viernes, 2 de diciembre de 2022

El temps dels Infants

 


El Temps dels Infants

El temps tal i com el coneixem, com a finit i rígid és un concepte “adult”.

Els infants perceben el temps d’una altra manera, infinit quan descobreixen i aprenen per si sols i flexible segons allò que estan fent. Si els agrada o no.

Davant els canvis, escola, dies de festa, vacances, casals...intentem introduir els canvis gradualment, amb la finalitat de que els infants es familiaritzin en els nous hàbits amb més facilitat, però poc que reflexionem sobre el temps dels infants.

Cal adonar-nos que els infants estan condicionats per la manera dels adults, d’entendre el temps, i com adults creiem que així aprenen per la seva vida adulta, però no hem d’oblidar que són nens/nenes i que potser necessiten estructurar-se d’una manera diferent.

Com adults, tenim un concepte de temps, en funció la nostra producció.

Quan parlem del temps dels infants, en educació, el respecte al ritme de cada infant és bàsic, però a l’escola els processos i els ritmes són altres, doncs aquí el temps està pensat per la relació i la socialització del temps.

L’escola educa infants en grup!

Així el temps de l’escola marca el que fa el grup i els processos que ha de seguir  individualment cada infant, segueix el grup en aquestes línies marcades. Sense una organització horària l’escola sería un caos. 

Però cal que respecti el ritme d'aprenetatge de cadascú. 

Fora de l’escola, el concepte del temps per als infants pot resultar més lluny de les seves necessitats i del seu sentit del temps...  Frases com : afanya’t, va, que farem tard! Ara no és moment de fer això, vinga, va, ràpid! Ja ho faig jo! 

Frases i ordres que transmeten a l’infant que el temps és més important que ell i que no l’està utilitzant com s’espera.

Quan parlem de respectar el temps dels infants, estem parlant de permetre que tinguin el seu espai per a assimilar la informació rebuda, temps per a la descoberta, temps per deixar fer, per resoldre, per prendre decisions.








             No PUC!                   Sí PUC!

Sovint ens avancen a ells, quan això ocorre els hi resolem els seus conflictes o els seus dubtes, no els ajuden pas, els impedim la seva autonomia, les seves  possibilitats d’aprenentatge, al mateix temps que no ajuden a la seva autoestima.

Ens cal reflexionar sobre com podem trobar l’equilibri entre les diferents concepcions del temps tenint en compte que l’infant és el qui hi té més a perdre.

"Cal donar temps als infants perquè puguin pensar"

Parlem d’Autoestima i confiança

La confiança en nosaltres mateixos la forgem des de ben petits, com adults moltes vegades cal buidar la motxilla de tots aquells aprenentatges, mites i creences que ja no ens serveixen i veure’ns amb una l’altra perspectiva.

L’autoestima és la idea que tenim sobre la nostra pròpia vàlua com a persones.

Sentir-se essencialment còmode dins d’un mateix, acceptar-se tal com un és i estimar-se sense condicions és essencial per a la supervivència psicològica i per a la salut mental de l’individu.

Com a pares i educadors, és la nostra responsabilitat que els infants es valorin, el nostre reforç positiu és essencial, doncs som els seus referents.

No carregem als nostres Infants, els hem de valorar i acceptar amb respecta i estima.

Com es forma l’autoestima dels infants

L’autoestima es va desenvolupant envers les experiències per les quals van passant. Esta amb persones que no els accepten tal com són o que els posen condicions per estimar-los, disminueix la seva l’autoestima.

Això no vol dir que no es posin límits o es corregeixin actituds, però es pot fer sense atacar l’autoestima. Sempre l’acció, no pas la persona.

La baixa autoestima està relacionada amb formes de pensar sobre un mateix, per norma, des de la negativitat “no ho se fer” en comptes de “això em costa més que altres coses”.

Com potenciar l’autoestima dels Infants

Mai hem de ridiculitzar-los, ni burlar-nos de les seves actituds fantasioses. 

En la primera infantesa hi ha una tendència inconscient a riure d’ells.

I així arrelem un sentiment de vergonya i ridícul.

Els infants necessiten rebre lloances incondicionals, independentment que els resultats dels seus esforços. Els seus esforços sempre s’han de valorar.

Proposar tasques que puguin fer amb èxit, els fa sentir importants i alhora que col·laboren a casa. 

Els agrada molt!

Cal valorar i mostrar alegria quan aconsegueixen les seves fites.


Evitar les etiquetes

 Sense adonar-nos moltes vegades etiquetem els nostres fills, com... és un trasto, s’esvera, és tímid, ... , moltes vegades davant d’ell. 

Així els fem insegurs, els infants no estan definits, s’estan formant i no som de cap manera concreta, cal donar la confiança i el temps que necessiten per sentir-se segurs, així d’aquesta manera tindran l’autoestima reforçada i s’ha sentiran capaços.

Sense oblidar que tots som igual de diferents, iguals perquè tots podem i diferents perquè cadascú a la seva manera, amb el seu temps.

Sempre amb respecte i estima !

Els infants tenen la necessitat de ser aprovats, inicialment pels seus pares i educadors, després pels seus companys.

Si se’ls considera, valora i aprecia, els estem proporcionant un escut que els protegeix de per vida.

Els infants s’emmirallen ens els pares, com a tals hem de reconèixer les seves capacitats, no desitjar que siguin com nosaltres volem que siguin, sinó acceptar-los, comprendre’ls i reforçar-los amb estima i afecte.

