L’
11 de febrer és el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la ciència
Encara en el segle XXI existeix la discriminació
de gènere en les institucions d’investigació.
La vida d'una científica ha se ser apassionant
Tot i què no
sempre és fàcil, però sí plena de reptes.
La contribució de les dones científiques ha sigut
moltes vegades no visible, això fa que les nenes i noies no tinguin referents
femenins en aquest àmbit.
Hem de combatre la invisibilitat de les dones en
els camps científic i tecnològic
Cal animar a les nenes a ser científiques,
investigadores, matemàtiques...
Hi ha moltes dones al llarg de la història que s’han
dedicat a la ciència, moltes més de les que coneixem, en els darrers anys s’anomenen
més, però ens cal recordar-les més encara, ja no les que sentim a parlar més
sovint, sinó altres potser no tan reconegudes.
La física Juliana
Morell; la metgessa Maria Elena Maseras; la naturalista Àngels Ferrer; la
matemàtica Maria Capdevila i la botànica Montserrat Garriga són algunes de les
figures catalanes d’entre els segles XVI i XX
Tot i així no podem parlar de dones científiques sense
anomenar a Marie Curie,
El seu nom
era Marie Sklodowska. Curie era el cognom del seu marit
Va brillar amb llum pròpia gràcies a la seva
tenacitat, intel·ligència i constància. El primer element químic que va
descobrir el va anomenar poloni.
És la única persona que ha rebut dos
premis Nobel en dues disciplines diferents: física i química.
Un fet
excepcional ja que altres científiques han estat excloses d’aquest
reconeixement, malgrat haver treballat en els projectes.
Lise Meitner, la mare de la fissió nuclear:
Una física que mai no va perdre la seva humanitat.
I amb tota raó. Meitner, malgrat ser considerada la mare de la bomba atòmica,
va ser l’única científica que no va voler col·laborar en el projecte Manhattan.
El Projecte Manhattan era el nom d'un projecte
d'investigació desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial pels Estats Units
amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà. L'objectiu final del projecte era el
desenvolupament de la primera bomba atòmica. El seu principal componen va ser l’urani.
Com sempre
els llibres també ens poden ajudar a la recerca de dones de ciència...
“ L’Ada Magnífica, científica “d’Andrea Beaty i David Roberts
Hem de saber què des de que existeix la ciència han existit dones científiques.
Dones que s’han fet preguntes i han buscat respostes.
Envers els
secrets de l’univers. La terra i les estrelles. Les glaceres i la gravetat. El
cervell i els forats negres. Sobre totes les coses.
L’Ada Marie
duu el nom de dues de les moltes dones científiques que, amb la seva curiositat
i la seva passió, van arribar a fer grans descobertes.
“ Juliana Morell: bruixa o
fada? “ D’una mà de contes
La Juliana és una noia molt llesta que vol
aprendre un munt de coses. Tantes n'aprèn, que tothom es meravella del seu
saber i es pregunta com pot ser que una noia sigui tan intel·ligent. "Potser
és una fada?", pensen uns. "Potser és una bruixa?", diuen uns
altres.
Però ella tot el que vol és que la deixin aprendre.
Llàstima que a
l'època en què viu la Juliana això que una noia vulgui aprendre la gent no ho
entén pas. Com s'ho farà?
*Segle XVI. Juliana Morell és l'única
dona citada al paranimf de la Universitat de Barcelona. Nena prodigi, als 17
anys parlava i escrivia catorze idiomes, i es va fer monja per poder continuar
estudiant.
A la recerca de dones reconegudes, la col·lecció Petita
& Gran de contes ens presenta què van aconseguir les grans dones de la
història contemporània. Dissenyadores, pintores, aventureres, científiques…
Dones úniques de les quals aprendre i amb les quals identificar-se.
La història d’una gran animalista
“ Dian Fossey”va ser una brillant zoòloga nord-americana
reconeguda per la seva labor científica i el seu defensa dels goril·les.
El seu caràcter fort i apassionat la va portar a
lluitar feroçment contra el trànsit d'animals i la caça furtiva. Una lluita que
–encara que li va acabar costant la vida– va aconseguir salvar de l'extinció a
una espècie única: la dels goril·les de les muntanyes.
“ L'estel de la Martha Coston “
D’una mà de contes
A Martha Coston li agrada molt inventar coses,
però, per més que rumia, no sap quin invent pot fer.
