El primer fill, quanta emoció, una experiència única.
Quan de nou decidim tornar a tenir un fill, aquesta emoció i alegria la volem compartir amb els nostres fills"grans".
Si recordem el primer fill ens agafa tot per sorpresa, ignorància i totalment perduts. Encarar una nova maternitat/paternitat amb l’experiència del primer fill ens dona confiança, valorem més les coses bones i relativitcem les dolentes.
El segon fill, sigui com sigui aquest segon fill, es gaudeix de debò. Amb el primer és un continu de proves i errors. Amb el segon tenim les coses més clares i tot sembla més fàcil.Amb el fill gran, ara serà germà gran i a la majoria d'infants, això els agrada molt. No hem tenir por, de compartir-ho tot amb ell i donar-li responsabilitats noves, ho farà molt bé.
El nucli familiar es convertirà en una continua font d’aprenentatge, on capacitats bàsiques com l'ajudar, el compartir, o inclòs esperar, formarà part del dia a dia, sempre amb estima i respecte.
Quan el segon fill sigui una mica gran, els veurem compartir jocs i estones junts. Aquestes estones, els millors records de la infància.
També es barallaran, asclar, les relacions entre germans també tenen això. Però aquestes baralles, no seran res, davant la sensació d’estar acompanyat en contra de la sensació de soledat.
El segon fillEl segon fill aprendrà moltes més coses per imitació del germà gran que no caldrà que li ensenyem nosaltres. És possible que reculli les joguines sense que li hagis de dir, els segons fills van sols, diuen.
No obstant, cal tenir present que aquest fet, ser germà gran, convida a experimentar una sèrie d’emocions complexes.
Parlem de la "síndrome del germà gran"La síndrome del germà gran, és una resposta emocional a l'arribada d'un germà.
Els infants poden sentir una mena d'amenaça, sentiment de pèrdua de la seva posició envers la família, aquest fet pot provocar una sèrie de diferents emocions negatives, que poden durar d'unes setmanes, fins a anys.
La síndrome del germà gran pot arribar a afectar als infants de totes les edats, tot i que en infants de 2 a 5 anys, sol ser més freqüent. Doncs solen expressar les seves emocions amb més facilitat. Tot i que en infants més grans també es pot donar la síndrome, en especial aquells infants que solen ser sempre el centre d'atenció.
Com observa la síndromeReaccions de superioritat sobre els germans petits, acompanyat d'emocions negatives, mal comportament, incomoditat i trencament directa de la convivència familiar...
_ La gelosia, sentint que amb perdut el seu lloc i l'amor dels seus pares. Rebutxat als germans petits, sovint per cridar l'atenció dels pares, avis...
_ Competitivitat, tenen tendència a comparar-se, i superar sempre al germà petit.
_ Un comportament autoritari i exigent, creuen que tenen dret a manar als petits. _Sentiments de frustació, quan no poden aconseguir l'atenció o reconeixement.
Aquesta frustació es pot manifestar amb rebequeries, o/i actituts desafiants.
Convivència familiarEs viu un ambient de tensió, generant-se situacions molt incòmodes, tan a casa com als diferents espais exteriors on una part o tota la família estigui.
Tot això sol crear un clima de desigualtat sobre tot entre els germans. Quan el germà gran actuar d'aquesta manera, el petit pot sentir-se menyspreat, que sovint el pot fer sentir que no pot expressar-se.
La sìndrome del germa gran pot arribar a generar una baixa autoestima, en tots dos, també quan es crea la dinàmica de control, el petit no sap per si mateix comportar-se. Si el germà gran sempre està per dir la seva o com ha de fer les coses, els petits solen ser incapaços d'enfrontar-se al món. Creant una dependència insana i perjudicial per el seu desenvolupament.
Aquest síndrome es produeix quan l'infant gran experimenta una sèrie d'emocions negatives un cop a nascut el germà petit, es crea una mena de ressentiment, sentiment d'abandonament, tristesa i por. A perdre l'entorn que coneix.
Cal detectar-la a temps i trobar solucions ràpides.
Cal preparar als infants davant l'arribada d'un germà. La comunicació és essencial, cal explicar d'una manera clara l'arribada del nadó, i els canvis que es produiran. Els canvis ja s'inicien abans del naixement, doncs cal preparar-ho tot per l'arribada.
Cal participar tota la família, recordant quan va neixer, quina alegria, quantes emocions. Parlarem de que haurem d'estar a l'hospital, amb qui es quedarà i que vindrà a veure'ns. En tot el procès d'embaraç hem de formar part tots, ecografies...
Un cop ja ha nascut, hem d'intentar mantenir les rutines, ho fara més fàcil. A fi de mantenir les rutines del germà gran el més estables possibles.
Uns llibres que poden ajudar...
"Dins la nostra mama" de Jo Witek, t'espero fora germanet...
L'àlbum de l'espera d'una germaneta gran.
AMB SOLAPES SORPRESA! El naixement d'un germà és una experiència inoblidable. Viu-la gràcies al que una nena diu al germanet que està esperant!: «Ets aquí dins, germanet, a la panxa de la nostra mama. I jo sóc aquí fora, esperant-te. Que no surts?».
" La Laura i la panxa de la mare" de Liesbet Slegers La Laura observa com creix la panxa de la seva mare, que ara hi ha algunes coses que no pot fer...
S’impacienta per conèixer el seu germanet i, un dia, arriba!
La Laura, molt contenta, donarà la benvinguda al seu germanet.
La nostra imaginació també ens pot ajudar en moments on les emocions ens juguem males passades, però això no serà res, si sumem tots els bons moments que compartirem. Gaudim de cada experiència!Sigueu feliços!