Ens podem trobar que té comportaments o actituds diferents de la resta d’infants, cosa que pot comportar no encaixar del tot amb el seu entorn.

Per això, és important reconèixer i admetre les seves diferències de forma positiva.

L’escolta

És molt important escoltar els infants.

Al fer-ho, els transmetent quan d’important són per nosaltres “ets important per mi, el que dius m’interessa, tu m’interesses”.

Quan ens expliquen els seus problemes, és aconsellable no donar sempre la solució. 

Els infant no ens demanen solucions, el que volen és compartir les seves experiències i trobar estratègies per afrontar els seus problemes.

Comunicació

El nostre llenguatge verbal i no verbal, la nostra manera de comunicar els sentiments, és el que ajuda als infants a reinterpretar la seva situació.


Llenguatge de l’autoestima
, consisteix a descriure la seva conducta sense jutjar-lo, objectivament, expressant-li els teus sentiments vers la seva conducta, siguin positius o negatius, apreciant els seus esforços.

No és una tasca fàcil, ja que no sempre les condicions externes són les millors, ja sigui per l’ambient familiar, escolar, social…


Es tracta d’ensenyar-los a viure de la millor manera, que els faci estar feliços i contents, que sàpiguen reconèixer els seus límits i les seves capacitats.

Si els hi donem confiança i autoestima els ajudem a superar els reptes del dia a dia.

La confiança

Només que davant de cada repte, davant de cada dia agradable fóssim conscients del que ha passat, de la nostra actitud i de la nostra part de responsabilitat en aquest fet, això ens ajudaria a veure’ns amb bons ulls i sumaria en la nostra autoconfiança. 

I als que ens envolten!

Amb comprensió, bondat i coherència.

Com sempre en els llibres podem trobar ajuda...

“  De gran vull ser Feliç!” D’Anna Morato Garcia

Sis contes curts per fer que els infants aprenguin a ser feliços des de petits.

Temes tan importants com el poder de les paraules, el valor de les coses, l'actitud amb els altres, la confiança en un mateix, l'autoestima i la gestió de la frustració, explicats d'una manera amena i comprensible per a tots.

 Petites històries que ajudaran a crear un ambient positiu i a preparar-los per al futur.




Si parlem de temps tenim dos llibres per compartir amb els infants que ens portarà al món de la filosofia....

 Així és la vida Respostes filosòfiques i divertides a preguntes de nenes i nens de Tomi Ungerer (Autor), Jordi Martin Lloret (Traductor)

Per què els grans sempre diuen que no tenen temps? Per què existeixen els diners? Per què a vegades em sento invisible? Et pots morir d’amor? És interessant, morir-se? Per què sempre ens estem fent preguntes?

La dona de Tomi, l’autor li solia dir que mai s’havia fet adult del tot.

Potser per això, al’ haver mantingut aquesta innocència lúdica però irreverent, entén i sap contestar com ningú les preguntes de les nenes i els nens.

 Sense condescendència, ni paternalisme, ni sobreprotecció, les seves respostes són espurnes filosòfiques d’intel·ligència pura per a totes les edats.

 Especialment per nosaltres, els adults,  que tenim molt a aprendre de l’infant que hem oblidat que van ser un dia.


“El nen filòsof”  de Jordi Nomen

 Aquest llibre és l’eina ideal perquè pares i docents desenvolupem la intel·ligència filosòfica dels infants.

 Conté un assaig breu sobre filosofia i infantesa, i una segona part amb capítols pràctics sobre grans preguntes de la història de la filosofia.

Els nens són petits grans filòsofs amb una curiositat pràcticament infinita.

El nen filòsof consisteix en plantejar a famílies i educadors algunes de les grans preguntes que ens ha llegat la història, permetent que els infants descobreixin la seva condició filosòfica i la posin al servei d’un desenvolupament personal i els converteixi en ciutadans actius i compromesos.

La primera part del llibre és un petit assaig per prendre consciència de les possibilitats d’explorar la vessant filosòfica present a la pròpia infantesa; la segona, una exploració breu d’onze  preguntes, llegat d’onze filòsofs de la tradició occidental, per activar un diàleg que permeti introduir la crítica, la creativitat i la cura en l’educació dels nens i nenes.


«L’educació ha de ser denúncia de la desigualtat i la injustícia.

Ha de ser un programa per construir un món millor, per comprendre i, sobretot, per sentir. I la filosofia ens pot ajudar a aconseguir-ho.»

 Com adults hem d’entendre...

Que més, abans i més ràpid no són sinònims de millor.

Aplicar aquesta afirmació a l’educació, a casa i a l’escola és una de les qüestions a les que es replanteja el temps.

Cal saber trobar el temps just per a cadascú i d’aplicar-lo en cada activitat. Educar per a la lentitud significa ajustar la velocitat al moment i a la persona. El temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l’escola, sinó cal que pugui ser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu.

Així ens ho mostra el llibre...

Elogi de l'educació lenta Joan Domènech Francesch

L’autor intenta donar resposta en aquest llibre en el que es replanteja el temps, no des del punt de vista organitzatiu, sinó a la diversitat de ritmes d’aprenentatge.

 

Perquè ser feliç no és estar content només quan les coses van bé.
Siguem Feliços!

No hay comentarios:

Publicar un comentario