Vull inventar una cosa que ajudi la gent, es
repeteix una vegada i una altra. Però mentre hi pensa, coneix una noia que està
plorant, el seu pare no la deixa trobar-se amb el seu enamorat i ha enviat el
noi a un vaixell enmig del mar. Pobra noia, pensa la Martha.
I si inventès alguna cosa que la pugui ajudar?
*Martha Jane Coston (1826-1904) va ser una
inventora i empresària nord-americana, coneguda per la seva invenció de la
bengala Coston, un dispositiu de senyalització per Salvament Marítim.
Per acabar la recerca de llibres de dones i nenes científiques,
farem un teixit humà on el reconeixement i l’escalf d’uns oi altres ens farà ser
millors...
“Vidas extraordinarias “ de Kate Hodges
Les grans dones poques vegades actuen soles, sinó
que compten amb el suport de companyes i impulsores o s’inspiren en pioneres
que les van precedir.
Totes elles estan unides per llaços profunds i la majoria
és conscient de la importància d’aplanar el camí per a les que vindran després.
Vides extraordinàries recull els vincles, coincidències i nexes que connecten a
aquests personatges i dibuixa un mapa fascinant de la solidaritat femenina.
Aquestes històries són la celebració d’una unió poderosa i ens demostren que la
sororitat pot transformar-nos i canviar el món.
És molt important reduir les desigualtats, amb la
finalitat de que tothom pugui tenir les mateixes oportunitats en igualtat de
condicions.
Les desigualtats poden ser de molts tipus:
Hi ha
desigualtats per edat, per gènere, per cultura, per nivell socioeconòmic, per
diversitat funcional, pel color de pell,…
Hem de reduir les desigualtats socials entre persones i
promoure la igualtat de gènere, la defensa dels drets humans i el
desenvolupament humà i sostenible.
Com ja hem de saber...
La Declaració Universal de Drets Humans proclama
els drets inalienables que corresponen a tota persona com a ésser humà,
independentment de la seva raça, color, religió, sexe, idioma, opinió
política o d’ origen nacional o social, posició econòmica, naixement o
qualsevol altra condició.
“Tots els éssers
humans naixem lliures i iguals en dignitat i drets”.
Els principis d’igualtat i de no
discriminació són l’essència dels drets humans.
Si parlem d’un món més sostenible, la igualtat
està alineada a l’Agenda 2030 i els drets humans són la base dels Objectius
de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Fites
com:
_ Posar fi a la
pobresa i la fam
_ Assegurar una vida
saludable
_ Garantir una
educació de qualitat igualitària per tothom
_ Aconseguir la
igualtat de gènere
_ Promoure el
creixement econòmic per Reduir la desigualtat
_ Fer les ciutats
segures i adaptables
Els infants la població més
vulnerable
Les desigualtats socials es donen per l’estructura
social de classe, condicionades per l’activitat productiva.
La posició de cadascú de nosaltres en l’activitat
productiva es manifestar en els recursos econòmics, i per extensió en els
recursos culturals i en el poder.
Entre les
desigualtats educatives s’han establert tres factors generals que afavoreixen a fer que es perpetuïn aquestes
desigualtats.
_ L’existència d’escoles privades, concertades
(semipúbliques) i públiques.
Fa que hi
hagi una diferència substancial en aquelles escoles on les famílies paguen
enfront de les que són gratuïtes. Així es manifesta en la disponibilitat de
recursos educatius, al marge de la metodologia pedagògica.
La qualitat educativa d’un infant en el seu procés
d’aprenentatge, que va dels 3 fins als 18 anys, ve determinada per tots aquells
agents que ajudaran a construir el seu camí:
La família, el barri, el grup d’iguals (amistats),
etc
L’infant conseqüentment, arribarà a la
finalització dels seus estudis i si hi ha un bon procés assolirà uns bons
resultats.
Si marquen diferències educatives entre els infants
només creixeran les desigualtats, així anirem construint un món cada cop més
desigual on només els que tinguin més podran obtenir bons resultats, aquests
seran els que podran ajudar o no a altres amb donatius, clar que sempre es podrà
accedir a les ajudes socials, que cada cop seran menys comparat amb el nombre que
les necessita, que seguirà augmentant sense cap benefici per ningú.
Igualtat amb equitat
Cal que l’educació sigui igualitària, l'escola és
un dels pilars essencials per construir una societat on la igualtat
d'oportunitats sigui una realitat i una possibilitat per a tots els infants.
