El temps dels Infants

 

El Temps dels Infants

El temps tal i com el coneixem, com a finit i rígid és un concepte “adult”.

Els infants perceben el temps d’una altra manera, infinit quan descobreixen i aprenen per si sols i flexible segons allò que estan fent. Si els agrada o no.

Davant els canvis, escola, dies de festa, vacances, casals...intentem introduir els canvis gradualment, amb la finalitat de que els infants es familiaritzin en els nous hàbits amb més facilitat, però poc que reflexionem sobre el temps dels infants.

Cal adonar-nos que els infants estan condicionats per la manera dels adults, d’entendre el temps, i com adults creiem que així aprenen per la seva vida adulta, però no hem d’oblidar que són nens/nenes i que potser necessiten estructurar-se d’una manera diferent.

Com adults, tenim un concepte de temps, en funció la nostra producció.

Quan parlem del temps dels infants, en educació, el respecte al ritme de cada infant és bàsic, però a l’escola els processos i els ritmes són altres, doncs aquí el temps està pensat per la relació i la socialització del temps.

L’escola educa infants en grup!

Així el temps de l’escola marca el que fa el grup i els processos que ha de seguir  individualment cada infant, segueix el grup en aquestes línies marcades. Sense una organització horària l’escola sería un caos. 

Però cal que respecti el ritme d'aprenetatge de cadascú. 

Fora de l’escola, el concepte del temps per als infants pot resultar més lluny de les seves necessitats i del seu sentit del temps...  Frases com : afanya’t, va, que farem tard! Ara no és moment de fer això, vinga, va, ràpid! Ja ho faig jo! 

Frases i ordres que transmeten a l’infant que el temps és més important que ell i que no l’està utilitzant com s’espera.

Quan parlem de respectar el temps dels infants, estem parlant de permetre que tinguin el seu espai per a assimilar la informació rebuda, temps per a la descoberta, temps per deixar fer, per resoldre, per prendre decisions.

             No PUC!                   Sí PUC!

Sovint ens avancen a ells, quan això ocorre els hi resolem els seus conflictes o els seus dubtes, no els ajuden pas, els impedim la seva autonomia, les seves  possibilitats d’aprenentatge, al mateix temps que no ajuden a la seva autoestima.

Ens cal reflexionar sobre com podem trobar l’equilibri entre les diferents concepcions del temps tenint en compte que l’infant és el qui hi té més a perdre.

"Cal donar temps als infants perquè puguin pensar"

Parlem d’Autoestima i confiança

La confiança en nosaltres mateixos la forgem des de ben petits, com adults moltes vegades cal buidar la motxilla de tots aquells aprenentatges, mites i creences que ja no ens serveixen i veure’ns amb una l’altra perspectiva.

L’autoestima és la idea que tenim sobre la nostra pròpia vàlua com a persones.

Sentir-se essencialment còmode dins d’un mateix, acceptar-se tal com un és i estimar-se sense condicions és essencial per a la supervivència psicològica i per a la salut mental de l’individu.

Com a pares i educadors, és la nostra responsabilitat que els infants es valorin, el nostre reforç positiu és essencial, doncs som els seus referents.

No carregem als nostres Infants, els hem de valorar i acceptar amb respecta i estima.

Com es forma l’autoestima dels infants

L’autoestima es va desenvolupant envers les experiències per les quals van passant. Esta amb persones que no els accepten tal com són o que els posen condicions per estimar-los, disminueix la seva l’autoestima.

Això no vol dir que no es posin límits o es corregeixin actituds, però es pot fer sense atacar l’autoestima. Sempre l’acció, no pas la persona.

La baixa autoestima està relacionada amb formes de pensar sobre un mateix, per norma, des de la negativitat “no ho se fer” en comptes de “això em costa més que altres coses”.

Com potenciar l’autoestima dels Infants

Mai hem de ridiculitzar-los, ni burlar-nos de les seves actituds fantasioses. 

