiar i social és
predominant.
La probabilitat que un nen sigui
obès augmenta:
_ Quan els pares ho són .
_ Hàbits d’alimentació familiar inadequats.
_ Vida familiar sedentària.
_ Disminució de la lactància materna com a forma més adequada d’alimentació del
nounat.
_ Cobrir totes les necessitats o
demandes de l’infant amb menjar. Aquest hàbit sovint no li permet diferenciar a
l’infant entre la sensació de gana i les seves necessitats afectives. Portant-li
a una sobrealimentació .
_ La insistència per a què ingereixin grans quantitats de menjar.
S’ha de tenir en compte que a partir
del 2n any, el consum disminueix de manera fisiològica. L’augment de pes del
primer any és de 6 kg. A partir del 2n any només és de 2-3 kg. a l’any.
L’obesitat pot afectar la
personalitat?
Si, pot provocar problemes psicològics.
Baixa autoestima i un petit percentatge pot presentar depressió. Deguda a possiblement
ser víctima de burles i/o insults a l’escola.
Això sovint genera angoixa i inseguretat, la qual cosa el porta a marginar-se
del grup. I a tenir sentiments de ràbia o tristor.
Com podem evitar
l’obesitat?
Existeixen 3
punts fonamentals per evitar l’obesitat:
_ Els bons hàbits d’alimentació
_ Realitzar activitat física com a forma de vida(3-5 dies a la setmana)
_ Participació de tota la família dels bons hàbits.
Com a pares i cuidadors hem de
predicar amb l’exemple a l’hora de seleccionar els aliments, les quantitats i
quan ingerir-los.
No s’ha d’utilitzar l’alimentació
per substituir altres necessitats emocionals ni per recompensar a l’infant. Necessiten ser escoltats i que juguin amb ell.
S’ha
d’alimentar correctament als infants des del naixement.
Com ja hem comentat i
sabem:
_ La
lactància materna ha de ser l’aliment fonamental durant els primers 6
mesos de vida, ajudant a disminuir el risc d’obesitat infantil i reforçant la
relació afectiva de l’infant amb la seva mare.
_ La introducció dels aliments ha de
ser gradual. No tinguem pressa en que l’infant mengi de tot en edats
primerenques. Mica a mica donant-li temps.
_ Hem de donar molta importància al
consum d’aliments naturals sense addició de condiments. Deixar els
aliments processats definitivament.
_ Mantenir un horari habitual diari,
sense menjar entre hores.
_ Hem de promoure la masticació
adequada i crear un bon ambient a l’hora de menjar.
_ Esforçar-nos per no caure en llargues
hores asseguts davant la televisió, ordinador...
Quan parlem de canvis d’hàbits, hem
de tenir present que cal temps, aquí tota la família ha d’anar a una.
Què fer davant l’obesitat d’un
infant?
L’infant està en creixement, per
tant la seva dieta ha de ser adequada.
Sol hi haver prou amb suprimir les
llaminadures, la pastisseria industrial, les begudes gasoses i sucs de fruita
envasats per a estabilitzar el pes. No sempre és necessària la pèrdua de pes,
ja que el creixement de l’infant permet que el pes s’equilibri amb la talla.
Sobretot s’ha de consultar al
pediatra, si hi ha un possible sobrepès, abans d’iniciar qualsevol dieta.
Concepte d’alimentació
infantil saludable
Una alimentació saludable es
defineix com aquella que ha de ser suficient, completa, equilibrada, variada,
segura, adaptada, sostenible i assequible.
_ Suficient,
la quantitat d’aliments ha de ser la necessària per a assegurar un creixement i
desenvolupament òptim.
_ Completa, ha d’aportar tots els nutrients que l’organisme necessita
com hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, minerals i aigua.
_ Equilibrada, els aliments han d’aportar els nutrients tant de
manera qualitativa com quantitativament per assegurar un bon estat nutricional.
_ Variada, per oferir una diversitat major d’aliments, aprofitant els
vegetals de temporada i així assegurar una aportació nutricional més gran.
_ Segura, ha d’estar lliure de substàncies que puguin posar en risc
la salut.
_ Adaptada a la persona, ja que cadascú té unes necessitats
nutricionals diferents en funció de la seva edat, sexe, talla, cultura,
activitat física que desenvolupa i estat de salut o malaltia.
És
important adequar les quantitats a la sensació de gana.
_ Satisfactòria, ha de ser agradable i aportar plaer sensorial.
_ Sostenible, els aliments han de complir condicions mediambientals
mínimes i la seva obtenció i transport economitzant energia.
_ Assequible, ajustant-se a les condicions econòmiques individuals de
cada família perquè puguin accedir als aliments.
Afegirem un menú orientatiu setmanal
...
Per més informació podeu consultar
la web tindremunfill.es
Cal que recordem que cuinar amb els
infants, de manera senzilla, aprenen a conèixer des de petits els aliments, i les
diferents maneres de cuinar-los, sempre serà molt positiu per establir una bona
relació amb els aliments diferents i ajudarà a establir vincles amb la família.
No oblidem tampoc en de tant en tant
preparar algun plat divertit a més de saludable, serà un bon estímul per
diferents ocasions, us posem alguns exemples...
Grans cuiners i grans persones!
Cuideu-vos Molt!