Tots, sense distinció, tenen com a dret fonamental rebre una
educació que els prepari per construir-se en futurs ciutadans que gaudeixin de
llibertat i autonomia.
Per això cal que un infant pugui rebre una
formació estàndard individualitzada, al marge de la renda dels seus pares.
Podrem construir una
societat lliure sobre la base de ciutadans formats, i l’existència de l’escola
pública com a element bàsic de l’aprenentatge.
Sense oblidar tampoc que nosaltres els pares també
tenim drets, vull dir, el dret a una feina justa, que pugui cobrir les despeses
generals d’una família.
Per entendre-ho millor, els llibres ens podem ajudar, tan a nosaltres com els infants, alguns d’aquests segur que ens aniran bé per
veure el mal que fan les diferencies i com d’important és la igualtat...
“ Cases del món” de Clèmentine Sourdais
Un llibre amb pestanyes, solapes i rodetes, que fa
que les seves pàgines tinguin vida i fascinen els més petits, a través de les
pàgines desplegables descobriran que no tots els nens del món viuen en cases
com les nostres.
N’hi ha que viuen en iglús, en cabanyes enmig de
la selva, en vaixells, en cases de fang, dalt d’un arbre...
Aquí qui mana?
Un llibre
sobre política fet amb mainada i per a la mainada.
Des de la
infància el nostre imaginari està poblat d’històries de reis i reines, mestres
i aprenentes. En el dia a dia, de formes d’organització política n’hi ha per
tot arreu, des de la direcció de l’escola a la capitana de l’equip. Però al
capdavall, què és el que fa que un rei sigui rei? Per què hi ha persones que
manen i d’altres que obeeixen, tant als contes de fades com a la nostra vida?
Un llibre que no ofereix respostes, però que
donarà peu a moltes converses.
“ Podries ”de Joana
Raspall,
Ens acosta al patiment i ens convida a la
solidaritat, a l’empatia i a la reflexió davant les desigualtats.
_ “Si haguessis nascut en una altra terra, podries ser blanc, podries ser negre…Un altre país fora casa teva, i diries “sí” en una altra llengua”
Homenatge a tots aquells que han de marxar
involuntàriament de casa seva, tots els humans tenim unes mateixes necessitats
i uns mateixos sentiments.
“ Los colores de nuestra piel “ de Karen Katz.
Sembla estrany haver d’explicar, encara, que hi ha
tants colors de pell com persones a la Terra i totes són precioses!
Això va descobrir la Lena, quan va veure que els veïns del seu barri no
són de color marró com ella.
“ Migrants “ de Issa Watanable
Com podem explicar als més petits què és la
immigració?
Hi ha raons diferents per migrar, però sovint no
hi ha cap més opció.
A aquest
llibre de precioses il·lustracions no li calen paraules per fer entendre com un
grup d’animals ha de marxar del seu bosc per obligació.
“ Petita & Gran “ de Rosa Parks, Mª Isabel Sànchez i Marta Antelo
Forma part de la col·lecció de biografies 'Petita
& gran' –traduïda a més de vint idiomes– que apropa a la canalla la vida de
personatges universals.
Molts d’ells són figures importants del poble
afroamericà com Martin Luther King, Harriet Tubman, Ella Fitzgerald i Rosa
Parks. Entre altres.
“ Els Invisibles” de Tom Percival
L a família de la Isabel es troba en una situació
econòmica molt dolenta, no poden ni pagar el lloguer ni les factures.
La Isabel intentava no preocupar-se, fins que va
arribar el dia en que es veuen obligats a canviar de casa i mudar-se a un pis
més petit, en una zona de la ciutat més barata, una zona on totes les persones
que hi viuen són invisibles per la societat.
“ El Llibre de la Pau” de Bernard Benson
Ens explica com la terra podria ser salvada dels
conflictes que l’amenacen, per la unió dels que volem la Pau.
Un avi explica als seus nets con un nen i una nena
van aconseguir establir...”El primer dia sense guerra al món”
Un conte per a grans i petits amb un text de
moviment pacifista, per arribar a entendre la naturalesa de la vida i de com les
armes són un benefici per alguns.
El següent llibre és la recerca de somnis d’infants, de forma
literal...
“ Somiem” d’Adrià Homs
Un meravellós llibre que ens portarà a donar veu
als infants des de les seves experiències, des de el seu dia a dia.
Ens dona a
conèixer els somnis i desitjos de nens i nenes de vint-i-cinc països.
Recollits al llarg d’uns quants anys de viatge
(des del 2014), són reflex de la situació política, cultural o econòmica que
es viu a diferents regions.