En la primera infantesa hi ha una tendència inconscient a riure d’ells.

I així arrelem un sentiment de vergonya i ridícul.

Els infants necessiten rebre lloances incondicionals, independentment que els resultats dels seus esforços. Els seus esforços sempre s’han de valorar.

Proposar tasques que puguin fer amb èxit, els fa sentir importants i alhora que col·laboren a casa. 

Els agrada molt!

Cal valorar i mostrar alegria quan aconsegueixen les seves fites.

Evitar les etiquetes

 Sense adonar-nos moltes vegades etiquetem els nostres fills, com... és un trasto, s’esvera, és tímid, ... , moltes vegades davant d’ell. 

Així els fem insegurs, els infants no estan definits, s’estan formant i no som de cap manera concreta, cal donar la confiança i el temps que necessiten per sentir-se segurs, així d’aquesta manera tindran l’autoestima reforçada i s’ha sentiran capaços.

Sense oblidar que tots som igual de diferents, iguals perquè tots podem i diferents perquè cadascú a la seva manera, amb el seu temps.

Sempre amb respecte i estima !

Els infants tenen la necessitat de ser aprovats, inicialment pels seus pares i educadors, després pels seus companys.

Si se’ls considera, valora i aprecia, els estem proporcionant un escut que els protegeix de per vida.

Els infants s’emmirallen ens els pares, com a tals hem de reconèixer les seves capacitats, no desitjar que siguin com nosaltres volem que siguin, sinó acceptar-los, comprendre’ls i reforçar-los amb estima i afecte.

Ens podem trobar que té comportaments o actituds diferents de la resta d’infants, cosa que pot comportar no encaixar del tot amb el seu entorn.

Per això, és important reconèixer i admetre les seves diferències de forma positiva.

L’escolta

És molt important escoltar els infants.

Al fer-ho, els transmetent quan d’important són per nosaltres “ets important per mi, el que dius m’interessa, tu m’interesses”.

Quan ens expliquen els seus problemes, és aconsellable no donar sempre la solució. 

Els infant no ens demanen solucions, el que volen és compartir les seves experiències i trobar estratègies per afrontar els seus problemes.

Comunicació

El nostre llenguatge verbal i no verbal, la nostra manera de comunicar els sentiments, és el que ajuda als infants a reinterpretar la seva situació.

Llenguatge de l’autoestima, consisteix a descriure la seva conducta sense jutjar-lo, objectivament, expressant-li els teus sentiments vers la seva conducta, siguin positius o negatius, apreciant els seus esforços.

No és una tasca fàcil, ja que no sempre les condicions externes són les millors, ja sigui per l’ambient familiar, escolar, social…

Es tracta d’ensenyar-los a viure de la millor manera, que els faci estar feliços i contents, que sàpiguen reconèixer els seus límits i les seves capacitats.

Si els hi donem confiança i autoestima els ajudem a superar els reptes del dia a dia.

La confiança

Només que davant de cada repte, davant de cada dia agradable fóssim conscients del que ha passat, de la nostra actitud i de la nostra part de responsabilitat en aquest fet, això ens ajudaria a veure’ns amb bons ulls i sumaria en la nostra autoconfiança. 

I als que ens envolten!

Amb comprensió, bondat i coherència.

Com sempre en els llibres podem trobar ajuda...

“  De gran vull ser Feliç!” D’Anna Morato Garcia

Sis contes curts per fer que els infants aprenguin a ser feliços des de petits.

Temes tan importants com el poder de les paraules, el valor de les coses, l'actitud amb els altres, la confiança en un mateix, l'autoestima i la gestió de la frustració, explicats d'una manera amena i comprensible per a tots.

 Petites històries que ajudaran a crear un ambient positiu i a preparar-los per al futur.

Si parlem de temps tenim dos llibres per compartir amb els infants que ens portarà al món de la filosofia....

