Síndrome de Down 21 de Març, el vostre dia!
Les persones afectades, poden tenir característiques mentals i físiques similars, però els símptomes de cada persona varían.
La síndrome de Down, és un
trastorn genètic, resultant de tenir una copia del cromosoma 21. Les causes
son hipòtesis com: l’exposició ambiental, l’envelliment cel·lular, sense
establir cap relació directa entre algun agent causant i l’aparició de la
trisomia.
L’anàlisi prenatal,
mitjançant la amniocentesis, permet diagnosticar o millor dit, veure conforme
no està present en el fetus.
Les persones afectades, poden tenir característiques mentals i físiques similars, però els símptomes de cada persona varían.
Poden
patir:
Malalties cardíaques, problemes
digestius, problemes de tiroides, de
l’esquelet, oïdes, ulls i retard mental.
La síndrome de Down, no te cura, però, hi ha molta
gent que el pateix que tenen una vida productiva.
Amb l’ajuda de programes específics com: l’estimulació, l’atenció primerenca i tots
els programes de salut que milloren la qualitat de vida.
S’ha d’actuar de manera
individual i continuada en mantenir una bona salut, en la formació i el desenvolupament d’ habilitats cognitives i
adaptatives.
No existeix, actualment, cap tractament mèdic que “curi” la síndrome de Down, o
que elimini el cromosoma 21 extra.
Malgrat això, sí que es disposa d’estratègies terapèutiques, mitjançant les quals s’aconsegueix incorporar a cada
persona amb Síndrome de Down a la societat, on serà capaç de desenvolupar les
seves múltiples habilitats i capacitats pròpies.
La integració amb la Síndrome de Down
El paper de la interacció i amb la comunicació en les primeres adquisicions lingüístiques de l’infant amb la síndrome de Down Antònia Domènech i Montagut
La Fundació Catalana Síndrome de Down
Des del 1984, dedica els seus esforços a estudiar les necessitats que sorgeixen en la vida de les persones amb síndrome de Down a mesura que la seva participació en la societat s’ha fet més activa.
Com podem explicar la síndrome de Down als nens?
Mitjançat el contes, podem trobar respostes a determinades preguntes que es fan els infants.
" Els meus germans i jo”
"Sóc especial per als meus amics”
Reflexió: Analitzar les discapacitats i les capacitats de les persones amb síndrome de Down per ajudar a acceptar la seva situació.
El paper de la interacció i amb la comunicació en les primeres adquisicions lingüístiques de l’infant amb la síndrome de Down Antònia Domènech i Montagut
L’infant amb la síndrome de Down (SD) és un nen en procés de creixement, amb
interessos, desitjos i necessitats com qualsevol infant amb la seva edat
cronològica. El seu desenvolupament lingüístic presenta unes particularitats
determinades, algunes d’elles donades per la síndrome, degut al retard mental
(RM). Aquestes particularitats, però, no es poden tractar aïlladament perquè
conflueixen en altres adquisicions del desenvolupament global.
El com interactuen i la comunicació son molt importants en els inicis de
l’adquisició del llenguatge des d’un enfocament funcional, tenint en compte la
complexitat del sistema lingüístic i les interconnexions. Tractant-se de la
primera infància, més que un treball específic amb el nen, ajudar els pares a
trobar estratègies comunicatives per afavorir les interaccions amb el seu fill.
La Fundació Catalana Síndrome de Down
Des del 1984, dedica els seus esforços a estudiar les necessitats que sorgeixen en la vida de les persones amb síndrome de Down a mesura que la seva participació en la societat s’ha fet més activa.
Com podem explicar la síndrome de Down als nens?
Mitjançat el contes, podem trobar respostes a determinades preguntes que es fan els infants.
" Els meus germans i jo”
Descripció: El conte narra la situació familiar de
tres germans, de 12, 9 i 5 anys. El de 9, en Pau, té síndrome de Down .
Objectiu: Ajudar pares i/o educadors a explicar
la síndrome de Down als germans. Reflexió: La síndrome de
Down d’un germà pot generar sentiments ambivalents (gelosia,
sobreprotecció, ràbia, pena, por, etc.), que s’han de poder aclarir. "Sóc especial per als meus amics”
Descripció: El conte narra les relacions que estableix
un nen amb síndrome de Down, en Pau, a l’escola, amb els seus companys i la
seva percepció de la discapacitat.
Objectiu: Donar elements al professorat
per abordar la síndrome de Down a l’aula, amb la finalitat de normalitzar
la situació de la integració escolar.Reflexió: Analitzar les discapacitats i les capacitats de les persones amb síndrome de Down per ajudar a acceptar la seva situació.
"Què seré quan sigui gran?”
Descripció: En el conte, en Pau, un nen de 9 anys amb
síndrome de Down, es planteja el seu futur.
Objectiu: Explicitar la idea que les persones amb
síndrome de Down, com la resta de la població, han de construir el seu projecte
de vida i aquest projecte passa per plantejar-se el seu futur professional. És
a dir fer-se la pregunta: “Què sere quan sigui gran?”
Reflexió: Si ens centrem només en la discapacitat,
limitem el futur professional. Si reconeixem les capacitats, podem donar suport
a un projecte de futur basat en la inserció social.
Una visió de futur
Segons les dades actuals, es pot afirmar que la
majoria de persones amb Síndrome de Down tenen una discapacitat intel·lectual
de grau lleugera o moderada, a diferència de les velles descripcions en
les quals s’afirmava que el retard era sever. Aquest canvi es degut tant als
programes específics que actualment s’apliquen (com són l’estimulació,
l’atenció primerenca i tots els programes de salut que milloren la qualitat de
vida) com a l’obertura i l’enriquiment ambiental que, en conjunt i de manera
inespecífica, estan actuant sobre els infants de la població general, inclosos
els que tenen síndrome de Down.
Resulta esperanzador comprobar que quan una bona acció
educativa persisteix no té perquè produir-se un deteriorament o regressió personal
al passar d’una etapa de la vida a una altra (de nadó a infant, i posteriorment
a adolescent).
És a dir, que les persones amb la Síndrome de Down poden continuar
avançant i desenvolupant-se si se’ls ofereixen els suports necessaris i
adequats.
Malgrat el ritme de creixement de la seva edat mental és més lent que
el de la seva edat cronològica, això no significa, en cap cas, que s’aturi
(sempre i quan es mantingui una correcta acció educativa)