És tota una crítica a les desigualtats, aquelles
que es donen ja a la infància depenen de les circumstàncies de cadascú, aquest llibre dona veu als infants des de els seus somnis, ens fa
entendre com d’important són, alhora que dona pas al canvi de mirada, a l’escolta
dels infants com a millora de vida, allò que cal valorar per construir un món
més just d’igualtat, equitat i respecte. On tots som igual de diferents!
Poder accedir a una feina digna, és un dret, està recollit a la Declaració Universal dels
Drets Humans, on estigui inclòs la protecció, la seguretat, la llibertat
d’expressió…
Més de la meitat dels treballadors/es de tot el
món no tenen aquestes condicions i més
de 130 milions d’infants es veuen obligats a treballar.
Ens cal
aconseguir aquest dret, doncs durant la
nostra vida hem de treballar per assumir les nostres despeses, les diferents
societats a diferents indrets del món així ho estableixen, d’aquesta manera hem
de poder tenir una qualitat de vida digne, on el respecte sigui l’eix del
nostre dia a dia.
Poder treballar en allò que ens trobem bé, no
sempre està a l’abast de tothom per diferents raons, però sí tenim el dret a
ser respectats, a tenir unes bones condicions per assumir les nostres tasques
de manera correcta, de manera justa.
Hem de poder transmetre als infants aquest dret,
per molt que encara els hi quedi molt per treballar, han de saber respectar a
tothom per igual, sigui quina sigui la seva feina, condició social, han de créixer
en un món més igualitari, on tothom forma part de tot, d’igual manera.
Aquesta base de respecte els ajudarà a valorar als
altres i a ells mateixos, sentint-se capaços i valorats.
Però no sempre els més vulnerables són respectats, com podem
aconseguir respecte per tothom si no el donem als més necessitats?
Entitats d'arreu treballen contra el treball
i l'explotació infantil, ja que es calcula que prop de dos-cents milions
d'infants conviuen amb aquesta realitat.
És una de les violències de drets humans més greus que
els adults poden ocasionar als infants avui dia, entre altres com:
Tràfic d'infants
Molts infants són víctimes d’aquest
fenomen que no ha parat de créixer en els últims anys.
I és que l’any 2018 es van denunciar prop
de 50.000 víctimes de tràfic de persones, entre les quals un terç del
total eren menors.
“En totes les crisis, els infants sempre
són el col·lectiu més vulnerable”,
“Explotació sexual amb
finalitats comercials”
L’explotació sexual infantil i el tràfic
d’infants amb finalitats d’explotació sexual és la forma més extrema en
què es manifesta aquesta violència.
Aquesta violència suposa la utilització de
menors, normalment nenes, en actes de naturalesa sexual a canvi
d’una prestació, que sol ser econòmica.
Els països que tradicionalment han estat
l’epicentre de l’explotació sexual a menors han estat Tailàndia i Cambodja
Treball infantil forçat
La xifra d’infants que treballen
ha descendit. Però, malgrat
el progrés global, encara hi ha milions d’infants en situació
de treball infantil, molts d’ells duen a terme tasques perilloses que
posen en perill la seva salut, seguretat i desenvolupament
emocional.
Treball a les mines i al camp
Les explotacions mineres, les condicions
de treball dels infants “són barbares”, “treballen sense parar i
sense cap mesura mínima de protecció o seguretat, entre pols,
calors insuportables i poca llum”.
Gairebé la meitat del treball
infantil arreu del món té lloc als països dels continents africà i
asiàtic.
Nens soldats
Tot i que resulta difícil conèixer la xifra
exacta de nens i nenes soldats arreu del món, cada dia centenars
de milers d’infants participen en conflictes armats, es veuen
sotmesos a situacions extremes.
El grau de brutalitat que viuen aquests
infants és tant que pot desembocar en un profund dany
psicològic.
Matrimoni forçat
“El matrimoni
forçós és una de les principals causes d’abandonament escolar en
països en via de desenvolupament i, alhora, les nenes que no van a l’escola estan
enormement exposades a ser víctimes d’aquesta pràctica”. “Si totes
les nenes acabessin l’educació secundària, s’evitarien més de 50
milions de matrimonis abans de l’any 2030”.
Esclaus domèstics
Els infants explotats en l’àmbit domèstic és una
realitat que supera fronteres.
Són forçats a treballar i a viure de portes
endins. Per tant, es mantenen amagats del món.