 “Així és la vida” Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens de Tomi Ungerer (Autor), Jordi Martin Lloret (Traductor)

Per què els grans sempre diuen que no tenen temps? Per què existeixen els diners? Per què a vegades em sento invisible? Et pots morir d’amor? És interessant, morir-se? Per què sempre ens estem fent preguntes?

La dona de Tomi, l’autor li solia dir que mai s’havia fet adult del tot.

Potser per això, al’ haver mantingut aquesta innocència lúdica però irreverent, entén i sap contestar com ningú les preguntes de les nenes i els nens.

 Sense condescendència, ni paternalisme, ni sobreprotecció, les seves respostes són espurnes filosòfiques d’intel·ligència pura per a totes les edats.

 Especialment per nosaltres, els adults,  que tenim molt a aprendre de l’infant que hem oblidat que van ser un dia.

“El nen filòsof”  de Jordi Nomen

 Aquest llibre és l’eina ideal perquè pares i docents desenvolupem la intel·ligència filosòfica dels infants.

 Conté un assaig breu sobre filosofia i infantesa, i una segona part amb capítols pràctics sobre grans preguntes de la història de la filosofia.

Els nens són petits grans filòsofs amb una curiositat pràcticament infinita.

El nen filòsof consisteix en plantejar a famílies i educadors algunes de les grans preguntes que ens ha llegat la història, permetent que els infants descobreixin la seva condició filosòfica i la posin al servei d’un desenvolupament personal i els converteixi en ciutadans actius i compromesos.

La primera part del llibre és un petit assaig per prendre consciència de les possibilitats d’explorar la vessant filosòfica present a la pròpia infantesa; la segona, una exploració breu d’onze  preguntes, llegat d’onze filòsofs de la tradició occidental, per activar un diàleg que permeti introduir la crítica, la creativitat i la cura en l’educació dels nens i nenes.

«L’educació ha de ser denúncia de la desigualtat i la injustícia.

Ha de ser un programa per construir un món millor, per comprendre i, sobretot, per sentir. I la filosofia ens pot ajudar a aconseguir-ho.»

 Com adults hem d’entendre...

Que més, abans i més ràpid no són sinònims de millor.

Aplicar aquesta afirmació a l’educació, a casa i a l’escola és una de les qüestions a les que es replanteja el temps.

Cal saber trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l’escola, sinó cal que pugui ser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu.

Així ens ho mostra el llibre...

“ Elogi de l'educació lenta” Joan Domènech Francesch

L’autor intenta donar resposta en aquest llibre en el que es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó a la diversitat de ritmes d’aprenentatge.

 

Perquè ser feliç no és estar content només quan les coses van bé.

Siguem Feliços!

Suïcidi Infant/jove

 

Els articles durant tot el mes de novembre han estat vinculats a la mort, les pèrdues, el procés de dol, aquests temes que hem d’assolir com a part de la vida però costen tant de pair, de parlar d’ells, el darrer article serà encara més difícil d’entendre, però per desgracia forma part de la societat, i per el contrari que la mort, que tots arribarem, aquest no tindria que existir...

El suïcidi

Ser pares és igual a patir en diferents moments pels nostres fills i filles, el gran amor que sentim per ells sumat a el sentiment de protecció, genera diferents pors, però el pitjor és saber que poden arribar a pensar en el suïcidi.

Parlar de suïcidi  

Cal parlar de suïcidi, és urgent...

La conducta suïcida és considera un dels majors reptes a nivell mundial.

Cal que la societat, l’atenció sanitària, l’educació i les famílies adquireixen una mirada humanitzada cap a la infància i l’adolescència. És necessari!

El suïcidi és una de les principals causes de mort no natural, en població adulta i infant juvenil.

Durant tot el procés de creixement de la infància, guiem i acompanyem als infants en la seva educació, els sentiments generen emocions diferents que hem d’aprendre a acceptar i a gestionar, de la millor manera per cada infant i pel seu entorn.