Així doncs, la realitat dels esclaus
domèstics és la més desconeguda i la més difícil de
detectar. Aquesta invisibilitat els fa més vulnerables enfront la violència i l’abús
Una realitat que acaba amb la seva infantesa, aquests menors no tenen la possibilitat d’escolaritzar-se, estan constantment exposats
al maltractament psicològic”.
Conèixer els seus drets
Els infants han de saber dels seus drets, ells són
vulnerables per ser infants, no adults formats, tenen el dret a ser protegits
davant qualsevol situació d’emergència, perill, guerres, migració...
Cap infant ha de ser maltractat ni explotat, no té
cap justificació, al mateix temps les persones més vulnerables com serien la
gent gran i les persones amb discapacitats.
Però aquest dret ha de poder
arribar a tot esser humà, doncs ningú ha de ser maltractat per ningú ni
explotat, tots hem de poder viure en un entorn sostenible, just i igualitari
basat en el respecte.
A les escoles treballen els drets dels infants, des
de casa també ho hem de fer, donar seguretat i protecció als infants és obligació
de nosaltres els adults, però ells han de tenir respecte també pels altres, han
d’entendre que la seva veu ha de ser escoltada i respectada, i la millor manera
d’aconseguir-ho és que aquest fet sigui mutu.
Com sempre a través dels contes podem entendre millor,
l’infant que llegeix podrà entendre més, aquí tenim una petita selecció...
En Joan Turu, il·lustrador del llibre "Som Solidaris", ens explica com va ser el procés creatiu d'aquesta obra i què és per
ell la solidaritat...
Un llibre per afavorir la lectura autònoma dels petits lectors, cada doble pàgina
presenta el text de manera breu i escrit amb dues modalitats de lletra: de pal
i lligada.
“ Som Solidaris” D'Ester Baldó i Rosa Gil amb il·lustracions de Joan Turu
Un munt de petits detalls que
contribueixen a crear un món més solidari, un món millor, ja de ben petits.
“ Quatre
petites cantonades de no res “ de Jerome
Ruillier
Un llibre sobre l’amistat, la diferència i l’exclusió
Aquest conte pot ser fàcilment adaptat a moltes
situacions, com per exemple per l’entorn laboral.
En aquest cas un quadrat vol jugar a casa dels
amics rodons, però no passa per la porta. Què faran per adaptar-se, per
reconèixer les diferències i acceptar-les? Em faria massa mal! Com farem?
El Petit Quadrat és diferent. Mai no serà rodó.
Cocoriquec, de Marisa Nuñez a partir d'un conte popular birmà
Il·lustracions de Helga Bansch
Traducció del castellà d'Ariadna Martin
En Cocoriquec és una adaptació lliure d’un conte
tradicional birmà que tracta sobre la necessitat d’escoltar els bons consells,
de la importància de complir les promeses i de la dificultat que suposa
aprendre a compartir.
Amb Il·lustracions de colors vius que contribueixen a perfilar els sentiments
dels personatges: la inquietud del pollet, la tendresa de la gallina , la fúria
del gat...
Amb un llenguatge senzill, ens trobem davant un conte divertit que aconsegueix
transmetre emocions fins als més petits i arribar a tots els sentits del
lector.
En Cocoriquec és un pollet que viu feliç amb la seva
mare.
Un dia, la Mama Gallina vol fer un pastís i el
pollet s’ofereix per anar a buscar llenya per encendre el forn. Quan està en
plena feina, apareix un gat enorme i dolent que vol menjar-se’l; però en
Cocoriquec aconsegueix salvar la vida prometent-li la meitat del berenar. Un
cop passat el perill, en Cocoriquec golafre s’oblida del tracte i es menja el
pastís sencer. De cop van sentir soroll a la porta: és el Gat Rabiós…
La Mama Gallina comprensiva protegirà el seu petit, l’ajudarà a sortir d’aquest
tràngol i li donarà una altra oportunitat per a aprendre la lliçó.
A partit dels 6 anys...
Groc i rodó, de Muriel Villanueva
Ens enfronta a les pròpies pors i ens convida a
superar-les.
Han arribat les vacances i toca marxar de
colònies.
Però ell no en té gens de ganes. Té un secret groc
i rodó que cada nit se li apareix al llençol i que no vol compartir.
Quin serà aquest molest secret? Aconseguirà
alliberar-se’n i gaudir de les colònies?
Malala, de Jeanette Winter, a partir dels 8 anys
Dos infants pakistanesos van denunciar la
injustícia en el seu món.