El procés de maduració ha de ser continuo, també cal que sigui plural, que podem assolir qualsevol tema de manera natural com a part de la vida,  d’aquesta manera les pèrdues, el dol i també el suïcidi han de estar visibles.

Cal poder parlar de la soledat, del sentiment de desesperança, i de la desconnexió davant la vida.  Necessitem aportar llum a la conducta suïcida, per poder evitar-la, cal conèixer-la.

Moltes són les preguntes que ens fem davant l’idea d’un suïcidi, cal donar veu per poder estar alerta.

A molts de nosaltres ens costa creure i pensar que un infant passi per tantes angoixes que només trobi la solució a la seva situació mitjançant el suïcidi, posant fi a la seva vida, tenim la tendència a pensar que els seus patiments no tenen molta importància, però això no és així, el patiment, la desesperança sumat a la manca d’expectatives, pot arribar a pensa en acaba la seva vida.

Així el suïcidi infant juvenil és una realitat per ara silenciada.

Concepte de mort a la Infància

Com ja sabem els infants no tenen el mateix concepte de la mort que els adults.

Aquest va canviant a diferents edats...

_ De 0 a 2 anys, poden percebre l’absència de les persones, els canvis i l’estat d’ànim dels seus cuidadors.

_ De 3 a 6, Percebem la mort com temporal i reversible, creuen que poden tornar. Inclòs poden pensar que els que els envolta no moriran.

_ Dels 6 als 10 anys, comencen a saber que les persones que moren, ja no senten fred, ni calor, ni gana, ni tenen cap dolor. Fins als 9 0 10 anys ja entenen que ja no estan vius com a que ja no hi som al món. El que pot generar temor, angoixa per si li passa a les persones que estima o a ell/a mateix.

La pèrdua d’un estimat pot arribar a aquesta edat a tenir sentiment de culpa, com si hagués fet alguna cosa perquè passés.

_ Dels 10 als 13 anys, ja es compren tot el significat de la mort, encara que costa expressar el sentiment sobre ella, podem arribar a no voler parlar d’ella.

_ A l’adolescència, el concepte de la mort com a tal ja és com la concebin els adults.

Suïcidi Infant Juvenil

Donat als canvis dels infants a les diferents edats del concepte de la mort, ens porta a pensar que alguns infants quan prenen aquesta decisió no tenen clar el que implica en tota la seva magnitud.

Cal saber que la majoria de suïcidis en els infants són a partir dels 10 anys, més entre els 13 als 19 anys, els que succeeixen abans dels 10 són excepcionals.

Els Infants i els adolescents tenen factors en comú...

_ Trastorn depressiu, la planificació de l’acte suïcida. Però cal entendre i valorar cada un d’ells de manera personalitzada.

Factors de Risc

_ L’entorn, quan es presenten conflictes, separacions, violència familiar, negligència i/o abusos, i si hi ha antecedents familiars de suïcidis.

Les relacions socials que l’envolten, violència al carrer, a l’escola conductes d’assetjament, fracàs escolar, dificultat per l’adaptació entre els altres.

_ Aspectes psicològics, baixa tolerància a la frustració, impulsivitat, ansietat, manca de reconeixement afectiu, distorsions cognitives.

_ Trastorn psiquiàtric, aquest sempre implica risc. Com un grau alt depressiu, trastorn de la conducta, o de personalitat narcisista.

Causes de suïcidi

_ Maltractaments o abusos, davant de l’assetjament escolar, l’infant s’ha sent atrapat i necessita poder acabar amb aquesta situació, poden arribar a voler acabar a la seva vida. No pati més.

La manca de seguretat del seu entorn, una baixa autoestima o intensa, pot dificultat alhora de genera alternatives, donat lloc a decisions sobtades.

Hi ha la necessitat de pertànyer a un grup, de forma part de tot, la recerca de la nostra identitat, tan personal com a sexual. Això els fa vulnerables. I si no tenen l’acompanyament dels pares, de la guia de l’adult, es perden i neix l’idea d’acabar amb tot.