Primer va ser l'Iqbal Masih, qui va denunciar
l'esclavitut a les fàbriques de catifes del Pakistan.
Després, la Malala Yousafzai va reivindicar el
dret de les nenes a anar a l'escola.
La valentia
amb la que van enfrontar el perill resulta inspiradora per a tots aquells que
coneixen la seva història.
Aquest llibre reversible de la Janette Winter,
contribueix a mantenir a la memòria les gestes d'aquests dos nens valents i a
ensenyar als més petits com és la lluita en altres països per a obtenir els
drets dels que aquí gaudim.
L’elefant encadenat, de Jorge Bucai
Des que era petit, hi ha una pregunta que em ronda pel cap:
per què un animal tan fort com l'elefanta del circ deixa que el tinguin lligat
a una estaca?
De petit m’agradava el circ. M’encantaven els
espectacles amb animals i l’animal que més m’agradava era l’elefant:
Durant la
funció l’elefant feia gala d’un enorme pes i una força descomunal, però després
d’una funció i fins a tornar a fer la següent actuació l’animal sempre estava
lligat a una petita estaca clavada al terra amb una cadena que pressionava a
una de les seves potes i encara que la cadena era gruixuda només estava
enganxada per un ridícul tros de fusta clavat uns centímetres al terra.
Em semblava evident que l’elefant amb la seva
força era capaç d’estirar aquell minúscul tros de tronc i fugir. El misteri era
evident;
– Que el mantenia allà? Per què no s’escapava?
vaig preguntar
Em van respondre que perquè estava ensinistrat.
Llavor vaig preguntar:
– I si està ensinistrat, Per què l’encadenen?
No recordo cap resposta coherent.
Passats uns anys, vaig descobrir per sort per a
mi, que algú havia sigut prou savi per a trobar la resposta:
– L’elefant del circ no s’escapa perquè ha està
lligat a una estaca des que era molt petit
Vaig tancar els ulls i vaig imaginar-me l’elefant
acabat de néixer i lligat a l’estaca. Segur que l’elefant estirava i estirava
l’estaca tractant d’alliberar-se i acabant el dia esgotat, però l’estaca,
llavors, era més forta que ell. Segur que intentava alliberar-se dia rere dia,
i així fins que un terrible dia per a la seva història, l’elefant va acceptar
la seva impotència i es va resignar al seu destí.
Aquell elefant enorme i poderós que veiem al circ
no escapa perquè creu, pobre, que no pot.
A l’elefant li queda gravat al cap la impotència
que va sentir, i el pitjor es que mai més s’ha tornat a qüestionar aquest
record i mai més va intentar posar a prova la seva força i alliberar-se de
l’estaca.
Aquesta situació que ens explica al conte, ens dona resposta a com
molts de nosaltres estem estancats en creure que no podem sortir de la nostra
situació, cal entendre que tenim dret a fer-ho, ens cal creure en nosaltres
mateixos.
De petits a través del dibuix expressem les
nostres emocions, les nostres sensacions!
Quan ja comencem a ser fer-nos grans molts de nosaltres oblidem la nostra part més creativa, d’altres per el contrari la destaquem, forma part del nostre dia a dia, l’art forma part de la nostra expressió...
Mitjançant l’art, es posa sovint en manifest les
injustícies del món...
“ Banksy “
A través de la creativitat, de la
nostra manera d’expressar podem transmetre valors, coneixements...
Bansksy ens apropa al controvertit
univers artístic a través de diferents àmbits temàtics i úniques creacions
que inclouen una selecció d’obres executades amb diferents tècniques: oli,
acrílic o esprai sobre llenç i fusta, serigrafies d’edició limitada, estergits
sobre metall o formigó, escultures, instal·lacions, vídeos i fotografies.
Es tracta d’obres reivindicatives que apareixen en
espais públics de les ciutats. Sempre tenen una crítica social darrere.
Les obres són
textos visuals capaços d’informar i inspirar a la reflexió.
Guerra, riquesa i pobresa, animals,
globalització, consumisme, política, poder, crisi climàtica… Els temes exploren
el món en què vivim.
En aquest cas un infant treballant...
Cal tenir una explicació adient per cada expressió
que ens faci ser més humans, no confondre’ns el que és fa, amb el que s’ha de
fer. I d'aquesta manera saber acompanyar als nostres infants...
Per un món més igualitari i just, que ens deixi
ser com som des de el respecte!