L’aïllament

Serà el detonant!

Si sumem la manca d’amics, conflictes amb els seus pares, victimisme envers l’assetjament i trets depressius, si el resultat serà un dolor intens pot derivar a una determinació errònia com seria acaba amb la seva existència per així acaba amb la situació de desesperança, com a única solució.

Un infant o un adolescent no deriva a aquesta presa de decisió sinó hi té un dolor immens.

Detectar actituds suïcides

Poder detectar possibles impuls suïcides és molt important, alhora de prendre mesures de prevenció.

Les persones de l’entorn de l’infant deuen tenir molta atenció al seu comportament i als possibles signes que puguin suggerir presencia de depressió o pensament suïcida.

Com actua l’infant o jove

Indicadors que podrien ser de preocupació si es manifesten al mateix temps...

_ Trastorn del son, dormir poc o massa.

_ Pèrdua de la gana, derivant a perdre pes.

_ Aïllament, apatia.

_ Pèrdua d’interès per les coses, sobretot aquelles que més agraden.

_ Absentisme escolar, manca d’interès.

_ Deixadesa del seu aspecte, de la seva higiene.

_ Mostres d’agressivitat física o psicològica.

_ Consum d’alcohol o drogues.

_ Actitud per corre riscos innecessaris.

_ Interès cap a la mort

_ Enviament de missatges preocupants per internet

_ Problemes escolars inusuals, dificultat per concentrar-se.

_ Baixa autoestima, autocrítica de les seves qualitats.

Prevenció

Hem de poder parlar de suïcidi sense cap tabú, de manera natural.

Davant un acte suïcida d’algun company, dir el que pensem, alhora que els hi demanem als infants o joves que senten ells, que opinen? Intentar comprendre les raons que van portar al seu company a fer-se mal.

La clau és tenir una bona comunicació, un entorn de confiança, on és parlar de tot sense jutjar, fent de guies i donant missatges de superació, doncs res dolent és per sempre.

Ensenyar als infants a entendre el possible fracàs com una nova oportunitat. Que podem tenir pèrdues emocionals, afectives, econòmiques... que ens ensenyaran durant la vida al mateix temps que faran més fort el nostre caràcter. Que ho superarem, sense necessitat de fer-nos mal.

Hem d’estar alertes si noten alguna mena d’autolesió, són crides d’atenció, maneres de demanar ajuda, que no sempre resulta fàcil parlant.

_ Evitar deixar a l’abast medicaments, o productes agressius a l’abast.

Si ens donem compte de que l’infant o jove a intentat fer-se mal, hem de conservar la calma davant d’ell, i buscar ajuda professional.

Intervenció

La intervenció requereix que tots els agents que envolten a l’infant o adolescent s’involucrin, detecció, avaluació i intervenció  precoç.

Com adults hem d’acompanyar als infants i implicar-nos a les seves vides, l’estima, el respecte, la comunicació oberta amb empatia, fent de guies i recolzament en qualsevol etapa de la seva vida, com infant i adolescent.

És molt important poder treure els tabús que ens envolten, poder parlar de qualsevol tema, els patiments, les angoixes, la mort, el suïcidi, és part de la vida i tots podem necessita ajuda en algun moment, no és una debilitat és una realitat.

Què fer davant la sospita que existeix l’idea de suïcidi?

Hem de crear un clima de confiança al diàleg obert i directa, donant seguretat.

Cal escoltar amb atenció el que ens diu, per poder entendre el que succeeix, i preguntar-li que necessita i com li podem ajudar.

 

Hem de valorar les seves emocions sense jutjar, sense treure importància a la seva situació, això només el farà sentir menys incomprès, augmentant així la seva angoixa, i el que és pitjor deixarà de comunicar-se, hem de reforçar la confiança, donar alè, acompanyar i ajudar a demanar i rebre ajuda.

 

 Cal buscar assessorament i ajuda professional.

Què no hem de fer

No hem de mostrar rebuig i incomprensió. 

Hem de tenir molt present que la persona està patint, que no sap com trobar solució al seu patiment.

Ens cal serenor, sense discutir, acusar o  mostrar la nostra desesperació.

 

Tot i que nosaltres patirem també, no hem de fer cap retret per aquest fet, doncs només augmentarem més encara la seva angoixa.

No hem de treure importància, el que li està passant és molt important.

 

Cal entendre que no és culpa de ningú, cal protegir i sostenir el dolor, recolzar i donar esperança.

 

Alhora de explicar el que sentim, cal ser clars i sincers, però amb serenor.

 

El més important és la nostra atenció, hem de recolzar sempre, especialment si passa per un moment de canvis forts o un període d’extres.

 

Hem d’intentar eliminar els pensaments o comportaments destructius. Seguir totes les pautes d’assessorament psicològic, per determinar un possible tractament adequat, si fos necessari.

Eduquem la nostra mirada

 

Si des de petits eduquem i guiem amb respecte i empatia, donarem eines per afrontar la vida, si fem forta l’autoestima dels infants, crearem un entorn segur de confiança.

Al llarg de tot seu desenvolupament, l’infant necessita establir vincles emocionals, els quals són fonamentals per a un desenvolupament afectiu sa.

L’atenció que oferim al nadó, des del seu naixement, a mesura va creixent amb totes les seves etapes i els seus canvis, sobretot l’adolescència, pot influir en el desenvolupament de la seva personalitat i en la seva evolució com a persona.

Llibres per compartir, que ens poden ajudar...

 

“ Invisible “ de Eloy Moreno per infants

Un llibre perfecte per gaudir en família, no tan sols divertir-se, sinó aprendre, participar i viure plegats moments molt especials.

_ Amb preguntes per que els infants participin.

_ Personatges amb que els infants es poden identificar.

_ Desenvoluparan habilitats d’observació amb les seves il·lustracions.

_ Amb un text que impulsa el desenvolupament de les emocions.

“ Invisible “ de Eloy Moreno / Joves i Adults

 

Emotiva, commovedora, diferent... Invisible narra, a través dels ulls d'un nen, una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres.

Qui no ha volgut ser invisible alguna vegada?

Qui no ha volgut deixar-ho de ser alguna vegada?

«El problema és que mai no l'he arribat a controlar bé, aquest poder: de vegades, com més ganes tenia de ser invisible més gent em veia, i en canvi, quan volia que tothom em veiés, al meu cos li agafava per desaparèixer.»

"El món de la Bruna" de Mònica Llamas

“El món de la Bruna” és un conte il·lustrat de l’autora Mónica Llamas, mestra de 3r de Primària i alhora escriptora. Partint d’un cas real tracta l’assetjament escolar en els nens i nenes de poca edat.

"La fantasía y la realidad de Félix" escrit per Valeria García

"La fantasía y la realidad de Félix" és un relat a càrrec de Valeria García Abraham, una nena de nou anys, que parla sobre el bullint lligat al treball a partir de les emocions. 

El llibre ve acompanyat d'una guia de lectura a càrrec de José Luís Abraham. docents de l'IES “Diego de Siloé” d'Íllora.

Una eina que ve lligada al projecte ¿Invisibles?.  

Fem-ho visible

Guia per la prevenció, detecció i acompanyament d’adolescents i joves en situació de soledat

La Guia és un recurs adreçat a tots els i les professionals que treballen amb adolescents i joves amb la finalitat d’esdevenir un material útil per a la consulta i l’orientació específica pel que fa a situacions de soledat o aïllament social en aquest col·lectiu.

Ha estat elaborada a partir de l’aportació de bona part del col·lectiu de professionals del sector a través de la jornada “Ens posem les ulleres: la soledat també va de joves”

Siguem sempre feliços i cuideu-nos molt